Meritxell, cinquanta anys entre pedra, llum i silenci

(AMB VIDEO) Cultura dona el tret de sortida als actes del mig segle del nou Santuari de Meritxell amb una exposició fotogràfica que pretén remoure la "biografia sentimental" dels andorrans

Visita de les autoritats a l'exposició Foto:SFGA/CEsteve

Hi ha llocs que formen part del paisatge mental d’un país gairebé per nassos, i Meritxell en som el principal exemple. No parlem de la vella església que el foc va devorar la nit de Santa Maria del 1972 —una ferida d'aquelles que a l'Andorra en blanc i negre va costar de pair—, sinó del monumental i controvertit projecte que Ricard Bofill va aixecar sobre les cendres, fa mig segle.

El tret de sortida s’ha donat aquest dijous al claustre del mateix santuari amb la inauguració de ‘Meritxell reneix’, una exposició fotogràfica que pretén capturar el temple no només com un exercici d’arquitectura brutalista i arcs impossibles, sinó com un contenidor de vivències col·lectives. La mostra es podrà visitar fins a finals d’any, temps més que suficient perquè locals i turistes hi diguin la seva.

La ministra de Cultura, Joventut i Esports, Mònica Bonell, ha estat l’encarregada de posar la dosi de lletra oficial a l'acte, assegurant que Meritxell «forma part de la biografia sentimental de moltes persones» i destacant com hi ha espais que acaben transcendint la seva funció original per esdevenir «llocs de memòria i vivències compartides». I té part de raó, hagin anat a missa o no, pocs són els ciutadans del país que no tinguin un record de diada, de passejada o de foto de família entre els blocs de pedra de Canillo. L’exposició juga precisament amb això. A través de la llum, les formes i el simbolisme de l'obra de Bofill, es proposa un viatge visual on l'arquitectura dialoga amb la religiositat i, sobretot, amb la vida quotidiana d'un país que ha canviat a velocitat de creuer des del 1976. El temple s'hi presenta com una expressió de fe, sí, però també com un pol d'atracció que ha hagut de reciclar-se cap al turisme cultural per sobreviure a la laïcització de la societat.

Meritxell reneix

Com no podia ser d'altra manera en una cita d'aquestes característiques a la parròquia de Canillo, la posada en escena ha comptat amb el bany de masses institucional habitual. No hi ha faltat el termòmetre de la vida canillenca, mossèn Ramon, acompanyat pel cònsol major de la parròquia, Jordi Alcobé, i una notable representació d'autoritats del país que no s'han volgut perdre l'inici d'uns actes que, durant els vinents mesos, ens recordaran que el formigó de Bofill també té ànima.