El SICAR és un projecte que es va posar en marxa l’any 2024 i que deriva del Pla del dret a l’habitatge que el Govern va presentar l’any passat, i que diu que per poder fer polítiques d’habitatge “necessitem dades”, sobretot dels preus de l’habitatge, de les dimensions dels habitatges, de les ubicacions dels habitatges, ha explicat Marsol. Per això, l’Institut de l’Habitatge, el ministeri i amb la col·laboració dels comuns van començar a treballar en aquest registre que “conté la sèrie de dades més extensa i fiable d’Andorra que fa als habitatges de lloguer”. Pel que fa a aquest any, el preu mitjà dels lloguers signats és de 1.338,64 euros, amb un preu de lloguer per metre quadrat de 18,19 euros, un 4,9% superior a període anterior, el que mostra una tendència clarament ascendent en termes absoluts.
Aquestes han estat obtingudes a partir de 4.300 contractes registrats fins a la data, gràcies a la col·laboració dels comuns que han anat introduint les dades, sobretot dels darrers tres anys (2023-2025), ja que és més complicat afegir les més antigues. “Aquests 4.300 ja són significatius, però d'una magnitud quantitativa I temporal relativa tenint en compte que a Andorra hi ha 26.000 persones que viuen de contracte de lloguer, i que d’aquests 4.300 registrats, el 50% són contractes signats als darrers tres anys”, ha ressaltat la ministra.
“Aquest sistema és un sistema viu que constantment els comuns van introduint”, ha explicat Marsol, tot tirant en cara que Escaldes-Engordany no ha facilitat cap dada. “És una llàstima que el comú d’Escaldes-Engordany no hagi registrat cap contracte perquè no permet tenir una foto completa del mercat de lloguer al nostre país”, ha manifestat, tot apuntant que una vegada es tinguin segurament canviarà una mica les dades, ja que la parròquia té una gran quantitat de pisos de lloguer.
L’eina reflecteix els preus reals dels contractes de lloguer firmats entre els propietaris i els llogueters, dipositats als comuns al moment d’anar a donar-se d'alta. “És molt important perquè veureu que la diferència de preus entre el que s’oferta als portals immobiliaris I als contractes que realment assignen és important”. Segons les primeres dades del SICAR, del total de contractes registrats, un 50% tenen uns preus mensuals d’entre 500 i 1.000 euros, que fan referència als contractes més vigents, ja que la majoria dels comuns encara no ha fet la recollida històrica. A partir d’aquesta informació, el secretari d’Estat ha detallat que la mitjana de renda per metre quadrat de tots els contractes registrats és de 13 euros per metre quadrat. Pel que fa a la mitjana de preus dels contractes registrats, signats fa cinc anys o més (abans 2020) és de 7,8 euros per metre quadrat, amb una mostra de tan sols 1.364 contractes sobre uns 22.000 contractes existents.
Amb aquestes dades és encara “molt difícil” poder parlar de l’evolució dels preus de lloguer, però sí que s’ha fet una evolució dels preus de lloguer en base a aquestes dades per obtenir una aproximació realista dels darrers deu anys i com es troba avui l’accés a l’habitatge, mitjançant un estudi que ha utilitzat les dades de l’enquesta de pressupostos familiars.
Pel que fa a aquest any, el preu mitjà dels lloguers signats és de 1.338,64 euros, amb un preu de lloguer per metre quadrat de 18,19 euros, un 4,9% superior a període anterior, el que mostra una tendència clarament ascendent en termes absoluts. Cal tenir en compte que aquest estudi, segons Marsol, no reflecteix el preu dels 20.000 contractes prorrogats l’any 2019 i següents, la mitjana dels quals, d’acord amb el SICAR és de 7,8 euros per metre quadrat. El document presentat és el resultat de l’anàlisi dels 4.317 contractes registrats SICAR -que es nodreix de les dades facilitades pels comuns- i les 920 llars entrevistades a l’Enquesta de Pressupostos Familiars (EPF).
Les dades del SICAR no són consultables per la ciutadania, però el ministeri anirà publicant informes cada sis mesos o anualment sobre com evoluciona. Pel que fa a la qüestió del comú d’Escaldes-Engordany, Marsol ha explicat que el Govern disposa d’eines per forçar a la corporació a presentar-les, tal com marca la llei, i que si no es pot arribar a bon port, “el Govern es veurà amb l’obligació de fer un requeriment”. L’explicació que se’ls ha facilitat des del comú -fa més d’un any- és que no disposaven de les dades i que era molt difícil introduir aquesta informació. “Sorprèn que tots els altres comuns sí que les disposen i les poden facilitar”, ha afegit la ministra. Quant a la resta de comuns i en relació amb les dades més antigues que de moment no estan incorporades al sistema, des del ministeri han explicat que és un procés molt llarg que majoritàriament el comú de Sant Julià de Lòria i Andorra la Vella ja ha fet en gran part, i que la resta ho aniran fent a poc a poc.
Marsol ha afegit que la previsió és poder disposar d’un perfil “més afinat” d’aquí a un any, i que després aquestes dades han de servir per dirigir les polítiques d’habitatge de Govern. Pel que fa a les pròrrogues que estan treballant des del Govern, Marsol ha apuntat que la intenció és que acabi abans de final d’any, i ha enviat un missatge de tranquil·litat a la ciutadania assegurant que “serà garantista, progressiu, i no farem res que generi una situació complicada pel país”.