El CEO de pisos.ad, Toni Capella, assegura a l’Agència de Notícies que el descens ha estat “moltíssim” i posa xifres a aquesta davallada: si fa uns cinc anys el portal comptava amb prop de 5.000 immobles publicats, actualment la xifra se situa al voltant dels 1.800. Una tendència que també es reflecteix en altres plataformes com Buscocasa, que aquesta setmana tenia 834 habitatges en cartera.
Segons els professionals del sector, la principal causa és l’elevada demanda existent. Aquesta pressió fa que els immobles es venguin amb molta rapidesa, fins al punt que molts no arriben ni a anunciar-se als portals. “El que es ven, es ven sense que s’arribi a publicar”, expliquen. Aquesta situació és encara més acusada en el mercat de lloguer, on l’oferta és gairebé inexistent. De fet, els pocs pisos que apareixen acostumen a tenir preus elevats i no s’han pogut col·locar per altres vies més ràpides.
Tot i la reducció d’anuncis, l’activitat dels portals no ha disminuït. Capella destaca que el nombre d’anunciants s’ha mantingut o fins i tot ha crescut, però que cada immobiliària disposa de menys producte per oferir. Això evidencia que el problema no és de demanda ni d’intermediaris, sinó d’escassetat d’habitatge disponible.
Entre els factors que expliquen aquesta situació, destaca la proliferació de promocions d’obra nova que es venen sobre plànol. En molts casos, una part important dels pisos ja està venuda abans fins i tot que comenci la construcció, fet que impedeix que arribin als portals. A això s’hi suma la reducció del mercat de segona mà, tradicionalment el principal volum d’oferta, però que actualment és molt limitat perquè els immobles es venen ràpidament.
Capella també recorda que després de la crisi econòmica hi havia un gran nombre de pisos al mercat, sovint procedents de propietaris amb dificultats per afrontar hipoteques. Aquest “stock” s’ha anat absorbint amb els anys i avui pràcticament ha desaparegut. Finalment, altres elements estructurals han contribuït a la situació actual, com l’expansió del lloguer turístic, que ha reduït el parc d’habitatge residencial, i el creixement econòmic i demogràfic d’Andorra, que ha incrementat la pressió sobre el mercat immobiliari.