Què significa per a vostè tornar ara a Sant Julià de Lòria i, a més, fer-ho per inaugurar un cicle de música?
Recordo el concert que vam fer perfectament, com si fos ahir. De fet, l’altre dia, quan vam revisar la data, ens vam adonar que ha passat molt més temps del que ens pensàvem. Ja fa gairebé quatre anys. En aquella ocasió ens van tractar molt bé. Tothom estava molt agraït que poguéssim fer el concert a l’església i ja ens van dir aquell dia que, quan es tornés a obrir el Centre Cultural Lauredià, hi tornaríem. La veritat és que sempre hem tingut aquest concert al cap. Sabíem que amb l’orquestra podia quedar preciós i que, en general, és una proposta diferent, amb una sèrie d’elements que la fan especial. Tornem en aquest lloc on va passar aquella desgràcia i ara hi podem tornar a viure l’art i la música. Ens n’alegrem molt.
“La veritat que sempre ha estat un concert que hem tingut al cap, que sabiem que amb l’orquestra podia quedar preciós”
Aquella nit vau haver d’acabar presentant una proposta molt diferent de la que teníeu prevista.
La veritat és que teníem molta il·lusió perquè era la primera vegada que veníem a Andorra. Després de l’incendi, ens van proposar si volíem cancel·lar el concert, però nosaltres vam dir que ni pensar-ho; que, fos com fos, el faríem. A l’església va acabar sent un concert molt íntim, que es va omplir, i, tenint en compte el que havia passat, també va adquirir una emotivitat diferent que el va fer especial. El que recordo sobretot és l’afecte i l’amabilitat amb què ens van tractar. Espero que aquest 2026 puguem retornar, ni que sigui una mica, tot el que vam rebre.
I ho fareu acompanyats de l’ONCA.
Sí. Crec que el més bonic és que, durant aquests quatre anys, tots hem crescut, tant ells com la meva carrera. En aquest temps hem anat desenvolupant projectes que potser aleshores pràcticament ni existien. Fa un temps que fem aquest concert simfònic i aquest any ja l’hem portat a Extremadura, Madrid i Jaén, entre altres llocs. Fruit d’aquest creixement professional, ara tenim aquest projecte simfònic, pensat per a concerts més grans, que permet col·laborar amb una orquestra. És una proposta molt cridanera, tant per als músics com per al públic. Els músics de l’ONCA no acostumen a tocar flamenc ni a interpretar aquest tipus de repertori, i, per al públic, la fusió de la nostra banda, amb el cant flamenc, el piano i la bateria, amb l’orquestra queda meravellosa. És una proposta de la qual es gaudeix molt. Com sempre dic, hi pot venir tothom, tant si li agrada el jazz com el flamenc o la música clàssica.
“Em sembla molt necessari que hi hagi festivals que uneixin artistes de fora amb artistes locals”
Aquest concert inaugura un cicle que busca precisament reunir artistes consolidats i amb més renom amb músics del país. Què li sembla aquesta aposta?
Sempre s’ha de donar suport als artistes locals, perquè, si no els dona suport la seva pròpia comunitat, qui ho farà? Jo mateix, que vinc de Jaén, vaig sentir aquest suport des del principi. Ara ja començo a recórrer Espanya i altres llocs, però el suport local és fonamental. Per això, em sembla molt necessari que hi hagi festivals que uneixin artistes de fora amb artistes locals. És una cosa que no s’hauria de perdre, perquè moltes vegades tendim a portar gent de fora o artistes amb molt de renom i l’espai per als artistes locals cada vegada es va fent més petit. Tant de bo aquest cicle duri molt de temps i es continuï apostant per aquesta fórmula, perquè és necessària.
En la seva música conviuen el flamenc, el jazz, la música clàssica i altres influències. Resulta difícil definir el projecte?
Sí. Crec que és impossible que una persona negui la seva formació, i la meva ha estat clàssica. Després hi ha els meus estudis de jazz i la meva relació amb el flamenc des de petit. Tot això sorgeix de manera natural. I és molt difícil etiquetar-ho, fins i tot dins d’una mateixa peça. De cop sona a jazz, després a flamenc i, més endavant, hi ha una part més lírica. Crec que tot això, quan es fa amb sentit, és el que ho fa tan especial. I penso que el més bonic és que et reconeguin com a músic, que reconeguin el teu propi estil. De fet, des de fa un temps ja hi ha gent que diu: “Això sona a Chico Pérez”. Més enllà de les etiquetes o de l’estil que li vulguem posar, el més important és que reconeguin que allò que sona és Chico Pérez.
A més, vostè és pianista, tampoc és precisament un instrument que s’associï immediatament amb el flamenc.
Clar.
Creu que el flamenc és un estil de música que cada vegada escolta més gent o encara costa arribar al públic?
És l’eterna pregunta! [Riu] Els estils musicals gairebé sempre van per etapes vitals de cada persona. El que tinc clar, per la meva experiència, és que, quan la música arriba a una persona, independentment de l’edat que tingui, li crida l’atenció i li agrada. Però, perquè això passi, primer li ha d’arribar. Per això és fonamental que hi hagi discogràfiques que apostin pel flamenc, com estan fent, per exemple, amb Israel Fernández. Al final, es tracta d’arribar a un públic ampli. La diferència entre ell i un altre cantador és que la seva música ha arribat a més gent. Crec que és important que la música arribi al públic i que hi hagi igualtat d’oportunitats, però això és molt complicat. No es tracta que la música hagi d’atreure la gent, sinó que li arribi. I, una vegada que hi arriba, estic segur que l’emocionarà, perquè és una música amb molta arrel, que va molt endins de nosaltres, de la nostra cultura i de la nostra identitat. També es veritat que el públic que avui va a un concert de música clàssica o d’òpera potser no hi anava quan tenia quinze anys. Depèn del moment vital de cadascú: anem buscant diferents maneres de fer, diferents músiques i, fins i tot, diferents maneres de viure. Cada música té el seu moment i la seva etapa. Fins i tot, en un mateix any, no escoltem la mateixa música quan anem a prendre alguna cosa que quan estem llegint un llibre.
“Estic segur que emocionarà, perquè és una música amb molta arrel, que va molt endins de nosaltres, de la nostra cultura i de la nostra identitat“
Per acabar, en quins projectes està treballant actualment?
Estic preparant l’any vinent, perquè ja estem acabant la gira de concerts que tenim prevista per a aquest any. L’any que ve, tinc diverses cites importants. Entre aquestes, hi ha l’estrena a l’Auditori Nacional de Madrid i també estrenaré un espectacle sobre la Generació del 27 que m’ha encarregat el Real Plaza de Sevilla. És un espectacle en què estic treballant ara mateix i que crec que serà molt bonic. A més, després d’aquest temps en què han sortit ‘Sarao’ i el darrer disc, i altres treballs, em venia de gust estrenar un espectacle diferent i hi estic completament immers. És veritat que, en la música, sempre estem pensant gairebé un any endavant. Gaudeixo molt dels concerts d’ara, per descomptat, però el cap també ja és en el que vindrà després. No parem, però estic molt content i molt feliç. A més, crec que arribem a Andorra en un molt bon moment.