‘Sons d’algun vers’ és el primer treball de llarga durada de Veu Silent i està construït a partir de poemes d’autors andorrans. Com va néixer la idea de convertir la poesia del país en l’eix central del projecte?
Va ser una idea que va sorgir el 2024, quan vam començar a donar forma al projecte. Nosaltres entenem la poesia des d’aquesta musicalitat, de les paraules i de la recuperació de mots en llengua catalana que s’han anat perdent. Vam fer una mica de treball d’investigació, sobretot el meu company de duet, en David Sanz, amb qui vaig començar el projecte. Ens encaixava molt veure com la música i la poesia podien anar de la mà des d’un vessant més artesà, d’algú que treballa amb les paraules i amb la seva musicalitat fins a trobar-hi una melodia. També volíem posar en valor la literatura que tenim al país, que és molt diversa i compta amb molts autors. Descobrir-los va ser un procés molt interessant per a nosaltres. Tot va anar sorgint d’una manera molt espontània.
“Si aquells versos em suggerien una melodia, em donaven peu a construir una cançó”
Quan van començar a seleccionar els textos, buscaven que hi hagués un fil conductor entre els poemes? Com van fer la tria dels autors?
El David va ser qui es va encarregar principalment d’aquesta primera tria, a partir del que li transmetien els textos i de cap a on el portaven les paraules. Ell parla molt de certes frases que l’interpel·laven. Per exemple, en un poema de Teresa Colom hi ha un vers que diu: “Calia un cos però per a contenir no sé què”. Aquesta frase li despertava alguna cosa i era una de les opcions que proposava. A partir de tota la selecció que va fer, jo triava més segons la musicalitat de les paraules. Si aquells versos em suggerien una melodia, em donaven peu a construir una cançó.
A l’hora de musicar el poema, com ha estat el procés de creació? Què apareix primer: la melodia o el ritme de les paraules?
Igual que passa amb la ràdio, quan locutes un text, les paraules ja tenen una musicalitat i una certa tonada. A mi, les paraules m’encaixaven dins d’una possible melodia. Si les frases eren molt llargues, a vegades no acabaven d’encaixar, o bé a vegades les síl·labes no coincidien amb les notes que m’imaginava, però al final, la mètrica dels poemes és molt musical i això m’ajudava molt. Alguns textos encaixaven millor que d’altres. Si un poema no em transmetia tant, potser no em sorgia la melodia.
Hi ha hagut llibertat creativa o existia una responsabilitat de mantenir-se fidels als textos originals?
Des de l’inici, sempre ens hem posat en contacte amb els poetes per explicar-los el projecte. Si calia fer alguna modificació, ho parlàvem amb ells, perquè al final els drets de la lletra són seus. També és una manera de mostrar respecte cap als seus textos i assegurar-nos que se senten còmodes amb el resultat.
Quin retorn han rebut per part dels autors dels poemes?
Sempre hem tingut molt bona resposta per part de tots ells i han donat suport al projecte. Per a nosaltres ha estat molt interessant perquè ajuda a fer créixer el teixit cultural, literari i musical del país. És molt enriquidor poder sumar disciplines diferents i que després els autors escoltin en què s’ha convertit la seva poesia. És un procés molt especial.
“És molt enriquidor poder sumar disciplines diferents i que després els autors escoltin en què s’ha convertit la seva poesia”
Per presentar aquest nou treball s’ha organitzat un concert a la sala d’actes del comú d’Escaldes-Engordany. Què representa aquesta estrena en directe?
És un disc que conté deu temes i que sortirà oficialment el dia 15, just després de la presentació de dijous. Em fa molta il·lusió poder-lo presentar abans en directe, perquè volem posar en valor la música en viu abans que les plataformes digitals.
A l’escenari també hi participaran una dotzena d’artistes.
Quan va començar Veu Silent érem un duet, però després de l’EP vam ampliar el projecte amb format banda, incorporant l’Oriol Vilella al baix, en Genís Gaya a la percussió i en Manuel Fernández a la veu. Això va donar una dimensió molt més àmplia al projecte. Amb el nou disc, que vam gravar entre finals d’octubre i novembre del 2025, també vam voler incorporar-hi un quartet de corda. En aquest cas comptem amb la col·laboració de la Fundació ONCA, i el David ha fet uns arranjaments dels temes que aporten molta profunditat i que hem reservat per al final del concert, perquè volem acabar amb molta força i intensitat musical. A més, també hi haurà altres col·laboracions, com la de la Nina Planavila, que ha participat en una ‘live session’ que tenim publicada al YouTube, així com petites aportacions d’altres músics, com l’Edu Cabrera amb la guitarra elèctrica i l’Ester Sánchez.
Després del primer EP i de participar en diversos espais culturals, senten que aquest disc representa una nova etapa per a Veu Silent? Cap a on volen fer evolucionar el projecte?
Exactament. El projecte va començar d’una manera molt genuïna i, a poc a poc, va anar agafant forma: primer com a duet i després com a banda. Amb la sortida d’aquest disc volem iniciar una nova etapa en què ens agradaria consolidar els concerts en format banda. També ens encantaria poder actuar amb el quartet de corda, tot i que logísticament és més complicat. La nostra intenció és que el projecte continuï creixent, agafi força i pugui sortir una mica de les fronteres del país per portar la literatura andorrana i la música que es fa aquí a altres llocs.
Sovint es parla de la dificultat de projectar la cultura i els artistes andorrans fora del país. Com viuen aquesta realitat?
Sí, és una realitat que molts músics del país comparteixen. Tenim una frontera física molt marcada i això dificulta les coses. Però penso que hi hem de ser i que ens hem de donar a conèixer. Una bona manera de començar és anar actuant en pobles, viles i petites ciutats de Catalunya. És un procés lent, que requereix temps i dedicació, sobretot perquè la majoria ho compaginem amb altres feines. Però soc optimista i crec que tota la feina que hem fet amb aquest disc ens permetrà, a poc a poc, trobar el nostre espai dins del panorama musical català. Ja hi ha artistes andorrans que s’estan obrint camí, com la Júlia Amor, Eugènia Correia o Hysteriofunk. Hem d’anar sumant esforços entre tots per fer pinya i trobar aquest espai.
I així ho farà Veu Silent. Aquest primer concert és també el punt de partida d’una gira, no?
Aquest final d’any farem concerts en diferents punts del país. De moment començarem a escala més local i encara no podem avançar gaire més perquè estem acabant de definir com ho gestionarem. A nivell logístic, moure material i equips de so sempre és més complicat des d’Andorra que per a altres artistes del territori català. Tot i això, tenim esperança que el 2027 puguem portar la nostra música, la nostra literatura i els nostres sons allà on ens vulguin escoltar.