Després d’una temporada complicada, per què va decidir continuar a Andorra?
La temporada passada va ser dura, però a la meva família i a mi ens agrada viure aquí. També crec que tenim una altra oportunitat, un altre repte, per millorar el que vam fer l’any passat. Aquest és el nostre objectiu: continuar millorant cada dia.
Al desembre, el president Gorka Aixàs va dir que esperava que no disputés gaires partits més. Com va viure aquelles declaracions i què va canviar perquè acabés continuant?
Sincerament, no vaig sentir res d’això. No m’hi centro perquè és una cosa que no puc controlar. La meva relació amb el club sempre ha estat professional i intento que continuï sent així. Com he dit, gaudeixo del repte, m’agrada viure aquí i crec que és una gran oportunitat per a nosaltres.
Fins a quin punt la continuïtat de Žan Tabak va influir en la seva decisió?
Hi va influir, sens dubte. Tinc molta experiència treballant amb Tabak i això em va facilitar molt més la decisió.
Ja havien treballat junts a Polònia. Com l’ajuda aquest coneixement mutu a la pista?
És una qüestió d’experiència. Sé què espera de mi, ell coneix el meu joc i les meves tendències, i jo sé què exigeix a l’equip i als jugadors. Això em facilita comunicar què cal fer, tant pel que fa a mi com a la resta de companys.
Què va aprendre de la lluita per la permanència de la temporada passada?
Que hem de jugar cada setmana amb la urgència necessària. Cada possessió i cada petit detall compten, perquè poden acabar marcant la diferència al final de la temporada.
És un dels pocs jugadors que continuen. Sent que ara té més responsabilitat?
No, crec que la responsabilitat és la mateixa. Tots sabem que tenim una feina a fer i hi estem centrats, tant els jugadors nous com els que continuem. Sabem quin és el nostre objectiu i què hem de fer. Cada setmana serà una batalla i hem d’estar preparats.
Amb tants jugadors nous, com veu la construcció de l’equip?
Bé, molt bé. Tots portem prou temps jugant i estem acostumats a canviar d’equip i a conèixer companys nous. Tenim un molt bon grup.
Heu perdut els quatre partits de pretemporada. Aquests resultats afecten l’equip?
Sempre juguem per guanyar, però crec que forma part del procés. Sobretot en pretemporada, no s’ha de reaccionar de manera exagerada a cada resultat. Malgrat les derrotes, crec que vam millorar des del primer partit fins a l’últim. Anem en la bona direcció de cara al debut.
Després del primer any a l’ACB, en què creu que pot millorar individualment?
En moltes coses. Sempre hi ha marge de millora. Puc prendre millors decisions, fer la passada adequada en el moment adequat... Sempre pots millorar. Vull continuar progressant en tots els aspectes.
Després de lluitar per evitar el descens, quin ha de ser l’objectiu del MoraBanc aquesta temporada?
Intentem anar pas a pas i millorar cada dia. Quan la temporada avanci, podrem valorar millor quin ha de ser l’objectiu final. Evidentment, volem continuar a l’ACB i competir, però ara ens hem de centrar en els petits detalls. És més fàcil pensar en el dia a dia que mirar de cop els 34 partits.
Tabak ha dit que vol un equip més físic. Com es preparen per jugar d’aquesta manera?
Entrenem el cos per estar preparats físicament i també practiquem amb aquesta exigència. Intentem reproduir tan bé com podem les situacions i la pressió que trobarem als partits, perquè quan arribin estiguem preparats.
Quina importància tindrà el suport de l’afició a la Bombonera?
Molta. Ens pot ajudar a encadenar bones jugades o a tallar una bona ratxa del rival. El suport de la gent és molt important.
També està estudiant català. Per què va decidir aprendre’l?
“Estudio català perquè m’agrada l’idioma”, respon Best en català. Després continua en anglès: Quan vius aquí, m’agrada poder comunicar-me amb la gent. Per què no? És un repte divertit. Ja n’havia après una mica pel meu compte, però fer classes i presentar-me a un examen em sembla molt bé.
“Una de les maneres més fàcils de sentir-te còmode en un lloc és aprendre’n la llengua, tastar-ne el menjar i conèixer-lo. Poder comunicar-me amb la gent n’és una part important”, explica Best
Quin nivell té ara?
“Una mica”, contesta en català. “Coses simples: com et dius?, em dic Aaron, soc jugador professional de bàsquet”. És divertit per a mi [riures].
Aprendre la llengua és també una manera de mostrar respecte pel lloc on viu?
Sí, és clar. Una de les maneres més fàcils de sentir-te còmode en un lloc és aprendre’n la llengua, tastar-ne el menjar i conèixer-lo. Poder comunicar-me amb la gent n’és una part important. Com deia, és un repte divertit.
Què és el que més li agrada d’Andorra?
El país en conjunt és preciós, faci el temps que faci. L’estiu és bonic i l’hivern també, quan hi ha neu a les muntanyes. És una experiència nova per a mi. Si no fos pel bàsquet, mai no hauria pogut conèixer un lloc així. L’estic gaudint.
S’imagina quedant-s’hi més temps?
No ho sé, ja veurem què passa. Intento aprofitar cada dia.
Disculpi pel meu anglès.
Disculpi pel meu català [riures].