Fa pocs dies van fer balanç del mandat, explicant que han complert un 55% de les accions. Són al lloc on volien ser?
Nosaltres teníem clar que d’una banda volíem ser molt transparents perquè tothom sabés on érem, tant a nivell nostre, per avaluar-nos, però també de cara al ciutadà, que pogués veure quins projectes ja s’havien completat, quins no, quins faltaven, o inclús alguns que hem hagut de reformular. Nosaltres estem contents que en dos anys tinguem el 55% del programa, que en realitat no és només el programa, perquè també hi ha tot de projectes nous que s’han afegit que potser no estaven en el programa. Per tant, com vam dir, aquest 55% podria ser que d’aquí quatre mesos fos menys perquè hem afegit un projecte nou, que no està acabat. Vull dir que no ens preocupa tant aquesta xifra sinó el rendiment de comptes, poder-li dir al ciutadà: ‘mira, això és el que estem fent’, i que també serveixi com un model de transparència, que no s’havia fet fins ara, però que ajuda.
Això que diu és el que explicaria que anunciessin que potser no arribaran a complir el 100%? És a dir, que no s’ho prenen com un un fracàs, sinó que el fet de reconduir projectes o fer coses no previstes pot impedir assolir el 100%?
Exacte, és que si no arribem al 100% crec que inclús seria positiu perquè vol dir que hi ha coses que encara tenim en marxa. Nosaltres no indiquem que una acció s’ha completat al 100% si no està acabada. A vegades s’ha fet una primera fase o hi ha algun projecte que directament s’ha canviat i per tant no el podrem acabar mai perquè s’ha canviat, però nosaltres hem deixat la marca o el traçat de: ‘mira aquest projecte s’ha quedat al 70% perquè en l’última fase hem decidit canviar cap a un altre rumb’, però que la gent pugui veure que aquell projecte ha quedat fins a aquella acció feta.
Un exemple?
Una de les coses que portàvem al programa és que ens hauria agradat moure l’escola bressol i la ludoteca de Santa Coloma a altres espais comunals. Els espais que a data d’avui hem pogut tenir, l’escola bressol i la ludoteca no hi caben físicament, per tant, una part del projecte s’ha fet, que és aquest estudi per avaluar el canvi de lloc, però mai podrem completar l’acció a no ser que aparegui un altre espai comunal d’aquestes dimensions.
“Per a nosaltres és molt important el dia a dia i encara no tenim la parròquia amb les voravies que ens agradaria”
Un altre exemple seria el tema del parc natural a la Vall d’Enclar?
Sí, nosaltres teníem molt clar que volíem preservar aquella zona, es va fer un estudi i el resultat de l’estudi ens diu: ‘no, no, és que la pròpia orografia del terreny ja el protegeix’. El fet de fer-lo parc comunal o parc nacional, no beneficia i a més a més potser el posa en risc. Per tant, no hem acabat l’acció perquè hi ha un informe tècnic que ens diu que és millor deixar-ho com està.
Vist això, quines són les prioritats que es marquen pels dos últims anys de mandat?
Ens agrada molt la línia que estem seguint d’escolta activa de la ciutadania, que crec que és molt important perquè a vegades, com deia, fer un programa i un projecte és molt senzill, però després l’has d’anar adaptant a allò que realment la gent necessita i a vegades, quan estàs redactant un programa electoral no t’ha arribat tota aquesta informació. Aquest és l’eix vertebrador i després tenim punts que són importants i que encara no tenim del tot acabats. Per a nosaltres és molt important el dia a dia de la gent, és a dir, tot i que s’ha fet, encara no tenim tota la parròquia amb les voravies com ens agradaria i és una cosa que potser no és molt transcendental a priori però en realitat, com que ho utilitzem cada dia, sí que és molt important per a la gent.
I genera moltes queixes això!
I òbviament, per a nosaltres també és important. Però som conscients que ho hem d’anar fent a poc a poc. Les voravies no es poden canviar d’un dia per un altre, però hi ha tot un projecte que es presentarà en breu. Fins ara s’han fet les quirúrgiques, aquelles que es trenquen i que són un problema del dia a dia perquè puc ensopegar, i després hi ha tot un projecte de comencem per aquest carrer i en els dos anys que ens queden, tots aquests carrers han d’estar fets. Evidentment hem començat pels que estan més malament i després n’hi ha d’altres que podran anar sorgint malgrat no estar dins d’aquest llistat o que els hagis d’afegir per una urgència.
Què més?
També tenim un POUP sobre la taula que estem treballant i que l’hem treballat amb aquesta idea d’escoltar a tothom, des del ciutadà a empresaris, entitats, tothom ha pogut participar i dir la seva. Ara s’ha recollit tot i ja s’està ficant en els plànols que és la part complicada, però jo crec que tothom se sentirà que se l’ha escoltat i per tant, després, a l’hora de no estar d’acord no és el mateix que t’hagin preguntat o que no ho hagin fet.
És cert.
I també hem de fer molt focus en les persones. Tenim un departament de Social que hem reubicat i ens estem adonant que els números no enganyen: cada vegada tindrem una població de gent gran més elevada i per tant hem de fer la previsió d’aquests serveis que hem de donar. I també tenim aquesta part dels més petits, totes les famílies que demanen aquests serveis i que cada vegada hem hagut d’anar augmentant més les places que donem. Per tant, fer focus en les persones i donar resposta als serveis que la gent ens demana i necessita. I ho lliguem amb protegir l’entorn tant com puguem tenint en compte les eines que té el comú -que no són totes les que ens agradaria tenir, però amb les que tenim doncs les utilitzem- i òbviament, hi ha tota una part de cultura popular que estem intentant reforçar, perquè Andorra la Vella, a diferència d’altres parròquies, potser no té aquell sentiment de pertinença, i crec que amb els esforços que fem amb les entitats culturals ho reforcem.
“Ens hem passat dos anys posant ordre a Jovial, ha sigut molts costós”
Les propostes sobre habitatge, ha estat més dificultós del que pensaven poder-les materialitzar? És precisament una de les crítiques que els fa la minoria.
És una cosa que parlem moltes vegades amb el conseller, el Marc Torrent, perquè al final és ell qui s’ha ficat el pes de la conselleria d’Habitatge a l’esquena. Hem de pensar que quan arribem aquí no hi ha absolutament res pensat per a habitatge perquè no és una competència comunal. Nosaltres ja sabíem, quan vam fer focus en això durant la campanya i el programa, que era una cosa que havíem de començar des de zero i a vegades sí que és una mica frustrant perquè veus que no avances però dius, hem començat de zero, no teníem res i ara mirem de posar les bases de què volem. I bases tan senzilletes com fer un reglament d’habitatge, un paraigües perquè tots els habitatges comunals utilitzin una mateixa línia i després cadascú té la seva part específica. És a dir, hi ha el reglament genèric i després Jovial i Calones, que són per a públics diferents, tenen cadascú el seu reglament. Això que és tan senzill a simple vista, no hi era. Amb Jovial ens hem passat dos anys posant-hi ordre. La gent et diu: ‘per què s’ha de posar ordre?’ És que potser hi havia molt desordre i són coses que la gent ens reclamava.
La situació a Jovial... com pot ser que mai ningú hagués vist que no es paguen uns lloguers o que s’estava rellogant un pis?
Jo crec que era una cosa com: allà estan, els pisos estan donats i hem fet el ‘check’ de tenir els pisos ocupats, ocupats en el bon sentit.
Però amb el que s’ha vist, sembla que hi ha hagut falta de responsabilitat per part de l’administració.
Jo crec que l’administració ha d’estar a sobre i és una de les coses que quan arribem, veiem. Vam comparar els diferents habitatges i per exemple, al Calones cada any es fa una revisió dels preus per no superar el 33% del salari, en aquest cas de la pensió de les persones grans. Però a Jovial per què no s’ha fet? Nosaltres hem dit: ‘fem les mateixes regles per a tothom’, perquè a nivell comunal serà molt més fàcil gestionar-ho. Si ja ho fem en un espai i funciona, doncs repliquem. Però ha sigut realment molt costós posar ordre a Jovial, acabar de veure l’entrellat, i a nivell jurídic s’ha hagut de dissoldre la societat perquè passi a ser del comú. Per tant, fa dos anys que som aquí i hi ha coses que ens han costat dos anys, per tant, pensem que ha sigut feixuc, perquè no ha sigut fàcil, però no ens sentim decebuts o que no ho haguem fet bé en l’àmbit de l’habitatge sinó que, si hem de trigar dos anys però això vol dir que ho deixem ben endreçat, llest i que es pugui continuar... Perquè hem volgut marcar molt les bases i protocols perquè això no es repeteixi, i si ve algú altre i ho repeteix, serà per voluntat, no perquè no estigui endreçat. Ara està definit i si passa això, has de fer això, això i això. Si tu no ho fas com a administració, llavors és el teu problema.
El Reviu no acaba d’arrencar.
A vegades es diu des de la minoria que ha sigut un fracàs, que no ha funcionat... Crec que hem de ser objectius amb el programa Reviu. Nosaltres érem conscients que costaria perquè això a Andorra no s’ha fet mai. És a dir, la gent no està acostumada que l’administració t’ajudi en aquest aspecte de jo tinc un pis, no m’ocupo absolutament de res, li dono al comú i el comú em gestiona tota la paperassa, em garanteix un lloguer que jo no m’he de preocupar si el llogater em paga, no em paga, és que no sé ni qui és el llogater i no passa res perquè el comú està al darrere. Però una cosa que a priori sembla molt bona, costa de fer-hi confiança. I quan mires a altres ciutats que no fan el projecte Reviu però fan coses similars on l’administració és l’encarregada de donar resposta, veus que mínim han trigat entre 3 i 4 anys, és a dir, no anem malament. I al final, nosaltres, el projecte Reviu el fem perquè sabem que hi ha una necessitat d’habitatge, per tant, si només aconseguíssim 6 pisos, escolta, és que no en teníem cap!
“No ens sentim decebuts o que no ho haguem fet bé en l’àmbit de l’habitatge”
Veient com costa trobar col·laboració público-privada, és una demostració que falta implicació dels privats? És a dir, Govern fa pisos, els comuns intenten fer el que poden amb les possibilitats que tenen, però l’aposta d’un privat pel lloguer assequible no la veiem.
Jo crec que no hi ha aquesta filosofia, Andorra mai ha treballat d’aquesta manera i llavors, bé, va sortir en el debat del darrer comú, que el Govern pot posar pisos, el comú en pot posar, però també hi ha una part del propietari, sense criminalitzar-lo perquè al final el terreny o l’edifici és seu i és normal, si continua arribant gent que pot pagar un lloguer molt elevat o una compra molt elevada, mai resoldrem el problema. És a dir, nosaltres ja podem anar posant pisos, que a més hem de ser molt curosos perquè a vegades, des de la minoria se’ns diu: ‘teniu diners al calaix, doncs feu-ho vosaltres!’. Sí, però el comú té unes despeses que són fixes perquè dona uns serveis. És a dir, jo no puc dir, com que ara farem un nou bloc de pisos deixo d’obrir classes a l’escola bressol i deixo de donar aquest servei per tant, si hi ha famílies que es volen inscriure, no poden. Som curosos amb el pressupost, però si arriba més gent, nosaltres també hem de donar més serveis i al final ha de ser un bon servei. Per tant, el privat també ha de treballar en la nostra línia i ha costat molt, però mira, a Terra Vella tenim un proposta i ara l’estem estudiant.
Són optimistes que finalment es desencalli?
Ara hi haurà tot un procés, però sinó, tornarem a buscar una altra fórmula, és a dir no tirarem la tovallola perquè creiem que és bona la idea de treballar amb els privats. Que el primer ens costa molt i ens hem de sentir allò de: ‘és que no ho esteu fent bé, no ha funcionat’... Doncs no passa res, però creiem que és una línia que també hem d’explorar, no pot ser que l’habitatge sigui només una cosa de l’administració pública, si ho fem junts amb aquestes col·laboracions amb el privat, doncs arribarem a donar un molt bon servei i a part que tampoc estem inventant res nou. De fet Govern també treballa en un programa igual que el Reviu, per tant, tampoc devem anar tant desencaminats.
Pel que fa al POUP. Es pot avançar alguna cosa que hi haurà de diferent en l’urbanisme d’Andorra la Vella?
Al final el POUP tu el pots fer molt per sobre perquè la llei et diu que cada sis anys l’has de canviar o com hem fet nosaltres, que és anem a ficar-nos-hi i anem a remoure tot el que calgui. Una de les primeres línies és que d’alguna manera havíem d’intentar apropar el verd a dintre de la parròquia perquè Andorra la Vella sí que al voltant té els recs que ens ajuden a tenir aquesta sensació que estem a prop de la muntanya, però dintre de la pròpia parròquia, s’ha construït de tal manera que realment és molt gris tot.
Tenim el Parc Central i gairebé en perill d’extinció.
Sí, i per tant teníem aquest repte i si no podem fer arribar el verd com a tal, com a mínim, com fem que espais que ara són molt durs pel que fa al trànsit, o que no hi ha vida perquè no s’ha pensat en fer un espai de plaça, doncs com ho fem per fer arribar aquesta part perquè creiem que també ajudarà en el sentiment de pertinença. Si no tens un lloc on parar-te a seure no parlaràs amb el que tens al davant. Llavors, és un dels reptes que teníem, amb el que ja hi ha construït, com fem per fer aquesta ciutat més amable, més caminable, justament hem fet un projecte de caminabilitat, de com podem trobar espais per anar a comprar, que tinguem espais per seure, que tinguem espais d’ombra i tot això ho hem d’incloure, a més a més, de tot el que ja tothom espera quan parles de pla urbanisme que és les parcel·les, la volumetria, vull dir, a part de l’habitual d’un pla d’urbanisme, nosaltres hem volgut ser molt quirúrgics amb aquesta part de mirem de fer que tinguem ganes de caminar per la parròquia. I això és una cosa que ens porta una mica de mal de cap.
“No pot ser que l’habitatge sigui només una cosa de l’administració pública”
Queden espais lliures, realment, per fer tot això?
Jugarem a intentar ser molt creatius i imaginatius. Hi ha una manera de treballar que ens agrada molt i que és com estem treballant amb els redactors del POUP que és intentar pensar què fa bategar cada barri o cada zona. És a dir, tenim un Ciutat de Valls on necessitem posar-hi alguna cosa que el faci il·lusionar, que estiguin bé, que estiguin a gust... Doncs pensem quina cosa podria fer bategar aquell barri. Fer-ho de tota la parròquia era complicat, però sí que podem posar el focus en certes zones que som conscients que hem d’intentar ajudar. En el seu moment s’entenia l’urbanisme d’una altra manera i per sort hem anat evolucionant i ara entenem l’urbanisme més enllà de la construcció d’edificis, no és només les plantes que ha de tenir un edifici, sinó què hi poso al voltant, com faig que hi hagi equipaments comunals, que hi hagi espais verds, que tingui aparcament però que aquest aparcament no sigui motiu de tenir més cotxes en aquella zona... Ho estem encaixant tot i a veure si al juny o al juliol ho podem tenir.
Senten que des del comú no tenen prou eines per condicionar? I més quan ja s’ha desenvolupat tot el que s’ha desenvolupat.
Amb habitatge potser no, però quan parlem d’urbanisme a vegades sí que hem tingut aquest sentiment una mica de frustració, perquè la gent ens exigeix i ens demana: “Per què no heu parat aquest projecte?” I els has de dir que el POUP no serveix per tirar enrere un projecte que a l’equip comunal no li semblava bé. Vull dir, el POUP és per fer un pla a llarg termini i no serveix per coses puntuals. Llavors, bé, des dels comuns, sí que hem treballat molt en fer propostes per aquesta llei que s’està treballant des del Consell General, perquè creiem que si treballem plegats pot sortir una llei que ens ajudi a tots a tenir més eines. Crec que això és superimportant i jo tinc moltes esperances que aquesta revisió de llei vagi molt a dotar d’eines als comuns, al Govern, a l’administració que pertoqui, cadascú amb les seves competències, però que entre tots tinguem eines i que no ens quedem amb aquella sensació de: ‘és que la llei no ens permet fer res més’, que és el que alguna vegada ens hem trobat en aquest mandat i segurament, si pregunta a altres comuns, també tindrien la sensació de: ‘és que estem lligats de mans’. I sap greu perquè al final la part d’urbanisme és una competència comunal, però...
Condicionada.
Condicionada. I llavors tu has d’explicar molt bé a la ciutadania fins on pots arribar i no és que no estigui d’acord amb el que tu penses, és que la llei no em permet fer una altra cosa. I per tant, som optimistes amb que aquesta llei que s’està treballant ens ajudi perquè això no passi.
Passem a l’àmbit cultural, que també és la seva competència. Com està el projecte de l’arc patrimonial de Santa Coloma?
Justament la setmana passada vam rebre el llistat de totes les entrevistes que s’havien fet tant a particulars, com a propietaris, com a diferents entitats vinculades amb Santa Coloma, o al mateix ministeri de Cultura. I amb aquestes enquestes estem començant a fer la primera línia d’accions que creiem que haurà de tenir aquest pla. Abans de fer-les ja oficials, sí que ens agradarà fer una altra trobada amb tots els veïns de Santa Coloma per explicar-los tota la informació que s’ha recollit, el cens que s’ha fet dels immobles, però també els camins, que n’hi havia que no estaven inclosos dins de l’arc patrimonial, quan nosaltres creiem que els camins de natura també porten a aquesta cultura que hi ha al darrere. Llavors, volem volem fer una trobada amb la gent de Santa Coloma i que ells també puguin dir què els sembla, què no els sembla i que abans del 2027 ja ho puguem tenir tot, és a dir, tenir totes les accions per incloure-les en el pressupost del 2027.
“Amb el POUP jugarem a intentar ser molt creatius i imaginatius”
I què preveuen?
Sabem que hi ha coses que són molt senzilles que segur que seran, tan simple com tota la cartelleria que hi ha de les rutes. Primer, perquè ha quedat desfasada perquè hi ha béns que no estan inclosos, però també n’hi ha molta que està feta malbé, que no s’ha cuidat... Per tant, també estem donant una volta de com podem fer això perquè sigui més fàcil de mantenir perquè aquest projecte no és només farem totes aquestes accions i ho deixarem endreçat, sinó que per mi era molt important incloure el com ho mantenim.
Que potser és el que ha faltat fins ara.
Sí, i ho dic tal qual perquè penso que és així. És un projecte del 2016 que era molt interessant i estava molt bé, però s’ha deixat deteriorar. Per tant, volem que estigui inclòs, que hi hagi com tot un protocol que digui: ‘passat un any toca fer revisió’. I del comú qui ho farà? El departament de Medi Ambient, el de Cultura? És a dir, donar l’ordre de qui ha de fer què i en quin moment, perquè si no al final és de tots i de ningú. Es tracta de posar en valor no només el patrimoni, sinó com ho continuem mantenint perquè estigui bé, perquè si no, ara mateix, jo crec que fa l’efecte contrari. És a dir, si ara ve qualsevol, ja sigui d’Andorra o de fora d’Andorra, i fa el recorregut, l’embolcall desmereix el contingut. I és el que no pot passar, perquè jo crec que el contingut que tenim és molt important i, és més, tots els béns de Santa Coloma tenen un paper molt important en la candidatura de la Unesco, però ho hem d’adequar, no pot estar com està ara.
Han introduït canvis notables a la temporada de MoraBanc. Estan satisfets de la nova línia que s’ha agafat?
Una de les coses que quan arribem aquí ens trobem o ens plantegem és, primer de tot, no podem parlar d’una temporada amb un esdeveniment en què només es fan dos concerts. Això ho hem de millorar. I, a més a més, hem de veure com fem aquesta temporada per lligar-ho perquè la gent tingui ganes d’anar-hi. Perquè s’estaven portant concerts d’alt nivell i tampoc estava bé ple l’auditori. Nosaltres, evidentment, no concebem la cultura per omplir butaques, però ens adonem que la gent no ve tot i portar artistes de gran renom. Per tant, com ho fem? Llavors, hem intentat buscar aquelles coses que puguin atraure el públic jove. Tant en la temporada anterior com en aquesta, dos dels ballets que s’han portat eren de gent més jove. Al final, veure dalt de l’escenari els ‘tops’ de la meva franja d’edat, fa veure que la cultura més clàssica també la fan joves. I si la fan joves, també la poden venir a veure joves. Era una de les nostres fites. Després hi ha altres propostes que són clàssiques per excel·lència i que tenen també molt bona acollida. Aquest doble vessant que estem treballant crec que ajuda a obrir una mica la temporada. Tenim dos directors artístics, justament, amb aquesta doble visió i quan ho ajuntes tot, acabem tenint una temporada com la que estem tenint que a nivell de números està funcionant molt bé. La gent està responent bé i està responent bé a coses molt modernes per dir-ho d’alguna manera, com el Petit de Ca l’Eril, però després portes un Herreweghe amb un conjunt vocal que és clàssic, amb instruments reals del barroc, que penses que potser costarà molt, però també està ple.
I de quin perfil?
Estem diversificant el públic, perquè a tots dos concerts hi ha una franja d’edat barrejada, que abans, potser, a la temporada teníem un perfil més de persona de més de 65 anys. I ara jo crec que hem trobat aquest equilibri i continuem treballant en aquesta línia, crec que és important. També s’ha fet molt èmfasi en què totes les persones que estan a conservatoris, a escoles de dansa de la parròquia, convidar-les explícitament a venir. Alguna vegada s’ha fet tallers previs... La idea de la Temporada és que no només sigui el concert, sinó intentar generar sinergies al voltant dels cantants o ballarins que venen. I de cara al 2027 estem treballant per poder col·laborar amb alguna entitat com el Liceu perquè ells també han vist que tot el clàssic s’ha de sacsejar una mica perquè pugui atreure tot tipus de públics.
“Amb l’urbanisme a vegades tenim sentiment de frustració perquè la gent ens exigeix però no el POUP no serveix per tirar enrere un projecte que a l’equip comunal no li sembla bé”
Dèiem abans que l’oposició ha fet molta crítica amb el tema habitatge, però també els han recriminat promeses com les de posar més verd a la parròquia, l’estat de les voravies... Quina és la relació que hi mantenen? Els sap greu el to de la crítica que utilitzen?
La relació amb la minoria crec que va començar molt malament, perquè hi havia una decepció i nosaltres això ho respectem i ho entenem, entenem que ells estaven governant i que puguin tenir aquest sentiment de frustració per no haver guanyat, però arriba un punt que dius: ‘potser prou’. Nosaltres sempre hem sigut una corporació amb la mà estesa, se’ls ha explicat tots els projectes, se’ls ha convidat a venir a tots els actes que el comú organitza, se’ls ha demanat l’opinió tot i que l’altre dia el Miquel [Canturri] es queixava. En aquella ocasió era cert, però era un canvi en el reglament de la Fira, molt de gestió, no canvis polítics. I quan han sigut coses de projecte polític se’ls ha fet una reunió explícita per parlar-ne. I jo crec que ells no estan responent potser amb la mateixa mà estesa que nosaltres els estem donant, que entenc que és la seva manera de fer oposició i la seva manera de fer política, i la respectem perquè al final poden fer el que vulguin, però sí que és veritat que a mi m’agradaria, si m’ho demana personalment, que aprofitessin i fessin una crítica més constructiva.
Com?
Si jo t’estic donant l’oportunitat de venir a seure a parlar d’aquest projecte i tu tens coses a aportar, aporta-les i jo ja diré que les has aportat tu, no tinc cap problema perquè el mèrit se l’emporti cadascú. En altres comuns potser no tenen tan mà estesa, que també ho entenc, perquè clar, si després te la mosseguen... Jo crec que si ells volguessin ser més constructius per nosaltres també seria bo. I a vegades sembla que la veritat els importa poc, vull dir, van fer molta demagògia amb l’escola bressol quan realment mai ens van trucar per saber la veritat, i quan se’ls ha volgut explicar tampoc l’han volgut entendre del tot, quan en realitat, si preguntes a qualsevol treballador de la casa t’explicarà com va anar.
Hi ha hagut certa escalada de crítica darrerament, sobretot a través de les xarxes socials. Hi veuen moviments electoralistes darrere de tot això? Perquè a l’inici, tot i la tensió durant el consell de comú, després això no hi era. I també es posa molt èmfasi en la unió Concòrdia-PS.
Jo crec que és aquesta la part que sap una mica més de greu, perquè si fessin una oposició de criticar coses que no fem bé al comú, doncs t’explico, proposa’m i puc fer. Però sí que veus que hi ha una part de desprestigi dels partits que estem a la majoria, probablement, per altres fites que no són les pròpiament comunals, perquè al final que repetim com un mantra que PS i Concòrdia no han fet no sé què... Pots dir que el comú no està fent això o que el comú no està fent allò altre, però a més, nosaltres, com a corporació, sempre hem sigut molt curosos de saber que estem representant a una institució i que si jo surto a parlar de qualsevol cosa és molt difícil separar la meva figura de cònsol de la corporació de si represento o no a Concòrdia o a qualsevol altre partit. En aquest cas tant el cònsol com jo sempre hem sigut molt curosos de representar la institució i la corporació igual, evitant desprestigiar-la.. Tens una crítica del comú d’Andorra la Vella? Vens com a minoria i parles de la crítica al comú, però quan afegim més temes s’acaba convertint una mica en un xou i no en una crítica constructiva que és el que a nosaltres ens agradaria.
“Amb el Govern hi col·laborem i no hi ha problema, però a vegades costa una mica”
Tornaran a convocar el concurs pels Pouets, ja han anunciat que es publicarà dimecres al BOPA.
Sí, justament és una altra cosa d’aquelles que la tenim aquí, que sabem que fins ara no ha sortit bé, però que tenim detectat el per què no havia sortit bé. Un dels mantres que tenim és ‘anem a posar ordre’ i als Pouets calia posar-hi ordre. Quan vam parlar amb les empreses que es van descarregar el plec de bases del primer concurs però que al final no es van presentar, resulta que el comú no disposava de tots els plànols actualitzats amb les eines actuals perquè aquestes empreses ho poguessin consultar. Per tant, realment, no es presenten per una mancança, perquè no teníem una documentació que per a ells era molt important. Hem fet aquesta documentació i tornarem a fer el concurs. I a veure si aquesta vegada, quan presentem el concurs, des de Govern no surt ningú a dir que vol fer alguna cosa als Pouets, que tot sigui dit, no ens va ajudar gaire. [Riu]
Justament li volia demanar també per la col·laboració i la relació amb el Govern. Perquè sí que han col·laborat en diferents projectes, però també hi ha hagut algun estira-i-arronsa.
En general, nosaltres, perquè estem molt conscienciats que tot el que sigui bo per la parròquia ho fem i ens ho fiquem a l’esquena i piquem pedra i el que faci falta i, llavors, anem fent amb el Govern. Però és veritat que hi ha coses que han costat molt, que penses, doncs potser podríem col·laborar més àgilment. Parlem d’un Espai Capital que ara finalment sembla que sí, que hi ha un compromís tot i que encara no està lligat, però ha costat molt i sort que nosaltres vam decidir continuar treballant en el nostre projecte. Una mica és: nosaltres creiem que això és bo i si tota la corporació hi està d’acord i tothom hi confia, doncs tirem cap aquí perquè si haguéssim esperat al Govern encara no ho hauríem fet.
Falta el conveni per marcar l’aportació del Govern?
Sí, encara està sobre la taula però sí que és veritat que hi ha el compromís de n’hem de parlar, però hi haurà una col·laboració. Però sí que és aquest sentiment de no sumen des del minut 1, nosaltres hem de pedalar molt i treballem, que ja és la nostra feina, però en certs projectes si hagués sigut més àgil, doncs estaria bé. O el Museu Nacional...
“La relació amb la minoria va començar molt malament perquè hi havia una decepció i ho entenem, però arriba un punt que dius: ‘potser prou’”
Gairebé que no li volia tornar a preguntar, perquè el discurs del Govern i del comú sembla que no van en la mateixa direcció. Hi ha hagut alguna trobada formal, per presentar-los un projecte que justifiqui la demanda d’espai per al Museu Nacional?
Oficialment, nosaltres mai hem rebut cap projecte detallant els metres quadrats que necessiten, si hi anirà això, si hi anirà allò... No. Sí que nosaltres n’hem parlat i ells reclamen tenir aquest espai aquí perquè creuen que és un espai idoni, sí, però no hi ha projecte i de moment hi estan treballant i no ens ha arribat res. Per això també tenim aquella sensació de dir: ‘i què fem mentrestant? Esperem i no fem res?’ Nosaltres creiem que a la plaça de braus hi ha d’haver una casa pairal, hi ha d’haver una plaça, un aparcament... Hi creiem, no? Doncs tirem. I, òbviament, a nivell d’arquitectura, es demana tenir en compte que si mai hi ha alguna cosa, potser pot anar aquí. Però mai pot anar en detriment del que hàgim muntat ni en detriment dels interessos de la parròquia. És a dir, si el Govern mai vol aquest espai, s’haurà d’adaptar al que ja hi hagi, per no desmerèixer una cosa i una altra. Es tracta de fer coses amb sentit comú i, al final, si no és aquest espai, suposo que el Govern en proposarà un altre, però no hi ha hagut mai una voluntat de dir-los que no perquè és el Govern. Volem saber el projecte i com donar l’opinió de si ens sembla bé per a la ciutadania d’Andorra la Vella i del país, també. Nosaltres som els primers que apostem per projectes de cultura, però anem a veure què hi ha. Sé que hi ha aquella cosa de: ‘és que no ho voleu’. No. És que no sabem si ho volem o no perquè no ho hem vist. Hi estan treballant, i suposo que és un projecte que deu ser molt dificultós i que fa molts anys que treballen i volen fer alguna cosa amb cara i ulls, que és totalment respectable, però, nosaltres no podem anar als tempos seus, ni ells poden anar als nostres, llavors estem entre dues aigües. Però sí que és veritat que, en general, amb Govern hi col·laborem i no hi ha problema, però costa una mica. Que entenc que el Govern ha de col·laborar amb set comuns, però..
Bé, són la capital.
Bé, això és un altre tema, que no en ho reconeixen i llavors és complicat. Que és una cosa que estaria bé que ens reconeguessin.
Abans d’acabar volia tractar alguns temes més de política comunal i general. La fórmula Concòrdia, PS i en el vostre cas, Som Veïns, és una bona formula per repetir-la?
Jo crec que una de les coses d’aquest balanç de dos anys és que vam fer una molt bona aposta amb la gent que vam triar. És a dir, no és tant els partits que representem, que també, perquè al final hi ha unes línies genèriques que compartim, que això és important, però vam triar molt bé les persones que anàvem juntes. Si preguntes a qualsevol de la corporació, et dirà que tenim ganes de continuar treballant, ens agrada el que fem, i això també s’ha aconseguit perquè som un equip que ens agrada treballar plegats, que hem connectat molt bé uns amb els altres, que a vegades no és evident. Per tant, és una cosa que es pot tornar a repetir, sí, però les persones han de confluir.
Cal entendre’s.
Depèn de quins partits, barrejar-los tots junts és complicat si no tens unes línies bàsiques compartides. A partir d’aquí, com que ja és una cosa més comunal, treballem plegats i ja ens entenem. Encara que sembli fàcil, el procés per arribar a presentar la llista d’Enclar es va treballar molt. Per tant, jo crec que si es vol replicar, cal pensar molt en quines persones ajuntem.
“Si es vol repetir la fórmula d’Enclar cal pensar molt en quines persones ajuntem”
I com a cònsol menor, té ganes de repetir?
Jo crec que la resposta va una mica en la mateixa línia, és a dir, m’agrada molt la feina que faig estic molt contenta, arribar al comú d’Andorra la Vella cada dia és un repte nou, cada dia surten coses noves i treballar al comú et dona marge de poder canviar coses molt ràpid, pots influir molt directament en el dia a dia i jo crec que això és molt satisfactori. Però jo em veig repetint si les condicions amb les persones que anem, continuem tenint l’equip que tenim. Jo em sento molt orgullosa de l’equip que tenim, crec que és superimportant tota la feina que fan, i crec que si has de treballar quatre anys més és amb aquesta línia si no, no ho veuria tan clar.
I si li demanen de fer el salt a una candidatura nacional abans d’acabar el mandat?
Jo tinc una manera de fer que si m’he compromès amb una cosa, vull acabar de fer el que estic fent. Jo agafo un compromís quan decideixo saltar a fer política, en aquest cas política comunal, perquè no era una cosa que jo tingués pensat de dedicar-m’hi, ho assumeixo perquè tinc aquesta voluntat de servei i perquè pels meus estudis i pel meu bagatge m’agrada ajudar i crec que és un molt bon lloc fer-ho des de la política comunal. Però crec que he de respectar el compromís que he pres perquè al final a mi m’ha escollit una part important de la ciutadania per representar-los aquí dins del comú. Jo em sento a gust amb aquest projecte i crec que em dec a acabar-lo i a partir d’aquí, ja hi treballarem o ja veurem, però jo crec que és important tancar les coses amb les que t’has compromès i crec que la ciutadania ho espera, també.
Es parla també d’aquesta possible candidatura nacional conjunta Concòrdia-PS. Ho veu factible, tenint en compte que hi ha posicions molt divergents, per exemple, en temes com l’acord d’associació?
Si finalment volem aquesta fórmula, haurem de fer com s’ha fet a nivell comunal: fer les línies, treballar en allò que ens agrada, en allò que no... Però jo sempre els he dit que si se centren molt a treballar entre les persones que tenim ganes de fer un canvi, de treballar pel país, i si es troben les persones que han de ser, després tu seràs d’un partit i tu d’un altre o ets independents, però no tindran problemes a l’hora de treballar plegats, que això és molt important, indistintament del partit. Si es busquen les persones que tinguin aquesta idea, per què no? Però nosaltres, com a representants comunals, si necessiten la nostra opinió els ajudarem, però és una decisió sobretot molt important que han de prendre les persones que vagin al capdavant.