Ve d’un àmbit professional força diferent del món literari. Com va sorgir la idea d’escriure aquest llibre?
Vaig començar a escriure el llibre perquè necessitava treure de dins tot el que havia viscut. Ho vaig fer sense cap intenció ni de publicar-lo ni de res, però la meva dona -que sempre es llegia el que anava fent- va ser la que em va animar a provar d’enviar-ho a alguna editorial. Vaig trobar Marinada Edicions, li vaig enviar i el Joan Ramon Marina, em va dir que li agradava moltíssim i que connectava molt amb tot el que explicava. L’any passat vaig presentar un poema al concurs de poesia Miquel Martí Pol, i vaig tenir un accèssit, i per primera vegada vaig pensar que potser el que havia escrit, tenia raó la meva dona, i era bo. El Joan Ramon també em deia que confiés, que era molt bo el que havia enviat, i a poc a poc m’ha anat animat fins que l’hem tret.
Com ha estat el procés d’escriptura i pensar que ben aviat es publica?
Al principi costa de creure. Just avui m’han donat el primer llibre en mà. Des de fora potser la gent es pensa que és més ràpid tot, però entre que el vaig començar a escriure sense cap intenció, l’enviés, es llegeixen una petita part, els agrada, comencen a fer les correccions… és un procés llarg i lent, i ara quan veus ja el resultat, doncs, fa il·lusió veure que tot el temps que invertit a escriure i expressar tot el que tens a dins, al final dona el seu fruit.
Hi ha hagut algun moment concret que el va portar a escriure sobre aquesta experiència?
Després d’una mala època amb una relació molt tòxica, i una vegada ja havia superat tota aquesta etapa, em va donar per escriure la història que vaig viure, perquè penso que potser pot arribar a ajudar a algú, veure que són situacions que es poden viure en qualsevol moment i que el maltractament no té gènere, pot ser cap a un costat i cap a un altre.
Aborda qüestions molt profundes com les relacions humanes, el desamor o la reconstrucció personal.
Sobretot el que volia transmetre és que a vegades tenim la impressió i veiem una persona molt contenta i que és molt sociable, i realment per darrere potser és una persona que ho està passant molt malament per circumstàncies de la vida, però tot i així treu forces. Durant el llibre hi ha parts on intento ser molt explícit perquè la gent arribi a posar-se al paper de tot el que pot arribar a ser una relació tòxica o el maltractament, i n’estic segur que els lectors, si n’hi ha un que ha patit maltractament en algun moment de la seva vida, ja sigui físic o psicològic, veurà que és real, que li passa a més gent i que no estan sols.
Com tracta el llibre el maltractament envers els homes?
És veritat que tothom quan parla de maltractament sempre pensem en què és l’home que maltracta a la dona, i a vegades també és a l’inrevés, i potser pel tabú decideixen no dir-ho. I no, s’ha de dir, s’ha d’expressar i és el mateix tant per homes com per dones.
Quin missatge espera transmetre als lectors?
La meva intenció és que la gent que es llegeixi el llibre es posi a la pell del protagonista, però sobretot que s’adonin que és un tema que s’ha de fer visible, i que realment també és la intenció de poder ajudar a algú que estigui passant per alguna cosa similar, que vegi que realment no s’acabi aquí, que tots ens en sortim, que no s’ha de tirar la tovallola, i que costa, però tothom se’n surt i un pot arribar a ser feliç per molt que quan ho estàs passant creguis que no te’n sortiràs.
Es planteja continuar escrivint ja sigui en aquest registre o explorar altres gèneres literaris?
La veritat que m’agrada bastant escriure. Tinc alguna cosa començada, però segons el dia escric sobre diversos temes i arriba un punt que dic, vinga anem per aquest. N’hi ha de diversos gèneres, però pel que veig i pel poc temps que porto escrivint m'agrada molt escriure de vivències reals del dia a dia. Des del maltractament o problemes reals quotidians, no tant novel·la de fantasia o ficció, és a dir més que la gent es pugui posar al paper real i identificar i ajudar que aquesta gent pugui tirar endavant.