Ja fa més de quatre anys d’acció, deu fer quasi cinc.
Va ser un any abans de les eleccions, és a dir, cinc justos, perquè era a finals de setembre, ara és el cinquè aniversari.
Com es valora aquest viatge, aquests cinc anys?
Bé, de forma positiva, amb alts i baixos com a qualsevol organització, és a dir...
Com a qualsevol casa.
Sí, els seus alts i baixos, però, de forma correcta. El que sí que, tant els liberals com nosaltres, quan als tres anys i mig d’haver-nos creat, que vam començar a tornar a mantenir converses plegats, perquè no deixa de ser que l’executiva actual liberal, amb la nostra executiva, formàvem part d’una mateixa executiva just abans de l’escissió, i tant ells com nosaltres ens vam adonar que vam errar en fer aquella separació.
I ara com està? Hi ha damunt la taula alguna reintegració o es volen mantenir les dues estructures i funcionar com a coalició?
Quan fa un any i mig diem que hem d’anar plegats, després mirem de quina forma hauríem d’anar plegats, i es valora tot plegat, però no és tan fàcil i evident com podria semblar, no es tancar una estructura i passar a l’altra. Llavors el que vam dir és que la voluntat era que anéssim junts, que mantenim moltes trobades junts, qualsevol tipus d’acció la consensuem, però ara mateix hi ha els dos partits donats d’alta i en funcionament. A la llarga, amb més temps, quan no siguin anys electorals i que puguem fer tot el treball per mirar de crear una sola estructura, probablement el mateix camí ho provocarà això.
“Les dues formacions anirem sempre a qualsevol tipus de negociació o de xerrada per possibles pactes, aliances, sempre hi anirem plegats”
Hi ha qui diu que si encara no es fa aquesta reintegració és potser per personalismes que encara hi ha?
No, gens. Són temes administratius i burocràtics.
Jo estava pensant més qüestions de deutes que hi pugui haver que costen de tancar, per campanyes, de l’última campanya electoral, imagino.
Entre altres, la part financera dels partits polítics és una de les parts més importants del que no és fàcil de desfer. És del més complicat. Però també és una llàstima mantenir dues entitats, perquè no deixa de ser replicar tot el mateix en el Tribunal de Comptes, tenim feina per partida doble, però quan ens vam adonar que podríem ser o Acció o Liberals, o cap dels dos i fer-ne un de nou vam veure que qualsevol d’aquestes accions no era gens evident ni fàcil de fer.
I ara que estem a les portes gairebé d’unes noves eleccions, com us plantegeu la vostra participació? En conjunt amb Liberals?
El que sí que tenim clar és que qualsevol de les trobades que mantinguem amb altres formacions polítiques o aquesta famosa plataforma que s’ha parlat, nosaltres qualsevol de les trobades, tant Liberals com nosaltres, hem dit que hi aniríem plegats sempre. És a dir, cap de les dues formacions anirem sols a veure una altra formació.
I heu pres algun tipus de decisió en el sentit de fer una llista pròpia, encara que sigui conjunta, Acció Liberal potser es podria dir?
No ho hem valorat. És a dir, ara les dues formacions anirem sempre a qualsevol tipus de negociació o de xerrada per possibles pactes, aliances, digue’n com vulguis, sempre hi anirem plegats, però hem d’esperar el retorn del que hi hagi per veure quina és la manera més correcta i efectiva per treure el millor reedit electoral possible tinguent en compte la llei electoral que tenim.
Entenc que una reedició d’anteriors pactes, o vigents, amb Demòcrates no es descarta.
No només no es descarta, sinó que per afinitats ideològiques és de les més fàcils. No vol dir això, que puguis acabar no entenent-te pel que sigui, no funciona o que t’hagis d’entendre amb algú altre o anar sols. Però la voluntat ara mateix és la de sumar i la de sumar amb totes aquelles forces d’una ideologia semblant o similar a la nostra que puguem trobar-nos-hi tots de forma còmoda en un mateix programa electoral.
En aquest sentit, em preguntava com rebeu l’aparició o la creació de noves formacions que tenen una part de l’ideari liberal que comparteixen amb vosaltres, especialment en l’àmbit econòmic. No sé com creieu que us poden afectar, i més veient que alguns, com Virtus, igual que ja va dir Andorra Endavant, la seva intenció és d’anar sols a les eleccions. Teniu por que us pugui restar o per contra creieu que us pot donar força?
Una anàlisi acurada d’aquesta pregunta, tampoc ens l’hem plantejat. Sí que és cert que, en anys electorals, generalment surten grups, plataformes, partits que es volen crear. Vull dir, no és una cosa nova. Ja ens hi hem trobat amb aquest mateix fenomen. Com que s’està parlant des del mes de juny, nosaltres ara mateix estem a favor de sumar esforços amb tots aquells grups, partits o persones de la nostra ideologia o, si més no, molt similar, i que puguem trobar-nos còmodes en un programa electoral conjunt. Tot just ara comença la tardor i començaran totes aquestes trobades per intentar crear aquesta plataforma conjunta.
Aquesta tardor i hivern es preveuen intensos, no només per la preparació de les eleccions, sinó perquè hi ha uns reptes plantejats i unes qüestions que estan damunt la taula. Unió Europea, avortament, el pressupost, l’habitatge, i moltes altres coses. Què és el que sí o sí s’ha d’acabar abans de la convocatòria d’eleccions? El pressupost el donem per fet.
Sí, està clar que la setmana que ve s’admetrà a tràmit per la sindicatura i el pressupost ja el tenim engegat. La llei del pressupost ve acompanyada de la llei d’acompanyament al pressupost, que també anirà en paral·lel i és una llei prou important, una llei omnibus, que tocarà diversos aspectes. Però a banda d’això, els reptes importants que ens queden... Sabem que el dia 19 d’octubre se signa finalment com a tancat ja aquest acord que es va negociar fins el desembre del 2023.
Tancat el text de l’acord. Feia el matís perquè, com que hi ha opositors que diuen que amb la firma ja està en vigor l’acord...
Ni molt menys. Això s’ha de ratificar al Parlament Europeu, i aquest tràmit, com a mínim, en menys de tres mesos és impossible de fer-lo i solen trigar aquests tràmits entre tres i sis mesos. Encara falta això i és el compromís que tenim i que es va agafar en el sí del pacte d’estat de la Unió Europea, que fins que no estigui ratificat pel Parlament Europeu no es convocaria aquest referèndum.
Vosaltres mantindreu aquest compromís, perquè tot apunta que el referèndum, en tot cas, s’hauria de fer després de les eleccions, de sortir elegits, mantindreu el vostre compromís a celebrar el referèndum abans de tramitar-lo al Consell General?
Jo entenc, ara mateix, que totes les forces que voldríem anar plegades amb aquesta plataforma totes són del parer de fer el referèndum, i no és d’ara aquest parer, fa deu anys que ho diguem, i difícilment es canviarà de parer. Però el que sí que està clar és que això es veurà en el moment de presentar els programes electorals. Allà és on realment cada formació s’haurà de manifestar de forma clara què farà si surt elegida.
“En habitatge, en cap cas pensem que ja tenim la feina feta i que ja podem seure tranquils i posar-nos la medalla. El parc púlic ha de seguir creixent i seguirem treballant per fer-lo créixer”
Reitero, i vosaltres, per part vostra, la intenció és que hi hagi aquest compromís?
Ara mateix, per part nostra, hi ha intenció que hi sigui aquest compromís, exacte.
Potser no serà una línia vermella a l’hora de fer un pacte?
Gens. Nosaltres no som d’aquests obtusos que es tanquen en una idea. Si algú, de forma pragmàtica i raonada, ens fes veure el contrari, i per anar plegats fos una línia vermella, nosaltres difícilment tenim en tenim. El que volem és que l’ideari liberal sumi en aquesta acció de govern i si podem afegir el nostre gra de sorra.
Vosaltres preferiríeu que es fes el referèndum, però si s’acaba decidint, per la plataforma conjunta de formacions que acabeu pactant un programa conjunt, que no és necessari, no passaria res?
Seguiria la vida igualment, tot i que aquesta qüestió veig molt difícil que sigui, perquè ara mateix tots els que estem parlant d’intentar anar a la plataforma, tots veiem i creiem que cal fer aquest referèndum.
A part de la Unió Europea, dèiem l’avortament. No sé vosaltres si és un punt que pressionareu perquè s’acabi de desencallar la situació en aquesta legislatura o si, com que portem no sé quant temps esperant que no vindrà d’aquí?
Nosaltres estem totalment a favor d’aquesta despenalització en els tres supòsits i qualsevol oportunitat o finestra, com se sol parlar aquests darrers anys, d’oportunitat, evidentment, sense cap dubte, mirarem d’aprofitar-la, però tampoc posarem en risc el coprincipat en cap dels casos.
La Unió Europea, l’avortament, l’habitatge és un altre dels grans temes. Vull pensar que ja està encarrilat. Hem començat un parc d’habitatges públic, s’ha d’acabar de veure els resultats de les mesures adoptades sobre els pisos buits, dels pisos turístics... No sé si queda gaire més a fer aquesta legislatura. La situació no s’ha arreglat ni de bon tros encara.
Està clar que quan iniciem la legislatura el parc públic d’habitatge és igual a zero. No hi ha parc públic d’habitatge. Acabarem la legislatura molt probablement amb 650 pisos al parc públic. És a dir, realment en aquests quatre anys s’ha fet molta feina. A banda d’aquesta inversió milionària que s’ha fet, s’ha fet tota una altra sèrie de mesures que no tenen un impacte immediat, sinó que l’anirem veient progressivament. Estic segur que qualsevol d’aquestes mesures seran positives o aportaran en favor d’una millora de l’habitatge al nostre país. Però en cap cas pensem que ja tenim la feina feta i que ara ja podem seure tranquils i orgullosos posant-nos sla medalla. En cap cas serà així, seguirem treballant i pensem que aquest parc públic d’habitatge ha de seguir creixent i hem de seguir treballant per fer-lo créixer.
“Amb la LGOTU s’està fent molt bona feina tot i que no és gens fàcil trobar un redactat que convingui a tots. És difícil treballar una llei amb cinc formacions diferents però sóc optimista que arribarem a un text que millorarà l'actual”
En paral·lel hi ha una altra qüestió que s’està treballant el Consell General que fa mesos, per no dir anys també, que està a debat, que és la qüestió del creixement sostenible, ja és demogràfic, és urbanístic, és a tots els nivells i fins i tot econòmic, pel que plantegen alguns, de frenar o aturar la inversió estrangera. Aquest tema és prioritari encara per aquesta legislatura o potser ja es comença a pensar que quedarà per la següent?
Nosaltres no donem la legislatura per acabada i seguim treballant. Estem a l’expectativa de veure tots els canvis que hi ha hagut a nivell d’immigració amb les diferents lleis omnibus que s’han aprovat en aquesta legislatura doncs van tenint fruits, que per això vam pensar que el que estàvem aprovant era correcte. En la primera llei omnibus sí que se’ns va dir que érem massa prudents, que potser havíem d’haver anat una mica més lluny, doncs nosaltres hem volgut ser cauts i anar avançant a poc a poc. En la segona llei ens hem tibat una mica més i està clar que els percentatges de creixement del país de fa quatre anys no són els mateixos d’aquests darrers anys. No arribem al 2% de creixement, i són valors, entre l’1 i màxim el 2%, els quals no hauríem de sobrepassar, i tots els nostres esforços estan centrats en això. És a dir, un control de la immigració i ja s’ha vist la tensió aquest inici d’estiu amb les quotes i els empresaris reclamant més quotes i tampoc s’han obert més enllà del que nosaltres ja havíem previst pactar, i seguirem amb aquesta línia.
Però ara es torna a posar damunt la taula la creació d’una possible quota que jo entenc com d’obra i servei.
Penso que no s’ha entès bé. En cap cas la quota aquesta que en un moment ens han plantejat poder aprovar seria una quota substitutòria a altres quotes. En cap cas seria per sumar encara més treballadors, sinó seria una nova forma de quota que substituiria o la quota general o altres quotes. Però en cap cas vindria a sumar-se a l’actual nombre que teníem nosaltres com a número màxim i així per als diferents tipus de quotes.
A tot això, la nova LGOTU hi haurà temps d’acabar-la o no?
Cada setmana hi treballem. Sí que acabarem consensuant aquest text, que recordo que es treballa en la comissió d’ordenament del territori, i hi són totes les forces o grups parlamentaris presents. És a dir, s’està fent molt bona feina tot i que no és gens fàcil trobar qualsevol redactat que convingui a tots. No és fàcil i és difícil treballar una llei amb cinc formacions diferents, però jo sóc optimista i estic segur que arribarem a trobar un text que millorarà força l’actual, que data ja és del 2000 i moltes de les preocupacions de les administracions, sobretot dels comuns, del mateix govern, de col·legis implicats en aquesta llei, estaran reflectides a dintre d’aquest nou text.