Després de tres àlbums presenta el seu quart disc ‘De Zero’, què representa per vostè aquest ‘començar de zero’?
El que ha donat forma a aquest títol ha sigut això, el fet de començar un nou projecte de disc amb les condicions necessàries i amb els requisits per poder crear un disc des de zero, com ho fem cada vegada que comencem un projecte així.
Està presentant ‘De Zero’ cançó a cançó abans que arribi el disc complet, per què ha decidit apostar per aquesta manera de publicar-ho?
Vam crear l’estratègia des que vam signar amb el segell de la promoció i tota la difusió amb ‘Crea Music’. Vam voler fer-ho així perquè és veritat que avui en dia pràcticament el 90% de la gent consumeix la música de manera digital. Ens hem acostumat a això i clar, si ho mires des de l’altre costat és molt pràctic, però per la part de l’artista és enfonsar-nos.
Per què és enfonsar-vos?
Al final crear un disc d’aquestes dimensions i posar-lo a les plataformes és regalar la nostra música i tota la nostra feina a canvi de res, perquè aquestes plataformes no ens donen res, llavors vam crear aquesta estratègia de material físic.
“Poder gravar aquest quart disc amb aquestes condicions ha sigut el millor regal”
‘Macros i merdes’ va sortir el 8 de setembre, quina rebuda ha tingut en aquests primers dies?
Estic rebent molt bon ‘feedback’ per part de molts companys del sector. La veritat que estic molt content amb el resultat. Ara estem fent tota la campanya de difusió i promoció, i sí que és veritat que en directe l’estem presentant, l’estem tocant, i estan a la venda en format físic. La gent que ve de públic als concerts pot comprar el material i gaudir del disc. A nivell digital hem fet el llançament d’aquests tres primers singles, al novembre hi haurà el quart i després a partir de febrer ja estarà publicat en totes les plataformes digitals.
Les dues primeres cançons mostraven un vessant més personal i emocional, mentre que ara ‘Macros i merdes’ és més combativa. Què volia mostrar al disc amb aquesta cançó?
El disc està format per vuit cançons i totes són personals i d’experiències pròpies. En aquest cas, ‘Macros i merdes’ també parla de la reivindicació de quan anem a festivals o esdeveniments de gran magnitud, no sempre és on podem trobar el millor producte.
Aquesta crítica que fa se centra només en el món de la música?
Sempre he volgut fer incís en què no parlo només del sector de la música, simplement volia reivindicar que no per fer una cosa molt gran el que trobis allà serà de més qualitat. Era una manera des del meu punt de vista personal per situacions que he viscut, d’estar en grans festivals i veure que hi ha coses de dimensions molt grans de pirotècnia, de pantalles i de coses així, però després la gent que hi ha sobre l’escenari potser no està ni tocant en directe. A mi m’agraden els grans festivals, però també m’agrada veure-hi grans bandes i gaudir que estiguin tocant en directe.
Llavors creus que avui dia l’espectacle està passant per davant de la música?
De la música no perquè també sona, el problema és que no sona en directe. Se n’encarreguen de disparar-ho tot perquè soni la música i sigui un festival, però crec que la màgia de la música és quan està tocada per persones, crec que aquí hi ha el gran què de la qüestió. Al final tots podem anar a un festival, que a mi també m’agrada anar-hi, el que passa que hem de saber on anem, si anem a veure un DJ que estarà punxant i estarà realitzant una sessió, que té tot el seu mèrit, o anem a veure un concert en directe. Llavors el que jo reivindico és que si anem a veure un concert en directe, que la gent toqui en directe.
‘De Zero’ ha comptat amb l’ajut a la professionalització del ministeri de Cultura.
Aconseguir fer un disc amb aquestes condicions no és comú, no m’hi havia trobat i crec que és la millor manera de fer un disc. Poder-ho fer gràcies a l’ajut de govern i de les set empreses col·laboradores, la veritat que és un somni poder treballar així. Gravar aquest quart disc amb aquestes condicions ha sigut el millor regal perquè ho he pogut fer tot com crec que s’hauria de fer. Avui en dia és molt complicat poder treballar amb aquestes condicions perquè ja no es fan les coses així. Ara tenim molts simuladors d’amplificadors, molts ordinadors a casa i en aquest disc les guitarres que sonen són guitarres reals, tocades de veritat amb amplificadors de veritat i amb sales de veritat.
“Ha estat bàsic l’ajut de Govern i el suport econòmic també de set empreses privades que han volgut aportar el seu granet de sorra”
Fins a quin punt ha sigut important l’ajut de Govern per poder tirar endavant el projecte?
Ha estat bàsic l’ajut de Govern i el suport econòmic també de set empreses privades que han volgut aportar el seu granet de sorra i és fantàstic.
Què li ha permès fer aquest suport?
A disposar dels recursos necessaris i poder-los destinar a cada part del projecte el que creiem necessari. A nivell de producció musical, de dies d’estudi, d’hores de feina, tenir el suport de poder treballar bé fa que puguis destinar tot el temps possible a cada part del procés amb la màxima qualitat possible.
Creu que a Andorra hi ha prou suport perquè els músics puguin professionalitzar-se?
Depèn de si parlem de prou suport de les d’institucions o de país com a tal. És veritat que cada vegada tenim menys locals de música en directe, i en aquest aspecte sí que crec que qualsevol suport o espai més que estigués obert a promocionar i a donar la possibilitat a noves bandes i nous artistes a poder mostrar el que fan, sí que seria necessari.
I pel que fa les institucions?
Crec que s’estan fent noves polítiques i s’estan duent a terme projectes interessants i cada vegada més focalitzats a professionalitzar els artistes de casa. Per aquesta part sí que em sembla que s’estan fent moltes coses, però sempre es pot fer alguna coseta més.
“La màgia de la música és quan està tocada per persones”
Com per exemple?
Com el fet d’instaurar que sí o sí, en qualsevol esdeveniment, festa, o festes majors, es pogués equilibrar una mica entre la gent que ve de fora i la gent d’aquí. Que s’entén perfectament, però al final és casa nostra i crec que hauriem de tenir l’oportunitat de tenir aquests espais per poder ensenyar el que fem.
Per acabar, aquest any compleix deu anys de trajectòria musical, mirant enrere com ha canviat el Quim Salvat que va començar fa deu anys respecte al músic que és avui?
Des de l’inici vaig començar fent cançons més reivindicatives. Des del primer moment ja tenia aquest vessant perquè sempre he considerat que si tinc un altaveu per poder dir coses, crec que el que s’ha de dir han de ser coses coherents, com a mínim el sentit del missatge ha de ser el punt de vista de l’artista. També la maduresa de deu anys de feina i de saber millor com funcionen i s’han de fer les coses.