Com afronta aquest nou repte al capdavant de la conselleria?
Evidentment, afronto aquest repte amb molta il·lusió i responsabilitat. És un honor poder representar la comunitat portuguesa a Andorra.
Què suposa per a vostè rellevar al Rui Fernandes?
Vull donar continuïtat a la feina que ell ja ha començat. Jo ja estava treballant amb el Rui, ell portava aquest projecte i ara hem de donar-li continuïtat a les seves idees i a la línia de treball que havíem programat. Toca seguir.
Quan va saber-ho i com ha anat el canvi a la conselleria?
A principis d’aquest any, al mes de gener, és quan em van comentar que prenien aquesta decisió. Llavors s’ha de fer el procés formal: ell, al no ser-hi com a conseller, ha hagut de signar un document de renúncia al càrrec que tenia. I clar, aleshores, el procés de transició es fa quan signo la presa de possessió per passar de consellera suplent a titular. És un tràmit senzill, però a nivell legal s’ha de fer d’aquesta manera. Firmar els documents i enviar-ho tot cap al ministeri a Lisboa. Un cop fet, ja està a tràmit.
Per vostè ja són prop de divuit anys al país. Com va començar aquest vincle amb Andorra?
El meu vincle amb el país ha estat des del principi relacionat amb oportunitats laborals, amb la feina i el creixement professional.
I què la va motivar a formar part d’aquesta candidatura a la conselleria? És vocacional?
Aquesta oportunitat ha estat una mica inesperada i de sorpresa. Vaig decidir formar part de la candidatura a finals del 2023 perquè vam organitzar un projecte amb els nostres objectius, i parlant amb el Rui (Fernandes) vam decidir presentar-nos. Però ha estat nou per a mi. Si fa un any em demanes si estava entre els meus plans, doncs no, no ho tenia previst.
Té experiència prèvia en algun càrrec semblant? Què pot diferenciar la seva feina de la d’un cònsol general?
No, no tinc experiència prèvia. És la primera vegada com a consellera de la comunitat portuguesa. I el que ens diferencia és que el cònsol general és un representant oficial de l’estat portuguès. Porta funcions més diplomàtiques i administratives per realitzar documents, atenció al consolat, etc. Això no té res a veure amb el conseller, que realment és una figura electa per la comunitat i la representa. Aquest càrrec penja del ministeri d’Afers Exteriors del govern portuguès.
Quines seran les seves prioritats en aquesta nova etapa?
Bàsicament, volem continuar la línia de treball que teníem prevista com a consellers. La missió és representar la comunitat portuguesa, promoure i divulgar la cultura portuguesa, recolzar a les professores de portuguès d’Andorra, perquè es continuï parlant en el nostre idioma i que els fills de portuguesos o persones del país continuïn aprenent la llengua. I en definitiva, donar suport a les activitats culturals i celebracions que fan les associacions que estan a Andorra. Aquesta també és una de les funcions del conseller/a i crec que és un bon principi tenir en compte aquests esdeveniments.
Per tant, el vostre càrrec està més al costat de la gent i les associacions culturals.
Sí, així és. Exactament.
“És cert que arribem al moment en què les primeres generacions estan arribant a la seva jubilació i tornen cap a Portugal. També coincideix que Portugal està fent polítiques per afavorir i donar incentius fiscals i laborals perquè les persones tornin a Portugal i s’estableixin allà”
Darrerament, s’han conegut nombrosos casos de ciutadans portuguesos que retornen al seu país després de molts anys a Andorra. Creu que hi troben millors condicions?
Sí. Des de la meva experiència, i amb el temps que visc aquí, penso que Andorra ha estat sempre un destí d’immigració de la comunitat portuguesa, com ho és també de la francesa o l’espanyola. Però és cert que arribem al moment en què les primeres generacions estan arribant a la seva jubilació i tornen cap a Portugal. També és cert que coincideix que Portugal està fent polítiques per afavorir i donar incentius fiscals i laborals perquè les persones tornin a Portugal i s’estableixin allà. Poden ser aquests motius, però també perquè les persones puguin fer un canvi personal o vulguin tornar a les seves arrels. Però normalment, de totes les persones amb les qui he parlat, els motius estan al voltant d’aquestes tres o quatre temàtiques.
Davant aquestes polítiques que està posant en marxa Portugal, podria ser que el Principat d’Andorra estigui perdent el seu atractiu?
Normalment, Andorra és atractiva. Tothom diu que és un país singular perquè és tranquil, les persones s’hi senten segures. Això és un motiu de pes. Sempre s’ha dit que educar els teus fills aquí és una bona opció, pots fiar-te del lloc. També sempre hi ha hagut molta feina, però sí que pot ser per altres temes que sigui més atractiu per altres comunitats o altres posicions socials que no pas per la comunitat portuguesa.
Què creu que s’hi pot fer al respecte? Com es pot incentivar a la comunitat portuguesa perquè no marxi?
Sempre es poden fer coses i millorar. No sé exactament quines poden ser, però evidentment penso que el Govern d’Andorra estarà treballant per millorar els punts que estan en el full de ruta actualitat: l’habitatge, l’economia, la qüestió social... Això és una feina que s’ha de fer a nivell de l’executiu.
És que la comunitat portuguesa està tan establerta al país que, fins i tot, hi ha hagut casos de gent que ha marxat a Portugal i ha acabat retornant, perquè té més arrels aquí que al seu país d’origen.
Sí. Les arrels familiars és un dels motius. Des de la primera generació d’immigrants, la gent ha construït moltes arrels o, almenys, la seva xarxa principal familiar aquí a Andorra. Ara es troben una mica dividits entre un lloc i l’altre. Perquè si marxen els seus pares, potser també ajuda els seus fills a prendre la decisió de marxar.
Hi ha també alguna mena de sentiment patriòtic en aquest retorn? Al cap i a la fi, el vostre país no deixa de ser Portugal.
Sí, segurament. Al final, la immigració és una decisió lliure que prenen les persones, normalment per millorar la seva vida o per algun objectiu concret. Però al final, jo crec que sí, que a tothom li agrada el lloc d’on prové, on està la seva família, els avis... Crec que sí, que és important.
En l’aspecte més institucional, com valora el suport del ministeri d’Afers Exteriors de Portugal per dur a terme la seva tasca? Té molta influència?
Realment, això és la base. Els consellers estem dins el grup que hi ha de les conselleries a nivell europeu o mundial, que és el Consell de les Comunitats Portugueses, i una de les funcions del conseller és en matèria de polítiques d’immigració i de les comunitats a l’estranger. La figura del conseller forma part d’aquest òrgan i depèn directament del ministeri. També és feina del conseller de la comunitat informar i treballar conjuntament amb el ministeri de Negocis Estrangers perquè els portuguesos que resideixen fora de Portugal estiguin representats davant les autoritats luses i de les instàncies superiors. Aquesta també és una de les meves funcions.
Per tant, considera que és útil i està garantida la seva continuïtat al capdavant de la conselleria a Andorra? Què els diria als portuguesos residents al país, dins el context actual?
Sí. El meu missatge que puc enviar és que confio en la resiliència i la força de la comunitat portuguesa. Les persones, evidentment, han de pensar en el seu futur, la seva família i, sobretot també, en les oportunitats de treball. Cadascú ha de seguir amb els seus objectius.