A la majoria de cònsols els demano balanç de la primera meitat del mandat, però en el seu cas ja fa 15 anys que està al comú, per tant, li demanaré per l’evolució de la parròquia en aquest temps. Canillo està millor o pitjor que quan va entrar al comú el 2012?
Hem de pensar que vaig entrar en un moment de crisi econòmica i de falta de feina per la població, per tant, en un moment molt complicat. Evidentment, del 2012 al 2026 Canillo ha evolucionat moltíssim, ha canviat en tots els aspectes, tant al comú, en l’organització interna, com al carrer, perquè la població ha incrementat moltíssim. Els serveis a la parròquia també s’han incrementat exponencialment, és a dir, el Canillo del 2012 i el Canillo del 2026 no tenen res a veure. El 2012 era un Canillo molt dirigit al turisme i res més. Ara ja tenim un Canillo que comença a ser més residencial, amb molta més tipologia de comerços, i tot i que el punt fort continuï sent el turisme, l’estratègia de buscar el turisme familiar comença a donar fruits.
Segurament el comú de Canillo s’ha hagut de fer més gran i molt més professional del que era uns anys enrere.
Sí, sí, el comú de Canillo, evidentment, ha hagut de créixer al ritme que ha anat creixent la parròquia. Tant amb donar serveis, com poden ser tots els serveis socials, escola bressol, Esplai... Tot això ha hagut de seguir el ritme de la població i tot el que són infraestructures, per igual. El que és neteja viària, neteja de treta de neu, els serveis adreçats al resident s’han hagut d’incrementar.
“El 2012 teníem un Canillo molt dirigit al turisme i ara ja és més residencial i amb comerços”
Els serveis estan prou dimensionats per la població i demandes que hi ha? O es comencen a plantejar ampliar l’escola bressol o l’Esplai?
A nivell d’infraestructures estem llargament dimensionats perquè som una parròquia que ja està ben dimensionada per un volum de turista exponencial al desembre, gener, febrer i març, temporada d’hivern, quan multipliquem per cinc, aproximadament, la població. Per tant, la vinguda de nous residents en aquest aspecte està coberta sense cap problema. Ara bé, sí que és veritat que a l’escola bressol o a l’Esplai, a dia d’avui estem en màxims d’ocupació, cosa que anys enrere no teníem. Per tant, sí que és veritat que un dels reptes que tindrà el proper mandat, i en aquest mandat ja començarem a mirar si fem algun tipus de projecte per tenir-ho mig embastat, és incrementar la capacitat de l’escola bressol, l’Esplai i el Punt Jove. Això sí que està claríssim.
Toca planificar.
Jo sempre he dit que els estudis de capacitat de càrrega ens han de donar dos tipologies d’informació: si estem o no estem adaptats per poder créixer amb tot el que són infraestructures i també ens han de donar la informació sobre en quines infraestructures hem de tenir previsió d’inversió pels propers anys. A Canillo hem crescut 1.500 habitants en aquests últims 15 mesos. És a dir, 100 habitants per mes, gent nova que ve a residir, la qual cosa vol dir que aquesta gent està trobant allotjament i que aquest allotjament probablement sigui exallotjament turístic que s’ha reconvertit a allotjament per residents. I també hi ha hagut noves construccions.
Aquest ritme de creixement és assumible?
Els estudis de capacitat de càrrega ens diuen que podem assumir els creixements que estem tenint i les previsions a 10 anys. Ara bé, no és la parròquia que volem. És evident que no volem una parròquia amb 30.000 habitants. Per tant, aquí ja s’ha demostrat, amb la modificació del pla d’urbanisme, que hem anat a menys possibilitat edificativa, tot i conservar el valor patrimonial dels terrenys i que en aquests terrenys es pugui desenvolupar una edificació, limitant-la en superfície, en usos i en tipologia. Bàsicament hem passat de plurifamiliar a unifamiliar. Fa molts anys que seguim l’estratègia de parròquia resident i parròquia turística familiar, per tant, tenir una densitat inferior farà que puguem donar molts millors serveis a la població resident i fer compatible el nostre punt fort, que és el turisme. Si creixem amb tot, tindrem un problema de bona convivència entre tothom. Llavors, aquí el que hem de trobar és l’equilibri de la convivència entre turisme, que és el nostre punt fort econòmic, i residents de tota la vida i nouvinguts.
Mirant l’evolució de la parròquia, Canillo és on es pretenia o toca fer autocrítica, per exemple, amb tot el tema urbanístic que potser no s’ha fet el desenvolupament que tocava?
Jo crec que la parròquia està seguint el ritme que els polítics, en el seu moment cada un d’ells, han anat seguint. L’urbanisme és una eina viva i en cada moment s’ha d’anar modificant i ens hem d’anar acostumant, que tant a Canillo, com a Andorra en general, s’haurà d’anar veient modificacions dels seus plans d’urbanisme adaptant-se a la situació de cada moment. Per exemple, com parlàvem a l’inici, del moment en què vaig entrar. El 2012 estàvem en plena crisi econòmica, i immobiliària, no hi havia cap nova construcció, no hi havia vendes, per tant, teníem una parròquia aturada tant a nivell econòmic com a nivell de creixement.
Tot ha canviat.
Però la situació actual també és diferent de la del 2020 quan vaig començar com a segon cònsol. La situació del 2020 era una situació en la qual la parròquia, amb l’arribada de la Covid, va tenir una frenada de creixement i la post-Covid va provocar una vinguda de nous residents i d’interès per estar en una zona menys densificada, en una zona amb espais naturals més importants. I aquí va ser una mica l’èxit de Canillo i la gran demanda de construcció que hem vist aquests últims anys. Per tant, ara, vist aquest creixement, ens hem vist obligats a tornar a fer una modificació. Això no vol dir que d’aquí uns anys pugui arribar una altra situació de frenada o de crisi de qualsevol tipus i els polítics del moment s’hagin de replantejar aquesta situació per tal de poder reactivar una altra vegada l’economia de la parròquia.
El mandat passat es va fer una revisió profunda del POUP i vostès han seguit retocant cosetes i s’han trobat també amb certa oposició d’alguns veïns. Han reconduït la situació o temen que la situació pugui acabar a la Batllia com en el cas d’Ordino?
Els recursos que han entrat a la CTU, totes les resolucions de la CTU són favorables al comú de Canillo, per tant, en aquest aspecte estem tranquils. Pel que fa a les demandes dels privats que ens van entrar una carta manifestant el seu descontentament, nosaltres el que hem fet és que els hem donat audiència a tots -encara no hem acabat les reunions, encara en queden uns quants- però tots els qui han volgut han tingut l’oportunitat de reunir-se amb els dos cònsols, sovint també amb el conseller d’Obres i el conseller d’Urbanisme, per veure quines són les seves inquietuds i veure si això motiva una altra modificació per tal d’adaptar-nos una mica a les casuístiques o a les inquietuds d’aquesta gent a les modificacions 4 i 5 que vam fer.
“Un dels reptes del proper mandat serà ampliar l’escola bressol, l’Esplai i el Punt Jove”
És una qüestió delicada.
El que està clar és que quan fas una modificació del pla d’urbanisme és un tema que potser sembla senzill, però és molt extens i molt complex i no penses en totes les casuístiques o no pots arribar a pensar en totes les casuístiques. Llavors, l’aportació de la gent sempre dona peu a poder reflexionar i poder veure altres aspectes que potser ni l’equip tècnic ni l’equip polític ha valorat i tornar-les a valorar per veure si realment es justifica poder fer una modificació. I vistes totes les entrevistes que hem fet a dia d’avui veiem que segurament sí que es motivarà una modificació 6 per tal de poder trobar una solució que sigui raonable en els dos sentits. Raonable per la propietat, que no se sent còmoda amb la modificació feta, però també raonable dintre de l’esperit del pla d’urbanisme. És a dir, el que no farem en cap moment és canviar l’esperit del pla d’urbanisme. Ara, fer petits ajustos que puguin donar sortida a inquietuds o problemàtiques que han detectat els privats en projectes que s’adapten a la filosofia del pla d’urbanisme, a això mirarem de trobar-hi una solució.
No és anar a buscar la solució individualitzada per aquell qui es queixa?
No. Hi ha coses que ens demanen que tenim claríssim que no podran ser, però les coses que sí que poden arribar a ser les valorarem i si és amb amplitud és a dir, si és una demanda col·lectiva, si és una inquietud que és col·lectiva i per tant és justificada, l’estudiarem i li trobarem una solució.
Vostès han sigut molt clars dient que hi ha exemples de construccions a la parròquia que no volen que tornin a passar, com alguns edificis del Tarter o a Incles. La gent ha entès i comparteix aquesta visió?
Jo crec que sí, que per regla general, el 90% de la població entén perfectament que el creixement que ha viscut la vall d’Incles aquests últims 5 anys o 10 anys, no és sostenible. És evident que una vall d’Incles, a curt termini, amb 60 bordes més, doncs això no és sostenible i per tant s’hi ha de posar fre. De la manera que s’hi posa fre pot arribar a provocar aquestes discrepàncies dins dels pensaments de cada un dels propietaris, però el que és evident és que totes les reunions que hem fet la gent coincideix amb nosaltres que la situació actual no pot continuar en el que és sol urbà. Un sòl urbà que en l’anterior modificació s’hi havia fet poca èmfasi, i amb els exemples que s’està veient que s’han desenvolupat amb la normativa anterior, doncs es veu que no es vol una parròquia d’aquesta tipologia.
Citava abans alguns del projectes turístics que s’han desenvolupat, com el Pont Tibetà. I ara tenen entre mans intentar fer el telefèric de l’Armiana, que també ha aixecat polèmica.
El que és evident és que el Roc del Quer i el Pont Tibetà han esdevingut els punts clau i atractius turístics de la parròquia que ens permeten desestacionalitzar el turisme. Hem de pensar que el Roc del Quer, aquest any, ha estat el primer any que l’hem tingut obert tot l’any. Potser hem hagut de tancar aproximadament 6 dies per mal temps amb una temporada d’hivern que com tots sabem ha sigut una temporada complicada. L’acceptació ha estat molt bona, a dia d’avui, al Roc del Quer estem sobre els 14.000 visitants en gener febrer i març, per tant, en aquest primer trimestre la qual cosa està molt bé. I nosaltres, evidentment, continuem apostant per aquesta tipologia d’oferta i properament traurem un concurs d’idees per millorar tot el que és l’oferta turística del Roc del Quer.
És el que van presentar amb la nova estratègia turística?
Sí, s’emmarquen nous atractius per tal de poder atraure aquest turista que estem buscant fora de temporada. A dia d’avui tenim el Pont Tibetà obert i des que vam obrir a finals de març, en uns q5 dies, ja portem 4.000 visites en una època que és època baixa perquè ja tenim la temporada d’hivern esgotada. Pont Tibetà i Roc del Quer, conjuntament, amb tota l’estratègia turística i de comercialització del Palau de Gel, aquest any tindrem paquets conjunts per tal de donar una oferta global al turista que vingui i donar-li una molt millor experiència i facilitar-li els accessos als atractius turístics i volem també començar a fer visites nocturnes al Pont Tibetà.
Caram!
Creiem que pot tenir molt bona acceptació, ja fa temps que ens ho estem rumiant i veient com està evolucionant la situació creiem que és important donar aquesta possibilitat. De fet, una de les possibilitats que hem estat parlant és que el mes d’agost hi ha un eclipsi solar, per tant intentar muntar una sortida al Pont Tibetà per poder veure aquest fenomen natural des d’un lloc amb poca contaminació lumínica. És evident que aquestes coses hauran de ser acotades amb el temps i acotades amb la gent. Per tant, és evident que el telefèric és una de les eines que en un futur hi haurà de ser. Sigui de seguida perquè arribem a un acord amb els propietaris o sigui que es dilata una mica en el temps, però és evident que pel comú de Canillo és una de les seves prioritats per donar un millor servei, una millor experiència client en aquests atractius que cada vegada tenen més força i també per treure la perillositat dels autobusos a la zona del Coll d’Ordino. El transport en autobús a la zona del Coll d’Ordino és una bona eina a dia d’avui, la vam estar rumiant molt en el seu moment i vam considerar que el millor era aparcar al centre del poble i pujar el turista en autobús. Per què? Primer perquè centralitzem la gent al poble i al final fan vida al poble i segona, perquè no estem massificant la carretera de vehicles, però sí que és veritat que té una contrapartida i és que tenim vehicles de gran capacitat que estan circulant per una carretera de muntanya que no és allò ideal, per tant, aquí hem de trobar a curt o mitjà termini, la solució el més ràpid possible.
S’ha pogut arribar a algun acord amb els propietaris contraris al projecte?
Bé, nosaltres hem fet unes quantes reunions, per tant ara estem una mica a l’espera del seu retorn.
S’ha intentat modificar el recorregut?
Hem buscat el recorregut òptim, menys afectació i menys sobrevol per tal que sigui el menys intrusiu possible per a les propietats. Ara creiem que, els propietaris, el que han de veure és que els estem oferint una porta d’entrada amb més de 170.000 visitants, que són el que van anar al Pont Tibetà el 2025.
“Segurament farem una nova modificació del POUP per donar resposta a les inquietuds dels veïns”
Deu n’hi do.
Per tant, jo crec que això que es veu com una intrusió a dins de la propietat privada, s’ha de poder veure com una possibilitat per part dels tres propietaris que han manifestat el seu descontentament. Podríem dir que hi ha dos propietaris que estan molt poc afectats i els que tenen una afectació major, ho haurien de veure com una gran oportunitat perquè ells tenen un negoci i els podríem arribar a portar 170.000 visites anuals a les portes del seu negoci. Si això es pot veure com una oportunitat, podran veure que, realment, a part que estem fent un bé per la parròquia, perquè estem traient una perillositat al coll d’Ordino, també estem aportant un possible valor econòmic i de possibilitats de creixement pels seus negocis que pot ser interessant. Nosaltres considerem que l’afectació és molt, molt baixa perquè finalment sobrevolem a alçades bastant importants; a nivell de soroll, que això els preocupava, ja els vam explicar que el motor està a l’arribada, no està a la sortida, i per tant el soroll mecànic realment ha de ser molt, molt baix; que només estem parlant de dos cabines de 20 persones que no és el típic telecadira, sinó que és un telefèric amb dos cabines que quan una baixa, l’altra puja, i quan una està a l’arribada, l’altra està a la sortida i que quan a la nit està parat, no hi ha cap afectació visual a part d’un cable; que només hi ha dues pilones. Per tant, sí que hi ha la preocupació de tenir un giny que s’adapti, que sigui respectuós, que es pugui integrar al màxim al medi natural i que tingui una afectació mínima a la vida dels habitants de Canillo.
Ara faltarà trobar l’empresa per fer-lo. Amb el segon intent ho veuen més factible?
El món d’aquestes empreses és molt reduït. N’hi ha molt poques, però nosaltres creiem que sí, que ho trobarem. Creiem que és un projecte interessant per a aquestes empreses, també. Com deia, no és comprar un telecabina clàssic, sinó que és una instal·lació que es fabrica a mida. Per tant, nosaltres creiem que dintre del procediment que s’iniciarà, que serà una espècie de procediment negociat amb aquestes empreses, doncs finalment elles entraran en competència i aconseguirem tenir un resultat positiu. Això és el que esperem.
Amb la nova estratègia turística que van presentar es preveia l’ampliació del mirador del Roc del Quer i per tant, la possibilitat de guanyar més visitant. Això no va en contra d’aquesta voluntat que fa temps que es remarca que es vol apostar per la qualitat i no per la quantitat?
No, jo crec que no és ben bé guanyar més visitants. És donar una experiència millor al visitant i donar una seguretat a unes instal·lacions que estaran obertes tot l’any. Perquè el Pont Tibetà es va obrir en una situació que només es va considerar l’obertura durant l’estiu. Ara ja el tenim obert, o intentem tenir-lo obert durant tot l’any. Però és evident que en un hivern com aquest, amb les nevades que hem tingut, amb l’accés des de la carretera amb busos, és molt complicat. Per tant, incrementar la quantitat de visites sí, però en temporada fora de temporada alta. I incrementar-la com? Doncs amb una situació molt més sostenible, que és allargar-la en el temps i amb un giny que et porta en el lloc de molt menys impacte. És evident que l’impacte mediambiental d’un telefèric no és el mateix que tenir uns busos cada 30 minuts pujant i baixant del Coll d’Ordino.
Un altre dels atractius que citava, el Palau de Gel. A final de mes han de començar obres de reforma. Està tot a punt? Va segons el previst?
Sí, al Palau de Gel començarem les obres d’aquí a poc. Seran entre 15 i 18 mesos d’obres i creiem que això donarà l’impuls definitiu que necessita el Palau. El Palau l’estem dotant de moltes eines. De les seves pròpies eines, però també l’estem dotant de petits satèl·lits com el Pont Tibetà, com el Roc del Quer, com Casa Federico... tota l’estratègia turística que s’engloba del pla estratègic que vam fer i que ells seran els que ens hauran de desenvolupar i dur a terme en els propers anys. Per tant, hem de veure el Palau de Gel com una estratègia turística global de la parròquia i no com una única unitat de negoci que era una piscina i una pista de gel.
I ha de poder deixar de ser una llosa econòmica. Malgrat la funció social que fa, que guanyi pes la part turística i que pugui ser un motor econòmic.
El que busquem són motors econòmics a la parròquia. El Palau de Gel sempre tindrà la vessant social i de tots els clubs esportius que fan els seus entrenaments. Aquests clubs esportius evidentment continuaran estant subvencionats pel comú de Canillo, però sí que és veritat que a llarg termini ens agradaria que el Palau de Gel fos econòmicament viable per si sol, sense necessitar cada any unes transferències pel seu dèficit estructural. Per tant, amb aquests punts creiem que el Palau de Gel finalment serà autònom econòmicament i que podrà tenir una viabilitat pròpia i que serà ell qui mourà tot el motor de la parròquia.
Tenen en marxa també les obres d’embelliment al centre del poble. És una obra important, llarga. Hi ha neguit de veïns i comerciants?
Amb els comerciants, les reunions que hem fet han estat molt agradables i molt positives. Els hem convocat dues vegades, a l’inici de l’obra per explicar-los que començaríem i ara fa un mes i mig, dos mesos. Totes les inquietuds que ells van tenint durant l’obra nosaltres anem mirant de trobar-los solució. Ells són conscients que estem treballant per millorar i que tindran una millora substancial un cop acabades les obres, i també són conscients que les obres porten una sèrie d’entrebancs. Una de les coses que els preocupava aquest estiu són les terrasses. Per tant, els hem donat la possibilitat que, aquells que vulguin, podran muntar una terrassa al passeig de Bondància, que és el passeig que va entre la Carretera General i la plaça del Prat del Riu. Per tant, tindran una zona de terrasses en aquell espai que serà per a vianants, que és agradable, i que ells podran continuar tenint una activitat econòmica exterior al seu local durant aquest període estival. Els va semblar bé i em tingut, em sembla recordar, tres demandes de tres comerços que sí que els interessa. Pel que fa a les obres, van a bon ritme, tot i les nevades. Ens han dit que porten entre 15 dies i tres setmanes de retard, però que creuen que ho poden solucionar i recuperar-les.
Estan fent obres importants, inversions importants. Això és una mostra que les finances comunals passen per un bon moment?
Jo crec que tots els comuns a dia d’avui estan en una situació econòmica que han sanejat molt o en bona part els seus deutes i que tenen uns ingressos recurrents importants. Nosaltres vam tancar el 2025 amb 2 milions de superàvit amb aproximadament 11 milions d’euros d’inversió. El pressupost 2026, aproximadament són 30 milions d’euros de pressupost amb 12 milions d’euros d’inversió. Creiem que els ingressos seguiran les previsions i que el podrem realitzar. Tenim obres, no només a Canillo. Un cop passada la visita copríncep, començaran les obres a Meritxell, d’embelliment; adjudicarem el projecte d’embelliment de Soldeu properament, ja s’ha obert el concurs, per tant, s’adjudicarà la propera setmana; tenim les obres d’embelliment del Tarter ja començades, les obres d’embelliment de Ransol començades, per tant, tenim pràcticament totes les zones d’embelliment en mara. Que l’embelliment no només és embelliment, és també millora de totes les instal·lacions subterrànies. Una cosa que teníem pendent a Canillo era fer tota la separativa d’aigües pluvials i residuals, en la qual el punt negre i el més important era el Tarter, que no el teníem fet, i això quedarà fet amb aquesta modificació.
Molts comuns tenen dificultats per trobar treballadors i vostès, juntament amb la Massana, Encamp i Escaldes estan mirant de revisar els llocs de treballs i salaris. Els comuns paguen poc?
Problemes per trobar personal, sí que és veritat que n’hi ha, però no és de forma generalitzada. És a dir, sí que és veritat que traiem edictes i que tenim escassa demanda, però també és veritat que hem anat cobrint tots els llocs de treball amb més o menys dificultat. Per tant, manca d’interès pel sector públic crec que no hi és, és escassa però continua existint. El projecte que hem fet amb els altres comuns, és un projecte, primer, per definir els llocs de treball i després, poder-nos comparar i veure com estem entre nosaltres i en relació amb el privat, per tal de poder retenir el talent, també. Perquè finalment, un comú és una entitat pública però també és una entitat pública que necessita personal qualificat i aquest personal qualificat l’has de retenir, perquè si aquest personal qualificat es guanya molt millor la vida al privat doncs no el retens.
A Canillo els ha passat.
Sí, llavors, evidentment, hem de veure si la gent que marxa del comú és per una qüestió salarial o és per una qüestió d’altres motius personals. Nosaltres el que tenim claríssim és que quan tinguem aquest estudi acabat ens posarem ràpidament a revisar la grella salarial i tot el que s’hagi de fer, ho farem per tal que el nostre personal estigui còmode i tinguem els treballadors dins d’unes grelles i dins d’uns salaris que s’adiguin als salaris del dia d’avui. Si no és el cas, veurem exactament en quina situació estem o en quins estem bé i en quins no estem bé.
“El telefèric és una de les eines que en un futur hi haurà de ser”
Quina és la capacitat del comú per aguantar segons quines revisions salarials? Perquè és una qüestió que també ha de ser sostenible a llarg termini.
Jo crec que en aquest aspecte, no conec la situació dels altres comuns, però Canillo no té una situació en la qual la seva massa salarial sigui excessivament important dins del global de les seves finances. És a dir, ens podem plantejar aquest projecte amb tranquil·litat i després veure com s’implementa. Amb això no crec que hi hagi cap tipus de problema a dia d’avui. El que sí que és veritat és que el comú de Canillo està creixent en volum de personal. Aquest potser és un dels temes a fer front als propers anys que com dèiem la població està creixent per tant cada vegada hi ha més demanda i com que hi ha més demanda, necessites més personal. És una roda.
Treballar sense oposició els ho fa més fàcil o més difícil?
Treballar sense oposició és una situació que paradoxalment pot semblar que sigui molt fàcil, però no ho és, perquè l’oposició la tens dins del teu propi equip perquè ets molt més exigent. En el moment que tens oposició crec que com que tens unes persones davant que t’estan exigint els teus propis no t’exigeixen tant. Per tant, no diré ni que és millor ni pitjor, sí que és veritat que a nivell de la població i a nivell de la imatge que en té el ciutadà ho percep millor amb una oposició perquè els sembla que les minories estan representades, però, realment, jo que he viscut diversos mandats sense oposició no és un gran canvi. Les exigències al final et venen d’uns mateixos i el teu propi equip t’exigeix de fer les coses bé i t’exigeix de ser diligent, respectuós i per tant, jo crec que l’equip actual, per exemple, que tenim representants de tota la parròquia, arribem a tota la població tinguem o no oposició.
Veu possible que es pugui revertir, per exemple de cara a les properes eleccions?
Això no li sé dir. Això ja no depèn de nosaltres. Alguna vegada mediàticament ens havien retret el fet de no tenir oposició però clar, si retreu el fet de no tenir oposició, també has de retreure a la gent que no es presenta, no als que s’han presentat. Per tant, això no està a les nostres mans, està a les mans de la gent que vulgui presentar una candidatura alternativa a la que sigui de continuïtat de l’actual comú.
Abans de parlar una mica més de política, li volia demanar també per l’estació. S’acaba de tancar una temporada de rècord, que no ha sigut millor pels caps de setmana de mal temps. A Canillo estan satisfets amb els resultats d’Ensisa?
Sí, és evident que ha sigut un molt bon any, hem tingut una afluència de turistes important, l’hem sabut gestionar molt bé. A nivell de circulació, amb les nevades, s’ha de dir que els equips de treta de neu han treballat molt bé aquest any, tant els equips propis del comú com l’empresa externa, han treballat mà a mà per tenir la parròquia el més neta possible el més ràpid possible. Això ha funcionat molt, molt bé. I a l’estació d’esquí s’ha notat que aquest any ha tingut un increment i ha treballat realment amb unes condicions d’una afluència de turistes i de clients important. Probablement si haguessin tingut més mà d’obra, en el sentit, per exemple, dels monitors, haurien pogut tenir una facturació molt més alta, perquè han fet curt en segons quines èpoques.
Això és degut a l’‘entry/exit’ o que no s’ha trobat prou personal?
No està relacionat amb res en concret perquè finalment tenien la mateixa quantitat de monitors dels altres anys, però hi ha hagut molta més demanda que no han pogut cobrir a nivell de classes particulars, per tant, això denota que realment hi ha hagut una afluència de gent. Nosaltres com a comú, molt contents de la temporada que hem tingut a nivell d’Ensisa i molt contents també d’haver tingut un hivern bastant tranquil dintre d’unes condicions meteorològiques molt desfavorables i amb una situació que ens preocupava del centre de Canillo on simultàniament han coincidit tres factors: molta afluència de turisme, moltes nevades consecutives i unes obres al centre que podien dificultar greument la circulació.
I com ha anat?
Per sort hem vist que hem tingut, rarament i pocs dies, retencions importants. Això també ens ha permès veure que la línia que estem seguint de les obres de millora de Canillo va en bon sentit, perquè estem plantejant únicament dos carrils de circulació sense zona d’aparcament i hem vist que realment això porta fluïdesa i facilita la mobilitat a dintre de la parròquia. La gent arriba, com que saben que al centre no podran aparcar, si la seva intenció és quedar-se a la parròquia ja es deriven directament a algun dels pàrquings. Hem de pensar que a Canillo tenim aproximadament mil places de pàrquing al poble de Canillo, per tant, la gent que vol aparcar pot arribar a trobar aparcament sense dificultats i la persona que vol baixar cap al centre, troba més fluïdesa. Per tant, el que havíem estat observant que les zones d’aparcament del centre provoquen un col·lapse circulatori innecessari que podríem gestionar de manera diferent, ens ha donat la raó.
“Treballar sense oposició és una situació que paradoxalment pot semblar que sigui molt fàcil, però no ho és, perquè l’oposició la tens dins del teu propi equip perquè ets molt més exigent”
I Setap365? El futur passa pel treball conjunt o podria tornar a haver-hi una separació?
Crec que les relacions a dintre de Setap són excel·lents tant entre els comuns de Canillo i la Massana com amb el soci privat. Aquí no hi ha absolutament res a dir. Aquest any, properament, ens presentaran els tancaments de les dues estacions i per tant aquí el que hem de fer és intentar caminar junts i veure cap a on hem de dirigir els esforços per tal que no sorgissin dificultats entre les parts dels socis.
I ara sí la part política. Porta 15 anys al comú, quan acabi el mandat no pot repetir com a cònsol, però té ganes de poder seguir en primera línia fent, per exemple, política nacional?
No m’he plantejat res, jo crec que vaig agafar un compromís fins al 2027 i per tant jo el compromís el mantindré al comú de Canillo fins al 2027 aportant tot el que pugui de millor. I a partir d’aquí doncs ja veurem, ara mateix no m’he plantejat absolutament res.
Està satisfet a nivell polític amb el que has fet aquests anys?
Sí, evidentment. Evidentment és una experiència que et dona coneixements i que tu et pots sentir realitzat aportant el que creus que és millor per a la parròquia en cada situació, perquè cada situació és diferent, cada mandat és diferent, perquè en cada moment et trobes amb situacions diferents: a nivell social a nivell econòmic... Per tant, en cada moment et vas trobant amb situacions diferents que has de veure i analitzar què és el millor per a la parròquia i quina creus que serà la millor solució. Això és el que, realment, crec que als polítics, en general, agrada, de poder posar el teu granet de sorra de dir: ‘estic intentant millorar en cada moment amb les dificultats que es puguin donar.
Li han demanat de fer política nacional de cara a aquests propers anys?
Com que jo no em plantejo res..
Però una cosa és que no es plantegi i l’altra que no li hagin demanat.
No, no. Ningú.
En algun moment, tenint en compte que també s’havia parlat de la possibilitat que el Jordi Alcobé fos candidat a cap de Govern, s’ha vist acabant el mandat com a cònsol major?
Francament no. No, perquè tal com deia que jo vaig agafar el compromís en aquestes eleccions, el Jordi també va agafar el compromís, per tant crec que els dos continuarem fins al final del mandat.
Demòcrates a Canillo és un partit força hegemònic, però estem veient alguns moviments per la dreta. No sé si veuen que es pugui generar alguna cosa a la parròquia i si pensen que això pot condicionar la situació de Demòcrates?
Si s’està generant alguna cosa, almenys jo no en soc conscient. És veritat que a nivell nacional hi ha potser més activitat i més soroll, però a nivell de la parròquia nosaltres estem molt al dia a dia del que és la parròquia i jo crec que els nostres ciutadans també estan molt al dia a dia i el que els preocupa és que la seva parròquia, que el seu comerç vagi cap endavant i trobar solucions a les problemàtiques que ells tenen. Jo crec que aquesta visió és la que realment té Canillo i no veig que hi hagi una una visió molt global de polítiques més enllà que les parroquials a dia d’avui. Això no vol dir que hi hagi gent afina en un costat o en un altre i que això pugui fer sorgir una candidatura, això ho veurem a les pròximes eleccions.