Quin és el fet que l’ha motivat a posar-se al capdavant de l’entitat?
La presidenta que hi havia fins ara, l’Inés Martí, no podia continuar al càrrec. Com que som una junta molt unida, es va parlar i es va decidir que fos jo qui assumís la presidència.
De fet, la fins ara presidenta segueix a la junta directiva com a vicepresidenta. Es tracta d’un mandat continuista que continuarà apostant pels projectes ja engegats?
Totalment, tenim projectes i el que volem és consolidar-los aquest 2022 i continuar amb la mateixa dinàmica de treballar en aquests programes ja iniciats.
Per tant, quins són els objectius per aquest 2022?
Consolidar principalment tres projectes: Grup Jove, que és un programa per adolescents i joves; el Grup Aleví, per nens de 12 amb ajudes particulars domiciliaries; i el Grup de 6 a 12 que també és una ajuda domiciliària a les famílies per facilitar l’aprenentatge als nens i que les famílies es puguin desenvolupar millor amb l’infant i que el coneguin millor. Són els tres programes que volem consolidar, juntament amb el llibre blanc que està en marxa i que estem a punt de finalitzar-lo.
“Estem aconseguint que joves que no interactuaven, ara tinguin un lloc per interactuar entre ells i es trobin a gust, que és molt important”
Els programes estan destinats a edats d’infants i joves, en els adults no hi poseu tanta èmfasi, no?
És veritat que els dos primers són per nens, però en el Grup jove es vol treballar ara una mica és l’edat adulta, perquè un nen amb TEA serà un adult amb TEA. Volem focalitzar els esforços en aquestes edats i centrades en les demandes de les famílies que ens està funcionant molt bé; estem aconseguint que joves que no interactuaven, ara tinguin un lloc per interactuar entre ells i es trobin a gust, que és molt important. Després també volem incidir en l’edat adulta per integrar-los laboralment dins de les seves possibilitats i els que no puguin donar-los les eines per tenir un futur, ja que qui pot aprendre, pot treballar.
Quin percentatge de persones amb TEA aconsegueix inserir-se en el món laboral?
Percentatges globals no hi ha; cal estudiar cada cas individualment. La idea europea és facilitar totes les eines perquè s’aconsegueixi aquesta inserció laboral. Tenim la sort que a Andorra és un país molt obert i, totes aquestes iniciatives, les empreses les acullen bé.
Què cal perquè assolir la plena inserció en una empresa d’una persona amb TEA?
Que realment encaixin dins de la feina i que els comprenguin. Principalment que trobin el seu lloc i que els companys entenguin que les persones amb TEA tenen moltes capacitats per desenvolupar, només cal que se sàpiga donar els recursos i la metodologia correcta.
Des d’Autea s’està fent alguna cosa per assolir-ho?
Estem en una empresa important d’autisme a Espanya que ens està assessorant i treballarem amb ells la manera d’inserir als joves, donar-los el suport psicològic que necessitin. Tothom ha de tenir aquesta sortida, perquè al final volem que formin part de la societat. A banda d’això, també avaluem els nostres projectes com marca la directriu europea i això ens dona la certesa que ho fem bé.
“Per inserir-se laboralment cal que trobin el seu lloc i que els companys entenguin que les persones amb TEA tenen moltes capacitats per desenvolupar”
La detecció precoç és important en la detecció del TEA?
De fet, la detecció precoç és vital. Quan abans es detecta un nen amb TEA, és facilitar-li molt les coses. Si una cosa té el TEA és que té una metodologia de treball i una dinàmica molt específica; aleshores si ja es comença a aplicar des que són petits, facilites molt l’aprenentatge.
Davant de la importància d’aquesta detecció precoç, Andorra té tots els professionals per dur-la a terme?
La veritat és que ara està molt bé. Una de les preocupacions d’Autea ha estat sempre divulgar l’autisme, donar coneixement perquè tan professionals, educadors i, fins i tot, els mateixos nens de les escoles el coneguin tal com és. Conèixer l’autisme és una manera d’abordar-lo.
A quina edat s’acostuma a detectar l’autisme?
Depèn del grau de l'autisme. Normalment, quan els nens es desenvolupen, l'autisme té unes característiques molt particulars. Hi ha casos més extrems que ja es veuen des dels 12 mesos amb el moviment o coses que fan pensar que alguna cosa no va bé. Per contra, hi ha casos més lleus que es detecten més tard, sobretot, amb la manera d'interactuar del nen que acostumen a tenir més problemes socials. Tot està marcat per cada cas.
Andorra està capacitada per integrat tots aquests nens?
Estem lluitant per això. Crec que Andorra és un país que està obert a això; les autoritats i el Govern ajuden i des d’Autea estem contents que així sigui. Continuarem lluitant perquè així sigui.
Comentaris