Fa vuit mesos que està al capdavant del servei de Salut Mental i Addiccions. Com ha anat l’aterratge?
Molt bé, jo estic molt content de l’equip, en primera instància. Jo havia estat aquí fa 5 anys, hi vaig estar quasi un any, per tant ja coneixia una mica el funcionament del SAAS i del país, cosa que és un temps que ja havia guanyat. Ja coneixia a quasi tothom i l’equip és bo en general i està motivat. El que hem fet aquests mesos ha sigut intentar millorar, organitzar-nos i treballar tots com a equip, que som uns cinquanta sense comptar infermeria.
L’arribada va coincidir amb la sortida del doctor Mur, amb un moment una mica delicat, potser convuls. Com ha viscut la transició?
Jo amb el doctor Mur no hi he compartit feina, no ho valoraré. Parlo des que hi soc jo per respecte també a ell i a la feina feta. En la transició jo no hi era i no puc opinar. Però repeteixo, des que soc aquí el que hem fet ha sigut organitzar l’equip i que tothom se senti ben cuidat perquè si estem ben cuidats treballem millor.
Tenint en compte que havia estat aquí fa cinc anys, ha notat canvi amb la situació que s’ha trobat ara pel que fa a salut mental i situació social?
Més pressió pel que fa a visites, això és el que destacaria. Tant pel que fa a la planta com pel que fa a consultes. Hi ha un augment, però passa en altres sistemes de salut, no només a Andorra.
“Fem unes 3.500 visites al mes i cada dia ens en falles unes 25, sobretot de psiquiatres i psicòlegs”
Quants pacients estan atenent a dia d’avui en les diferents àrees del servei?
En quatre mesos hem fet unes 3.500 visites al mes a les noves instal·lacions del Ròdol. I amb la nova organització d’equip, amb un canvi en l’organització de les agendes, fem més visites de les que es feien fa un any. Això és important, fem aquestes visites però també ens en fallen moltes, cada dia ens en fallen unes 25, sobretot de psiquiatres i psicòlegs. Si una visita és de mitja hora, són 25 persones que estan en llista d’espera que no poden venir. Creiem que és important, perquè la gent parla de les llistes d’espera, però el compromís de la gent a vegades... Si ens avisen el mateix dia no podem reprogramar. Que tothom té coses, perquè jo també algun cop he anul·lat alguna cosa, però hi hem de pensar.
I en les diferents àrees, quina és la situació de cada lloc? Quina està més o menys saturada?
No hi ha una saturació d’un equip en especial, en tots els equips hi ha la mateixa pressió. Aquí hi ha quatre coordinadors que són amb els que jo em reuneixo cada setmana per anar millorant coses. A vegades no hi ha llits a la planta d’hospitalització, però la gent és realment àgil a l’hora de treballar, hem millorat algun procés... i a poc a poc les coses van sortint. Si ens organitzem bé, al final se’n beneficia el pacient.
Com estem de llistes d’espera? Si truco perquè tinc una necessita, per quan em donaran hora?
Farem la prova. Trucarem com si fos una necessitat real.
[L’entrevista la fem un divendres al matí i quan el doctor truca demanant disponibilitat per un dels psicòlegs, la primera hora disponible és pel dimarts, següent, per tant, en quatre dies es pot tenir visita programada]
Pel psicòleg d’adults, si algú vol una primera visita, la setmana que ve tindria hora. Estic content en aquest sentit.
I per la resta d’àrees és la mateixa situació?
Infantojuvenil potser sí que alguna setmana més i addiccions també, però no ens n’anem a quatre mesos com passa en algunes especialitats.
Això és gràcies a la reorganització que s’ha fet?
Hem canviat certa organització de coordinadors i hi ha més control de les agendes d’algun equip. I aquí he de dir que això ha sigut gràcies a treballar conjuntament amb l’equip d’informàtica del SAAS, han fet una feinada! Això ens ha permès tenir un anàlisi de dades molt curosa.
Pel que fa a recursos humans del servei? Són suficients?
Molt bona pregunta. El que estem veient amb la nova recollida de dades, podem dir que els psiquiatres veuen uns 500 o 600 pacients. Això vol dir que els poden veure amb poca freqüència. Ara potser sí que ens faltaria algun psiquiatre, tant pel que fa a adults com pel que fa a infantojuvenil.
I hi ha previsió d’incorporació?
Amb la direcció n’estem parlant.
“L’economia familiar afecta la salut mental, però tenir una bona economia no vol dir no tenir cap opció de patir un tema de salut mental”
El canvi que hi ha hagut, traslladant les instal·lacions al Ròdol, ha sigut un encert? Què s’hi ha guanyat?
S’ha guanyat que tot l’equip estem junts, infantojuvenil, adults i addiccions i en aquesta línia s’ha guanyat que els nens del país tenen un espai separat i no han de compartir-lo amb els adults. I l’espai l’hem decorat gràcies a la col·laboració d’una pacient que estudia disseny gràfic. I això va en línia amb el que es diu els ‘quality rights’ de l’OMS que és que els pacients també han de participar en la presa de decisions de salut mental.
El retorn dels pacients també és positiu?
Sí, és un espai on els professionals, cadascú té el seu despatx, i la mainada també estan contents d’estar separats i no haver de compartir espais amb adults.
Farien falta més recursos a nivell d’instal·lacions? És un debat que s’ha tingut moltes vegades, de si cal algun altre tipus de dispositiu al país, si el centre de la Seu pot ajudar...
Pel que fa a la Seu, si és necessari, pacients que estan en centres a Catalunya facilitarà que estiguin al costat d’Andorra. Hi ha pacients que estan en centres de llarga estada, amb processos de recuperació de llarg temps i facilitarà que estiguin aquí al costat. Pel que fa a recursos aquí, segurament que sí que en faltarien, però em consta que el ministeri ho té en ment.
Un altres dels llocs delicats és la presó. Hi ha hagut queixes sobre l’atenció que es dona, què s’hi ha de fer?
Sobre això puc dir que jo vaig a visitar la presó, hi he estat anant uns mesos per veure què passava i vaig indicar que a partir de l’estiu o tardor el psiquiatre formi part de les reunions que es fan amb l’equip per la presa de decisions, per una millor coordinació, per parlar dels casos, per poder ser reactius i avançar-nos a qualsevol situació complicada. Si és causa de salut mental, si anem a les reunions i treballem amb l’equip, tot això es preveu que millori. Ara tenim aquesta col·laboració entre agents penitenciaris i professionals del SAAS, que abans no fèiem aquestes reunions. Són d’una hora a la setmana.
Abans no hi havia coordinació?
No, anàvem a visitar i prou, i vaig dir no. Cada setmana psiquiatre i psicòleg junts, reunits amb infermeres, agents i treballadors socials per parlar dels casos. El que deia abans, si ens reunim un moment a la setmana per parl de com està algú, es poden prendre decisions. En canvi, si jo visito però no ens parlem poden passar coses. En canvi, si treballem amb equip, cadascú amb el seu punt de vista tècnic podem abordar millor els casos.
És aquesta la via de millora que hi ha d’haver, aquesta major coordinació?
És el que hem fet i no sé si aquest darrers sis mesos hi ha hagut menys queixes o esdeveniments que abans. També estem en contacte directe amb els responsables de la presó i estem parlant de vies encara de millora, quant a formació especialitzada en salut mental, per exemple. Ho hem parlat amb el director de la presó i estem en vies de tirar endavant en aquest sentit. Abans era cosa nostra que no hi anéssim, i jo vaig dir: ‘No, no. Em salto una hora d’aquí i anem allà perquè cal treballar bé a la presó”. Es tracta de fer treball en equip i ho estem fent des de fa sis mesos. Com que hi ha un psiquiatre i un psicòleg allà permanentment connectats, doncs qualsevol cosa, treballar en equip facilita avançar-nos.
Quant a patologies ateses en els diferents dispositius del servei, quines serien les predominants?
Depèn de cada dispositiu. Pel que fa a infantojuvenil, estem veient bastants temes d’autolesions i també de conducta relacionat amb pantalles, molts cops, i també veiem més casos que fa uns anys d’autisme. Pel que fa l’UCA, l’alcohol és el diagnòstic estrella. I pel que fa a salut mental en adults veiem trastorns depressions, trastorns d’ansietat amb diferents condicionants.
En el tema de l’alcohol i en relació amb els joves, hi ha més problemes que temps enrere? Ho dic perquè recentment hi va haver cert neguit durant el Carnaval pel que fa a les atencions a Urgències per joves que havien begut més del compte.
Aquests episodis puntuals de borratxera és un problema de salut, però no ens acaben arribant a nosaltres a consultes d’infantojuvenil. Els problemes de conducta i autolesions tenen molta més prevalença com a motiu de consulta que l’alcohol.
“La sensibilitat del ministeri amb la salut mental és molt important i positiva per a la societat”
Amb el context social que hi ha, amb una macroeconomia que funciona molt bé, però amb les microeconomies familiars patint per l’encariment del cost de la vida o el problema dels lloguers, està afectant la salut mental dels ciutadans del país?
Més que del país, jo diria que en qualsevol societat, en qualsevol nucli familiar, l’economia determina la teva tranquil·litat i això fa que estiguis més o menys afectat per condicions de salut mental. Si no tinc prou diners, no dormo bé. No és que pugui dir que només passa a Andorra, pel que sé passa a molts altres països aquests problemes d’economia.
Li dic perquè no sé si el que estan veient, aquests trastorns depressius i d’ansietat, tenen un rerefons lligat a la realitat que tenim. Per centrar-ho en el cas d’Andorra.
No tenim analitzat, però el preu dels habitatges em consta que puja també a moltes ciutats, cosa que és un problema, no dic que no. Però per suposat que l’economia familiar individual acaba afectant a nivell de salut mental. Això no vol dir que si jo tinc una bona economia no tinc cap opció de tenir un tema de salut mental. No vull que s’associï problemes d’habitatge, més problemes de salut mental. Sense això, també hi són. Sinó, la gent que està bé d’economia no vindria, per vergonya.
Justament li volia demanar per l’estigma. Aquí ho vam veure quan es va dir que es traslladaven aquestes instal·lacions al Ròdol, amb certa oposició veïnal. Com es pot acabar de trencar aquest estigma? Que finalment hi hagi l’àrea de Salut Mental aquí, ajuda?
El centre en el que estem es diu centre comunitari. És un centre de la comunitat, per a la comunitat. Això ho diu tot, no és que sigui d’aquí o d’allà. Qualsevol persona d’aquesta comunitat, sigui qui sigui, pot venir aquí. No hem d’anar a un ambient hospitalari que a vegades s’associa a un ambient fred... És un centre de la comunitat. L’estigma es trenca quan persones amb condicions de salut mental fan activitats, treballen, socialitzen amb persones que no en tenen. Llavors és quan un diu: ‘Ah, doncs no passa res si tens una esquizofrènia i estàs treballant’. La barrera cau quan es fan aquestes accions.
Encara hi ha gent que no ve per vergonya.
Això no ho sé.
O algú que reconegui que li ha costat venir perquè té por del què diran.
Sí, encara hi ha una barrera. I com que el que fa salut mental no es veu en una analítica o una radiografia, sinó que el que passa és que són canvis en el pensament i conducta, doncs la gent diu: ‘no passa res’. La nostra analítica és l’exploració psicopatològica. Si tinguéssim una analítica que digués el que tens, seria diferent. Però és cert que la medicina avança cap a la medicina de precisió i s’estan trobant biomarcadors i maneres i esperem que anem cap aquí per tenir dades objectives per diagnosticar els trastorns de salut mental i addiccions.
Tenen en marxa una prova pilot per un botó d’avís en cas d’agressions. Per què es va decidir utilitzar-lo aquí? L’àrea de Salut Mental és la més afectada per agressions o es lliga massa a l’estigma que hi ha al voltant de les malalties de salut mental?
Ningú estan estable psicopatològicament ha agredit o vol agredir a qualsevol professional del servei. Però sabem que en ocasions, quan una persona està descompensada, sense voler, potser perquè té al·lucinacions, pot tenir una conducta d’agitació. I dic agitació i no agressió per evitar l’estigmatització.
Per això també li preguntava. Perquè sovint es fa l’associació molt fàcilment.
Una persona que té una esquizofrènia i no es medica, a vegades pot estar agitat. En canvi, una persona amb esquizofrènia que es mediqui pot estar treballant tranquil·lament. I com que nosaltres no sabem com estarà el pacient, per avisar companys per tranquil·litzar la persona, hem fet ús d’aquest botó. Però en cap cas vull que es digui que els pacients de salut mental són perillosos, no és així.
Per deixar-ho clar. Que hi hagi aquests botons aquí no vol dir que l’àrea sigui més perillosa que una altra.
Exacte, en cap cas és així.
Com valora el desenvolupament del Pisma?
Ens reunim freqüentment amb el ministeri i estem alineats en el sentit de les línies a treballar. La visió que té el ministeri respecte l’àrea de Salut Mental crec que és molt positiva per la societat. Tenir aquesta sensibilitat és molt important, tenint en compte que la salut mental sempre és com de segona, perquè es pugui tirar endavant.
Hauríem d’accelerar amb les accions previstes al Pisma?
[Riu] Sí, però accelerar o no accelerar... A vegades val més fer les coses bé que anar ràpid i fer-ho malament.
Abans d’acabar. És complicat trobar professionals perquè s’incorporin al SAAS?
L’altre dia el president del Col·legi de Metges, el doctor Dorca, parlava de la competitivitat pel que fa a salaris respecte a altres països. I estic totalment d’acord amb el que va dir.
“Els professionals altament qualificats s’haurien de cuidar més, hi ha una competició entre països”
Andorra és prou competitiva per ser atractiva en aquest camp?
Estic 100% d’acord amb el doctor Dorca. Els països ara mateix estan oferint millors condicions als metges per atraure’ls i no ens podem quedar enrere. Em va semblar molt bé el que va dir perquè s’ha de defensar atraure professionals altament qualificats, s’ha de facilitar poder-los atraure, i aquí vull destacar que un metge especialista, per acabar sent especialista, són 11 o 12 anys de formació. I per això s’han de facilitar les condicions.
S’ha de pagar i el professional ha de poder viure en condicions.
La qüestió és que hi ha pocs metges a Europa i això és una competició. Vols oferir bones condicions perquè al final t’acabis establint en un país. I els metges, com qualsevol persona faria, es mouen també per on poden viure millor. Els professionals altament qualificats de salut crec que s’haurien de cuidar més perquè hi ha una competició entre països.
I és un guany per tots els que vivim aquí, poder tenir els millors professionals.
Si tu cuides la salut i poses professionals altament qualificats, els costos indirectes acaben sent menors. Què vol dir? Si tinc millors metges i més metges, puc atendre millor, potser menys baixes, per tant, més feina, per tant la família estarà bé, els nens creixeran millor... Indirectament repercuteix a la societat. Però és que tothom rep ofertes d’altres països.
Realment ens hem de posar les piles perquè no és una advertència del que pot passar, ja passa.
I tant! Però és que si a vostè li diuen: ‘Li oferim el triple i escola pels fills pagada’, s’ho pensarà? És així, hi ha ofertes així i això permet viure tranquil.