Per començar, balanç de l’estiu. Al juliol hi ha hagut menys visitants que l’any passat, amb increment de turistes i davallada d’excursionistes. Té dades de com ha anat l’agost?
Efectivament, com bé diu hi ha hagut una reducció als mesos de juny i juliol del nombre d’excursionistes i del nombre total de visitants, una reducció sensible. Però si analitzem les dades, el nombre de turistes ha pujat considerablement, concretament entre el juny i juliol ha pujat més d’un 15%, tot i que el d’excursionistes ha baixat un 17%. Si mirem, el turista és el que pernocta, i durant l’estiu ho fa amb una mitjana de 2,6 nits. Per tant, amb l’increment que hem tingut de turistes, això ha fet que tinguéssim durant tot l’estiu més turistes aquí a Andorra.
Expliqui’s.
Al juny i al juliol hi ha hagut una reducció d’uns 214.000 excursionistes i un increment de 103.000 turistes. Si aquesta dada l’extrapolem i busquem la pernoctació mitjana, les 2,6 nits, al final l’increment de turistes és de 269.375. Si ho comparem amb davallada d’excursionistes de 214.000 doncs encara hem incrementat el nombre de persones al país de l’ordre d’unes 50.000 persones.
I a l’agost?
Només tinc dades d’entrada de vehicles. Si comparem de l’1 al 28 d’agost del 2024 amb el mateix període del 2025, estaríem en un increment de l’1%. És a dir, ens estem mantenint a uns nivells del 2024 que recordem, ja va ser un any de rècord i amb moltíssima ocupació en el sector.
“Veníem de nivells molt alts, per tant, penso que no ha sigut un estiu extraordinari, però sí un estiu satisfactori”
Aquest manteniment de les xifres, ja és el que es vol? Ho dic en el marc de la reflexió que es fa sobre el creixement sostenible i els estudis de capacitat de càrrega turística.
Jo considero que amb els estudis de la capacitat de càrrega que es van fer demostren que hi ha moments de més tensió, però som un país turístic i la nostra economia en depèn en gran mesura, per això estem en aquests nivells. No pretenem reduir els nombre de turistes, però tampoc fem polítiques per augmentar-lo de manera significativa. El que sí que volem és que la gent que vingui a Andorra i hi faci estades cada cop més llargues.
Des del sector turístic dels països de l’entorn es diu obertament que aquest estiu no hauria sigut tant bo com s’esperava i a Barcelona ja parlen fins i tot de disminució de la despesa dels turistes. Han notat quelcom similar?
A nivell global aquí haurem de veure la valoració a finals d’estiu, sobretot parlant amb els comerciants perquè la resposta aquí seria una mica desigual. Hi ha sectors que han treballat de manera força correcta, segons ens han manifestat de manera individual, i d’altres que potser han patit una mica més les restriccions pressupostàries que tenen les famílies. Però diria que a nivell global hi a falta de xifres concretes, veníem de nivells molt alts i per tant, penso que no ha sigut un estiu extraordinari, però sí un estiu satisfactori.
Tenen dades de la despesa mitjana que fan els visitants? I diferenciades per temporada?
La despesa mitjana és un càlcul que es fa des de fa temps i hi ha hagut un increment des del 2012-2013 de pràcticament un 40%.
I en números absoluts?
Amb números absoluts és complicat d’expressar, perquè al final són unes mitjanes agregades. Jo em fiaria molt més de la dada aquesta de com ha augmentat la despesa mitjana dels visitants, i estem parlant sobretot del turista, al llarg dels anys. Jo penso que és més significatiu que la dada absoluta.
Li pregunto, també, perquè l’Observatori del Comerç va detectar que la despesa dels excursionistes era més elevada que la dels turistes. I ja sé que em dirà que el turista es queda més dies i que en global acaba gastant més, però en el cas del comerç, la diferència era clara. Per tant, com s’ha de conjugar tot això per mantenir el sector comercial?
Ho comprenc i justament per això tampoc volem que baixi el nombre d’excursionistes. És a dir, no estem fent polítiques perquè baixin, però tampoc l’estem fomentant. Però suposem: un excursionista pot fer una despesa ‘x’ un dia. El turista està una mitjana de 2,6 nits, i per tant, encara que gasti menys, al final és dues vegades superior a la de l’excursionista.
El problema ve quan aquesta despesa superior es concentra en pagar nits d’hotels i no en comprar a les botigues o en anar a restaurants, que és el que està passant en alguns llocs.
És cert que la despesa del turista és més global i en canvi, l’excursionista la fa majoritàriament als comerços o a les benzineres.
“El que hem de fer a Andorra és intentar continuar innovant, tenint bons productes, tenint una oferta comercial bona i conjugar les compres amb l’oci, amb el gaudir”
Llavors, com es manté el sector comercial?
Sí, nosaltres ja intentem fomentar tota una sèrie d’accions amb el pla de comerç, amb els festivals com l’Andorra Shopping Festival per incentivar les compres, però el cert és que els hàbits de consum comercials, a nivell mundial, han canviat moltíssim, i no a Andorra, sinó arreu del món. I el que hem de fer a Andorra és intentar continuar innovant, tenint bons productes, tenint una oferta comercial bona i conjugar les compres amb l’oci, amb el gaudir. És a dir, no és només una compra impulsiva, sinó que ha d’estar lligada amb molts altres aspectes. Un turista quan està de vacances, com nosaltres mateixos, és quan tens més temps de fer compres i si l’entorn és favorable, pots arribar a fer més compres. Al final, la gent que puja a Andorra té un entorn favorable per poder fer les seves compres. Però sí que és veritat que és un moment complex pel sector comercial, i nosaltres treballem intensament amb el pla de comerç per intentar minimitzar aquest impacte que està tenint la nova tendència al consumidor.
En aquest àmbit hi deu jugar un paper important la digitalització i el comerç electrònic, i potser és una assignatura pendent.
Sí, és veritat que juga un paper important, però aquí també hi ha empreses que s’han bolcat amb el comerç electrònic i ens consta que funcionen de manera molt satisfactòria. Aquí ja és l’ADN de l’empresari que ha d’anar a buscar les oportunitats allà on les detecta.
L’obertura de nous supermercats a la Seu ha afectat?
No tenim dades concretes. És a dir, en el primer moment, sí que potser hi va haver una tendència de baixar el consum en certs establiments, però ara, segons ens consta, s’ha estabilitzat i ja coneixem la nova obertura dels nous supermercats aquí, per tant, vol dir que hi ha una oportunitat comercial el fet d’obrir aquests nous establiments.
De totes maneres, el que es preveu que s’obrin són establiments amb característiques diferents del que hi havia hagut fins ara i molt encarats a un preu més econòmic.
Però jo crec que passa una mica el mateix que a tot arreu. A nivell global, ens hi trobem, els supermercats de més baix preu proliferen a tot arreu. Hi ha molts establiments que van a buscar aquest tipus de clientela i aquí s’ha detectat clientela andorrana que baixava a la Seu per qüestió de preu i l’empresari andorrà s’adapta i intenta fer una oferta de preu més baix.
I més enllà del comerç d’alimentació, amb la benzina s’ha notat? Perquè ara es pot omplir el dipòsit més econòmicament a la Seu que a Andorra.
Sí, però al final parlem de benzineres ‘low cost’ a Espanya. Aquí són les marques prèmium que estan a un preu pràcticament similar i amb les estadístiques de venda també es veu que s’ha mantingut. Però també hi ha canvis d’hàbit, com més vehicles elèctrics.
Li volia demanar també pel Cirque du Soleil. Els dos últims anys ha perdut espectadors. El format mostra signes d’esgotament o encara té recorregut?
Amb espectadors hem estat pràcticament als mateixos nivells d’altres anys i s’ha de dir que hem canviat els format dels preus perquè hem ofert una varietat d’entrades molt diferents, entre les quals, les quals les prèmium són les que s’han esgotat abans. A falta de tenir totes les dades concretes de satisfacció i el balanç global, estem també satisfets de com ha anat aquest any l’espectacle del Cirque du Soleil. Hem tingut una afluència molt correcta. La despesa mitjana ha pujat moltíssim i continua atraient més de 60.000 persones. És cert que hi ha hagut una petita davallada de 2.000 espectadors en totes les funcions, però el Cirque acaba sent una proposta que segons les enquestes encara fa que sigui d’interès. Tenim un contracte signat fins al 2027 que inclou unes clàusules que diuen que si la satisfacció dels visitants no fos superior a una nota d’un 8 i no tinguéssim unes afluència superiors al 80% podríem arribar a cancel·lar l’esdeveniment, però en aquests moments no és el cas.
Pensen en alguna alternativa o de moment no?
Evidentment, sempre estem intentant pensar alternatives, noves fórmules, però és veritat que és complicat trobar un espectacle que et pugui portar més de 3.000 persones cada vespre aquí. És complicat, però sí que estem analitzant propostes de cara al 2027 per veure si canviem el tipus de format d’esdeveniment. És a dir, està sobre la taula mirar si trobem alguna cosa que ens pugui substituir el Cirque.
Però ja seria per al proper Govern, no?
Sí, però hi estem treballant. Ho volem deixar llest perquè, justament, entre les propostes que tinguem, que es pugui escollir. Ens ha funcionat molt bé i el sector encara reivindica el Cirque perquè és un gran atractiu per als visitants.
“Està sobre la taula mirar si trobem alguna cosa que ens pugui substituir el Cirque”
I quines alternatives estudien?
Nosaltres ja fa mesos que estem en converses amb el comú d’Andorra la Vella per l’espai multifuncional, per l’Espai Capital, que li diuen ells. Van presentar el projecte que han treballat per la seva banda, però conjuntament hi ha hagut moltíssimes reunions perquè entenem que és un projecte de país i no deixarem que no tiri endavant per qualsevol picabaralla. La nostra voluntat és fer aquest projecte conjunt i estem disposats a treballar el projecte amb ells i a col·laborar i a fer el conveni que calgui per fer aquest edifici. Perquè és important que en el país tinguem unes instal·lacions d’aquestes característiques.
És suficient l’espai que han plantejat des del comú?
Sí, és suficient perquè la capacitat de què parlen és d’unes 5.000 persones i seria suficient.
I quan parla de col·laboració, vol dir també econòmica?
Sí, per part d’Andorra Turisme.
I s’ha començat a parlar de quina part posaria cadascú?
Sí, ho estem avaluant perquè el que hem fet és calcular les despeses que teníem cada any per posar la carpa del Cirque, el comú també té despeses per la carpa de la fira i la idea és que a mig termini, sumant aquestes despeses que ja fèiem, es pugui finançar el multifuncional. La partida seria d’Andorra Turisme.
I tornant a la pregunta inicial, en què pensen com a alternativa al Cirque?
Hi ha diverses qüestions però són temes que a hores d’ara estan en preestudi.
El Mountain Music és un dels esdeveniments que ha quedat penjat per falta d’un recinte tancat. Tenen en ment donar-li continuïtat?
Podria ser que si tenim un espai adequat, hi ha unes propostes artístiques adequades, podria ser que es pogués tornar a fer. Amb les condicions que hem tingut fins ara, ja li dic jo que no es tornarà a fer.
Si és a l’exterior, no.
És molt complicat. Com bé sabeu l’últim Mountain Music que vam voler fer, a causa de les previsions meteorològiques es va haver de cancel·lar i això al final perjudica. Ja tenim prou experiència per saber que necessitem unes garanties.
Pel que fa a la llei del turisme. Quan la tindrem a tràmit parlamentari? Què falta per acabar-la?
La llei del turisme està redactat el primer esborrany, ja està traduït també al català i estem pendents de la propera setmana traslladar-la al sector, als comuns i a tothom qui hi ha participat perquè hi puguin fer les seves reflexions. La idea és que durant 15 dies o tres setmanes puguem rebre comentaris per part del sector privat i del sector públic per fer les incorporacions que pertoca i entrar-la a tràmit. La idea que s’entrés a la tardor.
Pel que fa a la taxa turística. Havien parlat que a finals de juliol es volia tenir el reglament per incrementar-la, que si no recordo malament es va dir que es volia multiplicar per 1,5 però només en períodes de màxima afluència. Això s’ha acabat de tancar?
De moment no s’ha avançat més amb aquesta qüestió, per una senzilla raó: perquè encara, a data d’avui, continuem detectant que hi ha certs desajustos entre, el nombre de visitants, el nombre de pernoctacions i el nombre de turistes respecte al què s’inscriu al registre d’ocupació d’allotjaments turístics, al ROAT, i la liquidació que es fa de la taxa. Pel que portem d’any, les xifres són similars a les de l’any passat a nivell de recaptació.
“Aquí s’ha detectat clientela andorrana que baixava a la Seu per qüestió de preu i l’empresari andorrà s’adapta i intenta fer una oferta de preu més baix”
Tant complicat és?
Al ministeri tenim una persona dedicada exclusivament a això. Per introduir les dades al ROAT hi ha tres sistemes. Un, que és el manual, el recepcionista ho introdueix. Hi ha un altre sistema que és que tu pots tenir el teu programa informàtic i després bolques les dades i automàticament passa a Tributs perquè es generi la factura i després hi ha una altra fórmula. Jo diria que si s’aprèn és molt senzill, però ens trobem en aquests dies que la gent ens diu que no els funciona el ROAT. Llavors el tècnic, remotament, des d’aquí, els explica, miren i hi ha hagut qui s’adona que no està fent bé l’entrada de les dades. És a dir, estem fent tot aquest acompanyament i aquesta pedagogia per ajustar aquestes discrepàncies que hi poden haver entre el nombre de visitants i la declaració final. I després, també, de cara a la tardor-hivern, llançarem una campanya d’inspeccions més concreta per veure els establiments en que manifestament hi ha algun error o algun mal funcionament.
Què vol dir?
És a dir, podem tenir una població, per exemple, Andorra la Vella, amb cinc hotels. En quatre establiments hi ha ocupacions del 70-75% però en el cinquè només estan al 20%. Aquí es pot detectar que potser són menors de 16 anys i per tant no passaria res, però si veus aquests discrepàncies d’ocupació, anirem a enfocar-nos en les inspeccions d’aquests establiments.
Per concretar, deia que la recaptació de la taxa va en línia amb la de l’any passat. De quina xifra parlem?
Durant el primer trimestre s’han recaptat uns 40.000 euros més respecte al primer trimestre del 2024. De 2,5 milions i escaig a uns 2,6 milions.
I en relació a les disfuncions del ROAT. S’han fet inspeccions? Quantes? I hi ha hagut sancions?
Es van fer inspeccions ja l’any passat, juntament el ministeri d’Interior amb els serveis d’inspecció del ministeri de Turisme amb enquestes a peu de carrer. Es demana als turistes a quin establiment estaven i després s’anava a l’establiment a fer la comprovació. En aquell moment es va detectar que un 30% de les persones no estaven ben registrades i es van obrir expedients, però crec que encara no hi ha cap sanció ferma.
Preveuen millores en el ROAT? I ho dic perquè hem vist algun cas en què la policia buscava una persona i ha resultat que estava allotjada en un hotel del país, amb el seu nom i ningú ho sabia.
Nosaltres hi tenim una persona dedicada, per tant, qualsevol persona que truqui hi ha algú sempre aquí per explicar-li com ha d’entrar les dades al ROAT, i no és una qüestió de complexitat, és una qüestió ja no sé si de deixadesa, si no hi donen importància, si és que fins que no ets una mica més dràstic la gent no fa cas, no ho sé. Però en tot cas, estem aquí per acompanyar-los. La mateixa entrada que fas a l’hotel és el que has de bolcar al ROAT.
Per tant, què es farà de moment amb la taxa turística?
Reprenent el què dèiem abans de la taxa turística, ens pot servir per controlar els fluxes o en èpoques de més alta afluència que es pugui fer un increment. Tot això s’ha de parlar amb el sector, però evidentment, el que primer hem de fer que tothom introdueixi bé les dades al ROAT i es faci efectiu.
“Amb les inspeccions del 2024 vam detectar que un 30% de les persones no estaven ben registrades al ROAT i es van obrir expedients”
I l’increment que s’havia parlat de multiplicar-la per 1,5 en funció dels períodes?
Tot això ho hem d’acabar de parlar amb el sector. La idea que tenim nosaltres és, sobretot, pels períodes, és a dir, la temporada alta i la temporada baixa. Al final és una taxa que s’ha fet global en tots els llocs turístics per fer moltes polítiques pels turistes però sobretot també pels residents, i buscar aquests equilibris. Són uns equilibris que són importants, no volem que arribi en cap moment una situació de turismofòbia. Per tant, hem de ser molt conscients de què és el que ens dona de menjar cada dia.
El sector dels allotjaments turístics torna a activar ofensiva judicial pel tema de la pèrdua de les llicències. Temen que puguin acabar tombant la normativa?
Jo penso que no. Ja en un primer moment ens van donar en part la raó a l’administració dient que la llicència no va vinculada directament al pis ‘in saecula saeculorum’. Entenc que defensin els seus interessos, però al final l’interès general va per sobre de l’interès particular.
Anem al sector de les autocaravanes. Quantes places ja regulades hi ha?
Més de tres-centes. I ara, juntament amb Mobilitat, es faran cartells per posar a les entrades del país on s’indicarà que està prohibit acampar i pernoctar amb autocaravana fora dels espais dedicats a aquest efecte. Ens consta a més, que hi ha comuns que estan treballant per habilitar aquestes zones, privats també, així com estacions d’esquí que també volen fer aquests espais.
Li explicaré el que em vaig trobar fa pocs dies a la Caubella. L’aparcament ple de furgonetes camper i autocaravanes, i fins i tot una persona orinant a tocar de les tanques de les obres de l’heliport.
Això no ho volem. Soc el primer de dir que les coses han d’estar ordenades i no renuncio a tenir turisme d’autocaravanes, però ho volem regulat. I està regulat per llei, hi ha unes sancions que s’aplicaran, perquè de moment hem deixat de marge aquest estiu perquè la gent es pugui preparar tot i que la llei ja fa molt que l’havíem treballat i compartit amb els comuns. El que no pot fer l’administració és habilitar zones d’acollida o pernoctació d’autocaravanes. Però hi ha estacions que ja ens han demanat els requisits per saber com ho han de fer i així també generar negoci per la seva banda.
Abans d’acabar. Vostè es plantejaria ser candidat a cap de Govern?
No, rotundament no. Tinc massa experiència en el món polític com per ara haver d’assumir un càrrec d’aquestes característiques.
I al final de la legislatura vol deixar la política?
Un cop acabi la legislatura ja ho veuré. Evidentment necessitaré un temps de descans perquè ja fa molts anys ininterromputs que estic a primera línia i potser una mica d’oxigen estic segur que m’anirà bé a mi i a la gent que deuen estar farts de veure’m.