Ara, el lauredià torna de nou a la primera fila política per encapçalar un dels projectes polítics més veterans del panorama andorrà -amb el permís de Liberals- i en un moment delicat. Al mal resultat del 2023, quan es va viure una important decepció, se suma una darrera enquesta política no especialment favorable. Malgrat això, Alís considera que hi ha opcions a remuntar posicions i vendre un programa que defensa com el més “equilibrat” i el més adequat vista l’actual situació, amb problemàtiques enquistades com la de l’habitatge i una bonança econòmica que, lamenta, no acaba d’arribar a tothom.
El ja candidat socialdemòcrata no amaga les cartes. Almenys, no pas totes. Admet sense problemes que l’objectiu és buscar un canvi de Govern després d’any de Demòcrates al poder i que, per aconseguir aquesta fita, no poden anar sols. Ho faran, certament, a la llista nacional, per “defensar el nostre projecte”. Ara bé, la clau dels comicis tornaran a ser les territorials i, per això, es treballa intensament, principalment amb Concòrdia, per tancar llistes a totes les parròquies, sense excepcions, en forma de plataformes que puguin trencar l’hegemonia ‘taronja’. I això, admet, malgrat que els dos partits, tot i tenir punts de vista en comú, també mantenen diferències. La principal: la postura sobre l’acord d’associació amb la Unió Europea.
Com arriba a la decisió de presentar-se com a candidat a cap de Govern per part del PS?
Això és una reflexió personal. Després dels resultats de les darreres eleccions, que efectivament no van ser els buscats ni els que s’esperaven en aquell moment, i de la dimissió de Pere López, certament, el partit va quedar en una posició tocada. Vam tenir sort que el Pere [Baró], la Maria [Nazzaro] i la Marta [Pujol] decidissin encapçalar l'executiva per tirar endavant i, des de llavors, s’ha fet bona feina al Consell per defensar els nostres valors. Ja llavors surt una mica la idea de buscar qui podrà encapçalar el projecte a les properes eleccions. En aquell moment, a quatre anys vista, ja es parlava sense que hi hagués candidat sobre la taula. Això ha donat debat intern al partit durant aquests anys. Certament, el Pere, com a president del partit, semblava el candidat natural, però tampoc ho havia dit expressament.
“El projecte del PS és el més equilibrat i el que té un full de ruta clar del que es vol per al país; la prova és que molts dels nostres postulats s’han anat aplicant, des de la defensa de la transparència a la imposició directa i moltes altres coses”
Es parlava molt d’ell...
Per una qüestió d’inèrcia, natural, jo crec. Com era president i havia tirat del carro, se l’encoratjava, però no era una voluntat manifestada per part seva. A partir d’aquí, en diferents trobades hem anat compartint opinions. Personalment, si fa un any m’ho diuen [que seria el candidat], hagués dit que no m’ho creia. Sí que em deien que tenia experiència, rodatge al partit i que podia ser un perfil per encapçalar això, però jo, llavors, deia ‘no’ per qüestió personal i de dedicació a la feina. Tot això ha anat madurant, han anat sortint idees i, ara, m’he vist en disponibilitat de fer-ho. A banda, soc un home de partit i defenso que el projecte és el més equilibrat i el que té un full de ruta clar del que es vol per al país. La prova és que molts dels nostres postulats s’han anat aplicant, des de la defensa de la transparència a la imposició directa i moltes altres coses. Nosaltres no hem pogut mai defensar completament aquest projecte perquè no hem tingut l’ocasió de governar plenament. En tot cas, el comparteixo i, ara, crec que estic en disponibilitat de fer-ho perquè és compatible amb la feina i per una qüestió familiar. I llavors dic que endavant, ho comentem dins del partit i d’aquí és on surt que només hi ha una precandidatura.
El van a buscar o fa el pas vostè?
Ha estat una confluència de moments, diguem-ho així. Evidentment, hi ha qui m’ho ha demanat, qui m’ha dit que podia ser el candidat per experiència, per coneixement i per bagatge. I, a la vegada, jo també he de voler. Ha estat una confluència de coses que s’han anat gestant des d’abans de Nadal i que s’ha concretat fa poc temps.
És el candidat de consens entre la gent més veterana, els anomenats ‘barons’, i la més jove, la que ha portat les regnes del PS els darrers anys?
Jo no sé si hem de parlar de barons però al partit sí que hi ha vàries generacions. Actualment, el PS té una base de gent jove amb ganes i que treballa per tirar endavant el partit i, a la vegada, persones més grans, els fundadors històrics, que segueixen estant aquí, que aporten la seva visió i opinió des del moment que es funda a ara. I penso que sí que soc l’enllaç per qüestió generacional. Potser sí que faig el consens i per això hi ha hagut aquesta bona acollida dins dels militants i afiliats.
Què aporta Gerard Alís que no pugui aportar Pere Baró?
Bé, potser hi ha un coneixement tècnic i l’experiència. El Pere entra fa cinc anys i jo en porto gairebé 20. Per tant, hi ha un tema de rodatge, però a la vegada ell és un bon complement perquè hi ha una sèrie de neguits més recents que segurament copsarà millor ell que no pas jo. Suposo que el que es valora i el que puc aportar és aquest bagatge i experiència política professional, dins de les necessitats del partit.
“Pere Baró està molt ben valorat tant dins del partit com a fora; té una projecció important. A l’hora de decidir qui ha d’encapçalar la llista s’ha posat en relleu el meu bagatge, però per a ell serà una continuïtat i agafar experiència perquè pugui ser un perfecte candidat a cap de Govern del PS en una o dues legislatures”
Aquesta decisió afebleix la posició de Pere Baró com a president i com a líder parlamentari?
Crec que no. Ell està molt ben valorat tant a dins del partit com a fora. La prova és l’enquesta. Té una projecció important que el partit valora. Potser és cert que en el moment de decidir qui ha d’encapçalar la llista s’ha posat en relleu aquest bagatge. I això cal lligar-ho amb el fet que tampoc ho havia expressat mai directament. Per a ell, serà una continuació, agafar experiència perquè pugui ser un perfecte candidat a cap de Govern del PS en una o dues legislatures.
Que s’hagi presentat una única candidatura, parla bé o malament del partit?
Pot tenir vàries lectures. Li donaré la que fem internament: el procés de primàries existeix i està obert a tots els afiliats perquè es puguin presentar i, per tant, hi ha un debat obert i un joc democràtic. Després, que hi hagi una sola candidatura i, sobretot, que sigui amb consens, allò que deia abans dels més veterans i els més joves, unifica el partit i fa que no hi hagi friccions internes. Mostrem que tenim base i experiència i que podem defensar el programa i el projecte del PS.
Vostè citava l’enquesta política, que no era especialment positiva per al partit. Com la va rebre?
Evidentment, la primera visió és la que és, però analitzant amb més detall, la valorem amb cautela en el sentit que només representa un 48% dels enquestats. Hi ha, per tant, molt marge. Hi ha un vot ocult, que no es pronuncia i creiem que hem d’anar a captar-lo. Si comparem el record de vot manifestat per la gent amb el vot real hi ha un 10% de diferència. Evidentment, tenim treball a fer per defensar el projecte i per valorar-lo com a alternativa de Govern, però anem més enllà. El que veiem clarament és que el que mostra l’enquesta és un desgast important de la majoria i, per tant, un moment bo perquè hi hagi alternança, sigui nosaltres sols perquè defensem un projecte amb vocació de governar, sigui amb unions amb altres forces diferents que permetin una real alternança. L’enquesta mostra clarament que la tendència és que la societat, en tot cas els votants del mostreig, volen un canvi de Govern.
És la part positiva de l’enquesta?
És la part més positiva de l’enquesta, sí. I, per tant, la que ens doni una mica de força a totes les oposicions, però en tot cas una mica per avançar cap aquí.
Més enllà d’agafar-la amb cautela, què creu que no ha funcionat del tot bé perquè la gent, almenys obertament, no aposti pel PS?
Crec que és important recalcar això, que obertament no s’aposta. En tot cas, l’últim resultat té una afectació al desenvolupament. Vull creure que la voluntat d’alternança de la ciutadania hi és i hem de fer els esforços per demostrar que el nostre projecte continua estant aquí i segueix sent sòlid per ser realment aquesta alternativa i que la gent no s’orienti cap a altres vies com l’enquesta mostra.
I com es pot revertir això?
El que farem a partir d’ara que jo començo a encapçalar això i tenim marge fins a les eleccions, que tocarien el primer semestre del 2027. En aquest temps, fora del que tocarà fer en campanya, hem d’exposar quin és el projecte i quin és el full de ruta que el PS té pel país, que crec que és un sòlid, construït fa més de 25 anys. Hem de poder defensar que és el millor per al país, i més en un moment social que estem vivint, de contradicció. L’economia tira, veiem com la liquidació de l’impost de societats demostra que les empreses fan beneficis, però aquests només arriben a alguns i tenim molta gent que no arriba a viure a Andorra, que ha de marxar, i sobretot la crisi de l’habitatge. No es pot viure de lloguer i ja ni parlo d’adquirir un pis. La classe mitjana és la que es veu més destruïda i, per tant, estem creant més desigualtat. En aquest moment, crec que un projecte com el del PS és el que pot ajudar a revertir aquesta situació.
La idea és anar sols a la llista nacional...
Sí. La idea és anar sols. De fet, tret de les darreres eleccions, és el que venim fent perquè defensem el nostre projecte, que és clar, amb un full de ruta dibuixat des de fa temps. Ara bé, hem de parlar de les territorials perquè tots sabem que el sistema que tenim fa que les eleccions es guanyin a les territorials, amb la llista guanyadora s’emporta els dos escons i això distorsiona la representativitat i la proporcionalitat de l'arc parlamentari i fa que doni majories absolutes encara que no hi siguin. Recordem les últimes: Demòcrates governa amb majoria absoluta però va obtenir el 30% dels vots. Això suposa un problema i és on hem de treballar. Hem de fer plataformes àmplies, com estem parlant, és veritat, amb Concòrdia, i amb altres forces locals que es puguin unir, precisament, per fer llistes fortes. Després, com es traduirà això? En un arc parlamentari amb forces on podrà haver-hi la investidura d’un Govern d’alternança, que és el que s’ha de buscar i esperem que el puguem encapçalar nosaltres. I, si no, hi podem donar suport i, a partir d'aquí, arribar a consensos per implementar polítiques, amb algunes de les quals ja tindrem uns acords previs.
“A les territorials, hem de buscar plataformes àmplies, com estem parlant, és veritat, amb Concòrdia i amb altres forces locals que es puguin unir, per fer llistes fortes. Després, això es traduirà en un arc parlamentari amb forces on podrà haver-hi la investidura d’un Govern d’alternança, que és el que s’ha de buscar i esperem que el puguem encapçalar nosaltres”
Concòrdia és el soci privilegiat a tot arreu?
Sí. De fet, des de l’inici parlem amb ells per implementar aquestes plataformes, on volem captar forces locals a cada parròquia. I crec que el PS també ho és per a ells, perquè és d’on neix això. La finalitat final és obtenir els escons que toquen dintre de la territorial.
Es faran llistes a tot arreu? I la pregunta va en una doble direcció. La primera, a totes les parròquies, fins i tot aquelles on darrerament només hi ha hagut una candidatura?
Sí. Canillo, certament, pot ser la parròquia més complicada, però la resposta a la pregunta és clara: sí. La idea és anar a tot arreu a fer llista i tenir representació de PS i Concòrdia.
I la segona direcció: també a Sant Julià on el darrer cop no va ser possible anar plegats?
Aquí, hi ha un element que, una mica, distorsiona això, una força local [Desperta Laurèdia] amb qui les confluències fins ara han estat diferents, però la resposta també és sí. La idea, i se n’ha parlat, és que hem d’arribar a què a Sant Julià també puguem fer aquesta plataforma conjunta. Hem d’acabar de veure com ho configurarem, però estem parlant. La idea ha de ser que totes les parròquies tinguem presència en una territorial per reforçar els escons que han de sortir al Consell i per poder garantir un govern d'alternança.
La possibilitat que Ladislau Baró sigui el candidat demòcrata dificulta aquest objectiu?
Entenc que sí que ho dificulta. Aquí sí que és important que, a mesura que avanci i es concreti això, acabem de parlar amb les forces locals. Sí, distorsiona aquest objectiu però segueix estant aquí: poder tenir aquestes plataformes territorials a totes les parròquies.
L’acord d’associació és un altre escull?
És l’element pel qual més se’ns posa en dubte que PS i Concòrdia puguem treballar conjuntament per fer un Govern alternatiu.
“L’acord d’associació és l’element pel qual més se’ns posa en dubte que PS i Concòrdia puguem treballar conjuntament per fer un Govern alternatiu La clau està, i ho portem al programa en el fet que hi ha d’haver un referèndum i que tots ens hi haurem de sotmetre”
Segurament, amb certa raó perquè vostès el volen i ells no...
Correcte, correcte, però, en tot cas, tenim altres punts programàtics en els quals no coincidim. És veritat que aquest és un tema molt important. Vull creure que Concòrdia ha anat madurant aquest tema, la problemàtica que ells hi veuen amb el conveni. Per a nosaltres és un tema molt assumit perquè fa anys que parlem d’acostament a la Unió Europea, de l’encaix entre Andorra i Europa i que hem arribat a la conclusió que el millor era un acord d'associació. També tenim interioritzat que el tren està passant ara i que hem d’aprofitar i tancar-lo perquè, si no, passarà i no serà possible fer-ho. A partir d’aquí, un cop toqui arribar a consensos, ja parlarem, però la clau està, i a més ho portem al programa, que hi ha d’haver un referèndum i que tots ens hi haurem de sotmetre.
Seria un alleugeriment que es fes abans de les eleccions?
Crec que seria l’ideal. No perquè sigui un alleugeriment sinó perquè, en tot cas, ja tindríem la pauta marcada pel poble i ens hauríem de sotmetre. Si es decideix que no, hauríem de convergir amb Concòrdia per veure si hi ha una alternativa o no i buscar quin ha de ser l’encaix amb Europa. Si surt que sí, també entenc que ells haurien de convergir i hem d'entrar cap aquí i iniciar el procés de ratificacions perquè això s’apliqui.
Si les eleccions se celebren abans del referèndum, es podrà explicar un acord amb Concòrdia quan hi ha aquesta diferència tan important?
Jo crec que sí que es pot explicar. Són visions diferents, però a Concòrdia no són antieuropeistes; també veuen que un encaix a Europa és necessari i, pel que entenc, les problemàtiques estan més en detalls o en punt de l’acord, potser perquè no han tingut el procés anterior. Podem trobar punts de confluència i no crec que hagi de ser una dificultat al fet que aquí tinguem postures diferents, tot i que és cert que l’ideal seria que el referèndum fos abans i que el tema quedés tancat i puguem avançar cap a altres elements programàtics que tenim al país.
Tothom al partit assumeix aquest pacte amb Concòrdia o hi ha gent més reticent?
Quan es parla de pactes, coalicions o plataformes, hi ha opinions per a tot. Les tenim ara i les hem tingut en eleccions anteriors, però crec que el plantejament de defensar el nostre projecte en la llista nacional, sense haver de renunciar a res, però que en circumscripcions territorials, per qüestions forçades pel sistema electoral, fem aquestes plataformes, s’assumeix perfectament sense posar major reticència. Es va entenent cada cop més que el sistema obliga, que al programa portem que el volem canviar, si més no fer-ho més proporcional. Això fa que no hi hagi una especial lluita contra això perquè l’essència del projecte es manté a la llista nacional.
Quins seran els pilars del programa del PS?
Evidentment, la pèrdua del poder adquisitiu, que s’ha de recuperar, i el tema de l’habitatge, on cal buscar fórmules per garantir que tothom tingui accés a un pis digne, pugui viure al país i ningú hagi de marxar i sentir-se exclòs. I quan parlo d’aquesta gent, ho faig de joves que no es poden emancipar o de jubilats que amb la pensió que els queda no poden pagar el lloguer. El punt fort ha de ser aquest. I hi ha altres punts i detalls, com ara les pensions, però ara estem amb aquesta dicotomia entre una economia que sembla que funciona i genera riquesa, que dona beneficis empresarials i, per altra banda, gent que surt al carrer dient que no arriba a viure i que ha de marxar del país perquè no pot pagar els serveis bàsics i, sobretot, l’habitatge. Per tant, aquest és un punt clau sobre el qual hem de buscar solucions i que la propera legislatura serà un repte important.
“Al partit, el plantejament de defensar el nostre projecte en la llista nacional, sense haver de renunciar a res, però que en circumscripcions territorials, per qüestions forçades pel sistema electoral, fem aquestes plataformes, s’assumeix perfectament sense posar major reticència. Es va entenent cada cop més que el sistema obliga”
Parla vostè també de les pensions...
Hem de veure que reptes que van quedar pendents en l’anterior legislatura no s’han fet i aquest és un dels clars. Parlaria també de l’avortament. Punts que ens van dir que es deixaven per a la propera perquè hi havia uns preacords i al final tornen a quedar al calaix. Cada cop que es fa la presentació anual del fons de reserva i se’ns diu que ha passat un any més sense que es faci res ho comparteixo. No s’entén que, si al final de la legislatura passada, hi havia uns acords, aquests no s’hagin desenvolupat. Anem retardant-ho i és un problema que cal afrontar. És veritat que aquí tenim visions diferents del model que volem. Nosaltres seguim dient que el sistema de pensions públic ha de continuar i xoquem amb algunes visions, amb qui voldria privatitzar una part o fer aquest segon pilar. Hem d’afrontar-ho, perquè tot i que no crec que l’actual model s’acabi demà, com a vegades es vol vendre perquè tenim un fons de reserva important, sí que calen correccions i mesures perquè aquest demà no sigui demà passat i, per tant, que el sistema sigui viable.
Com va la configuració de llistes? Tenen ja clares les persones que hi han de ser?
Això és una mica precipitat. Sabem que hi ha llistes que es tanquen el dia abans, però no és la intenció. És una de les eleccions on s’ha agafat més abans la feina. Ja fa un temps, des del comitè executiu i via el nostre comitè directiu, vam rebre l’encàrrec de començar a pensar en com confeccionar les llistes electorals, a buscar els millors candidats que hi puguin anar i s’han anat fent contactes, però tot encara és precipitat. Hi ha contactes, hi ha persones i hem d’avançar en aquesta línia per pensar que les tindrem força abans de les eleccions.
Deia que cal sumar més gent; en qui pensa? Gent més jove? Gent que havia estat però que va marxar?
Una mica va pels dos tipus. Va per aquí. Primer, hem de recuperar la confiança d'aquells que no vam tenir en les darreres eleccions, aquells que vam perdre i hi pot haver moltes raons. El primer objectiu és sumar aquesta gent perquè són els que ens donaran suport i ens votaran. Després, evidentment, si es poden recuperar militants que per uns motius o altres han pogut marxar, doncs també ho hem d’intentar, perquè es tracta d’ampliar. I també buscar independents. Sempre hem fet llistes amb militants i persones que no eren. Es tracta de buscar gent que sumi al projecte, que vegi que la situació actual com un moment important i pugui aportar experiència, que pot ser tècnica. Volem fer llistes on es vegi que hi poden tenir representació tots els sectors de la societat. Sempre parlant d’un projecte d’alternança.
Jo li posaré sobre la taula dos noms, els del grup parlamentari, vist que Susanna Vela ja ha dit que no volia tornar a estar en llistes. Pere Baró i Laia Moliné. Hi han de ser?
Personalment, li diré que sí. Tots dos han de ser a llistes. Per a mi, de fet, els tres. Són els nostres representants parlamentaris. Per a Gerard Alís, sí. A on? Ja ho veurem. Segurament encapçalant la llista nacional sense parlar de números, tot i que ja veurem si hi ha algun altre lloc on puguin convenir millor. També, en tot cas, depèn d’ells, però donen l’experiència i la continuïtat al projecte que s’està defensant al Consell General.