Com va sorgir l’oportunitat de participar en aquesta residència artística a Liechtenstein? Què la va motivar a presentar-s’hi?
En el meu dia a dia em resulta molt difícil trobar el temps i la concentració que requereix l’escriptura d’un guió de llargmetratge. Vaig conèixer la convocatòria de la residència de Liechtenstein a través del butlletí del Departament de Cultura i de seguida vaig veure que era una oportunitat ideal. En aquell moment ja tenia molt clara la història, els personatges i l’estructura de la pel·lícula; el que em faltava era disposar d’un període continuat per dedicar-me exclusivament a escriure. La residència em va oferir precisament aquest espai i aquest temps, imprescindibles per fer avançar el projecte.
Quan hi va arribar, ja tenia la història al cap. Com va transformar aquella idea inicial en un guió?
Sempre parteixo d’una pregunta molt concreta: què vull explicar com a directora i per què ho vull explicar. La meva trajectòria se centra en històries protagonitzades per dones, i Les dones de gel neix d’aquesta mateixa inquietud. Un cop vaig tenir clar el tema, em vaig centrar en el recorregut de la protagonista. Volia construir el seu viatge: com abandona el seu món, és arrossegada a una realitat completament diferent i ha d’afrontar una sèrie de reptes que la transformen. Aquesta va ser la primera trama que vaig desenvolupar. Quan ja estava sòlida, vaig començar a crear les subtrames, que no només amplien l’univers de la pel·lícula, sinó que també reforcen i donen més profunditat al conflicte principal.
L’objectiu de la residència era escriure el guió. Va aconseguir complir-lo?
Sí. L’objectiu principal era escriure el guió i el vaig poder complir. Un cop vaig tenir definida l’estructura, els personatges i els grans pilars de la història, em vaig centrar en l’escriptura escena per escena: els diàlegs, les accions, els conflictes i l’objectiu dramàtic de cadascuna. És un procés molt minuciós, perquè cada escena ha de fer avançar la història i els personatges. Al final de la residència vaig acabar un primer guió d’unes 150 pàgines, així que en faig una valoració molt positiva. Ha estat una feina intensa, però també molt gratificant. No em vaig imposar un calendari rígid, perquè l’escriptura requereix un cert marge per deixar madurar les idees. En aquest sentit, l’entorn de la residència va ser fonamental: la tranquil·litat i el temps disponibles em van permetre concentrar-me plenament en el procés creatiu.
“La residència et proporciona un espai on tens cobertes totes les necessitats bàsiques i pots dedicar tota l’energia a crear”
Fins a quin punt l’entorn de la residència va influir en el procés creatiu?
Moltíssim. La tranquil·litat, el contacte amb la natura i la privacitat van ser determinants durant tot el procés. La residència et proporciona un espai on tens cobertes totes les necessitats bàsiques i pots dedicar tota l’energia a crear. Aquesta llibertat és un privilegi. A més, l’entorn em resultava molt familiar, perquè em recordava Andorra: les muntanyes, el silenci i el ritme pausat. Poder organitzar el dia sabent que l’única responsabilitat era escriure em va permetre concentrar-me completament en el projecte. Quan elimines les distraccions i les preocupacions del dia a dia, les idees flueixen d’una manera molt més natural. És una experiència que recomanaria a qualsevol artista.
Què pot avançar sobre ‘Les dones de gel’?
Les dones de gel explica la història de la Maria, una jove que somia convertir-se en model. Un dia, mentre busca oportunitats amb la seva germana, és seleccionada per participar en un càsting presencial. Durant el viatge, però, és captada per una xarxa d’explotació sexual i es desperta en una realitat completament desconeguda, atrapada en un món on les dones són obligades a vendre el seu cos per saldar un deute imposat. A partir d’aquest moment comença un viatge de supervivència, però també de transformació personal. La relació entre la Maria i les altres dones que coneix es converteix en el motor de la història: una xarxa de suport i sororitat que els permet recuperar la força i començar a imaginar una possible fugida.
“‘Les dones de gel’ no busca centrar-se únicament en la violència o l’abús de poder, sinó en la humanitat dels personatges i en la força que neix quan aquestes dones s’uneixen”
Que interessant!
Dins d’aquest univers també recupero el personatge de la Mariana, que ja havia aparegut al meu curtmetratge Mariana, estrenat al 2023. En aquest curt vaig explorar la seva història com a dona migrant que pateix abusos mentre lluita per tirar endavant la seva filla petita. A ‘Les dones de gel’, aquest personatge continua el seu recorregut i adquireix una nova dimensió dins de la trama, aportant més profunditat a la història principal i ampliant la mirada sobre les diferents realitats que viuen aquestes dones. ‘Les dones de gel’ no busca centrar-se únicament en la violència o l’abús de poder, sinó en la humanitat dels personatges i en la força que neix quan aquestes dones s’uneixen. És una història sobre la valentia, la transformació personal i el camí que emprenen per recuperar la seva identitat i la seva llibertat dins d’un món que les ha convertit en objectes.
En quin punt es troba actualment el projecte?
L’estructura està tancada i actualment està en fase d’escriptura dels diàlegs. Un cop acabada la primera versió, donaré pas a una revisió final.
I, a partir d’aquí, el següent objectiu és portar-lo a la gran pantalla?
Sí, el següent objectiu és portar Les dones de gel a la gran pantalla. Tot i que el projecte neix des d’Andorra, crec que és una història amb una dimensió internacional, perquè aborda una realitat que traspassa fronteres i que afecta moltes més dones del que sovint imaginem. És una temàtica complexa i encara silenciada, però cada vegada hi ha més entitats i supervivents que donen visibilitat a aquestes realitats i impulsen un canvi social. Precisament per això crec que és important explicar-la des del cinema, posant el focus no només en el problema, sinó també en la força, la resistència i la capacitat de transformació dels personatges. Pel que fa a la producció, estic oberta a col·laborar amb productores d’Andorra, Espanya i altres països, és un projecte que pot tenir una mirada internacional i connectar amb diferents públics.
Si hagués de resumir l’experiència a Liechtenstein en poques paraules, amb què es quedaria?
Si hagués de resumir l’experiència a Liechtenstein en tres paraules, serien tranquil·litat, connexió i creixement. Ha estat una oportunitat que m’ha permès avançar com a artista i reconnectar amb el projecte. Feia uns mesos que, pel ritme del dia a dia, em costava trobar el temps i l’espai mental necessari per escriure. Continuava treballant en el guió, però poder-hi dedicar vuit o nou hores diàries, en un entorn tranquil i sense distraccions, ha estat una experiència completament diferent. M’ha permès aprofundir en la història i avançar d’una manera molt més concentrada. També vull destacar l’acollida tant del departament de Cultura d’Andorra com de Liechtenstein. Han estat molt propers, atents i disponibles en tot moment. Em quedo amb una experiència molt positiva i amb molta gratitud per haver tingut aquesta oportunitat.
Tant de bo puguem veure-ho aviat.
Sí, i espero poder compartir aviat més detalls sobre aquest procés. De fet, he estat en contacte tant amb Liechtenstein com amb Andorra per poder donar visibilitat a l’experiència de la residència i al desenvolupament de Les dones de gel. La setmana vinent començaré a publicar una sèrie de vídeos a les meves xarxes socials on compartiré part d’aquest recorregut, tant des del vessant creatiu com personal.