Estem a l’equador del mandat. Quin balanç fa de la feina feta fins ara, tenint en compte, també, la continuïtat de la seva tasca amb mandats anteriors?
Bé, jo porto dues conselleries Si mirem enrere, jo crec que estem fent molta feina, que vam començar ja fa 10 anys. És a dir, quant a esports, el que hem fet és consolidar el centre esportiu. El centre esportiu quan jo vaig entrar volia tenir un objectiu que era dèficit zero i ho hem aconseguit. Tenim una quantitat de socis que no ens ho esperàvem, i a més a més hem pogut anar renovant les instal·lacions i ara crec que tenim unes instal·lacions bastant punteres. Per tant, quant a esports, crec que ho hem anat fent bé. Però no només al centre esportiu, sinó que també hem consolidat la parròquia com una destinació de trail. La Trail 100, que és l’hereva de l’Ultra Trail, crec que s’ha consolidat, i per tant, tot i que aquí també hi entrava Govern i Andorra Turisme, però es va seguir posant com a parròquia de trail i ho hem aconseguit. I no només això, sinó que a més a més hem aconseguit que hi hagi proves ciclistes que també s’estiguin consolidant, com és la Volta als Ports, que sempre puja a Arcalís, i aquest any també hem col·laborat i seguirem col·laborant amb la MoraBanc Clàssica. Penso que són dues proves que ens posen com una parròquia també de ciclisme, tot i que compartit amb d’altres. Però quan dic ciclisme em refereixo més a un ciclisme de carretera que la nostra veïna té ciclisme de muntanya. Quant a turisme, és complicat.
“No estem gaire massificats, no tenim gent com teníem fa temps, que pujaven els llacs de Tristaina amb xancletes”
És evident que la parròquia ha canviat. No sé si es pot parlar de pas endavant?
La parròquia, en aquest moment, té un dilema que és: creixem o donem qualitat? Jo penso que hem de buscar l’equilibri. No hem d’anar a portar gent per portar gent, sinó que hem d’intentar portar gent perquè dinamitzi la parròquia, però que a més a més sigui gent que vulguin conservar-la, que estimin la natura, i que al final s’emportin un record i que acabin sent els nostres ambaixadors en el seu lloc d’origen. Per tant, jo penso que les tres coses ho estem aconseguint. No estem gaire massificats, no tenim gent com teníem fa temps, que pujaven els llacs de Tristaina amb xancletes, per tant, tenim gent que se’n va tant a Tristaina com al Parc Natural de Sorteny, que són gent que estimen la natura que volen gaudir de la natura i, per tant, la conserven. I això crec que és molt important, buscar aquest pas, i que a més a més, tant hotelers com restauradors estiguin satisfets de la gent que passa i que, per tant, els seus negocis tirin endavant.
Parlava de la massificació. Fa pocs dies el Govern presentava la llei de turisme que preveu mesures en espais massificats. Com ho veuen i com pot encaixar a la parròquia?
Bé, aquí hi ha dues coses. A la parròquia tenim molts llocs que són paradisos. L’avantatge que tenim és que no tothom els coneix. La gent què coneix? Coneix el camí ral, coneix el Parc Natural de Sorteny i coneix tota la zona d’Arcalís. Tant a l’estiu com a l’hivern. És a dir, a l’hivern està clar que Arcalís és un focus important sobretot per la qualitat i la quantitat de neu que tenim. Al Parc Natural de Sorteny hi ha molta gent que hi va fer raquetes, rando o senzillament a caminar. I el camí ral els dies de bon temps està ple. A l’estiu, els tres llocs també són un pol d’atracció important de turistes. Però jo diria que no estem massificats, i no estem massificats per una cosa.
Quina?
Quan abans deia que la gent pujava al llac de Tristaina amb xancletes, cada vegada n’hi ha menys. Per què? Perquè la carretera està tancada. I en tenir l’accés rodat tancat fa que la gent ja no s’hi aventuri. Per tant, si han d’agafar un telecadira que té un cost, aquesta gent ja no l’agafa. Això ja és un primer filtre. Al Parc Natural de Sorteny ens passa el mateix. Durant els mesos de juliol i agost el pàrquing és de pagament. El primer any vam treure quasi bé tres tones menys d’escombraries que abans que hi hagués el pàrquing. És a dir, a la gent no li fa res pagar si es troba un lloc endreçat, net i cuidat. I a més a més, són gent que s’estima natura. Quan les coses són gratuïtes, la gent no se n’adona, i no els dona valor. Per tant, aquestes massificacions, una manera pot ser aquesta. Quan algú se’n va a Menorca, a la majoria de platges fan pagar, i quan el pàrquing està ple ja no deixen entrar més. I són reserves de la biosfera, igual com som nosaltres. Per tant, no hem d’inventar gaires coses, moltes vegades és veure com s’aplica el control de la massificació de gent i portar-ho al nostre territori.
I plantejarien més accessos de pagament en algun lloc més a banda dels que hi ha actualment?
No, jo penso que no. Al camí ral no podem fer pagar, primer, perquè seria impossible de controlar-ho, no? I al final, com diu el seu nom, és un camí ral, és un camí de tota la vida, i per tant és normal que hi vagi la gent. I la resta, jo penso que de moment no tenim cap lloc massificat que requereixi una intervenció, ja sigui de pagament o ja sigui d’accés limitat. De moment crec que anem bé. Però està bé que aquesta llei pugui detectar aquests punts i, en tot cas, si els tens detectats, veure quines actuacions s’hi han de fer per evitar massificacions, que de vegades poden ser fins i tot perillosos. Estic pensant, per exemple, en el pont tibetà de Canillo, si tothom aparqués allà a la cartera podria ser perillós. És una cartera secundària, però és una cartera que uneix dues parròquies.
“A la gent no li fa res pagar si es troba un lloc endreçat, net i cuidat, però quan les coses són gratuïtes, la gent no se n’adona, i no els dona valor”
Parlava dels mesos de juliol i agost, que tenen molta afluència. Ara estem també en temporada alta d’hivern, però fora d’aquests mesos, quins reptes té la parròquia per aconseguir dinamitzar-se?
Estem buscant solucions o coses a fer per portar gent. De vegades ens fixem en el turista estranger i el turista nacional també l’hem de tenir en compte. Per exemple, la setmana passada que vam fer el mercat de Nadal, doncs, ostres, va venir molta gent. Els hotelers i restadors van estar contents, i ens deien per què no en fem un cada setmana? És clar que si si en féssim cada setmana no vindria la gent. Tenim també la Nit de la Candela, que tot i que no és de turisme directament sí que ens ajuda, tenim la fira del bestiar que vam recuperar... Anem fent coses puntuals perquè fora dels mesos de temporada alta d’estiu i d’hivern, sempre hi hagi coses, no cada setmana, però potser cada quinze dies o tres setmanes. A més, quan donem subvenció, per exemple, a clubs esportius, un dels paràmetres que els dona més punts és que l’esdeveniment es faci en temporada baixa. Per què? Perquè depèn de com és l’esdeveniment potser ja omples els hotels de la parròquia i el que volem és ser objectius i que els diners que donem de subvenció, repercuteixin a la parròquia i aquesta és una manera de fer-ho.
Els esdeveniments esportius també acaben sent un atractiu i genera prescriptors.
Sí, sí. Quan ve gent a fer la Volta als Ports van per tot el país, però s’emporten una sensació molt agradable. Quan venen a fer la Trail 100, hem de pensar que el 60 o 70% és gent estrangera i quan se’n van al seu país, diuen: ‘hem estat en un lloc que és meravellós’. Moltes vegades ni nosaltres mateixos ens ho creiem. Per tant, sí, el turisme esportiu és un turisme molt sa, és un turisme que ens ajuda molt a poder tirar endavant i a vendre al nostre país, sigui qualsevol tipus d’esport.
Cal defugir d’aquest turisme que està força de moda per les xarxes socials que busca, bàsicament, el postureig? Que al final va en un lloc, a fer la foto que ha vist per Instagram i marxa.
Jo penso que a Ordino no tenim tants llocs de postureig. O sigui, tenim el mirador solar que l’explota Secnoa i que cada any ens porta entre 65.000 i 70.000 persones durant la temporada que està obert. La veritat és que és molt bo, però aquesta gent, al final, passen per tota la vall, i moltes vegades o es queden a dinar o a berenar o a esmorzar en algun lloc de la vall, doncs això ho hem d’aprofitar. Jo penso que no és gent que només venen a fer això i després se’n van ràpidament a un altre lloc. Crec que, per sort, tenim una parròquia que no és de postureig, sinó que és de visita.
Segells com el de reserva de la biosfera o el de Best Tourism Village, han ajudat en aquest repte de dinamització?
Sí, evidentment, perquè encara que siguin nínxols de mercat o nínxols de tipus de turista, sempre ajuda. Potser és un percentatge molt baix de la gent que ens ve a visitar, però n’hi hauria que no vindrien si no fos per això. El Best Tourism Village es dona sobretot en poblacions rurals, tot i que nosaltres ho hem fet a la parròquia, però és el que tenim a Ordino. De moment encara tenim molts prats, tenim bestiar
No tenen contrapartida de massificació?
De moment, no. Són un complement al que hi ha, la majoria de gent no ve perquè som reserva de la biosfera. També és cert que a vegades Andorra Turisme no ens ajuda prou a remarcar o a conscienciar que som reserva a la biosfera o bé Best Tourism Village.
“El turisme esportiu és un turisme molt sa, que ens ajuda molt a poder tirar endavant i a vendre al nostre país”
Si finalment s’arriba a presentar en algun moment la candidatura nacional com a reserva de la biosfera de tot el país, com s’encaixarà? Farà falta que Ordino mantingui la seva distinció?
Entenc que no perquè ens fusionarem amb tot el país. Nosaltres ho vam veure molt clar en el primer mandat que vaig estar, quan hi havia el Marc Pons de conseller de Medi Ambient, ell ho va veure molt clar, vam lluitar per això, ho vam aconseguir i ens va costar molt poc, entre cometes, perquè ho vam explicar bé a la població, vam fer reunions veïnals, els vam fer participar Totes aquestes coses ens van ajudar que la gent veiés que això era un camí per anar. A nivell nacional, crec que costa una mica més. Estaria molt bé que tot el país estigués considerat una reserva de la biosfera, però no sé quan hi arribarem. Quan hi arribem, evidentment mirarem quina és la posició d’Ordino perquè no té sentit tenir una reserva dins una reserva. Quasi diria que seria una extensió del que tenim nosaltres, poder-ho ampliar a tot el país.
Hi ha en projecte també aquest parc natural que ha d’unir Canillo i Ordino. Va en la línia del turisme que es treballa?
Sí, sí. El que nosaltres busquem és un turisme de natura, un turisme familiar, a més a més, i un turisme que apreciï i que vulgui aprendre el que realment tenim aquí. Per tant, que puguem tenir tota aquesta nova zona que s’està treballant amb la parròquia de Canillo jo crec que ens ajudarà amb moltes coses. Primer, perquè tindrem diferents entrades a aquest parc natural, i per tant a cada una de les entrades, que siguin entrades naturals, podrem informar sobre què és un parc natural com el que volem fer i què significa per al territori andorrà, que si no vaig errat suposarà tenir protegit pràcticament el 30% del territori. No sé si hem de ser reserva de la biosfera, el que hem de fer són coses que realment preservin les nostres muntanyes i el nostre medi natural. I, per tant, jo crec que és una molt bona línia de poder-hi anar.
Parlava abans dels reptes de créixer o no en turisme. Entenc que la revisió del pla d’urbanisme i la limitació del creixement urbanístic també va en la mateixa línia i cal que hi hagi aquesta complementarietat.
Jo crec que la majoria de la població d’Ordino el que ens està demanant és intentar que continuem sent el jardí d’Andorra. És veritat que per poder fer això s’ha hagut de modificar un pla d’urbanisme en el qual s’ha rebaixat un 60% l’edificabilitat del que es podia fer a la parròquia. Que això no vol dir que d’aquí sis anys, quan es torni a revisar, no es pugui tornar a apujar. Però sí que el que hem fet és intentar preservar el verd a dins del nostre territori. Les noies redactores del pla d’urbanisme ens van dir una cosa: ‘A Andorra no us n’adoneu, però Andorra no té espais verds. Perquè des de qualsevol carrer pots veure la muntanya, pots veure el verd. Per tant, quan s’ha fet urbanisme, no s’ha pensat en deixar reserves d’espai verda dins de les ciutats’. És veritat que aquí a Andorra la Vella tenim el Parc Central, però és privat i si algun dia algú vol construir, ho perdrem. Però si mires amunt veus el Carroi, veus cap a la Comella... Per tant, no ens n’adonem però estem molt acostumats a veure verd i això ha fet que l’urbanisme no s’hagi fet pensant en el ciutadà i que dins de les poblacions hi ha d’haver verd. Això és el que hem intentat fer, que hi hagi o que combini aquestes sortides cap a la natura o que la natura acabi entrant a dins dels nuclis de població.
Els ha sorprès aquesta oposició tan frontal que hi ha hagut per part d’alguns propietaris? Una cinquantena han fet un recurs conjunt i amenacen fins i tot amb portar la qüestió a la Batllia, i ja veníem del mandat passat amb moltes protestes i fins i tot molt desgast a dins de la pròpia majoria.
Aviam, aquí cadascú és lliure de fer el que vulgui. És a dir, si ells creuen que el pla d’urbanisme no s’ha fet conforme a la llei, anem a la Batllia i ho veurem. La veritat és que aquests són els que fan soroll i són 50 propietaris, però a Ordino tenim 5.000 habitants i a reunions veïnals que hem fet ens van dir que si us plau, no poséssim cap grua més. No els propietaris, sinó gent que viu a la parròquia. Evidentment, això no es pot fer, perquè jo vull que les meves filles puguin viure a Ordino i si no hi poso cap més grua, no hi podran viure. Però el que hem de fer és un creixement moderat, i aquest creixement moderat crec que hem intentat que es reculli amb el nou POUP.
Pel que fa a la majoria, ha desgastat tant també aquesta vegada?
No, això és el que es vol fer creure, però no. Home, evidentment, quan som 8 sempre hi ha petites discrepàncies o opinions diferents.
“Per sort tenim una parròquia que no és de postureig, sinó que és de visita”
Com a mínim una constància en acta de l’Àlex Gaspà.
Sí, va fer una constància en acta, però no es va oposar a aquest pla d’urbanisme. I no només això. Mirem que la minoria també ens va donar un vot favorable a aquest pla. Per tant, creiem que tothom està més o menys conforme o confortable amb aquest pla d’urbanisme. Quan dic tothom, em refereixo a dins del comú. I com dic, n’hi ha 50 que es dediquen a fer soroll, però això és el més fàcil. Els que hi estan d’acord segurament no diuen res perquè ja hi estan d’acord. Bé, és el que ens passa i si fas alguna cosa i ningú es queixa vol dir que alguna cosa no estem fent bé. I tinc un altre exemple claríssim amb el tema del Cercle Màgic, que ha il·luminat el camí dels Rens des de Llorts fins a la mina de ferro. Abans que ho muntéssim ja teníem 200 signatures en contra de posar-ho i resulta que quan s’ha vist muntat molts d’aquests ens han dit: ‘Ah, és que això no és el que ens van explicar. Com puc felicitar-vos perquè ara el poble de Llorts es veu més dinàmic i maco’. És clar que aquests no diran res a la premsa, doncs passa el mateix amb el POUP, hi ha matisos. I no és que no es pugui construir, es pot, però menys quantitat. Amb el primer que es va aprovar no es podia, era zero, ara no és zero.
Citava el Cercle Màgic i precisament era una de les coses que li volia demanar. És una de les novetats nadalenques, funciona bé?
Molt bé, sí. Fins després de la Puríssima havíem venut ja gairebé 1.200 passaports. Això vol dir que hi ha 1.200 persones que han vingut a la parròquia, que han fet el circuit del Cercle Màgic, i a més a més aquest any que la neu ens ha arribat aviat, és idíl·lic. La veritat és que ens està funcionant molt bé i el que hem volgut fer, tot i que l’any passat ja vam començar-ho a fer a l’era de Casa Rossell, aquest any ho hem volgut estendre a tota la parròquia. Com deia: turisme i dinamització. Moltes vegades ens titllen que la majoria de coses es fan només al poble d’Ordino i no es té en compte Riberamunt. Doncs aquesta vegada ho hem tingut en compte perquè tant a la Cortinada com a Llorts o a Ordino tenim diferents activitats.
Ara que parla de Riberamunt. Consolidada aquesta proposta diferent per conèixer la parròquia?
Sí, tots pensem que sí perquè al camí ral cada vegada hi ha més gent. Per tant, ja és una de les coses que ens està donant senyal inequívoca que la gent coneix Riberamunt i que van allà a caminar. Jo crec que ho tenim consolidat. I és important que es digui Riberamunt perquè hem recuperat una paraula dels nostres avantpassats.
Com a atractiu turístic la part de la cultura popular també té un pes. Acabem de passar la representació de l’Ossa que ha estat envoltada de polèmica. Com ho han viscut des del comú?
Jo crec que és la polèmica entre dos bàndols no pas amb el comú. És a dir, jo penso que des del comú hem intentat que baixi el suflé i aquí jo crec que són ells que s’han de posar d’acord. O tothom té raó o tothom té la culpa, en part. I a partir d’aquí és veritat que les coses evolucionen, i que de vegades les tradicions les hem de fer evolucionar. Però que de vegades costa fer evolucionar les coses o que la gent entengui l’evolució de les coses. Per tant, jo penso que hem d’intentar que això baixi i entenc que som gent de consens i que acabi amb consens.
És important que hi hagi aquestes activitats a la parròquia, també com a element dinamitzador?
Sí! De fet, tant les falles com l’Ossa, com els contrabandistes, tot això es va recuperar en el primer mandat en el qual jo hi vaig ser i crec que s’han anat consolidant. L’Associació de Cultura Popular ha fet feina per poder tirar endavant. I ara, per exemple, amb l’Ossa, tenim també l’osseta que hi ha molts nens que són els que han de seguir tirant-ho endavant. A les falles també hi ha molts nens fent rodar falles de llum, vam recuperar la tradició del Mai que ja estava documentada del 1788. Al final de turisme en tenim de diferents tipus, tenim turisme esportiu, turisme cultural i de natura, però tots es complementen i tots hem de tenir en compte que cadascú aporta el seu gra perquè la parròquia es dinamitzi i tiri endavant. Són coses que hem d’anar fent per evitar un turisme que no ens agrada que és el de masses.
Abans d’acabar. Acaben d’aprovar pressupost, quins projectes preveuen per al 2026 a nivell turístic i esportiu, que és el que li correspon?
Bé, jo diria que és un pressupost bastant continuista. El 2026 tindrem els Campionats del món de Freeride, que per primera vegada són campionats del món, és a dir, deixem el Freeride World Tour i fem això. Per tant, jo crec que és una bona aposta per acabar de consolidar el que és el freeride a l’estació d’Ordino-Arcalís. La resta és bastant continuista amb el que teníem fins ara, no hi ha res espectacular. També és veritat que som una parròquia on els nostres pressupostos estan bastant ajustats. No per res, però si no tenim comerç, no cobrem del comerç i el que no volem és que els nostres ingressos siguin de la construcció. Per tant, què hem de fer? Doncs, de vegades, mans i mànigues per poder inventar coses de baix cost i que ens portin una repercussió, però tornant al mateix, sense que se’ns massifiqui.
“Som una parròquia amb pressupostos bastant ajustats perquè si no tenim comerç, no cobrem del comerç i el que no volem és que els nostres ingressos siguin de la construcció”
En el cas del CEO les inversions més importants ja s’han fet totes?
A mi m’agradaria poder fer més coses, però penso que està ja bastant tancat. Acabem de renovar tota la zona d’aigües, vam fer una ampliació del gimnàs, hem fet una nova sala de karate, potser ens quedaria, perquè anem una mica justos, ampliar una mica més el gimnàs traient dues sales d’activitats que hi ha i passar-les on hi ha ara als vestuaris vells. Potser és el que ens quedaria fer, però la veritat és que això ho deixo pel següent mandat. Ara estem prioritzant altres coses que són importants a dins del pressupost, com és el desdoblament de tota la xarxa d’aigües. Això és important i s’emporta una bona quantitat de diners. Al centre esportiu s’està fent tota la revisió del teulat, perquè fa 30 anys que es va fer i evidentment això té manteniment. I moltes vegades és l’últim que es fa, perquè penses que aguanta, però és que al final, si les coses no les mantens, el que passa és que s’acaben deteriorant. És molt important que quan es facin inversions es pensi en el manteniment posterior. I això, no només a nivell esportiu, amb tot s’ha de pensar en el manteniment posterior. Per exemple, aquest any, i això ens beneficiarà al centre esportiu, hem dedicat una part del pressupost a fer una planta per poder fer pellets. Nosaltres tenim una caldera de pellets, per tant, l’explotació forestal ens permetrà poder escalfar el CEO amb fusta dels nostres boscos. Per tant, tindrem neteja de boscos i abaratiment de l’escalfament del CEO.
Ara sí, per acabar. Tercer mandat al comú, té ganes de continuar en política?
(Riu) No ho sé. A mi m’agrada molt estar a tot arreu. Jo abans d’estar al comú he estat president del Club Sincronitzada Serradells, tresorer del club Rítmica d’Encamp, he estat president de la comissió esportiva de l’Automòbil Club, he estat al consell directiu de l’Automòbil Club... Això demostra que a mi m’agraden aquestes coses. M’agrada estar viu i fer coses. Llavors, no ho sé, ja veurem, queden dos anys. També penso que és important que vagi entrant gent nova i no sempre s’ha d’estar a la primera línia. La primera línia crema una mica, perquè al final acabes sent blanc de moltes coses, de crítiques i també de felicitacions, de les dues coses, però crema una mica. Però d’aquí a dos anys ja veurem. Depèn de qui vagi de candidat, depèn de què vulguin fer... Si creuen que puc ser d’ajuda, per què no? Si creuen que no, treballarem des de darrere que també és important que la gent treballi des de darrere.