El Dia Internacional de la Infermeria és un bon moment per posar en valor la professió. Creu que la societat reconeix prou la feina que fan les infermeres?
Cada cop hi ha un reconeixement més actiu de la infermeria, perquè a escala mundial s’està veient que és una peça clau del sistema de salut i que fa falta aquest professional -com tots els altres- per tirar endavant la sanitat de qualsevol país. Per tant, sí, hi ha reconeixement. Sempre hi ha coses a millorar i sempre volem més reconeixement, evidentment, però a poc a poc anem superant reptes i millorant aquesta percepció de la professió.
En quin punt es troba actualment la professió infermera a Andorra? Està millor que fa uns anys?
En línies generals, està millor que fa uns anys i estem fent passos endavant per a la professió. Des de fa temps, les diferents juntes del col·legi han estat treballant en la prescripció infermera, perquè pensem que és un aspecte molt important per avançar en el reconeixement de l’autonomia de la professió. És una realitat que en molts països ja funciona. Aquí a Andorra encara no ho tenim, però actualment estem mantenint reunions de treball amb el ministeri de Salut i la CASS per poder tirar-ho endavant. És un moment clau i serà un pas molt important per a nosaltres.
“Estem treballant per engegar ja definitivament la prescripció infermera”
Hi ha algun termini perquè la prescripció infermera pugui ser una realitat?
És difícil de dir, perquè fa molts anys que es parla d’aquest tema. No podem donar una data concreta, però sí que en aquest moment concret hi estem treballant per posar-ho en marxa. Ja no és només teoria sobre el paper, sinó que estem en el procés d’engegar-ho definitivament. Estem mantenint reunions actives amb la CASS, que és una institució molt implicada en aquest tema, i amb el ministeri de Salut. Vull ser optimista i penso que ara sí que ho podrem tirar endavant. És una qüestió que fa molts anys que costa, però crec que ara és un bon moment i que anem per bon camí.
Milloraria molt la situació.
La capacitat de prescriure determinats productes sanitaris ja la tenim, però no l’estem posant en marxa perquè encara no està definit ni té el suport institucional necessari. Quan això arribi, la professió farà un pas endavant en reconeixement i també en autonomia com a rol propi. A més, també repercutirà en el cost del sistema sanitari, perquè hi ha situacions que no caldria que passessin per una consulta mèdica, amb la despesa que això suposa. En un moment en què els metges estan saturats per la manca de professionals i per l’augment de la població, és una bona oportunitat per descarregar-los de certes tasques burocràtiques. L’objectiu final és també facilitar els tràmits als usuaris i evitar que hagin d’anar donant voltes pel sistema sanitari.
“Si es volen fer projectes d’envelliment de població, més educació sanitària, potser fan falta més recursos”
Quins són avui els grans reptes del col·lectiu? Imagino que la falta de professionals continua sent un dels principals…
És una situació que ens afecta a nosaltres, però també a molts altres sectors. Amb l’envelliment de la població i l’augment de les patologies cròniques, hi ha més demanda de serveis sanitaris i sempre falten professionals. Tot i això, penso que a Andorra estem prou bé. Actualment, som 558 col·legiats al COIA i tenim la sort de comptar amb la Universitat que fa bàtxelor d’Infermeria al país, d’on cada any surten entre 19 i 20 professionals que s’acaben incorporant al mercat laboral andorrà. Això ens ajuda moltíssim perquè hi hagi relleu. Ara bé, si es volen fer projectes d’envelliment de població, més educació sanitària, potser fan falta més recursos, però tampoc estem malament, si comparem amb altres països.
I pel que fa a les ràtios?
No estem a les ràtios ideals, perquè segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), hi hauria d’haver nou infermers per cada 1.000 habitants, i nosaltres estem al voltant del 6,7. Per tant, malament del tot, no estem. Ara bé, les ràtios són una dada molt general. També s’han de tenir en compte les càrregues de treball, la complexitat dels pacients i les necessitats específiques de cada servei. No estem malament, però si pensem en el futur, faran falta més recursos infermers, com passa arreu.
Quants professionals farien falta per cobrir les necessitats del sistema sanitari?
Som 558 col·legiats i, segons la ràtio ideal, hauríem de ser uns 700. Però és difícil de concretar, perquè depèn molt dels projectes que es vulguin tirar endavant. Una cosa és cobrir les necessitats bàsiques de la població i una altra és desenvolupar programes de prevenció o d’envelliment saludable. En funció dels objectius que es marquin, farà falta més o menys personal.
“Si des de joves es promouen hàbits de vida saludables, en el futur tindrem una població envellida més sana i que necessitarà menys recursos sanitaris”
L’envelliment de la població és un dels grans reptes de futur. Està Andorra preparada per afrontar-lo?
L’envelliment de la població comporta una necessitat més gran de professionals sanitaris de tot tipus: infermers, metges, fisioterapeutes i molts altres perfils vinculats al món de la salut. Estem preparats? Doncs, ens hi estem preparant. També hi ha un altre repte important, que és l’educació sanitària dels grups de població més joves, per afavorir un envelliment actiu i saludable. Si des de joves es promouen hàbits de vida saludables, exercici físic i una bona alimentació, en el futur tindrem una població envellida més sana i que necessitarà menys recursos sanitaris. Però ara mateix la situació és la que és.
Aquest 2026 ha estat reelegida presidenta del COIA. Quin balanç fa del primer mandat?
Formar part del col·legi et dona una visió molt diferent de la infermeria i crec que, si volem millorar coses, aquest és un dels millors llocs des d’on fer-ho. Hem pogut aprovar la Llei de professions sanitàries -que va ser la primera peça per continuar endavant- elaborar els estatuts del col·legi i ara volem acabar de tancar la qüestió de la prescripció infermera. Totes les juntes del COIA han anat aconseguint avenços per a la professió. Vas veient que pots fer avançar coses i això és molt satisfactori.
Un dels aspectes que destaca és la implicació de la gent jove dins la junta.
Aquest març hem renovat part de la junta i també s’hi han incorporat nous col·legiats. Ha entrat gent jove amb moltes ganes de participar i millorar coses, i estem molt contents de la junta que tenim actualment. Nosaltres també tenim la responsabilitat d’ensenyar-los què és el COIA, quines funcions té i com funciona, perquè en el futur siguin ells qui agafin el relleu. Al final, seran els que gaudiran dels avenços que estem aconseguint ara. És molt enriquidor treballar amb gent implicada i amb ganes de tirar endavant.
Ja per acabar, dimarts el COIA organitza una jornada especial pel Dia Internacional de la Infermeria. Quines activitats s’han preparat?
Sí, hem organitzat la jornada conjuntament amb la Universitat d’Andorra. Al matí hi haurà diverses activitats a la UdA, amb píndoles formatives sobre diferents aspectes relacionats amb l’empoderament de la infermeria. El lema d’aquest any és: ‘Les nostres infermeres, el nostre futur: les infermeres empoderades salven vides’. Entre les activitats, hi haurà sessions sobre gestió de la imatge i també una participació del cos de Bombers per explicar la figura dels infermers bombers. A la tarda, el COIA ha organitzat la projecció de la pel·lícula ‘Turno de guardia’ als Cinemes Illa Carlemany, adreçada als col·legiats, i després farem un sopar de germanor.