Malgrat que l’entrevista es va fer abans que es fes públic que el president del partit, Ladislau Baró, renunciava a ser el candidat, Casal manté les seves respostes: la prioritat és constituir la plataforma i que sigui des d’aquesta que es decideixi qui encapçali el nou projecte.
La pregunta que té tothom al cap, o mig a Andorra com a mínim, és qui serà el candidat a cap de Govern per DA.
Encara no ho hem anunciat, estem en procés d’arribar a aquest punt. Hem dit que ho hem de plantejar des d’una filosofia pròpiament, i molt genuïna nostra, que és eixamplant els marges del partit. Demòcrates per Andorra és un partit que ocupa la centralitat política del nostre país els darrers anys i ha tingut la capacitat, des de la seva creació, de sempre estar governant el país i que, per tant, sempre revalidem la confiança de l’electorat, eixamplant els marges del partit i trobant gent nova. I això s’ha de treballar conjuntament amb altres formacions, que estem governant ara, o que no hi estem governant, o que tenim un programa compartit i a partir d’aquí ens sortirà el candidat, que Demòcrates proposi o recolzi o que pugui encapçalar aquest projecte.
S’està mirant de construir una plataforma àmplia de centredreta...
Jo no li posaria una categoria ideològica, perquè al final si agafem per exemple DA, que és un dels membres que vol impulsar, es vol trobar, al voltant d’aquesta plataforma, hi ha perfils molt diferents a dins la formació, hi ha gent que es pot sentir de centre-esquerra, hi ha gent que es pot sentir de centre-dreta, hi ha gent de dreta o amb un perfil més socialdemòcrata i això és la grandesa d’aquest partit que es va retrobar el 2011 quan es va crear...
“DA ha sigut una proposta guanyadora al llarg dels anys, hem trobat un equilibri i un model de país, que segurament ara l’hem de reformular o repensar, però sempre trobant que hi tingui cabuda gent amb opinions polítiques diferents”
I què uneix tots aquests perfils tan diversos?
Una visió i un sentiment de cap on ha d’anar el país i cap on l’hem de portar de manera compartida. Tot sabent que s’han de fer certes concessions o certs encaixos al voltant d’algunes propostes. Jo crec que ha sigut una proposta guanyadora al llarg dels anys, és a dir, hem trobat un equilibri i un model de país, que segurament ara l’hem de reformular o repensar, però sempre trobant que hi tingui cabuda gent amb opinions polítiques diferents o gent que abans de DA vingués de perfils o de partits polítics diferents. I crec que això és una virtut que té DA i un actiu que hem de saber aprofitar també en aquest moment, perquè és una evidència que després de 16 anys de govern i d’haver de gestionar qüestions molt complicades, perquè han sigut quatre mandats, amb quatre crisis durant aquests, i que les crisis també, d’alguna manera, et passen factura, però crec sincerament, i com diria el cap de Govern sense ànim de triomfalisme, que les hem pogut solucionar totes de manera satisfactòria. L’última encara estem en procés de gestió de la situació. La primera va ser la crisi econòmica que va esclatar a nivell internacional l’any 2008 i aquí ens va arribar més tard. Va ser una crisi que es va gestionar amb moments on hi havia una taxa d’atur molt alta, on marxava molta gent del país, on el teixit econòmic estava molt tocat, el turisme no venia i es va repensar el model del país, obrint-lo i fent-lo homologable a nivell internacional, que avui en dia seria impensable de tindre. La segona legislatura de Toni Martí és una crisi financera on gairebé la plaça financera andorrana ens salta pels aires i que finalment vam saber gestionar aquella situació i en vam sortir reforçats. La primera legislatura de Xavier Espot és la crisi de la pandèmia. I crec, i això ho han reconegut persones amb visions o de partits polítics diferents, que em van sortir reforçats com a país i en vam fer una bona gestió, i fins i tot a nivell internacional érem gairebé una petita illa o un petit exemple a seguir. I segurament la situació que tenim ara de creixement, d’una Andorra que està de moda i que és molt atractiva, ve accelerada per haver gestionat molt bé aquella crisi i altres crisis. I ara ho hem de repensar. DA ha sigut capaç de fer-ho llarg dels anys, eixamplant sempre els seus marges, com deia, i això és el que hem d’intentar potenciar també a dins del del desgast que té governar i alhora la virtut de com hem governat.
Diria que sou una mica malastrucs, una crisi per mandat.
Bé, és que quan vas a unes eleccions o agafes un càrrec de responsabilitat saps que no tots els dies seran fàcils. Al final ho fas per sentit de responsabilitat i quatre anys passen ràpid, però també passen moltes coses. I excepte la crisi de BPA, que sí que era purament andorrana, la resta podríem dir que són crisis compartides amb els espais del nostre voltant, o amb països o amb ciutats de talles grans, i Andorra es comporta com un país de reduïdes dimensions, però com una talla de ciutat gran a nivell francès o espanyol-català. Nosaltres hem intentat gestionar de la millor manera possible i crec que ho hem fet bé, encara queda feina per fer. Jo sempre sóc dels que dic que quan arribes a un lloc entres sabent que tots els dies no seran fàcils i que entres i sortiràs fent coses i deixant-ne per fer, perquè això és una roda, sempre continua. Aquí no s’acaba la vida política, vida institucional ni la vida en general, no s’acaba la primavera del 2027, sinó que de feina per fer.
Ja hi tornarem a la feina que quedi per fer. Parlem d’eixamplar les bases del partit però una de les acusacions que s’ha fet a Demòcrates, ja des dels inicis, és que és un partit forjat en contra de i no per un projecte. Ara es tornen a sentir aquestes veus?
Jo el 2011 no hi era. Per tant, i conec molt bé la gent que el va impulsar, tampoc puc dir quin va ser el motiu. Si es va crear per una qüestió concreta el 2011 es podria haver arribat a pensar en aquell moment, però quan guanyes successivament durant quatre mandats, eleccions comunals i eleccions generals de manera clara, i guanyes llistes nacionals i llistes territorials, doncs tens un projecte propi. I jo crec que ara no s’ha de plantejar aquesta situació com anar contra ningú. Primera cosa perquè som nosaltres que estem governant ara i per tant no podem anar contra qui governa, perquè som nosaltres mateixos. En tot cas, això sí que seria atribuïble si d’altra gent fa d’altres maniobres que sigui per anar en contra nostre. Ara, ja ho vaig dir un dia, crec que tots els pactes electorals són legítims. És a dir, el que no podem pretendre és que si nosaltres volem construir un partit amb els marges més amplis, i quan dic marges més amplis vull dir marges més amplis a banda i banda, no només centrar-nos en una banda dels marges, perquè això jo crec que és la singularitat també de Demòcrates per Andorra, que aglutina gent amb pensaments ideològics diferents a cada un dels costats, això és el que el que vol dir ocupar la centralitat política. Doncs, si nosaltres volem fer això, no seria legítim que si d’altres formacions ho fan criticar-los. Crec que és totalment lliure cadascú d’escollir els companys de viatge que vulguin. Ara, nosaltres, construïm això pensant en un model de país i pensant en el futur d’Andorra cap on hem de portar.
“Quan guanyes successivament durant quatre mandats, eleccions comunals i generals de manera clara, i a les llistes nacionals i a les territorials, doncs tens un projecte propi i no és anar en contra de ningú”
Hi ha qui llegeix que és per intentar revertir els resultats de les enquestes, que auguren la victòria de Concòrdia.
Per nosaltres, el que compta són els resultats electorals. Les enquestes són importants, et poden donar una orientació de cap on va en la situació, però et dona una fotografia i no una fotocopia. Com a politòleg aquesta diferència és important. Una fotografia tu la pots editar després, pots alterar algun paràmetre, i una fotocòpia és la realitat copiada del que hi ha en aquell moment. Doncs les enquestes són una fotografia d’un moment concret amb unes dades concretes en funció d’una situació específica d’aquell moment, i que per tant, que si hi ha alguna incògnita com pot ser la del candidat, o de les formacions que acabaran concorrent a les eleccions, doncs tens la informació en aquell moment d’aquella situació, que pot canviar a millor o a pitjor després d’aquella enquesta. Per tant, s’ha d’agafar l’enquesta pel que és, i no la neguem aquella situació, només faltaria, però dona la lectura concreta d’aquell moment. A partir d’aquí ho anirem construint. Ara, DA, és el que deia abans, ha tingut la virtut, en aquests quatre anys, de trobar encaixos diferents. És a dir, des de la seva creació el 2011, on es van aglutinar diverses persones, diversos perfils al voltant d’aquest projecte, i trobant encaixos territorials a cada situació, el 2015 va tornar a trobar la manera de com poder fer les gestions pertinents tant en l’àmbit territorial com nacional per revalidar una majoria absoluta que va aconseguir. El 2019, amb un canvi de candidat, hem de tornar a trobar uns encaixos i fem uns pactes abans de les eleccions, amb Ciutadans Compromesos, per exemple, que ara tenim de socis al Govern. Vam arribar a assolir un pacte postelectoral i que per tant també hem demostrat la capacitat de tindre aquestes dos virtuts: pactes preelectorals i postelectorals. Aquesta última legislatura venim d’uns pactes preelectorals també amb Acció, Liberals, Ciutadans Compromesos, i a partir d’aquí intentar quadrar el cercle.
Sense coalicions, o sense pactes, hi ha opcions?
DA és una formació amb un esperit i un projecte a nivell de país, i que té una visió de cap on ha d’anar a Andorra de cara als propers anys, marcats, i que hem anat desenvolupant al llarg del temps. La situació en què estem actual, trobar un país amb una situació que sigui més palpable, més assumible, més digerible, que doni solucions a problemàtiques com la de l’habitatge, que hi hem posat moltes solucions i molts recursos per intentar solucionar, però és una problemàtica estructural i que, per tant, les mesures que hem anat implementant, algunes comencen a tenir efectes, però es veuran de cara als propers anys encara més, aquest model de creixement, repensar-lo, un país homologat, obert cap a l’exterior, que tingui un encaix a nivell internacional, una relació, no integrada, però sí diferent o de tu a tu amb la Unió Europea, un país amb una estructura institucional, que reposi sobre els pilars de la Constitució, un país que també tingui en compte el seu entorn natural i que tingui aquesta relació entre entorn natural i el creixement econòmic i social que ha de tindre, un país amb una identitat pròpia, una cultura pròpia. Això és el que ha intentat respectar DA al llarg d’aquests anys. Ho hem fet amb una visió nacional, però també tenint en compte la implantació territorial que té el partit. Les coalicions, DA les ha fet sempre ja des del 2011, entenent que hi ha formacions d’àmbit parroquial que és important tenir-les en compte. Hi ha parròquies que n’hi ha i les hem integrat, i n’hi ha d’altres que no en tenen o ho tenen d’una altra forma, i també s’hi han sentit representats. És el que intento explicar sempre que em fan aquesta pregunta, la política de pactes, o la política de mà estesa, està lligada al propi sentiment, a la pròpia filosofia, a la pròpia manera de treballar de DA. Perquè és que si no, gent amb opinions diverses de vegades, i que són complicades de quadrar, no ens hauríem pogut trobar al voltant d’una mateixa taula i parlar de la situació. Perquè en política és això, no es pot pretendre que qui té una idea té la veritat absoluta i que aquella idea l’hem de portar sí o sí fins al final. S’ha de nodrir d’altres opinions, d’altres idees, i a partir d’aquí trobar-hi l’encaix pertinent.
“La política de pactes, o la política de mà estesa, està lligada a la pròpia filosofia i manera de treballar de DA”
Cal posar-se d’acord amb un programa.
Amb un programa i amb una visió de país, de cap a on ha d’anar Andorra, i que aquest programa, aquesta visió de país, solucioni, sobretot, les preocupacions de la ciutadania. Jo crec que això és el que també ens ha caracteritzat i ens ha de seguir caracteritzant, perquè es pot fer un programa amb unes receptes o amb uns objectius que no tinguin res a veure amb les preocupacions que té la ciutadania a dia d’avui i que, per tant, el nostre programa ens ha de reunir al voltant d’un projecte compartit, però que aquest projecte compartit sigui el reflex del que vol la ciutadania a dia d’avui. Una mica aquests pilars que desgranava abans i que són els que hem intentat des del Govern, i a mi sempre que m’han preguntat, anar desgranant, perquè si fem unes propostes que res tenen a veure amb la realitat d’Andorra d’avui no servirà de res.
L’habitatge seguirà sent el gruix més important del programa, doncs?
L’habitatge tindrà un pes específic al voltant del programa electoral o de la situació o de la campanya electoral, però crec que dins d’una visió molt més àmplia, que és la que ha anat treballant el Govern, i la que m’ha pertocat també comunicar cada dimecres amb roba de premsa posterior al consell de ministres, amb aquesta visió que aquest país sigui més assumible i de generar un creixement assumible. I això vol dir créixer, perquè és molt més fàcil, i ho sabem per experiència, gestionar una situació de crisi de creixement, com la que podem estar ara, que una crisi de decreixement, d’estagnació econòmica. Ho vam viure el 2011 i ho vam viure el 2015. Vius amb un mal de panxa, amb una incertesa constant espectacular, perquè no saps cap on anirà això. El 2019, amb la pandèmia, ens passa una mica igual. És a dir, el món havia col·lapsat en aquell moment, i Andorra, un país tan reduït i amb uns pilars econòmics tan madurs i alhora tan essencials com poden ser el turisme, el sector serveis o el financer, en un moment d’aturada econòmica, on les empreses no podrien prestar serveis a les empreses, on no venia gent, gestionar això és una esquizofrènia constant. És igual de complicat gestionar una crisi de creixement, però dins de la dificultat, és millor i per tant nosaltres advoquem per aquest creixement digerible. Creixement vol dir que has de poder continuar creixent però has de menjar en funció a l’hora que tu puguis anar paint i digerint aquest creixement. N’hi ha d’altres que diuen que no, que has de sucumbir a la situació en una crisi perquè peti tot i a partir d’aquí reconstruir. El problema és que si peta tot, reconstrueixes a partir del que t’ha quedat i pots construir algunes coses o en funció del que et deixen. Jo crec que és molt més fàcil reorientar-ho.
Què més hi trobarem?
L’habitatge s’hi trobarà aquí, evidentment que s’hi trobarà. Al final ha sigut la política del Govern o una mica l’acció clau del govern o allò que hem intentat en cada moment, doncs, trobar-hi situacions més transversals, ha sigut l’habitatge. Jo crec que s’ha fet la política d’habitatge més important i valenta els darrers anys. La situació ho requeria, no podia ser d’una altra manera, però per això també ho hem fet. I ho hem bastit també al voltant d’aquesta situació transversal, d’aquest creixement digerible. Hi trobarem segurament també una part d’identitat, una part de cultura, una part d’integració, d’immigració, perquè al final són situacions que també veiem que preocupen a la ciutadania. I abans parlàvem d’enquestes i són temàtiques que hi surten. La immigració, l’habitatge, l’encaix d’Andorra al seu voltant... És a dir, més enllà de la situació de l’acord d’associació, jo crec que l’opinió de DA al voltant de l’acord d’associació és àmpliament coneguda...
Justament aquest punt potser ja no hi serà, o no tindrà un paper tan important, en el programa.
Segurament no, però també s’ha d’acabar d’afinar i a veure...
Forma part d’una altra campanya.
Estem al final d’una legislatura, i haurem de trobar la situació al voltant del referèndum, si no s’acaba fent aquesta legislatura o si s’acaba passant a l’altra, però és un tema que se n’haurà de parlar i al final jo crec que és un element més a tindre en compte. Si volem repensar el model de creixement d’Andorra, és viable repensar el model de creixement d’Andorra en una situació de tancament? Si no volem dependre de la construcció, que és un altre dels temes al voltant del creixement que sortiran, si no volem dependre del sector financer, si no volem dependre del turisme, és viable un model de país que generi prosperitat a la seva ciutadania sense tindre en compte que estem en un entorn més gran? La nostra opinió és que no. I que al final, aquesta diversificació que tothom fa tants anys que en parla vindrà de trobar alguna cosa nova fora del que tenim i que per tant aquesta cosa nova ha de vindre de fora. Per tant, segurament aquest serà també un altre dels temes que haurem de tindre en compte.
Dèiem abans que això és una roda que no para. Hi ha coses que s’han començat i s’han acabat, d’altres que han de continuar i d’altres de noves que n’apareixeran. D’aquestes últimes, què hi haurà.
Jo he fet un exercici, en el sí del ministeri per organitzar la feina. Arriba un moment que fas, del decàleg de propostes electorals que tens, fas un passatge de compliment de com estàs, amb allò que vas dir que faries, tot el que has fet, el que està en procés i el que no has engegat o no has fet. En el marc del Govern ja parlarem del percentatge de compliment, que és bastant elevat.
“El nostre programa ens ha de reunir al voltant d’un projecte compartit, però que aquest projecte compartit sigui el reflex del que vol la ciutadania a dia d’avui”
Però del programa de DA sí que el pots dir.
Ara vinc cap aquí. Fas el que tens al programa i després tens una altra variable, que és quan arribes el que trobes. I potser tens 50 propostes al programa electoral, jo crec que a nivell de medi ambient en tinc una cinquantena, que has de desenvolupar, però resulta que quan arribes tens 50 més 50 que et venen donades d’abans o que et van apareixent, per tant ja en tens 100. Però, enlloc d’anar-ne traient, que en vas fent, també se te’n van sumant. Per tant, vindran coses noves. Vindrà una roda, perquè cada acció que generes et porta a fer-ne una altra. No ho vull centrar a la meva cartera, perquè crec que tampoc és l’objectiu de l’entrevista, però si protegeixes una part del territori, per molt que tiris endavant les accions de protecció del territori i generar el model de governança, generar el tipus de protecció, després has d’envolupar aquest model de protecció i hauràs de generar els estudis, i fer evolucionar i fer créixer aquest projecte. És el cicle de la vida o institucional que segueix. Per tant, vindran nous temes. El que hem de trobar aquí és la manera de generar aquesta visió compartida d’Andorra a través d’aquests pilars que deia abans i que aquí vindran les temàtiques noves que s’han de tirar endavant i que s’han d’impulsar. Perquè al final tu et presentes amb un programa electoral, amb un contracte per 4 anys, i aquests 4 anys et fan evolucionar el programa electoral. Jo crec que cap formació política presentarà el mateix programa electoral a dia d’avui que el que va presentar 4 anys abans, encara que estigui a l’oposició, perquè Andorra ha evolucionat en 4 anys, ha canviat, per ells a millor o a pitjor...
I també perquè s’ha d’adaptar al que demana la societat...
Evidentment, és el que deia abans. Jo crec que l’objectiu últim d’un partit polític és representar una globalitat. I si et presentes és per anar a que els teus objectius i els teus postulats acabin portant-se a terme. Per tant, l’objectiu d’un partit polític és guanyar eleccions, i s’ha de veure reflectit entre el que presenta ell i el que veu la ciutadania, perquè és que si no, no... Nosaltres sempre ens hem plantejat que som una part àmplia, amb una visió àmplia i realista de la situació.
Deia que ara, que ja queda més o menys poc per les eleccions, es va fent un balanç de l’acompliment del programa. Es fa a nivell de govern, però des del partit també es fa aquest exercici. En quin nivell estaríem.
Estem en un nivell bastant alt de compliment i el que no està complert, està gairebé engegat o està doncs en una situació de que qui arribi després pugui trobar una feina feta, o ja molt engegada, perquè no quedi una situació de seu vacant. Que això també és important en aquesta situació de roda. És a dir, continuï governant DA o no, hi ha una feina que continua.
Hi ha coses que no tenen partit.
Has de passar el testimoni, exacte. Hi ha temes que no hi ha partit o ideologia al voltant. I és important que encara que no estigui acabat que tinguis la capacitat de dir això està així, t’ho deixo més o menys endreçat i ja ho acabaràs quan puguis o com creguis o ja ho reformularàs. Ara també estem en una situació que el govern, i aquí el partit i govern crec que és la situació on es solapen més perquè el partit és qui proposa les mesures i govern és qui les acaba executant, però ara que estem a finals de mandat govern, com és habitual, vol fer un balanç i ja el farà i li deixarem al govern que presenti les dades de la seva execució, però està en un percentatge molt avançat.
“És molt més fàcil, i ho sabem per experiència, gestionar una situació de crisi de creixement, com la que podem estar ara, que una crisi de decreixement, d’estagnació econòmica”
No podem quantificar mínimament?
No, però està en un llindar i grau de compliment, molt elevat, amb projectes molt ambiciosos.
A l’hora de fer tant el programa com la coalició, fins i tot a l’hora de nomenar el candidat, hi ha línies vermelles? Quines són les línies vermelles de DA?
Les línies vermelles de DA pivoten al voltant d’això que hem anat defensant al llarg dels anys. És a dir, qui vulgui una Andorra que torni a ser opaca a nivell fiscal, que no sigui homologable a nivell internacional, doncs nosaltres no hi tenim cabuda. Qui vulgui una Andorra que renegui de la seva estructura institucional, tant de coprincipat com de model electoral, com de distribució territorial de les competències, com de forma parlamentària, no hi podem tindre cabuda aquí. Qui vulgui una Andorra privatitzada a nivell de sanitat pública, on aquest equilibri que hem trobat en una situació de copagament a Andorra i que vulguem trobar una situació molt més privatitzada al voltant d’aquesta qüestió, no ens hi trobarà. Qui vulgui una Andorra que no tingui en compte les seves especificitats culturals, la llengua, el català, que no tingui en compte que és un país on el 90% és territori natural, que té sectors molt marcats, com el primari, no ens hi trobarà. Una Andorra que no cregui en el turisme, que no sigui fomentant la qualitat turística, no ens hi trobarà. Una Andorra tancada en si mateixa, que no tingui visió del seu voltant, o que estem al mig d’Europa, i que per tant hem de tenir una relació, perquè tenim set acords bilaterals amb la Unió Europea, i hem tirat endavant la negociació d’un acord d’associació, i que per tant plantejar un paradigma totalment diferent amb això és impossible.
D’acord, hem descartat Concòrdia, PS i Andorra endavant. Com a mínim.
Al final són els contrincants a nivell de partits. Això no vol dir que puguem trobar propostes, i crec que ho hem trobat, que puguem trobar enteses amb certs punts. Sempre dic que la diferència ideològica que hi ha a Andorra, si posem politològicament en un eix esquerra-dreta els partits, en funció de l’autodefinició dels seus electors, la diferència és molt mínima, centèsimes. És molt diferent aquesta qüestió quan tu fas aquest exercici a França o Espanya, que tens distàncies abismals entre autoubicació d’electors. I això, al final, el que vol dir és que els partits tenen una aproximació molt semblant cap als problemes i unes propostes que són, unes vegades, altres vegades són de metres de distància, però algunes vegades són de centímetres de distància. I per tant hi ha la part de les persones que hi juguen molt. Jo sempre he dit que aquests marges amplis que ha d’aconseguir aquesta plataforma és al voltant dels perfils polítics. És a dir, és molt complicat o gairebé impossible, per posar un exemple amb aquestes tres formacions polítiques que m’ha dit, que ja tenen els candidats definits a cap de Govern, Andorra Endavant té la senyora Carine Montaner, Concòrdia té el senyor Cerni Escalé i el PS té el senyor Gerard Alís, trobar un encaix per fer un pacte, i després qui anirà de candidat, el teu o el meu? És gairebé impossible. Per això aquesta visió d’aglutinació s’ha de fer al voltant dels perfils, que és al final el que ha fet DA. I quan tinguem els perfils reunits, ja trobarem la manera de qui ha d’encapçalar això i qui ho ha de tirar endavant.
Però entenc que qui encapçali, sent com és que DA és el partit hegemònic o el més gran, el candidat serà de DA?
Sí, però... Si vols ser una plataforma... Faig una comparació, si vas a sopar amb els amics de classe, no és perquè hi hagi un grup d’amics que és majoritari dins dels que van anar junts a classe, que ha d’escollir el restaurant on vagi a sopar aquell grup d’amics. Hem de trobar el restaurant que convingui a tothom, perquè potser algú té alguna al·lèrgia, algun viu més lluny, algun té una altra qüestió, però la voluntat és anar a sopar junts i passar un bon moment. Aquí és el mateix. La voluntat és presentar un projecte comú de país que encaixi i que sigui aquell que la ciutadania se senti representada i aquell que atén les problemàtiques de la ciutadania. De res serviria que aquí la part que té més representació digués que no, que ha de ser aquest el candidat. Per tant, primer hem de construir la plataforma i un cop estigui construïda, trobarem els perfils. És normal, per dir-ho d’alguna manera, que la formació o el partit que té més gent, numèricament parlant, pugui tindre més perfils que un altre. Però no vol dir que qui en tingui més acabi sent el que encapçali, això.
“S’ha fet la política d’habitatge més important i valenta els darrers anys. La situació ho requeria”
I tenim un calendari de treball per anar tancant... Perquè ja sabem que la intenció o la voluntat seria dissoldre el Consell General al febrer perquè les eleccions siguin a finals de març, principis d’abril?
Bé, això és una situació que és possible, al final, li recau al cap de Govern, però és la que s’intueix perquè és la que sempre s’ha acabat produint, de dissoldre a final d’aquest període de sessions, i hi ha 40 dies, crec recordar per la llei electoral, des del moment que es dissol fins al dia de les eleccions. I que per tant això, les eleccions cauen finals de març, principis d’abril, i estem en una situació de formulació de les llistes. Jo crec que tenim temps, en tradició andorrana queden dies, però és veritat que per trobar qui ha d’encapçalar això i organitzar les formacions que s’han de trobar al voltant d’un projecte compartit, estem en aquesta situació a hores d’ara, aquestes reunions i aquests contactes, per trobar la manera de si ens podem entendre al voltant d’un projecte compartit. I a partir d’aquí trobar la persona que ho pugui encapçalar.
Tot això s’haurà de fer validat per la militància.
Sí, però ja ho anem, d’alguna manera, posant en coneixement i validant els processos a través de l’executiva. Tenim una executiva que és suficientment àmplia i que hi ha molta gent representada, hi ha totes les parròquies representades. Per tant, ja fa dues persones per parròquia, ja són 14, hi ha un representant del Consell General, hi ha un de Govern, hi ha un representant dels Comuns, per tant, ja són 17 persones, després hi ha un secretari general, un president, dues vicepresidències, una secretària d’organització, un secretari de comunicació, un secretari de relacions internacionals...
Total, que tenim tot un Consell General aquí dins.
Bé, però això al final és el que reagrupa opinions diferents al voltant d’una taula i és el que fa avançar els projectes i les idees. I cada una de les accions que anem fent a nivell polític per aglutinar perfils compartits o perfils que tenen una mateixa visió de cap a on hem d’anar doncs se sotmet a criteri també de l’executiva. Després, evidentment, l’aprovació de les llistes finals, l’últim pas, sí que s’ha de sotmetre a congrés, com marquen els nostres estatuts, però a hores d’ara, ho sotmetem a aquesta executiva, que és una part prou significativa del que és la militància de DA.