Fa dos anys del seu nomenament com a rector. Quin balanç en fa?
Bé, aquí he trobat un equip preparat, treballador, que realment fa les coses bé. És un equip relativament reduït, però que de qualitat. Els estudis que es fan són de qualitat, la recerca que es fa és de qualitat, i, doncs, em sento molt part d’aquest equip. Realment han estat dos anys de molt treball. Just a l’entrar em va tocar afrontar la creació del pla estratègic de la universitat, que es fa per períodes quinquennals, i ja va ser una tasca que vaig voler fer una mica diferent, en el sentit de fer-la participativa, que tot sorgís de la base, tant del personal docent investigador, com del personal administratiu i tècnic i els estudiants. La universitat té molt talent, amb gent molt preparada i gent que coneix el dia a dia del que es fa i del que es pot fer, i per tant, vaig estar molt content d’aquest treball conjunt. Després es va sotmetre al consell universitari, que ho va aprovar i ara estem ja implementant una sèrie d’accions per orientar-les a aquesta fita del 2029. Per tant, el balanç a nivell intern, bé.
I pel que fa a alumnes?
A nivell d’estudiants estic satisfet. Estem en un període d’una certa estabilitat a nivell del nombre d’estudiants, van creixent una miqueta cada any i es mantenen en un nombre relativament elevat, cosa que fa que estiguem amb els espais bastant justos.
“Els estudis que es fan són de qualitat, la recerca és de qualitat i em sento molt part d’aquest equip”
Aquest és un dels temes a solucionar.
Sí, sí, exactament. Llavors, fins que no disposem del nou edifici, no podrem fer una demanda d’expansió perquè, si no, no hi cabríem. I, per tant, és aquest joc de mirar de mantenir el nombre d’estudiants, però no apujar-lo massa, perquè, si no, no els podrem atendre bé, haurem de multiplicar les aules, etcètera. Per tant, és un joc complicat, però, bé, estem contents. Els estudiants ara han fet la graduació, se n’han graduat més de 80, tots han fet treballs bons, hem tingut dos estudiant que han anat als Jocs Olímpics, alguns estan participant, amb altres estudiants d’Europa, a fòrums d’estudiants, per tant, estem integrats també. Els estudiants, al cap i a la fi, és amb el que s’ha de pensar primerament en una universitat. Els estudiants i la recerca, perquè en una universitat com la nostra, que és molt d’ensenyament, la recerca també ha de servir perquè els mateixos professors participin de la seva recerca amb els estudiants, ha d’estar tot molt integrat. I d’això també faig un balanç positiu.
Parlava abans dels pla estratègic. Cap on ha d’anar la Universitat? Quins són els reptes principals a afrontar?
En tenim de molt pràctics, que són els edificis, és a dir, els espais. Per exemple, hem dinamitzat molt les obres de la fàbrica Reig, per tenir-ho llest, si tot va bé, a començaments del setembre del 27. I, és clar, l’any 28 celebrem els 40 anys de la universitat, i llavors la idea és que tinguem disponibles aquests espais amb més amplitud, sobretot perquè infermeria en aquest moment estan també molt ajustats, i allà tindrem tots els nous laboratoris d’infermeria mecanitzats, robotitzats, etcètera. I això farà que tinguem uns espais molt moderns per aquest tipus d’estudis, també tindrem una aula magna i podrem fer més actes de transferència de coneixement amb la població, i una sèrie d’aules més grans, perquè en aquests moments ens trobem que, a partir d’un cert nombre, ja no hi cabem, per tant, tindrem allà unes aules que ens donaran molta més flexibilitat.
També creixen a la plaça Germandat.
Sí, també tenim el nou edifici de la plaça de Germandat que hem negociat amb Andorra Telecom. És un edifici dels anys 60 que està aquí a la plaça, que havia tingut instal·lacions d’Andorra Telecom i ara té instal·lacions del comú. I aquest ve a reemplaçar el Cub, el de l’antiga gasolinera, que aquest torna al comú i, nosaltres, tot el que tenim allà ho traslladarem a aquest edifici de la plaça de Germandat i a més hi posarem també els instituts que tenen seu aquí a la universitat d’altres cultures, com per exemple l’Institut Camões, per ensenyar la llengua i cultura portuguesa, o l’Institut Confuci, que fa el mateix amb el xinès. I també estem treballant per poder tenir presència també de l’Institut d’Estudis Catalans. I els instituts culturals que estan amb seu a la universitat o que treballaran amb nosaltres també tenim un espai aquí per ells, cosa que això també està bé.
Hi ha previsió d’ampliar estudis, un cop es disposi de més espai?
Sí, sobretot que tenim un partner estratègic, des dels inicis de la universitat, que és la Universitat Oberta de Catalunya, una altra universitat de l’àmbit públic, i per tant, estem ampliant la nostra oferta d’estudis. Estem ara treballant Ciències Polítiques i Relacions Internacionals, perquè amb aquests estudis volem cobrir tot el que és l’àmbit que pensem que és necessari de formació a Andorra en matèria d’Unió Europea. És a dir, que en el moment en què Andorra estigui més integrada a la Unió Europea a través dels acords que s’estan negociant, o fins i tot, si no hi és, també és molt important que els joves d’Andorra es coneguin bé el context. I, per tant, aquí, en aquestes àrees, molt d’èmfasi en estudis d’Unió Europea. També hem fet ja dos cursos, fins i tot, sense tenir les llicenciatures, que han tingut molt èxit. Després també Història, el bàtxelor d’Història, i Psicologia, també. En tenim previst dos d’altres, però encara hi treballant i no està decidit.
En quins terminis ens mouríem?
D’aquí a dos anys.
Govern també va fent canvis legislatius i ja hi ha sobre la taula la possibilitat d’oferir dobles titulacions. Què els ofereix?
Obre molts ventalls. La Universitat d’Andorra és universitat pública, per tant, l’única funció o missió que té és el bé públic, que vol dir, educació, i els principis de recerca, que beneficien el país. És a dir, recerca aplicada en benefici del país. Llavors, aquí, ens hem d’orientar bastant bé. I sobre les dobles titulacions, sí, amb la UOC, amb la Universitat de Barcelona també estem explorant possibilitats i amb altres universitat de l’àmbit públic, sobretot les de la Xarxa Vives amb les quals tenim un contacte i una contribució conjunta molt important. I aquí sí que ho estem explorant de manera molt clara.
En aquest cas, els terminis potser no estan tan clars. Potser caldrà esperar una mica més que per tenir nous estudis?
Ho veurem. Tres, quatre. Però estem treballant-hi.
Citava també la investigació i la recerca. Quin paper han de tenir a l’UdA?
L’UdA és una universitat creada per llei i la llei de la universitat preveu molt clarament què té les funcions de qualsevol universitat, és a dir, l’ensenyament i la recerca. Aquestes són les dues àrees en les quals l’UdA té competència. I, a més, participa a través de les xarxes a les quals està, tant la Xarxa Vives, que són les universitat catalanoparlants; l’Agència Universitària de la Francofonia, el Consell Universitari Iberoamericà, la Xarxa d’Universitats de Petits Estats i Territoris (NUSCT)... Per exemple, li dono un exemple de recerca que fem conjuntament amb la xarxa NUSCT.
“En un termini de dos anys hauríem d’oferir estudis de Ciències Polítiques i Relacions Internacionals, Història i Psicologia”
Digui.
Nosaltres vam proposar a la NUSCT de parlar sobre la neutralitat i la pau, perquè és un tema que afecta molts dels petits territoris, i la Universitat de les Illes Åland, a Finlàndia, es va posar en contacte amb nosaltres i organitzem conjuntament un seminari de recerca l’any que ve en el moment en què els hi toqui a ells més presidir la xarxa de NUSCT sobre la neutralitat i la pau. Aquesta és una recerca que és històrica i al mateix temps de ciència política. Aquí podem treballar conjuntament i oferir els nostres resultats a tot el que és estudis de pau que hi ha en diverses universitats del món. Aquí ens hi podem integrar, bé, i correspon molt bé al tarannà o a la idea del que és Andorra: què és avui dia la neutralitat? Què vol dir ser un país de pau? Amb això, justament, hem fet contacte recentment amb la Universitat de la Pau de les Nacions Unides, que està a Costa Rica, i estem fent recerca en aquest àmbit. Després, una part molt important de la recerca que l’UdA prioritzarà i prioritza és la recerca en salut.
Precisament recentment s’ha creat l’Institut Universitari de Recerca en Salut.
Sí, l’IURS l’hem creat durant el meu mandat i ha substituït l’antic Laboratori Nacional d’Epidemiologia i que ha triat, amb la presidència del consell assessor de la doctora Magda Marquet, anar cap a tres línies de recerca amb efectes molt importants per a Andorra. Un és l’envelliment, l’altre és la promoció de la salut i el tercer és el que ja tenia el que tenia el laboratori nacional, que és l’epidemiologia. I en aquestes tres àrees l’institut s’ha creat. Estic molt content perquè tot ha seguit les pautes necessàries i he nomenat el cap de l’Institut, el doctor Adrià Archilla, que ja ha fet tots els contactes necessaris a dins del país. Hem tingut ja les primeres reunions del consell assessor i fins i tot aviat sortirà el primer article signat per l’IURS. Ja hem treballat també amb l’Hospital Clínic per aquestes jornades tècniques i de recerca sobre el càncer, que es van fer aquí a Sant Julià i, bé, té una bona perspectiva tota la recerca que es fa en aquest aspecte.
Que es materialitzi el projecte de CATSA, ha d’ajudar a desenvolupar aquesta recerca a la universitat? Quines sinergies hi poden haver?
Allà tindrem el laboratori que ara tenim a l’hospital, el tindrem a CATSA, i estarà ja adaptat a la recerca que es farà des de l’IURS.
I què n’esperen d’aquest pol de recerca i innovació que es vol fer?
A nosaltres se’ns va oferir si teníem necessitat d’algun espai, els vam dir que sí, que teníem necessitat de tenir un laboratori, un laboratori modern, els vam passar totes les necessitats que hi havia en aquest aspecte i s’han tingut en compte. Per tant, el que tinc entès és que quan es desenvolupi hi haurà aquest laboratori dins de CATSA que serà una mica el que substituirà el que ara està a l’hospital i permetrà alliberar espai a l’hospital. Estem acabant de negociar, justament, un conveni amb el SAAS i he de dir que el que m’ha agradat molt és que he trobat molt bona rebuda per treballar amb les altres institucions públiques del país. Hem estès la mà a totes les institucions públiques i elles ens estens la mà i treballem molt bé tots plegats.
“Som l’única universitat pública del país i hem transformat la vida de moltes persones”
Veient tots els projecte i que estan a dos anys de complir el 40 aniversari, es pot parlar ja d’una universitat plenament consolidada i referent?
Referent en el sentit que és l’única universitat pública del país, que realment, jo diria que ha transformat la vida de moltes persones. Des dels inicis s’han donat més de 7.000 diplomes oficials, amb gent que troba feina al cap de pocs temps de graduar-se. I molta gent que ha fet estudis universitaris gràcies a l’UdA i que després té feines bones gràcies a l’UdA i estem molt satisfets d’aquest rol social. Jo penso que és el rol més important de la universitat, aquest rol d’integració, de promoció de la gent jove que estudia aquí... Més de 7.000 diplomes! És molta gent, quan ho penses, en aquest país tan petit. I, per tant, en aquest aspecte, penso que és una universitat consolidada. Evidentment, la consolidació de les universitats és llarga. Ara, a la graduació vaig convidar el rector de la Universitat Toulouse Capitole i, clar, ells es van fundar el 1229! [Riu] És una de les més antigues d’Europa. Per tant, hi ha camí per recórrer. I després, també hem de ser conscients dels límits pressupostaris i del que hem de prioritzar. Per tant, la consolidació... A mi, la paraula m’agrada perquè vol dir que fem camí. I és una paraula que, per cert, aprofito per dir-ho, em va fer molt plaer que utilitzés el copríncep francès.
Cert.
En el seu discurs a la plaça del Poble va dir que calia consolidar la Universitat d’Andorra. I això, realment, va ser un moment àlgid d’aquesta visita, per a mi, com a rector, però crec també per a tots els membres de la comunitat universitària, perquè el cap d’Estat em consta, també, que es va demanar a les universitats franceses a veure quina col·laboració tenien amb la Universitat d’Andorra i veig que hi ha un apreci de part de les institucions andorranes per aquest rol social que juga la Universitat d’Andorra en el si del país.
Ja.
Pensi també, que quan es van començar els estudis universitaris l’any 1988 i després es van consolidar l’any 97 amb la llei d’universitat i després amb la creació dels estudis de doctorat el 2006 i més endavant amb l’Escola Internacional de Doctorat... Aquesta trajectòria que hi ha hagut, la població d’Andorra se l’ha hagut de creure. Som un país que quan jo era petit hi havia 25.000 persones, quan el meu pare era petit n’hi havia 5.000 i ara n’hi ha 90.000. Vull dir, llavors també és la capacitat que té Andorra i la necessitat que té de tenir un centre d’estudis superiors i coneixement propi, doncs és més necessari que mai. Estem parlant sempre de talent, innovació, etcètera. Jo citaria el professor Richard Florida que en els seus llibres ‘La consolidació de la classe creativa’, quan parla dels llocs al món que són creatius i que generen aquestes indústries del coneixement, sempre hi ha una universitat pel mig. I aquí, la Universitat d’Andorra, si no hi fos, s’hauria de crear. És a dir, que ha sigut una consolidació a poc a poc, al mateix temps la gent d’Andorra ha anat veient que no només es formaven des d’aquí persones que poden treballar en els àmbits d’Andorra, sinó que a més som font de coneixement.
I les relacions amb altres universitat d’arreu?
A la Universitat d’Andorra hi ha cinc grups de recerca i més de 40 investigadors, és a dir, tenim una capacitat de recerca i sobretot de mobilització de les universitats veïnes. Som partner d’una vintena d’institucions universitàries d’arreu del món, per tant, estem molt ben connectats i per exemple, quan fem cursos com el de la Unió Europea, portem molts professors d’altres universitats com a col·laboradors que venen aquí. Tenim la xarxa, tenim la capacitat de fer venir molt talent per fer qüestions específiques i els utilitzem molt pels cursos que fem des de la Universitat d’Andorra. I això és una cosa que només tenen les universitats. Ser reconeguda com un partner equivalent per altres universitats.
“Tenir un centre d’estudis superiors i coneixement propi és més necessari que mai, si l’UdA no hi fos s’hauria de crear”
Veient aquests contactes i reconeixement per part de les universitats de fora, aquí encara s’arrossega l’estigma que qui estudia a l’UdA és per no ha pogut anar a una universitat de més renom de França o Espanya?
A mi em sembla que ja estem una mica més enllà d’això. Ho veig perquè, per exemple, els nostres universitaris, quan acaben el bàtxelor aquí de tres anys, perquè estem plenament integrats amb el sistema europeu, o bé troben feina immediatament i ens els treuen de les mans -senyal que fan bé la seva feina-, els informàtics, com la gent d’empresa, com els infermers... Realment, tenim un dels índexs d’inserció laboral més alts de les universitats europees. Però, a banda d’això, és que en veig molts, també, que se’n van a fer màsters a altres universitats, en els quals entren perfectament. Per tant, em sembla que és un model que molta gent haurà de considerar en el futur. Jo mateix ho considero pels meus fills. Avui en dia, que la seguretat és tan important, que quan fan 18 anys puguin continuar a casa i fer un bàtxelor de qualitat, com es fan a la Universitat d’Andorra, és extraordinari. I després poden fer màsters i doctorats a altres universitats de llocs més llunyans. I, a més, ara que expandirem una mica més les formacions, estan a casa, tenen seguretat i fins als 21 anys poden perfectament continuar aquí els estudis de qualitat i després, els obren la via perquè tots els estudis nostres estan reconeguts per altres universitats europees.
Estigma superat, doncs.
A mi em sembla que el que ha passat a Andorra és que quan es van crear els estudis universitaris semblava que no podia ser perquè Andorra també era més petita, però clar, en aquest moment tenim la talla de moltes ciutats europees que tenen universitat. Vic té 50.000 habitants, Friburg en té 39.500... Per tant, Andorra no ha de tenir cap mena de pensament que no té capacitat per tenir una universitat, al contrari. És necessari pel mateix equilibri de l’estat a nivell de creació i difusió de coneixement.
Es pot pensar en aquesta universitat com a centre de referència del Pirineu? Perquè a les comarques veïnes tampoc tenen un centre a prop.
Crec que ho ha de ser. Si vostè mira una mica on són les universitats, som l’única que està al cor del Pirineu. N’hi ha a banda i banda, però estan bastant lluny de les muntanyes. Som els únics que estem aquí al mig. La diferència és que nosaltres tenim fronteres molt properes, i per tant, la qüestió transfronterera esdevé més important que mai. El desembre em van convidar els rectors francesos a França, perquè tenen una organització que els agrupa que es diu France Universités, per presentar la Universitat d’Andorra, i em van demanar de participar a la reunió de la CORIE, que és el grup internacional de la France Universités. Em van demanar si podia explicar la cooperació transfronterera en la nostra zona i després la rectora de la Universitat de Lorraine, va explicar la cooperació transfronterera entre França, Alemanya i Luxemburg.
“Andorra no ha de tenir cap pensament que no té capacitat per tenir una universitat, al contrari”
Diferències?
Em vaig adonar que estan molt més avançats en altres llocs a nivell de cooperació transfronterera. I penso que és molt important que des de la Universitat d’Andorra afavorim la reflexió en aquest aspecte. De fet, acabem de treure un petit llibre, que va sorgir d’un seminari que vam fer conjuntament amb l’ambaixada d’Espanya a Andorra i una sèrie d’actors d’aquí del país. I ara estem treballant en un acord, per exemple, amb la UNED, que tenen una seu a la Seu d’Urgell, i la idea és que puguem treballar conjuntament amb cooperació transfronterera, a nivell acadèmic, però que tingui aplicacions pràctiques. És a dir, les fronteres institucionals hem de mirar de reduir-les al màxim a través dels aspectes que puguem trobar i potenciar la cooperació transfronterera. I les universitats, amb això tenim molt a dir. Ho estan fent en altres llocs i penso que amb l’UNED que està a la Seu, hem de tenir aquesta capacitat de treball conjunt, de recerca conjunta i de recolzar les iniciatives, justament, perquè Andorra sigui un centre de cooperació transfronterera.
Ara és fàcil l’arribada d’estudiants de fora? Ho dic perquè hi havia hagut dificultats i no sé si tot el tema dels permisos està ja completament solucionat.
Estem treballant amb el ministeri d’Interior i estem molt satisfets que hagin nomenat una persona per treballar directament amb la Universitat d’Andorra en tots els casos. Nosaltres tenim dues casuístiques específics d’estudiants estrangers. Un són els que venen de mobilitat. L’UdA té una cinquantena d’acords internacionals amb diferents universitats del món, segons els quals ells envien estudiants aquí per un semestre, normalment. I nosaltres també podem enviar estudiants a les seves universitats, sense pagar matrícula, també per un semestre. Això ens va molt bé. Nosaltres en l’últim any i mig hem enviat 16 persones, que per ser l’UdA, deu n’hi do, a Canadà, a Sardenya, a diferents llocs. I pels que envien aquí hem de resoldre de manera ràpida la situació d’aquesta gent que normalment troben acollida en el nostre país durant aquells mesos.
I pels que voldrien fer la carrera sencera?
És la segona casuística. En tenim, per exemple, en infermeria, etcètera. Clar, nosaltres treballem des del principi de no discriminació. Igual que les universitats estrangeres que acullen andorrans, tampoc els discriminen. Per tant, hem de treballar això de manera recíproca. Aquí sí que hem d’anar mirant de quina manera ho podem resoldre. Però hi estem treballant amb el ministeri d’Interior. Hi ha hagut unes reunions molt positives, i estem mirant de trobar de quina manera pràctica, dins del marc legislatiu, podem anar resolent els casos que es presentin. Això serà més important quan disposem de la residència universitària.
És un imprescindible pel futur?
Sí, clar. Vam fer una enquesta entre els estudiants i hem trobat que un nombre molt elevat, si hi hagués una residència universitària d’estudiants, hi aniria. A preus públics, s’entén, hi aniria per poder-se independitzar i fer la vida d’estudiant aquí mateix al campus urbà de la plaça de la Germandat. Però també això, amb una sèrie d’habitacions, ens permetria acollir estudiants estrangers que podrien tenir un lloc on viure i dinamitzar molt també la vila de Sant Julià, com a vila universitària. Perquè el que fa una vila universitària no és només que tinguis la universitat, sinó que tinguis estudiants que viuen allà i que treballen aquí. També tots els estudis que hem mirat a nivell d’universitats que tenen residències, el resultat, la identificació dels estudiants a la universitat i amb el lloc, és molt més gran quan resideixen en una residència universitària. Per tant, hi ha molts, molts motius pels quals aquesta residència pot donar bon resultat. I estem treballant amb el comú i el Govern per poder-ne disposar. I aquí, clar, el moment que ja la tinguem, que jo penso que en 3-4 anys podria ser...
De moment es va anunciar un acord per garantir els preus assequibles.
Exactament. Això és un pas essencial. I si la tenim, tot serà més fàcil. De fet, és molt fàcil verificar si els estudiants que estan aquí són estudiants de debò. El que no volem, la universitat no vol de cap manera, és que s’utilitzi la universitat per fer frau de llei.
És a dir, que vinguessin al país com a estudiants i que en realitat no ho fossin.
Sí, exactament. Això no pot ser. I això ho compartim plenament amb l’Estat. Llavors hem de trobar la manera d’agilitzar la situació, però també garantint que, com a tot arreu del món, doncs els estudiants que venen tenen un estatut que els permet fer els seus estudis durant els 3 anys que dura el bàtxelor o els dos anys que dura el màster.
Però això no està contemplat a dia d’avui?
Bé, sí, però s’han d’agilitzar tots els moviments, procediments... Com que n’hi ha pocs, d’estudiants, es va cas per cas. Que el volum no serà mai gaire gran, però hem de trobar la manera perquè la universitat pugui garantir la seguretat d’aquests estudiants, que són estudiants de debò, però això ho tenim bastant fàcil, perquè es veu fàcilment a classe i amb el seguiment dels cursos...
“L’UdA és un model que molta gent haurà de considerar en el futur i jo ho faig pels meus fills”
Aquí és relativament fàcil saber si algú ve a classe o no.
Sí, perquè, a més, la universitat és relativament petita, i hi ha un seguiment molt tutorejat, molt directe de l’estudiant. Això és un dels avantatges que té la universitat d’Andorra respecte a altres universitats. Hem tingut, per exemple, estudiants que han anat a altres llocs i que al cap d’una setmana o dues han dit “jo no hi vull ser”, perquè són ciutats grans, perquè no s’hi troben bé, perquè van a unes universitats i hi ha aules de centenars de persones... I arriben aquí i aquí se’ls coneix pel nom, se’ls segueix directament... L’altre dia, a la cerimònia de graduació, hi havia una emoció...
És gairebé una família, no?
Sí, de professors, amb estudiants, la proximitat... A mi em recorda molt les universitats dels Estats Units. A Europa es parla molt d’universitats enormes, amb milers i milers d’estudiants. Però moltes de les universitats, fins i tot les més prestigioses, no tenen un nombre tan elevat d’estudiants com aquestes grans megauniversitats. I el seguiment de l’estudiant, sobretot durant el bàtxelor, els tres primers anys, és importantíssim per a l’èxit. I aquí això també ho volem reforçar. Justament, en aquest moment, hi ha una nova secció de la universitat que s’ha creat, que se’n diu de captació i retenció dels estudiants. I aquesta nova àrea té la funció d’anar seguint el conjunt i veient com s’adapten. Aquí és molt important, perquè vol dir que es veurà on són les disfuncions, que és el que ens interessa saber, què fa que els estudiants, a vegades, marxin, com els podem ajudar... La idea és com els podem ajudar, perquè potser no venen prou preparats en una àrea i potser aquell curs ho podem reforçar.
Tots aquests valors que cita, són els motius que portarien a un estudiant de fora a escollir l’UdA per davant d’un altre centre? És l’atractiu que es pot oferir?
A mi em sembla, clarament, que és un dels atractius. Ja li dic, jo mateix, ho veig pels meus fills, no tindria cap problema, al contrari, estaria encantat que estudiessin els primers 3 anys, el bàtxelor, a la Universitat d’Andorra, perquè realment l’ensenyament és de qualitat. L’únic és que, clar, no tenim tot el ventall. Si vostè vol fer física nuclear, aquí no ho podrà fer.
I com veuen la competència de les universitats privades?
Generalment, he evitat de parlar de les universitats privades, sobretot, a nivell de competència perquè considero que són un altre model d’universitat. Primer perquè l’objectiu primer, en ser universitats ‘for profit’, algunes potser no tant, però en general ho són i per tant, tenen un model de negoci, per dir-ho d’alguna manera. I no és una crítica, cadascú té el model que escull segons el que permet la llei. Elles tenen un model més online, nosaltres un model més presencial, tenen un model també molt dirigit a estudiants online de fora, de llocs llunyans, també ensenyen molt en castellà, sobretot, nosaltres tenim el català com a llengua principal; l’anglès, que és la llengua d’un dels semestres que es fan a nivell presencial, i després també el doctorat el tenim amb possibilitat de català, francès, castellà i anglès. Per tant, són models tan diferents...
No els veuen com a competència directa?
No. Això sí, evidentment, monitorem una mica el que es fa, perquè és molt important, des de l’opció pública, amb aquest afany i amb aquesta voluntat de servir al públic, doncs que ho puguem continuar fent amb les bones condicions. A mi em sembla que hi ha lloc per diferents models i és l’Estat que ha de decidir com ho vol a nivell d’ensenyament superior, no nosaltres. La Universitat d’Andorra s’ha de concentrar en el que fa ella, si mai hi hagués alguna dificultat llavors també l’aixecaríem, però de moment, fins ara, estem treballant molt bé amb el ministeri i són models molt diferents.
De totes maneres, agraeixen que s’hagi posat una mica més de filtre i s’hagin frenat les autoritzacions? Perquè no sé si hi havia el temor que l’arribada de determinats centres, que no ofereixen la qualitat necessària, que acabés repercutint negativament en la reputació de l’ensenyament superior del país.
Jo això no ho puc jutjar, ho he de jutjar el ministeri, evidentment, perquè no és feina de la Universitat d’Andorra de jutjar altres universitats o altres centres universitaris. Ara bé, és cert que per la talla del país hi ha un cert límit natural. Quantes universitats privades ‘for profit’, perquè és diferent, privada sense afany de lucre i privada amb afany de lucre, són dos models també molt diferents. És a dir, quanta capacitat hi ha en un país per a universitats amb afany de lucre? I dins dels sistemes europeus, hi ha països com França que no n’hi ha, Espanya és diferent el model, aquí tenim una mica més el model hispànic.
“A l’UdA no li toca jutjar altres universitats, però per la talla del país hi ha un cert límit natural”
Precisament també hi ha hagut preocupació i s’han posat límits.
A mi em sembla que les preocupacions que hi ha hagut a Espanya, perquè el nostre model és relativament similar a l’espanyol, també han repercutit aquí, suposo que per aquesta raó hi ha hagut aquest fre, però també perquè, és clar, un país tan petit amb tantes universitats doncs també hi ha un cert límit natural. Però ja li dic, no em correspon a mi com a rector d’una universitat, ni correspon a la Universitat d’Andorra de jutjar a les altres universitats i de fet, amb alguna d’elles fins i tot hem col·laborat amb alguna publicació. És a dir, que no estem exclosos a col·laborar amb aquestes universitats al contrari. El que passa és que ha de ser, sempre, des de la serietat i en qüestions específiques en què es valoren els mateixos valors que nosaltres tenim com a universitat pública, de servei públic.
Ja per acabar, li volia demanar també la visió que tenen o allò que poden aportar en aquesta estratègia nacional de l’ensenyament superior que s’està desenvolupant.
El ministre d’Educació està al nostre consell universitari i per tant tenim una relació i una col·laboració molt bona amb el ministeri d’Educació, i cada vegada que se’ns demana coses nosaltres aportem des d’aquí, els nostres professors universitaris, els nostres doctors ofereixen el seu coneixement en qualsevol de les necessitats, preguntes que hi hagi des del ministeri, i també valorem molt la funció de l’AQUA, en la qual jo mateix estic al comitè de director com a rector de la universitat pública. Per tant, aquestes estratègies les parlem en aquests llocs, en aquests fòrums, i sempre se’ns escolta i nosaltres també escoltem, però evidentment tenim autonomia. Una universitat, per per poder tenir llibertat de càtedra, a tot arreu del món -i és molt perillós on no passa així, perquè ja veiem en alguns països en aquest moment que hi ha dificultats- ha de tenir autonomia plena i des d’aquesta autonomia sempre fem arribar els nostres pensaments, però també amb un esperit de franca col·laboració, sobretot perquè el finançament de la Universitat d’Andorra és públic i hem d’estar ben sincronitzats.
Hi ha algun element en concret que s’hagi traslladat?
Bé, em sembla que és important que es continuï treballant en la consolidació de la Universitat d’Andorra com a universitat pública sense afany de lucre i amb vocació de servei públic. Aquestes són característiques úniques ara per exemple estem treballant amb l’Associació Catalana d’Universitats Públiques i aquí estem valorant amb ells una sèrie de possibilitats. També acabem d’entrar a la xarxa Única, és una xarxa d’universitats de capitals d’Estat públiques i aquí estem molt contents de tenir aquest diàleg també amb el sector públic i evidentment amb les universitats franceses que són totes públiques. Aquest pensament ens uneix molt i per això sí que traslladem la importància sempre de mantenir i sostenir, independentment d’altres models de negoci que es vulguin fer, el recolzament a la universitat pública que de moment, com he dit, ha transformat la vida de més de 7.000 persones en aquest país.