És membre directa de Renaissance o és independent, propera al partit del president Macron?
Soc membre militant de Renaissance, però és cert que el 2022 vaig fer campanya de manera dissident en la 5a circumscripció –juntament amb Stephane Vojetta, de qui en vaig ser suplent– perquè el partit va investir un altre candidat [Manuel Valls]. Ens vam presentar, doncs, per lliure. Després, l’Stéphane, que va guanyar les eleccions, va entrar al grup parlamentari corresponent a Renaissance, però no es va afiliar a la formació. Jo, en canvi, sí que en soc membre. Crec que, com a militant, poder tenir impacte és important. Ara bé, també vull poder mantenir el meu marge d’acció i de pensament com a diputada, la qual cosa és possible a França. A les eleccions legislatives, els votants t’escullen a tu directament. No hi ha un sistema de llistes amb un cap que la lidera. Així, tens més llibertat com a càrrec electe. Lògicament, jo seré fidel al meu grup, però si hi ha alguna cosa que realment no em quadra, no dubtaré a abstenir-me o, fins i tot, votar en contra. No es tracta de desmarcar-se amb freqüència, però sé que podria fer-ho en qüestions importants. Si saps defensar el motiu de discrepància, ningú et dirà res. No se t’aplicarà cap penalització. Tu votes des de la teva consciència.
Quin és l’ambient actual a l’Assemblea Nacional? És de profunda crispació?
He de dir que he arribat al parlament en un moment molt interessant. Em vaig incorporar el 14 d’octubre i la ‘rentrée’ ja havia començat. Ara em toca seguir tots els debats del pressupost i, alhora, m’he d’encarregar de totes les qüestions administratives, de formar el meu equip… I en tots aquests debats hi he d’entrar sense experiència prèvia com a diputada. És un moment absolutament crucial i històric per a França. Notes que la vida política s’ha centrat en el parlament. Abans, quan França podia disposar de governs sostinguts per majories absolutes o relatives –i no sé si això era o no una sort–, la importància del parlament era variable. El focus, ara, ha tornat a l’Assemblea Nacional. En aquest moment, el govern ha decidit que no usarà l’article 49.1 –que permet validar el pressupost sense l’aval dels diputats– i, per tant, ha de sortir alguna cosa del parlament. Tot es juga allà. I no podem oblidar el paper del Senat. França és un sistema bicameral. Tot el que es vota ara, al parlament, no significa que sigui definitiu perquè el Senat ho ha de ratificar. Hi ha, a més, una comissió mixta que busca els punts d’acord entre les dues càmeres. Com a espectadora de la meva pròpia vida estic encantada de viure aquest moment i com a actora implicada intento fer el que puc com a nova diputada. Tots som importants ara al grup parlamentari.
“És un moment absolutament crucial i històric per a França. Notes que la vida política s’ha centrat en el parlament. Abans, quan França podia disposar de governs sostinguts per majories absolutes o relatives, la importància del parlament era variable. El focus, ara, ha tornat a l’Assemblea Nacional”
Quines són les línies de treball i els assumptes que vol treballar més intensament en aquesta etapa que tot just enceta?
Les línies que defenso són les que ja vaig exposar durant la campanya. En primer lloc, i de manera general, vull millorar la vida dels compatriotes de la meva circumscripció: els residents francesos a Andorra, Mònaco, Espanya i Portugal. A banda, algunes temàtiques que vull treballar –algunes importants per a Andorra i altres, potser, no tant– són l’educació, la possibilitat de renovar els documents d’identitat sense haver de desplaçar-se al consultat més proper o la fiscalitat –a França, hem evitat, per un vot, que s’imposi a l’estranger l’obligatorietat de pagar els rangs de l’IRPF al país de residència i la diferència del que pagaries a França; a Andorra, aquest fet podria haver afectat bastants francesos pel vostre context de fiscalitat avantatjosa–. Altres assumptes que vull abordar d’escala més nacional i que el meu predecessor ja va treballar, però que també poden tenir derivacions a l’estranger, són la protecció dels ciutadans en l’entorn digital, la transparència de les finances públiques (a França, els comptes no ofereixen una imatge fidel i sincera del que implica el pes de les pensions públiques; així, si no tenim una base fiable dels comptes no podem tenir un debat sa) o l’atenció a la neurodiversitat en el món del treball i en el sistema educatiu (és a dir, la integració total de les persones amb dèficit d’atenció o aquelles que estan dins de l’espectre autista; persones que, sovint, no presenten un tret visible, evident de discapacitat). Un altre tema que començaré a treballar és el de la gestió de l’aigua. Formo part de la comissió del desenvolupament sostenible i ordenament territorial i ningú s’encarregava d’aquesta qüestió. És una temàtica, a més, que afecta molt la península Ibèrica i el sud de França. Els conflictes d’ús, per exemple; l’ús agrícola, urbà, turístic…
Com va anar la campanya de la 5a circumscripció? No recordo si va visitar Andorra…
No, no vaig poder perquè vaig haver de seguir treballant durant la campanya electoral. Només podia desplaçar-me durant els caps de setmanes i no vaig poder visitar ni Andorra ni Mònaco. Caldrà que vingui, evidentment. Em desplaçaré al Principat, segurament, durant el primer trimestre del 2026. Ara, amb el debat del pressupost, he de passar gairebé tot el temps a París. Andorra, però, està en la meva llista prioritària de llocs que he de visitar. Sé, també, que el president Macron havia de venir a Andorra el passat octubre i, finalment, no ha pogut ser així. Potser podríem combinar les visites.
Té novetats sobre quan es podria produir la visita del Copríncep francès a Andorra?
Justament, ahir vaig trobar-me amb el conseller parlamentari de l’Elisi i li vaig preguntar per aquesta qüestió. Em va dir que probablement tindrà lloc durant la festa de la Constitució. De moment, però, no hi ha res confirmat, però podria ser així.
“Sé que a Andorra i Mònaco –i a Portugal també, però potser menys– la gent vota molt a la dreta. Sé que l’electorat francès del Principat està molt marcat cap a posicions conservadores. Jo, però, soc centrista i no tinc cap problema per treballar amb totes les parts per tal de poder dotar França d’un pressupost”
El resultat d’aquestes últimes eleccions legislatives a Andorra va donar una fotografia molt escorada a la dreta. La primera volta la van guanyar els candidats de Rassemblement National (extremada dreta; el partit de Marine Le Pen) i Les Republicains (dreta conservadora). Com valora el resultat? Coneix bé el tipus de resident francès que viu a Andorra?
Porto des del 2017 estudiant els resultats de les eleccions de la 5a circumscripció com a responsable del meu partit a la península Ibèrica. No ha estat cap sorpresa aquest resultat, doncs. Sé que a Andorra i Mònaco –i a Portugal també, però potser menys– la gent vota molt a la dreta. Sé que l’electorat francès del Principat està molt marcat cap a posicions conservadores. Jo, però, soc centrista i no tinc cap problema per treballar amb totes les parts per tal de poder dotar França d’un pressupost. Hem d’assumir compromisos i, de fet, pertanyo al grup de diputats que vol arribar a acords. No tinc problemes per dialogar, entendre’m i negociar a la dreta i a l’esquerra. Reitero: França necessita un pressupost. I el nostre context no és com el d’altres països en què es pot prorrogar. Això, a França, no és possible. L’any passat ens va costar 10.000 milions d’euros acabar el 2024 sense pressupost. No volem que es torni a donar una situació així.
La seva arribada al parlament ha estat molt ràpida, una mica precipitada potser. No sé quin coneixement té de la situació política i social d’Andorra. Com pot defensar els interessos dels residents francesos al Principat?
Fa dos anys vaig passar cinc dies amb la família a Andorra i ens va agradar molt. Vaig visitar el país com a turista i he de dir que em va encantar. Dit això, m’informo amb freqüència sobre l’actualitat andorrana i, abans de fer aquesta entrevista, m’he informat més. En aquest sentit, a mi, que m’interessa molt la integració europea, veig que Andorra ha fet molts progressos i sé que esteu a punt de signar un acord d’associació amb la UE. Un acord que serà beneficiós per als andorrans i per a la resta d’Europa i, per tant, cal ratificar. Reconec que Andorra, des dels anys noranta, ha progressat molt quant a integració amb la UE, de fet. En matèria econòmica, duanera, cultural, de seguretat, de cooperació transfronterera, de justícia… Ens hem d’allunyar d’aquesta imatge d’Andorra com un país d’optimització fiscal. Andorra és molt més que això. Heu demostrat que sou una altra cosa, lluny dels prejudicis.
“Veig que Andorra ha fet molts progressos i sé que esteu a punt de signar un acord d’associació amb la UE. Un acord que serà beneficiós per als andorrans i per a la resta d’Europa i, per tant, cal ratificar. Noto que Andorra, des dels anys noranta, ha progressat molt quant a integració amb la UE, de fet”
Augura una durada raonable, llarga per al govern Lecornu II?
Crec que ens estem allunyant de la dissolució o la caiguda d’aquest govern. Crec que podem trobar una sortida. Tot i que, si segueixes els debats, pots pensar que sortirà un acord de pressupost ‘frankenstein’, però el sistema és bicameral i tenim la comissió mixta que ajuda a encaminar acords. Tothom vol que es trobin acords més enllà del RN. Ningú busca realment noves eleccions. Molts diputats pensen i treballen pel bé de França i per l’interès general. Soc optimista, en aquest sentit. No puc garantir res, però crec que podem aconseguir que el govern duri fins al 2027.
França està tan convulsa com diuen, com es llegeix a la premsa?
A nivell polític, estem en un moment molt complicat. Hem de canviar de cultura. Hem de passar a la cultura del compromís i de la coalició. El temps de les majories absolutes o relatives potser no se n’ha anat del tot. Hi ha qui pensa que si hi hagués eleccions, el partit de Marine Le Pen podria aconseguir una majoria relativa i, probablement, seria l’únic partit que ho aconseguiria avui, però tampoc n’estic molt convençuda. Hem de conviure en aquest marc de fragmentació política. Hem de seguir avançant, seguir votant lleis. Hem de donar un pressupost a França. No podem estar bloquejats. És un moment complicat i cal treballar per desencallar la situació.
França ha perdut part de la cèlebre ‘grandeur’, com asseguren alguns analistes polítics o historiadors?
Bé, estem, òbviament, en un moment en què el que cal és concentrar-nos en el que passa internament al país. I això, és clar, et fa més dèbil fora. Ara bé, és un fet conjuntural. Crec que el que ofereix França al món, el que aporta a la comunitat internacional i a Europa, no desapareixerà a llarg termini. Continuem sent França, amb aquesta visió progressista dels valors. Som un poder mitjà –no tenim el pes dels Estats Units, per exemple– i no som res sense Europa. Som, per altra banda, una veu forta al continent. Si França no és forta, Europa tampoc ho és. Això tampoc no canviarà. La nostra Constitució, de fet, ens permet que el president s’encarregui de la política internacional, mentre el govern gestiona la política interna. Això ens dona marge. Els últims anys, el president Macron ha tingut un rol molt important a escala internacional.