Ha estat una pretemporada intensa a Sud-amèrica, primer a Ushuaia (Argentina) i després a Corralco (Xile). Com valora aquesta preparació tan lluny de casa, en ple estiu?
Ha sigut molt bona. Vam fer un canvi de plans a últim moment: en teoria havia d’anar primer al nord de Xile i després al sud, però per les condicions de neu vam decidir anar primer a Ushuaia. Allà vaig tenir l’oportunitat d’entrenar amb les noies franceses de la Copa del Món, també amb les italianes, i això va ser molt important per a la meva preparació. Et dona referències directes del nivell on estàs, i puc dir que estic molt en forma.
Després, a Xile, ens vam ajuntar amb l’equip americà de Copa del Món i també em vaig trobar molt bé, amb molta confiança. Físicament estic forta, tot i que tinc alguna molèstia a l’esquena, però la feina està feta, sempre que puguem resoldre aquest petit problema. Però crec que estic en un molt bon moment.
Ha pogut entrenar amb esquiadores com Lindsey Vonn o Breezy Johnson. Què pot aportar compartir pista amb esportistes d’aquest nivell?
És una gran experiència. Tenim referències tant de ‘crono’ com de vídeo, perquè entrenem juntes i ens gravem per corregir-nos. Veig què fan elles i intento aplicar el que ens pot funcionar a la meva tècnica d’esquí. A Ushuaia també hi havia noies que acostumen a estar al top-5 o top-10 de la Copa del Món, així que, a nivell de preparació, crec que no podia demanar gaire més.
El seu entrenador, ‘Xoque’ Bellsolà, destaca que ha fet un gran pas a nivell tècnic. En què creu que s’ha notat més aquesta evolució?
Sobretot pel treball físic. Les temporades anteriors venia de lesions -de genoll, turmell i esquena- que m’havien limitat molt. Aquest any he pogut fer una preparació física molt bona. A més, tècnicament, el canvi d’entrenador m’ha anat molt bé: he canviat una mica la visió del meu esquí i he pogut treballar molt més el gegant, que és una base tècnica fonamental per a la velocitat.
Va marcar bons ‘cronos’ als entrenaments. Serveixen per mesurar-se amb altres esquiadores o encara és aviat per comparar?
És una mica aviat per comparar, perquè al juliol, a l’agost o fins i tot al setembre, la gent prova molt material i diferents configuracions. Potser un dia ets més ràpida, però l’endemà algú canvia d’esquís i tot canvia. Tot i així, sempre és positiu tenir bones referències: dona confiança, i això és molt important. Està bé agafar una part, però no només confiar en aquests ‘cronos’.
Ara ha estat entrenant a Sölden (Àustria). Com ha anat l’adaptació de la neu xilena a la neu europea?
Hem tingut sort, perquè a Sölden hi ha hagut nevades recents i la neu era més d’hivern. Normalment a les glaceres les condicions són diferents, no tenen res a veure, però aquest cop han estat molt semblants a les que trobarem durant la temporada. A l’hemisferi sud era hivern també, així que hem entrenat en condicions similars, més o menys, a tot arreu.
Diu que ha tornat una mica ‘tocada’ de l’esquena. Com es troba i com afecta la seva preparació?
Sí, m’ha afectat en la meva preparació immediata. Ja a Xile em va perjudicar pel que fa al volum d’entrenament i a Sölden també. Però estic en mans de molt bons professionals i m’han fet algunes infiltracions a l’esquena que haurien de funcionar. Però com he dit: com que la feina ja està feta, no em preocupa massa a nivell tècnic, però cal resoldre-ho físicament perquè no em limiti després.
Prioritza recuperar-se bé o vol ser sí o sí a la primera Copa del Món, a St. Moritz?
No és una obligació ser-hi tant sí com no, però la idea és arribar-hi bé. Prioritzo recuperar-me, tot i que confio que ho solucionarem prou ràpidament per poder competir a St. Moritz i fer-ho en bona forma.
Treballa en un grup petit, però molt cohesionat, amb la Jordina Caminal i el ‘Xoque’. Què li aporta aquest entorn tan proper?
Té els seus pros i contres. En un equip tan petit passem molt temps junts, i de vegades pot ser una mica massa, sobretot en estades llargues com les de Sud-Amèrica. Però la dinàmica és superbona: tinc una relació excel·lent amb l’entrenador, amb la Jordina també -que a més de companyes som amigues- i també amb el ‘skiman’, el Mathis (Cottet), tenim molt bona relació. Ens aporta molt aquesta relació propera, és tot més personal. El fet de ser un grup reduït ens permet parlar-nos molt directament i treballar amb confiança. Estic molt contenta amb l’equip.
Aquest desembre farà vuit anys del seu debut a la Copa del Món, a Val d’Isère. Se sent una mica pionera o referent en l’esquí de velocitat al país?
Bé, encara tinc moltes coses a fer en aquest sentit. Sí que és veritat que ja he puntuat dues vegades a la Copa del Món i això és un pas, però en velocitat no hi ha hagut gaires representants i encara tinc moltes coses per fer i per demostrar.
De totes maneres, li agradaria veure més joves andorranes orientant-se cap a les proves de velocitat?
Sí, i tant. La velocitat és una disciplina d’experiència: només cal veure les millors del món, totes tenen entre 30 i 34 anys. Jo només en tinc 25. Està bé introduir-ho, però es va forjant amb el temps: necessites molta experiència, esquí a les pistes... Sí que tinc ganes que pugin més joves, però està bé que primer comencin per la tècnica i vagin entrant a poc a poc a la velocitat, però sí, m’agradaria veure més noies en aquesta especialitat.
Després d’una bona temporada a la Copa d’Europa, quin és el seu objectiu realista per a aquesta Copa del Món?
Aquest any som molt ambiciosos. Amb el meu entrenador ens hem marcat l’objectiu d’entrar al top-25 i poder ser a les Finals de la Copa del Món, a Kitzbühel (Àustria). L’ideal seria puntuar ja des de la primera cursa i mantenir-me regularment dins del top-30.
Aquest febrer hi haurà Jocs Olímpics a Itàlia. No és la primera vegada, ja que va debutar als Jocs de Beijing 2022, però la il·lusió deu ser la mateixa...
Sí, serà a la mateixa pista on em vaig lesionar del genoll. Però és molt especial els Jocs. Recordo que la meva primera cursa olímpica la vaig viure amb molts nervis, però ara ho afronto d’una manera diferent. Em sento més al meu lloc, competint i entrenant amb noies del meu nivell, i crec que puc ser molt més competitiva que a Beijing.
Què la satisfaria als Jocs per dir que ha valgut la pena?
És difícil dir-ho. A la Copa del Món l’objectiu és entrar al top-30, però als Jocs el volum d’esquiadores és més petit perquè es classifiquen menys noies per cada nació, tot i que són les millors del món. La dificultat està allà, però el volum és menor. No sé quin seria un bon resultat per mi, però podríem anar a buscar un top-20.
Com treballa aspectes mentals com la concentració en proves tan exigents i ràpides?
Des de l’any passat treballo amb un preparador mental. Hi ha diferents tècniques per mantenir la concentració i, sobretot, intento no canviar la manera d’afrontar les curses: tractar uns Jocs o una Copa del Món com una cursa més. No cal fer res diferent del que ja faig habitualment.
Quan mira enrere, què diria a la Cande que començava a competir fa uns anys?
Crec que encara tinc molt camí per recórrer. Puc fer millors resultats dels que ja he fet. Estic orgullosa de fins on he arribat, però sé que puc fer-ho millor. Si m’aturés ara, em quedaria amb l’espineta travessada.
L’últim any ha estat dur per a vostè en l’àmbit personal i familiar. Aquest moment l’ha fet créixer, tant dins com fora de la pista?
És veritat que a nivell personal ha estat molt dur i encara ho és. Fa bé i mal. Ha estat una etapa difícil, però també m’ha fet marcar prioritats reals i créixer, centrar-me en el que realment vull fer i valorar-ho tot. Quan vius una cosa així, t’adones del que és important: la gent que tens al voltant, el que realment vols fer a la vida. D’alguna manera, segur que té una part positiva que es reflecteix en l’esport.
Hi ha alguna figura o esportista que l’hagi inspirat especialment últimament?
Tot i que no la conec molt personalment, trobo que la història de la Lindsey Vonn m’inspira molt. El fet que es retirés, tornés i encara vulgui anar a buscar aquesta última medalla als Jocs amb 40 anys inspira molt i demostra una força increïble. És una gran referència.
De cara al futur, es veu esquiant d’aquí a tres o quatre temporades o s’ha plantejat altres reptes?
Per ara estic centrada en l’esquí i crec que encara tinc molts anys de carrera esportiva al davant. No em plantejo deixar-ho. Ara mateix continuo gaudint d’aquest esport i no entra en els meus plans deixar-ho a curt termini.