Han passat ja uns mesos des que va assumir la direcció de la Creu Roja Andorrana. Quin balanç en fa d’aquest primer període al capdavant?
La veritat que en faig un molt bon balanç. Vaig tenir una molt bona entrada tant en l’equip com amb la junta, i ara per ara amb els voluntaris també. Això per a mi ja és molt positiu perque al final (la direcció) és una figura rellevant dins de la Creu Roja i dins de la presa de decisions, per tant, és molt important que la rebuda sigui molt bona i l’arribada sigui la que hi ha hagut aquí a la Creu Roja.
Amb quina idea va arribar al càrrec i quin ha estat el seu enfocament inicial?
No puc parlar d’expectatives com a tal, perquè realment no en tenia, era entrar una mica a l’aventura, tot i conèixer el que era la Creu Roja i havent-la estudiat amb profunditat abans d’entrar-hi, això sí que no ho puc negar [riu]. Però no em vaig marcar expectatives. Vaig entrar amb la voluntat d’aportar el meu granet de sorra, tan gran com sigui possible, i que el que pugui aportar, aporti no només a la Creu Roja, sinó també a la societat andorrana.
La direcció feia mesos que estava vacant després de la sortida de Jordi Fernández.
És veritat que la figura de direcció s’espera. Tots fem la comparació d’un vaixell que sense capità a vegades pot perdre una mica el rumb. En aquest cas jo crec que s’ha fet molt bona feina en aquests sis mesos en què no han tingut direcció, i ara ja tornen a tenir aquest referent per resoldre els dubtes que puguin tenir i començar a prendre noves direccions o noves empentes dins de la Creu Roja.
En quin punt es trobava la Creu Roja quan hi va arribar, tant a nivell operatiu com estratègic?
La meva entrada va arribar en un moment on hi havia molts canvis dins de l’entitat. D’una part hi havia una nova junta que tot just entrava i que havia de definir un pla estratègic,-que si tot va bé, s’ha de presentar molt properament-. Els membres del Comitè Directiu havien impulsat la Creu Roja sense la direcció, tirant endavant cada una de les àrees de les millors maneres que ha pogut fer, i ara la idea és consolidar tota la feina feta, també tots els projectes que ja estaven engegats, i a partir d’aquesta consolidació donar impuls a la visibilitat de la Creu Roja, que és una de les bases del pla estratègic de la junta actual. Això és el que estem començant a treballar ara amb aquests quatre mesos des que jo he arribat.
S’ha notat ja algun canvi en el funcionament del dia a dia?
Es comença a visualitzar més però també perquè tenim més presència als mitjans de comunicació, ja sigui per l’obertura de l’ARCA d’Aixovall, o esdeveniments que hi ha hagut en aquests quatre mesos, però també internament el que s’està fent és treballar sobre els fonaments de la Creu Roja. És a dir reanalitzar la feina que s’està fent en cadascuna de les àrees: tot el que s’ha fet i les necessitats que hi ha a cadascuna de les àrees, i després hi haurà un vessant de digitalització que ja hem començat a fer.
Saber el que està funcionant i el que no.
Exacte, i a partir d’això fer una feina de, per exemple, si hi ha una manca de digitalització, digitalitzar cada una de les àrees; hi ha una altra part de formacions, si cal incloure més persones… Això és la feina que s’ha estat fent fins ara. Tampoc puc parlar de grans canvis, perquè portem només quatre mesos, i amb prou feines he tingut prou temps de conèixer bé el que és la Creu Roja. D’altra banda, també és important remarcar que abans de fer cap canvi, has de fer una reflexió molt profunda. Si dins d’una entitat com és la Creu Roja féssim canvis d’un dia per l’altre, això no s’aguantaria per enlloc, i al final és una entitat que ha pres molta força aquí a Andorra i que ha crescut molt en els últims anys i ara el que es demana és estabilitat dins d’aquest creixement i analitzar cada una de les decisions que es prenguin.
“Nosaltres hem d’arribar allà on els poders públics no puguin arribar i on ens necessiti la població”
A parer seu, quin ha de ser el paper de la Creu Roja dins del sistema social del país?
El paper de la Creu Roja ja es defineix molt bé en com es va marcar en la llei. Nosaltres som una entitat auxiliar dels poder públics, i és el que hem de ser en tot moment. És a dir, nosaltres hem d’arribar allà on els poders públics no puguin arribar i on ens necessiti la població. No se’ns pot considerar una ONG, no se’ns pot considerar una administració pública, sinó sempre al costat de la gent i de l’administració sempre que hi hagi una necessitat.
On creu que s’ha de situar l’equilibri entre l’actuació de la Creu Roja i la dels poders públics?
Des de la meva visió, i parlo a nivell de direcció, és molt fàcil de definir. Les administracions públiques tenen un ritme, que ells el tenen molt ben marcat, i a vegades tenen necessitats que no poden arribar a cobrir, ja sigui a escala pressupostària, pel que fa als recursos humans o fins i tot a nivell de recursos legislatius, i aquí és on nosaltres podem arribar a intervenir en el cas que fos necessari. Un dels exemples és l’ARCA d’Aixovall. Hi havia una necessitat de país, el ritme de les institucions a vegades va una mica més lent, mentre que nosaltres podem actuar de forma molt més ràpida i molt més àgil.
Té la sensació que l’entitat assumeix cada vegada més necessitats socials que abans assumia l’administració?
Sí, però perquè la població està creixent i les necessitats són cada vegada més creixents, -com he mencionat en altres ocasions- per qüestions aritmètiques, però també és veritat que la societat andorrana ha anat evolucionat. L’habitatge ens preocupa a tots moltíssim i és un dels efectes que fa que la societat cada vegada tingui més necessitats i, per tant, la Creu Roja va guanyant més presència.
“Cal definir molt bé el que és el voluntariat, perquè tenen uns drets, però també unes obligacions, i això és el que a vegades costa que la gent entengui”
En aquest sentit, és molt important el rol dels voluntaris, però costa trobar-los. El repte és més de captació o de fidelització?
Crec que hi ha una qüestió molt important que és canviar la imatge del que és el voluntariat com a tal. Molt sovint ens pensem que és una persona que pot fer qualsevol tasca. Definir el voluntariat és una de les qüestions més importants ara mateix. Se l’ha de definir molt bé, perquè té uns drets, però també unes obligacions, i això és el que a vegades costa que la gent entengui.
En quin sentit?
Al final tenim un país on hi ha moltes activitats socioculturals i esportives, i en aquestes veiem molts voluntaris, que molt sovint es reprodueixen els mateixos voluntaris a tots aquests actes. Són persones que tenen molt interioritzat el què és ser voluntari, i d’altres intervencions puntuals de voluntaris que van apareixent per exemple al Cirque du Soleil, on participen, però ja no fan més voluntariat. Nosaltres el que ens trobem a la Creu Roja és que som una entitat que té una història amb els voluntaris, tenim més de 400 voluntaris dins dels nostres llistats, quan els convoquem cada un està sectoritzat per cadascuna de les àrees dels serveis que oferim, i tots quan entren necessiten una formació bàsica institucional per saber el que és la Creu Roja, quins són els seus drets i les seves obligacions també, i això veiem que a vegades és el que costa més quan vens de l’àrea del voluntariat, molt sovint et penses que no tens responsabilitats, i sí que n’has de tenir. Aquest canvi de paradigma, de venir una persona amb molta voluntat, però a vegades quan els dones certes obligacions els costa més, fa que hàgim de replantejar el que és la imatge del voluntariat. I està costant trobar voluntaris, però sobretot el que ens costa és fer entendre els voluntaris la necessitat que tenim nosaltres dels voluntaris. És a dir, un servei com el ‘Sempre acompanyat’, no pot viure sense voluntariat.
Clar.
La setmana passada, malauradament, hi va haver l’incendi d’Arinsal. Nosaltres hi vam participar i el nostre grup de logística format per voluntaris van estar allà donant suport als bombers. Aquests voluntaris són importantíssims, però han d’estar ben formats, i això és el que nosaltres des d’aquí a la Creu Roja fomentarem, que justament hi hagi aquesta formació de cara els voluntaris.
En quins àmbits o serveis es necessita més suport de voluntariat actualment?
Falten voluntaris a totes les àrees, això sense cap mena de dubte, però s’han de treballar aquests voluntaris. El programa ‘Sempre acompanyat’ és complicat perquè al final necessitem acompanyar, per exemple, a gent gran en horari laboral, i aquí és on trobem més dificultats a trobar voluntaris perquè estan treballant. Són estudiants o treballadors molt sovint, i és complicat que tinguin aquesta disponibilitat, per tant, aquí sí que ens obrirem a què qualsevol persona que tingui més disponibilitat horària, que ens vingui a veure, perquè són molt necessaris. D’altra banda, també tenim tot el vessant de preventius. Cada vegada hi ha més esdeveniments esportius on la Creu Roja hi és present, i aquí necessitem més voluntaris que tinguin les formacions corresponents que fem i oferim dins de la Creu Roja, per tant, si volen venir son benvinguts sense cap mena de dubte. Sempre trobarem alguna activitat en què es puguin incloure.
Parlava fa un moment de la gent gran. L’envelliment de la població és un dels grans reptes actuals. Quina és la situació dels centres de dia que gestioneu?
Actualment, queden unes 15 places lliures entre tots els centres de dia. Nosaltres aquí al Cencra estem a uns 40 usuaris de 42; al Tag 35 de 36 usuaris, on si tenim més places d’usuaris lliures és a Valls del Nord, però això no vol dir que a la Massana hi hagi menys avis, sinó que és una qüestió que ve derivada d’Afers Socials que ens determina quins padrins accedeixen i a quines places. Per tant, hi pot haver un usuari a la Massana que sigui d’Encamp o al contrari, un aquí a Andorra la Vella que sigui de la Massana. Sempre és Afers Socials qui ho deriva. El que sí que veiem és que l’envelliment de la població és molt clar. Nosaltres encara tenim aquestes 15 places lliures en total, però estem analitzant l’opció en un futur de si s’hagués d’obrir un altre centre de dia, però sempre a demanda de què Afers Socials vegi aquesta necessitat al territori.
Ho tenen projectat en alguna parròquia concreta?
Hem anat intentant obrir centres de dia a diferents parròquies, més que res, per no centralitzar-ho tot. S’han estat estudiant diferents localitzacions, però ara mateix no n’hi ha cap de concreta, perquè si no ja tindríem el projecte sobre la taula, i ara mateix aquest encara no hi és.
“Amb l’ARCA d’Aixovall cobrim aquesta necessitat d’habitatge social que fins ara no estava coberta”
El projecte que sí que ja està en funcionament és l’ARCA d’Aixovall, que ha estat una aposta important per part de la Creu Roja. Quin balanç en fa després dels primers mesos?
Doncs com a vegades dic, malauradament positiu. Què vol dir això? Ha estat funcionant molt bé, des de l’obertura ja es van obrir gairebé totes les places, i això demostra que hi ha una necessitat de país, i aquesta necessitat l’estem cobrint des de la Creu Roja, però parlo de “malauradament”, perquè a nosaltres ens encantaria que estigués buida, pel simple fet que no hi hagués aquesta necessitat. Sí que veiem que amb l’ARCA existeix aquesta necessitat, cada vegada més, hi ha una necessitat de país pel que fa a l’habitatge, però també amb certs usuaris se’ls ha de donar moltes més facilitats, i amb l’ARCA cobrim aquesta necessitat d’habitatge social que fins ara no estava coberta, ni amb les apostes que s’havia fet des de Govern.
Quina és actualment l’ocupació i el perfil dels usuaris d’aquest recurs?
Ara mateix hi ha 27 habitacions ocupades, és a dir, ens en queden cinc lliures, i n’hi ha dues més que les tenim en cas d’urgència per si la policia necessita desallotjar puntualment a algú durant la nit el pugui allotjar, però és una dada molt fluctuant, perquè l’ARCA no és un allotjament residencial, sinó que és puntual. Els usuaris poden entrar i sortir al cap d’una setmana, un mes o un any, quan hagin trobat un altre lloc on puguin anar.
Pel que fa als altres serveis de la Creu Roja, la teleassistència ha crescut molt, especialment la mòbil, i a més esteu a punt d’incorporar un nou dispositiu, un nou rellotge geolocalitzador que incorporarà detector de caigudes automàtic.
El rellotge ja ens ha arribat i ja el començarem a instal·lar ben aviat, nosaltres estem encara en procés de formació dels nostres tècnics perquè el puguin instal·lar i puguin acompanyar a la gent. Tampoc és que sigui molt innovador, sinó que el que fem és afegir moltes eines que fins ara no tenien. Una d’aquestes és que fins ara la persona el podia portar, però no podia, per exemple, entrar a la dutxa amb ell, i això era un defecte, perquè la gent gran al final poden caure, i poder utilitzar el rellotge és important. Per això fem aquest canvi i fem servir aquests elements que, per sort, tenir bona relació amb la Creu Roja Espanyola i ens cedeixen aquest material i nosaltres els podem oferir als nostres avis.
Quina acollida té el dispositiu entre els avis?
Nosaltres a la Creu Roja tenim contacte amb molts avis, ja sigui a través dels Centres de Dia o de la teleassistència, i és veritat als centres de dia, entre ells mateixos van parlant molt sovint i si algun porta el rellotge i l’altre porta el botó de seguretat, sembla que hi hagi certes enveges i te’ls acaben demanant, però sí que veiem que hi ha cert interès i demanda sobre aquests aparells. Molt properament anunciarem un conveni que hem signat amb una empresa andorrana perquè cobreixi els costos d’instal·lació d’aquests elements.
“Hi ha una solitud no desitjada, però no perquè les famílies no se’n vulguin ocupar, sinó perquè no poden perquè estan treballant, i aquí és on nosaltres podem intervenir”
Un altre dels serveis que ha acabat funcionant molt bé és la botiga solidària.
Durant el 2025 es van atendre 393 persones. Al final l’objectiu de la Creu Roja quan la va obrir durant l’època covid era tancar-la, i hem vist que la necessitat és fefaent i al final hem decidit donar-li continuïtat, i és veritat que cada vegada hi ha més famílies, bàsicament perquè hi ha més població al territori i hi han més necessitats. Al ‘Sempre acompanyat’ hem fet 384 acompanyaments, són uns 52 usuaris del servei, en aquest cas, veiem que potser li hem de donar un impuls perquè la gent el conegui més, perquè al final jo crec que és una necessitat, que a vegades un avi necessiti estar acompanyat per anar a comprar o anar al metge, que nosaltres el puguem acompanyar fins allà i que després l’atenguin els serveis sanitaris, però és una necessitat de país perquè hi ha un envelliment molt clar de la població i a vegades també hi ha una solitud no desitjada, però no perquè les famílies no se’n vulguin ocupar, sinó perquè no poden perquè estan treballant, i aquí és on nosaltres podem intervenir. En paral·lel, però, necessitem aquest voluntariat que abans comentàvem, que si no el tenim, a vegades és difícil cobrir aquestes demandes.
Clar.
A nivell del programa ‘Menja més bé’ (d’àpats a domicili), hem repartit 5.764 àpats en tot el 2025 a uns 44 usuaris, i creiem que també és un molt bon servei que dona suport a la societat. Pel que fa a la formació, durant el 2025 es van fer 262 formacions que van formar a 3.248 persones, i finalment, pel que fa als serveis centrals, la Creu Roja té instal·lats 219 desfibril·ladors arreu del territori, disposa de 17 vehicles d’emergència i el grup logístic ha dut a terme durant el 2025 4 simulacres, 2 formacions i dues actuacions.