Hi ha manca de professionals sanitaris, costa trobar-ne, i potser és un dels grans reptes del Ministeri. S’està intentant abordar amb petites modificacions. Es comencen a veure alguns resultats?
Penso que sí. A Andorra tenim 4 o 5 eixos que ens fan atractius, com a país, amb el nostre sistema educatiu, el de salut, fiscal, Andorra és atractiu. Després, professionalment pots créixer molt i hem establert una sèrie de mecanismes, com poden ser el conveni col·lectiu del SAAS, o altres mesures que hem apostat des del Ministeri, com pot ser l’augment de les tarifes, la revisió de la nomenclatura... Aquí a més tenim un sistema que els comptes propis estan dintre de la salut pública, que permet que el metge tingui una disponibilitat horària seva, de gestió de la seva empresa, per dir-ho d’aquesta manera, que és molt atractiva pel professional, perquè al final un metge per compte propi pot estar lligat a la salut pública, amb unes tarifes adequades, que és el que estem fent ara. Tot aquest entorn, totes aquestes característiques de país, però també del nostre sistema, que un compte propi pot treballar a l’hospital, que això és molt atractiu, no passa a altres països i realment treballar en un hospital per a un metge és molt atractiu també, perquè és on hi ha casos més complicats, hi ha molta més interrelació amb altres professionals... Per tant, el nostre sistema de salut crec que és atractiu, i després l’estem fent atractiu també amb les tarifes i altres condicions, com pot ser el conveni col·lectiu, que faciliten la conciliació familiar i laboral, que donen una sèrie de facilitats pel professional. També ho estem fent pels comptes propis. És molt atractiu també pels professionals el fet de tindre una història clínica compartida. És veritat que ho troben feixuc, però alhora és un lloc on poden compartir la informació. També estem treballant en què puguem tenir sistemes d’informació més àgils, com, per exemple, i això no és cap novetat, però estem treballant amb aquest sistema que el professional no calgui que escrigui la història clínica, sinó que a través del relat de la persona hi hagi una introducció a la història clínica. Et sona això?
No... Què és? Una intel·ligència artificial que quan el pacient explica el que li passa ho grava i ja...?
No ho grava però són softwares molt especialitzats, aCatalunya de fet ja estan en prova pilot, que ajuden a fer el bolcament a la història clínica. Vull dir que intentem incorporar innovacions en aquest sentit per també fer que el metge tingui una praxis moderna, actualitzada, àgil...
“En el període 2023-2025 van entrar uns 180 metges i en surten 65, penso que el saldo és francament positiu”
I el problema que hi ha, per exemple, a nivell d’atenció primària, que tenim, diria que són una desena de doctors, que estan a la franja ja de la jubilació, si no és que bastant passada alguns, que, clar, assumeixen un volum important de pacients, i aviat se’ls hi haurà de trobar substitut, perquè, a més a més, la població, encara que sigui més lentament, continua creixent. Com ho solucionem això?
Al país tenim uns 450 metges. D’aquests, uns 50 fan guàrdies, però tota la resta són metges. D’atenció primària n’hi ha uns 65, i d’aquests n’hi ha una dotzena que han superat l’edat de jubilació. Nosaltres treballem per l’entrada de professionals al país. De fet, en el període 2023-2025 van entrar uns 180 metges i en surten 65, perquè hi ha gent que ve, però també n’hi ha que se’n va. Per tant, en un parell d’anys tenim uns 120 metges que han entrat al país i es queden. D’atenció primària, també. Només des que ha començat l’any n’han entrat 3, però penso que si comptem des de la tardor de l’any passat fins ara, ja n’han entrat 6. Anem tenint un degoteig de metges entrants. Aquests metges d’atenció primària en edat de jubilació sabem que tenen un volum molt gran de pacients, però també sabem que la cartera d’un metge pot oscil·lar entre 1.800 i 2.000 pacients, i la resta de metges, quan es vagin jubilant aquests, que ho faran de forma progressiva, podran anar assumint aquests pacients. És a dir, no es jubilaran tots de cop, i tampoc se n’aniran tots amb un únic metge, perquè tenim la llibertat d’escollir. Per tant, es distribuiran, potser no uniformement, entre la resta de metges i nosaltres anem incorporant metges.
També hi ha el problema que alguns s’estan desconvencionant de la CASS. No sé si amb els metges això passa o no, però en fisioterapeutes, com a mínim, sí. Hi ha alguna explicació? Perquè s’estava negociant noves tarifes i... Els logopedes crec que també tenen...
Les persones que se’n van, se’n van per molts motius. A vegades tenen ofertes de treball en hospitals de tercer nivell. I és normal que això passi. Però no hem vist que hi hagués un flux de persones que marxen perquè estan insatisfets al país per motius determinats, sinó que són motius personals o professionals, però que ho considerem dintre de la normalitat. Pensa que de 180 metges, amb dos anys d’entrada, i de sortida, 65, jo penso que el saldo és francament positiu. Què ens passa amb altres professionals vinculats a la conveniació amb la CASS? És cert que amb la fisioteràpia hi havia molta demanda de la població, i els físios, en el marc de la salut pública, doncs estaven molt saturats. Alguns d’ells han considerat oportú sortir-se del marc de la salut pública, i exercir la fisioteràpia en la qualitat de privat. El que és important és com tenim la salut pública i què oferim des d’aquesta. Per això estem fent tot aquest treball amb els físios, i estem molt contents amb el Col·legi de Fisioterapeutes perquè estem treballant d’una forma molt seriosa i amb molt rigor, revisant quins són aquells processos més prevalents, els que poden aportar més valor. No només els processos sinó també quin serà el valor d’aquests actes. I estem supercontents de com estem avançant i esperem, doncs, aquesta tardor tenir ja avançat el tema de tota la revisió dels processos amb els fisioterapeutes. I una mostra de que els fisioterapeutes estan contents amb el treball que s’està fent des del Ministeri és que ells, recentment, han signat el pacte d’estat de salut. És un treball col·laboratiu. És molt colze a colze. Ells són els experts en fisioteràpia. L’objectiu sempre és el mateix, que les persones tinguin una assistència sanitària de màxima qualitat. Però els professionals també han de tenir la millor remuneració i s’ha de prioritzar o donar més valor a aquells actes que aporten més valor afegit. No és el mateix, sempre ho expliquem amb els físios, són bons exemples, perquè no és el mateix que tu vagis al físio i et posin en una màquina de magnetoteràpia durant un quart d’hora o 20 minuts, que tindre una teràpia manual durant mitja hora. Això ha de tindre una retribució diferent, i és en això en què estem treballant. També ho hem fet amb els metges. Una primera visita, que és molt més llarga, has de fer el diagnòstic diferencial, has de fer tots els antecedents, has de conèixer la persona, doncs, ha de tindre un valor diferencial d’una visita de seguiment, i per això ara hem modificat el preu de les primeres visites. I estem una mica en aquest procés de ponderar aquells actes que aporten un valor afegit, doncs també que tinguin una retribució proporcional, que tinguin una retribució més alta. És cert que penso que hi havia ara una disfunció important amb els procediments dels físios, i per tant intentarem posar ordre. També ho farem amb les logopedes, que ja estem molt més avançats, establint com són els seus circuits, perquè siguin més àgils, pel professional, però sobretot, pel pacient.
“L’objectiu sempre és el mateix, que les persones tinguin una assistència sanitària de màxima qualitat. Però els professionals també han de tenir la millor remuneració i s’ha de prioritzar o donar més valor a aquells actes que aporten més valor afegit”
Sembla que tot hagi de passar per millorar les tarifes dels metges, i alguns pacients es demanen fins a quin punt., perquè cada cop que s’apugen les tarifes, el pacient també paga més.
Però és una proporció molt petita. De les tarifes que hem apujat, el que repercutirà al pacient de la primera visita, el 25% de 3 euros, uns 75 cèntims. Però és que realment aquell acte té un valor afegit molt important, i tampoc anem fent primeres visites. Quantes vegades anem a una primera visita al metge referent? Molt poques, perquè canviem molt poc de metge referent. I l’especialista és en funció de si tinc una patologia aguda en aquell moment, però si són patologies més de llarga durada, que pugui ser el cardiòleg, el ginecòleg, el psiquiatre, doncs no faig moltes primeres visites. Per tant, és un impacte molt petit en les persones. El que sí que hi ha un augment d’un 1% de les tarifes dels metges referents, i això l’usuari ho notarà amb uns 30 cèntims. Per tant, pensem que la càrrega cap a l’usuari no és molt gruixuda. Per contra, amb aquells altres actes que sí que pensem que tenen un valor afegit molt gran, com pot ser el circuit del pacient crònic complex, on nosaltres hem dotat una tarifa del doble de la consulta, per tant en lloc de ser 31 i escaig seran 62, aquí ho assumeix el Ministeri. La primera consulta, serà el procediment normal, tu pagaràs el 25% i el 75% la CASS, per tant, tu no tindràs un increment quan ets un pacient crònic complex, però com que nosaltres hi hem posat el doble del valor en aquestes consultes pel metge, perquè és el seguiment del pacient crònic complex, que realment és molt feixuc, hi ha tota la coordinació, doncs aquesta la pagarà el Ministeri, i el pacient no rebrà cap increment envers aquest increment de tarifes. Al final el que volem és que tinguem un sistema ben ponderat, un sistema on els actes que aporten més valor estiguin ben finançats, però no només recaient en el pacient, sinó buscant altres mecanismes, com pot ser aquest del pacient crònic complex, que hem decidit que ho assumeix el Ministeri.
En paral·lel tenim un increment de la despesa, fins a quin punt és assumible, tal com està dissenyat avui en dia el sistema?
Doncs no ho sabem. El que sí que sabem és que ja hem de posar mesures de sostenibilitat. I ja fa dies que les posem. I, de fet, aquesta legislatura hem desenvolupat el pla de sostenibilitat del sistema sanitari. De moment hi ha 16 mesures, però és un pla viu. Quan n’haurem fet unes, n’incorporarem unes altres. Entre aquestes mesures hi ha la recepta electrònica, la revisió de la nomenclatura, la revisió del 100%. No només són mesures pròpiament del Ministeri de Salut, sinó que algunes també afecten a la CASS, el Ministeri d’Afers Socials... És un pla de sostenibilitat que el que intenta és veure com podem... No es tracta de no pagar més en salut. Clar que augmentarà la despesa, perquè tenim més mecanismes, els tractaments són més complexos, hi ha l’envelliment... Es tracta que paguem el que hem de pagar, i que paguem bé el que hem de pagar. Nosaltres estem molt satisfets d’haver incorporat noves prestacions a Andorra. I aquestes, si fem bé els números,perquè no baixarem a Barcelona o on sigui, ja ens sortiran a compte, però les hem de pagar bé. Tenim la unitat de mama, tenim la unitat d’intervencionisme cardiovascular, o altres coses que hem fet amb equipaments, com pot ser el Ròdol, la modificació de l’Heliport, la modificació de salut mental de la quarta planta, la part d’infantojuvenil. Clar, hem de millorar, i això implica, sí o sí, més despesa, més inversió, i ja ho volem. És que volem seguir tenint una sanitat pública d’excel·lència. És que, com la nostra, de veritat que... Tenim una cartera de serveis molt àmplia, de les més àmplies d’Europa i més que les dels nostres països veïns. I després tenim unes prestacions que, tot allò que podem fer a Andorra ho intentem fer o tenim previst fer-ho, i, el que no, ho tenim en xarxa en centres de referència de fora. Per tant, tenim una xarxa o un sistema de salut d’excel·lent qualitat, però també de qualitat professional, de prestacions, d’equipaments...
“No es tracta de no pagar més en salut. Clar que augmentarà la despesa. Es tracta que paguem el que hem de pagar, i que paguem bé el que hem de pagar”
Crec que la clau l’heu dit fa un moment. Jo he preguntat per despesa i al final heu dit que és una inversió. Potser hem de canviar el xip com a societat en aquest àmbit.
Molt ben subratllat això. Parlem de despesa, però en realitat invertim. I invertim molt, per exemple, i ara me’n vaig una mica del tema, però en prevenció i promoció.
És que s’ha d’invertir en això. A la llarga és un estalvi.
La salut no és només la part assistencial. Si et fixes en el pacte d’estat de salut, un pacte que per cert estem supersatisfets, que gairebé la totalitat dels agents sanitaris i de salut estan en aquest pacte, l’assistència és un pilar, gruixut, però és un dels quatre pilars. L’altre pilar és la sostenibilitat que parlàvem, després hi ha tota la part de promoció i prevenció, i una part molt important és la recerca i la formació. Però vull dir-te que sostenibilitat és un pilar fonamental de les polítiques de salut.
Una de les qüestions que poden ajudar a la sostenibilitat són alguns dels canvis que s’han fet en la via preferent recentment. N’hi haurà més?
La via preferent és una via jove que està en constant avaluació. I ho està per una comissió que l’hi diem la COSVAI, és la comissió de seguiment de la via preferent. Hi ha la CASS, el SAAS, el col·legi de metges, el d’infermeria i hi ha el ministeri. Està en constant revisió. Ara hem posat, per exemple, que allarguem les derivacions de 12 a 18 mesos. I això és el que veu l’usuari. Però darrere també hi ha molta feina.
Això estalviarà visites.
Sí. També pensa que tenim la visita administrativa dels metges que té un altre cost diferent. Existeixen aquests mecanismes, la COSVAI en aquest cas, de revisió constant de la via preferent, de quins són aquells mecanismes de la via preferent, circuits, protocols, que no acaben d’estar encaixats. L’allargament de les derivacions de 12 a 18 mesos és un d’ells. També hem aprofitat per modificar que el tercer pagador hi fos en les visites a domicili, i amb les noves incorporacions que hem fet de dietistes i de podologia en diabetis, que ja estava en funcionament però al reglament encara no hi era. La via preferent de per si està en constant revisió per un equip de professionals, no només pel Ministeri, ens trobem tots i establim, debatem, confrontem quines coses de la via preferent creiem que funcionen o no, des de totes les vessants.
Abans dèiem que el sistema és atractiu pel col·lectiu, perquè puguin venir i es van fent millores a l’hospital, que també poden ser una eina d’atracció de professionals, entre d’altres. Un exemple és la ressonància magnètica, que serà un avenç, no només per a la població, però també pel metge.
Ben vist. De fet, quan parlem de millores en els professionals no només parlem de tarifes i de condicions laborals, sinó que també parlem de quines infraestructures tenen, quines eines, innovacions. Durant aquesta legislatura hem fet una inversió d’uns 12 milions d’euros al tomb de l’hospital en general, no només amb infraestructures, com pot ser el Ròdol o l’helistop, sinó també amb equipaments, i això ho fa més interessant pels metges. Un radiòleg que ha de venir a treballar a l’hospital i no té una ressonància magnètica, doncs no és igual d’atractiu que quan la tens. Per un uròleg que ve a treballar al país, si no tens un robot quirúrgic, doncs no és igual d’atractiu que si el tens. A principi de legislatura vam comprar el TAC i el mamògraf, que els vam actualitzar, ara la ressonància magnètica i el robot quirúrgic. Evidentment són elements per atracció de professionals, també per millor qualitat d’assistencial en aquest cas, i per tant pensem que no podem quedar-nos enrere, hem de mantenir a Andorra un sistema sanitari d’excel·lència. Penso que s’ha fet un esforç important amb aquests 12 milions d’euros d’inversió, ara amb aquests 5, que inclouen la ressonància magnètica i el robot quirúrgic, que de cara al 2027 ja els podrem tindre instal·lats i en funcionament. Ara estem fent les obres d’on anirà la ressonància magnètica i ja estem procedint a la compra dels dos equipaments.
Suposo que la ressonància magnètica més o menys quedarà a prop del Departament de Diagnòstic d’Imatge, o no, o no hi cap allà?
Anirà on hi havia l’antic tanatori. Amb l’ampliació de l’hospital tenim diverses coses, l’ampliació de l’hospital de per si, però també la reforma del nou hospital o una part de la reforma del nou hospital perquè l’ampliació de l’hospital evidentment anirà integrada amb l’hospital nou. Per tant, hi haurà tota una sèrie de redefinicions i de reformes de la infraestructura existent perquè hi pugui haver aquesta connexió. Diagnòstic per la imatge serà una d’elles, quiròfan serà una altra d’elles. La ressonància anirà on hi havia l’antic tanatori i de fet és important la reforma que s’està fent allà perquè necessita uns requeriments tècnics, unes instal·lacions determinades, que això ja s’ha licitat per poder-la instal·lar.
“A principi de legislatura vam comprar el TAC i el mamògraf, que els vam actualitzar, ara la ressonància magnètica i el robot quirúrgic. Evidentment són elements per atracció de professionals, també per millor qualitat d’assistencial”
Se sap quants serveis pot arribar a fer aquesta màquina al cap de l’any? O quants se n’estan fent ara que ha de venir l’ambulància a portar-te al centre extern i tornar-te?
Nosaltres calculem que serà entre uns 5.000-7.000 ressonàncies.
Això és un bon estalvi perquè ara t’ha de venir a buscar l’ambulància, portar-te i tornar-te, i això ens ho estalviarem.
Tot això ens ho estalviarem però això són casos molt concrets. També hi haurà aquelles persones que ara van a altres centres i aniran al SAAS, per tant en casos molt concrets ens estalviarem aquest desplaçament i d’altres casos es faran al SAAS.
Parlàvem de l’ampliació de l’hospital. Com ha de funcionar? Quan es preveu que pugui entrar un funcionament?
És un projecte molt ambiciós, molt complex i també molt transversal i requereix de tota una feina que s’ha fet fins ara. Per què no hem avançat més? Perquè el primer que necessitàvem saber és quines eren les necessitats funcionals de l’hospital. S’han fet al voltant d’una cinquantena de reunions on han estat implicats més de 150 professionals per definir quines eren les necessitats funcionals d’aquesta ampliació de l’hospital. Què hem estat fent durant tot aquest temps? Doncs analitzar fil per randa de cada servei quines necessitats hi havia d’ampliació de l’hospital. Un cop s’ha tingut això, ara el que volem és que aquesta tardor puguem treure un concurs per licitar la redacció del projecte. Després s’haurà d’adjudicar qui farà la redacció del projecte, i després es farà la construcció del projecte.
I quines són les necessitats que s’han detectat?
Les necessitats que es detecten, les més prioritàries, tenen més a veure amb la part de serveis que no d’hospitalització pròpiament dita. Sí que és cert que a l’hospital hi ha pics, amb les temporades altes, on l’hospitalització pot rondar el 95%, però en general estem entre un 65 i un 85% d’ocupació dels ingressos hospitalaris. Per tant, d’hospitalització no tenim una necessitat. Però, en canvi, sí que hi ha àrees on tenim una necessitat ben identificada, com pot ser, per exemple, urgències. És una de les àrees on hi ha una necessitat important d’ampliació. Quiròfans o la part de cirurgia major ambulatòria, les àrees quirúrgiques, també la part de gabinets exploratoris, de neurologia, de cardiologia. També hi ha una part important de desenvolupament en radiologia, i també en coses de funcionament, que no es veuen tant, però vestidors, cuina, compres, farmàcia, tota la part intrínseca pel bon funcionament de l’hospital. Aquí també hi ha una necessitat de creixement. Tot això ha estat ben ponderat. Penso que des de la direcció del SAAS s’ha fet un molt bon exercici d’anàlisi d’aquestes necessitats i ara ja les tenim ben definides. Per tant, ara, de cara a la tardor intentarem que surti aquest concurs per la redacció del projecte.
“Estem entre un 65 i un 85% d’ocupació dels ingressos hospitalaris. Per tant, d’hospitalització no tenim una necessitat. Però, en canvi, sí que hi ha àrees on tenim una necessitat ben identificada, com pot ser, per exemple, urgències”
Hem parlat abans que s’ha incorporat l’àrea de mama, també es volia fer una àrea d’oncologia ocupant la planta menys 3. Tot això, com ha d’anar? Com està funcionant? No sé si mama entrarà dins la menys 3 a la zona d’oncologia o no. Quan l’oncologia s’acabarà traslladant allà? Quants casos està tenint la unitat de mama?
Tenim moltes coses a explicar i intentaré ser sintètica. Tenim, d’una banda, des del Ministeri el Pla Oncològic Nacional, que ens diu full de ruta, què hem fet, com hem de fer, cap a on hem d’anar. Per exemple, ens diu coses com l’ampliació del cribratge de mama als 45 anys, o el cribratge de cèrvix, o definir un protocol del de pròstata, o ens diu també tot el tema de fer una anàlisi del cribratge de pulmó. Tot això és important que es posi de manifest. Tenim un full de ruta molt clar amb oncologia i que ha estat, d’aquesta legislatura, una de les grans patologies que hem intentat desenvolupar. Salut mental, oncologia i pacient crònic complex. Són els 3 grans grups patològics que hem intentat desenvolupar.
Sembla que són malalties que cada cop seran més preponderants.
En tot cas, a nosaltres ens semblava que havíem de fer un avanç en aquests grups de patologies importants. Amb salut mental ja heu vist tot el que hem fet, amb oncologia també hem intentat dotar-nos de més serveis i millorar les infraestructures. Quan ha sortit salut mental de la menys 3 posarem tots els serveis d’oncologia a la menys 3. Hi haurà consultes externes, l’hospital de dia, els dispositius per rebre la químio... Estarà tot a la menys 3. Quan hi serà? Doncs pensem que a principis de primavera, finals d’hivern, primavera de l’any que ve, aproximadament. Unitat de mama, supersatisfets. La unitat de mama ha rebut al voltant de 400 consultes i ha fet 43 cirurgies. Per tant, 43 persones que han pogut fer la cirurgia aquí amb un equip altament especialitzat, amb un equip superexpert i d’excel·lència. Per tant, estem molt satisfets. I han passat més de 100 persones, 107, pel comitè de tumors, i això és important que ho posem de manifest perquè existeix un comitè de tumors, que és com funcionen els circuits d’oncologia on tots els experts al tomb d’aquell tumor i d’aquella persona es troben i decideixen quins són els passos a seguir.
Això en quant de temps?
Des que s’ha format la unitat de mama, que va ser el gener del 25. A part, tots els cribratges que estem duent a terme de mama i de còlon. Per tant, satisfets amb oncologia i seguir amb ganes d’incorporar nous cribratges, d’ampliar-los i que l’atenció al pacient oncològic sigui de màxima qualitat, tot l’acompanyament que fem a fora d’Andorra... El pacient oncològic des del moment del diagnòstic fins al moment de l’alta ha d’estar el millor acompanyat possible i penso que ho està, no només assistencialment sinó també amb tots els mitjans perquè la persona es senti acompanyada i hi ha també tota la part de psicooncologia, de la dietètica en oncologia que també està al SAAS i, per tant, de forma integral el pacient oncològic es trobi acompanyat.
“La unitat de mama ha rebut al voltant de 400 consultes i ha fet 43 cirurgies”
Salut mental. Hem posat el Ròdol. Com s’ha rebut per part de professionals i d’usuaris al canvi? No sé si necessitem més espais, més recursos humans i de tot tipus. Si hi ha hagut un increment de pacients...
Com deia, la salut mental és una de les prioritats d’aquesta legislatura com a grans grups patològics. I hem intentat incidir des de tots els eixos possibles. S’han anat incorporant professionals. Val a dir que ha canviat el cap de salut mental, que això també ha canviat una mica la dinàmica entre els professionals internament. Però anem incorporant. Ha sortit ara una plaça de psiquiatria, surten places de psicòlegs, de treballadors socials. A nivell d’infraestructures, s’ha obert el Ròdol però també els pisos amb suport, el desenvolupament del centre de salut mental a la Seu, també a la planta 4 de l’hospital la part d’infantojuvenil que comentàvem abans. Després, altres recursos com pot ser el Tot bé?, el xat de suport psicoemocional, o la línia verda, de prevenció del suïcidi. I tota la part de prevenció que fem des del Pisma, que poden ser l’estratègia nacional del suïcidi, tota la part de prevenció que fem amb la lluita contra l’estigma, o amb fer difusió de la salut mental i dels recursos que tenim d’acompanyament des de les escoles o des dels punts joves. Tota la part de formació que hem fet. Crec que hem format més de 160 persones al tomb de la salut mental amb les formacions que hem fet a l’UdA, que són formacions que hem fet als agents comunitaris i socials, des de policies, bombers, agents del centre penitenciari, monitors d’esplai, monitors i tècnics de comú. També hem fet formacions de com donar males notícies, que també estem molt satisfets. D’agents comunitaris hem arribat a la novena edició de formacions. La gent està també molt interessada en formar-se, i penso que això no ho posem prou de relleu, que la gent té interès en formar-se a nivell de salut mental. La formació amb agents socials i comunitaris, la formació de com traslladar males notícies, la formació de com actuar en moments de crisi, que aquesta va més dirigida a cossos especials. Tots aquests eixos al tomb de la salut mental, a més d’altres, com poden ser, per exemple, que estem intentant promoure doctorats per fer recerca en salut mental. Vam incloure la psicologia ambulatòria a la cartera de salut pública.
S’ha demostrat que era molt necessari.
Sí, són 24.856 visites i 3.147 persones des de l’octubre del 2023. Penso que aquest forfet que hem ofert, que són 10 sessions més 5, és una molt bona fórmula perquè totes les persones que necessitin atenció psicològica la puguin rebre. Per tant, amb salut mental moltes coses, molt satisfets, però hem de seguir treballant i la voluntat és això, no parar i continuar treballant en aquesta línia de lluita contra l’estigma, d’apropar la salut mental, de transformar la manera en què atenem la salut mental a les persones, deixar de ser a l’hospital, deixar de ser basada en un símptoma i centrar-la en la persona, en el seu projecte de vida, en la comunitat.
Última: el Pacte Nacional. El 71% ja s’ha fet, però entenc que això ha de ser una eina evolutiva, no ens quedarem aquí, sempre s’haurà de millorar.
Per a nosaltres, el Pacte és una eina de consens, marca quin és el full de ruta consensuat amb la resta de professionals de la salut. Estem molt satisfets del Pacte, hi ha uns 41 agents que hi participen, i és molt important que posem de manifest que no només són els professionals o les institucions, sinó que també hi ha les associacions que representen els pacients o els malalts de patologies molt diverses. El nostre compromís és fins que dura aquesta legislatura. Evidentment, nosaltres voldríem que aquest pacte continués més enllà perquè pensem que un espai de consens, de comunicació i de diàleg, i faig èmfasi en la part de diàleg, perquè quan expliquem el pacte, el que estem fent, no només és el que fa el Ministeri sinó que també rebem les aportacions de les associacions, dels col·lectius professionals o de les institucions. I entre ells diuen per què no fem més èmfasi en això o allò? Per exemple, en una de les últimes reunions, infermeria ens deia que tenim un problema amb la gent gran i la bretxa tecnològica, amb l’accés a l’App Andorra Salut... Doncs és una bona cosa que posem sobre la taula i en parlem. Evidentment, el pacte serveix per tindre un full de ruta comú, però el Ministeri sempre està en comunicació bilateral amb els col·lectius, tant associatius com de col·legis professionals. Per tant, el pacte és una eina més, però no és l’única, de comunicació i de diàleg amb els col·lectius.