Dos anys de legislatura. Quin balanç es pot fer?
De l’acció de Govern o per part nostra?
Primer, de l’acció de Govern...
Andorra té un problema d'estancament de model de país que afecta particularment els habitatges, les noves construccions amb el territori i, per tant, el patrimoni natural i les persones. Vivim una situació d’acumulació accelerada sobre el territori d’aquestes tres coses. En el cas de la població, som el país de l’Europa occidental que ha tingut un creixement migratori més fort en els darrers tres anys, fins a un 10%. I això provoca un problema greu d’habitatge, amb una demanada molt forta que ha vingut sobretot de fora. I tot conjugat amb una especulació molt elevada. I lligat a això experimentem una extensió de l’impacte sobre el territori que és molt forta. El ciment i les noves urbanitzacions van capturant el que abans eren camps i boscos. La prioritat hauria de ser endreçar aquesta situació, que el que provoca és un encariment del cost de la vida i un greu problema de cohesió social. Ens coneixem i ens reconeixem menys i la nostra llengua es parla menys als espais d’intercanvi. La reflexió de fons ha de ser que si els joves decideixen no tornar per no poder fer front al cost de l’habitatge o que si qui viu al país opta per marxar a la Seu perquè és més barat, hi ha més qualitat de vida i hi ha més sentit de poble, quin espai hi pot haver per a la identitat andorrana, per a la convivència i per a l’equitat? Aquests són els principals elements i, si valorem l’acció pública de Govern respecte a això, constatem que el problema ha empitjorat en totes aquestes dimensions. Hi ha més creixement migratori. El preu de l’habitatge, tot just en un mes i escaig, ha pujat un 5% i veiem quin és l’impacte de les noves construccions, que també generen una afectació sobre els serveis públics, com ara les cues a la carretera o el retard de l’atenció mèdica a l’hospital. No entenem per què no es vol endreçar aquesta situació de crisi creixent que queda dissimulada per un creixement econòmic que acaba sent molt desigual. Si mirem els darrers quinze anys, la nostra economia té una relació perfecta amb l’espanyola. Per tant, aquesta situació de creixement ve causada per Espanya i no forçosament per les bones polítiques del Govern.
Així doncs, balanç negatiu?
Parlant de forma factual, si els principals tres problemes d'Andorra són aquests, tots tres estan empitjorant, i més ràpid que els anys precedents. Per exemple, si mirem els metres visats pels arquitectes, van créixer el 2023 respecte al 2022 i el 2024 respecte al 2023.
“Si els tres principals problemes d’Andorra són aquests [habitatge, urbanisme i població], tots tres estan empitjorant i més ràpid que els anys precedents”
Llavors, entenen que Govern no està fent bé la feina?
Nosaltres hem proposat lleis per frenar totes les noves construccions que no siguin rehabilitacions d’immobles, perquè cal nou habitatge però que sigui a un preu moderat i això passa per la recuperació d’espais que ja tenim construïts, sigui perquè ara mateix no es dediquen a l'habitatge o perquè estan buits. El que no pot ser, perquè també implica una despesa pública molt forta, és el creixement de noves urbanitzacions lluny dels nuclis urbans o en zones de valor paisatgístic i natural. Un exemple d’això és el que ha passat a la Gonarda, a la Massana. Estem veient projectes de gran calat.
Justament, s’està treballant a modificar la Llei del sòl; tenen esperances que serveixi per aturar tot això?
Fins ara el que hem vist és que les nostres proposicions de llei per tal de garantir un creixement més sostenible en el territori, per moderar la demanda respecte a la inversió estrangera o per garantir un accés a l’habitatge a un preu més modest han estat rebutjades per Demòcrates. Seguim treballant en les comissions. La del Territori és una esperança de full de ruta. Segur que no ens posarem d’acord amb tot, però esperem que algunes mesures importants sí que siguin acceptades per la majoria. I en tot cas, ens serveix per fer una reflexió que posteriorment tots els partits puguin utilitzar.
Què caldria incorporar a la llei per garantir aquest creixement sostenible?
Jordi Casadevall, que presideix la comissió especial, està fent bona feina i ja ha exposat punts que són importants per a Concòrdia. Cal que el creixement sigui del centre cap a la perifèria, que sigui diferent en el temps, que no es puguin construir a tot arreu en el mateix moment per assegurar que als espais que es construeixin es pugui garantir la convivència entre les persones i que els serveis públics estiguin ben articulats. També cal que es puguin permetre petites construccions de caràcter tradicional en terrenys més lluny del centre, sobretot si són energèticament autosuficients. Un altre punt clau és l’harmonització dels criteris estètics i de materials. Andorra ha perdut la possibilitat de tenir l'harmonia paisatgística dels poblets suïssos, però encara podem trobar més harmonia amb el nostre entorn. I, després, també és important establir un sistema de quotes que faci que el nombre de noves construccions siguin estable al llarg del temps. No ens fa cap bé, econòmicament parlant, tenir una demanda molt disparada, ja que encareix el cost i provoca pics de necessitat de nou personal. I són treballadors que, quan baixi el mercat un altre cop, es trobaran sense ocupació. Així doncs, econòmicament, ecològicament i socialment ens cal un ritme de construcció més compassat i amb criteris més ben definits.
Això li compraran els altres partits?
Tenim l'esperança que des dels grups de la majoria s'entengui que hem de ser més responsables respecte a la conservació del nostre bé més preuat que és la muntanya, que Demòcrates i Ciutadans Compromesos facin un canvi de plantejament i emprenguin mesures valentes. La nostra feina ha de ser la de no desistir i seguir fent propostes.
“Econòmicament, ecològicament i socialment ens cal un ritme de construcció més compassat i amb criteris més ben definits”
Tornant al balanç, quin en fa de la seva tasca com a grup?
La nostra mirada està posada en la feina que fem cada dia i mirem de fer el màxim possible. Fins ara el discurs ha estat molt tècnic i el treball s’ha concentrat dins del Consell General, que era necessari i normal els primers anys d’una legislatura. Ha estat una feina interna prioritzant poder arribar a acords, sobretot amb els grups de la majoria. A partir d’ara, hem de seguir plantejant noves mesures al Consell de caràcter tècnic, però, al mateix temps, pensar més enllà d’aquesta legislatura i, abans que acabi, per responsabilitat, presentar un model ben articulat de mesures per a la qualitat de vida, que en el fons és un model de país. Les persones han d’estar al centre de l’acció de Govern
Seria una mica el programa electoral...
Hi ha una part també de projecció al llarg termini, però és que quan prenem una decisió, hauria de ser pensant a llarg termini. Un dels problemes principals que tenim és que, ara, les polítiques són a curt termini i per respondre a problemes ja creats. Cal apostar una visió clara d’objectius a vint anys vista i concentrar els esforços en la qualitat de vida d’avui, però també pensant a complir aquests objectius a vint anys vista. I això ho tindrem llest abans de les pròximes eleccions generals.
Aquests dos anys, s’ha fet prou per afrontar la crisi d’habitatge?
Segueixen pujant els preus del mercat de compravenda i de lloguer, més que a cap altre país del nostre entorn, fins i tot en comparació a ciutats d’alta demanda com Madrid, Barcelona o Tolosa. Massa sovint es busca un terme mitjà entre qui especula, qui fa benefici comprant un immoble i tornant-lo a vendre en poc temps, i els ciutadans que viuen al país que no tenen una primera residència de propietat. Seguim tenint una demanda d’inversió estrangera molt alta. En tres mesos, de gener a març, s’han tingut quatre milions d’ingressos per l’impost a la inversió estrangera i això vol dir operacions per valor de centenars de milions d’euros. És incomprensible que això passi en un moment en el qual no hi ha cases per a qui viu al país o per a joves que es plantegen tornar-hi i no poden perquè no troben un lloguer assequible o perquè comprar un pis sense tenir padrins és implantejable. Que en aquest moment s’estigui permetent la compra de segones residències i l’especulació immobiliària és deplorable, una falla de responsabilitat gravíssima dels nostres governants.
Govern demana temps per veure els efectes de la Llei òmnibus; entenc que no ho comparteixen...
Segueix permetent tots els problemes que tenim ara mateix. A la llei hi ha mesures efectives, com la dels apartaments turístics, però la incidència en altres àmbits és pràcticament nul·la, per exemple amb la immigració. Nosaltres vam plantejar que s’incorporés un criteri de sostenibilitat demogràfica, limitant el creixement que pot tenir anualment la població andorrana, però Demòcrates no va voler ni negociar. Respecte a la inversió estrangera immobiliària, una llei que permet comprar sis places d’aparcament, dos pisos o una parcel·la de mida indeterminada no està a l’altura dels problemes que té Andorra.
Per què Demòcrates no ha volgut anar més lluny?
La majoria dels propietaris del nostre país són persones responsables. Sort en tenim d’aquells que estan mantenint els preus del lloguer raonables, però també s’estan fent molts diners amb aquestes compravendes. Darrere cada comprador milionari hi ha un venedor que s’enriqueix. Em sembla evident que Govern procura fer passos per millorar l’accés a l’habitatge de qui viu al país. N’ha fet algun de bo, com la creació del parc públic.
Però...
Govern inverteix pressupost públic en aquestes mesures al mateix temps que permet l’increment de preus. És evident que ho fa per no perjudicar massa ningú, per no perjudicar aquelles persones que no tenen casa però tampoc aquells que volen enriquir-se de l’increment de preus en l’immobiliari.
“És incomprensible que quan no hi ha cases per a qui viu al país o per als joves que es plantegen tornar, s’estigui permetent la compra de segones residències i l’especulació immobiliària; és deplorable, una falla de responsabilitat gravíssima dels nostres governants”
I per què no es vol perjudicar a qui vol enriquir-se?
[Reflexiona uns segons] Prefereixo no dir en veu alta les meves suposicions.
A vegades els silencis són més significatius que les paraules...
Pot ser sí.
Com veu la proposta del registre de la propietat feta per Demòcrates? Confien que pot ajudar a resoldre el problema?
Està bastant bé formulat tècnicament. És un sistema difícil de desenvolupar però serà necessari que la titularitat dels béns sigui pública. Aquest serà un dels principals punts de contrast.
DA va dir que volen evitar la xafarderia...
Ells no volen, a diferència del que passa en molt altres països, que se sàpiga de qui és propietat cada bé, que és una forma perquè la societat pugui controlar. Un argument habitual que dona DA és que Andorra és un lloc petit i que això podria provocar conflictes. La nostra resposta és que en qualsevol poblet del nostre entorn, fora del país, es pot consultar qui són els propietaris i això no provoca cap conflicte social malgrat ser llocs petits.
Serà possible arribar a un acord?
Estic segur que arribarem a un consens en la majoria d’aspectes perquè ens ajudarà a tenir un millor control sobre el mercat, però repeteixo, demanarem que sigui públic, pot ser de forma il·lusa.
On el consens és més complicat és amb l’acord d’associació. Concòrdia ja s’ha definit clarament pel ‘no’?
Sí.
“Govern inverteix pressupost públic en mesures com el parc públic al mateix temps que permet l’increment de preus; és evident que ho fa per no perjudicar massa ningú, per no perjudicar aquelles persones que no tenen casa però tampoc aquells que volen enriquir-se de l’increment de preus en l’immobiliari”
Per quins motius?
Perquè l’acord aguditza els problemes dels quals parlàvem abans. Primer, marca un mínim de creixement obligatori net. La població de ciutadans comunitaris no podrà baixar. Hauràs d’oferir sempre el mateix nombre de permisos que les persones que hagin marxat i, en canvi, has de pujar sempre un 7% els residents de països de la Unió. També inclou la lliure circulació de capitals i això vol dir que no podràs tractar de forma diferent la inversió estrangera que vingui de països de la UE que l’andorrana. Evidentment, això és problemàtic a l'hora de respondre a la crisi de l'habitatge. I, a més a més, té un impacte fort en la sobirania, perquè les decisions en matèries econòmiques passaran a ser preses per la Unió Europea i nosaltres, després, haurem de negociar adaptacions a aquestes obligacions, però, en tot cas, si no es vol acceptar ens veurem sotmesos al criteri del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Guanyem el dret a opinar abans que comencin els processos legislatius, però no participem ni en la negociació activa ni decidim res i, després, un cop està adoptada, es poden presentar propostes, però si no hi ha acord amb la Comissió Europea decidiria el Tribunal.
I això no agrada...
Això és inèdit en la història de la UE en la relació amb Estats tercers. No passa amb cap acord d’associació fet fins ara.
Què li diuen els resultats de les enquestes dels darrers temps?
Sembla que la majoria de les empreses no veuen l’impacte positiu de l’acord i sí impactes negatius notables. En l’enquesta de l’AR+I del 2024, la darrera al respecte, el doble de persones eren contràries a l’acord dels que hi votarien a favor. En la darrera enquesta política, la pregunta ha desaparegut. Trobem incomprensible que, davant el clima d’opinió negatiu a la ciutadania i a les empreses, el que faci Govern és accelerar les negociacions per concloure-les com més aviat millor i que es plantegi que el referèndum tingui lloc després de l’aprovació del Parlament Europeu, quan ara ja sabem quin serà el text resultant pràcticament fins a la coma.
El referèndum hauria de ser abans?
Idealment, per responsabilitat, el Govern hauria de parar el procés i, amb el temps, obrir unes noves negociacions amb criteris menys ambiciosos. Si això no estan disposats a fer-ho, la segona millor opció seria convocar el referèndum i fer-lo l’abans possible.
Però, ara mateix, tot està aturat a l’espera que la UE defineixi si l’acord és mixt o no. Això és positiu o negatiu?
Ara mateix els grups de discussió interna de la UE estan tractant això, però el procés no està parat. Govern està intercanviant opinions activament amb els països membres per accelerar l’aprovació de la signatura abans que tingui lloc el referèndum.
Es farà aquesta legislatura?
És una pregunta a fer al cap de Govern. En tot cas, hi ha moltes incògnites i aspectes que no depenen d’Andorra. És veritat que si s’ha d’esperar que ho aprovi el Parlament Europeu, es renuncia a tenir plena discrecionalitat sobre quan tindrà lloc el referèndum perquè dependrà del ritme de les institucions europees.
És diferent un ‘no’ abans de l’aprovació a l’Eurocambra que un ‘no’ després?
Absolutament. És molt millor un ‘no’ abans que se signi el text, abans que el Consell de la UE hagi pres la decisió de dir ‘sí’ al text. És menys preferible, però millor, que arribi després de la signatura del text però abans de l’aprovació del Parlament Europeu. I és molt mala opció que el referèndum tingui lloc després. Seria pèssim.
“És molt millor un ‘no’ abans que se signi el text, abans que el Consell de la UE hagi pres la decisió de dir ‘sí’ al text. És menys preferible, però millor, que arribi després de la signatura del text però abans de l’aprovació del Parlament Europeu. I és molt mala opció que el referèndum tingui lloc després. Seria pèssim”
Fa molts anys que se sap que hi haurà un referèndum, tant a Andorra com a Europa...
Sí, però quan té lloc és important. Si els parlamentaris de tots els països de la Unió Europea han hagut d'estudiar-se el dossier i han hagut de manifestar-se a favor, el ‘no’ Andorra evidentment fa més mal.
Els enfadaria?
Penso que el fet que la Unió Europea públicament tiri endavant un tractat amb Andorra i que siguem nosaltres després que li diu que no és molt diferent d’un escenari alternatiu en què hàgim dit que no des del principi. És evident.
L’alternativa que proposava de parar ara i tornar a negociar més tard de forma menys ambiciosa seria impossible llavors?
Seguiria sent possible, però passaria més temps. La UE tindria més reticència. Com més visible sigui el fracàs, més contrària seria la UE a negociar o tenir bones relacions amb Andorra.
I si s’atura l’acord, a partir de llavors, què passaria?
Els acords d’associació no tenen un contingut definit. Nosaltres no necessitem el conveni més ambiciós de la història com ha dit la UE. Mai ningú ha acceptat absorbir tot el dret europeu o la seva gran majoria en dos o tres anys. És absolutament inèdit. Per part seva ja hi ha un interès en el ‘sí’ andorrà, perquè li serviria després en negociacions amb altres països. Francament, em costa imaginar que cap altre Estat accepti el que està acceptant Andorra sobretot a nivell de presa de decisions.
Serà possible un consens amb la reforma de les pensions?
Tenim l’esperança que sí. Ens obliguem a pensar que és possible i el que estem fent és treballar de forma lleial a la comissió i no deixarem de fer propostes. Esperem que s’arribi a acords els més amplis possibles.
“Caldrà una pujada de les cotitzacions a la CASS, però ha de ser moderada, perquè suposa apujar la pressió fiscal sobre les empreses i abaixar el poder adquisitiu de les persones ocupades; s’ha de fer de forma curosa, progressiva i moderada”
Es parla, per exemple, d’endarrerir la jubilació...
No s’ha de retardar per a tothom. El que necessitem són incentius perquè la gent, si ho decideix, pugui treballar més anys perquè ajuda a alleugerir la càrrega en el pagament de les pensions d’aquestes persones, a qui els pot convenir perquè el salari és més elevat i es poden mantenir actives. Si algú es jubila abans ha de ser amb una pensió sensiblement més baixa, però hem d’aconseguir que la gent que vulgui pugui treballar més anys.
Pujaran les cotitzacions, quant?
Abans de qualsevol increment, s’haurien de limitar les pensions més elevades. El punt de partida de la discussió és aquest. Necessitem moderar la despesa en els segments més elevats al mateix temps que es facilita arribar a una pensió que equivalgui al salari mínim. Que sigui més difícil desviar-se a l’alça d’aquest sou mínim. I a partir de dos cops no hi hauria d’haver pràcticament creixement. Això modera molt la despesa. Aleshores, menys despesa suposa que l’increment de cotitzacions ha de ser menor. Caldrà, sí, però ha de ser moderat, perquè suposa apujar la pressió fiscal sobre les empreses i abaixar el poder adquisitiu de les persones ocupades. S’ha de fer de forma curosa, progressiva i moderada.
Després també hi ha la proposta, ja més estructural, de crear plans d’empresa, complementaris o privats. Com ho veu Concòrdia?
Tot el que sigui incentivar l'estalvi per part de qui està treballant és positiu i això és compatible amb un sistema públic de pensions que permeti viure dignament a tothom que hagi treballat al país un mínim de 35 anys. Disposar d’un pla privat, d’una guardiola on es dipositen ingressos que es podran utilitzar en el futur seria bo.
El cap de Govern ha arribat a dir que si no hi ha acord a la tardor, impulsaran ells la reforma...
Són declaracions molt sorprenents, perquè, fins ara, el clima ha estat de col·laboració. De fet, ells tenen la majoria per tirar endavant les mesures que vulguin. Ens preguntem per què no ho fan si realment ja tenen clara quina és la seva reforma. Nosaltres tenim clar quina reforma aprovaríem, però no podem fer-ho. Com és que Govern, quan es tracta de reformes en què la ciutadania rep directament prestacions econòmiques les tira endavant en solitari i, en canvi, amb les pensions hi hem d'estar tots d'acord i si no ens posem d’acord la culpa és de l’oposició? Què vol dir això? Doncs que per aquelles reformes complicades es busca compartir responsabilitat. Quan hi ha d’haver un impacte dur en el poder adquisitiu les mesures s’han de prendre de forma compartida. En canvi, amb el salari mínim, ho fan de forma unilateral. Els demanaríem el respecte de poder mantenir les discussions fins al final i, després, que prenguin la decisió que els sembli més convenient. Per a nosaltres, és una qüestió de responsabilitat de qui governa.
Des del grup demòcrata se’ls ha fet arribar la mateixa idea?
La relació amb DA i amb la resta de grups és excel·lent. El clima intern del Consell és bo per treballar legislativament.
Però?
Ens adonem que la majoria de les nostres propostes acaben no sent acceptades. El diàleg és bo, però quan és una matèria de contingut polític, les més importants, ens veiem més limitats en el que podem fer.
Com valoren la proposta de modificar la llei de nacionalitat?
Estem valorant-la. Encara hem de consensuar la posició amb el grup. Per això, prefereixo no opinar.
Aprofito per demanar-li, Concòrdia quina posició té amb relació a la doble nacionalitat?
És una qüestió que encara s’ha de debatre internament.
I pel que fa als anys d’accés?
Al programa electoral la proposta és clara: baixar els anys a 15 que no han de ser consecutius. Per aconseguir una millor integració de qui ve al país, hem de ser més flexibles en l’accés als drets, inclosos els polítics, però també demanar més respecte a l’aprenentatge de la llengua i a l’intercanvi social. D’una banda, hem de ser més estrictes i de l’altra permetre que puguin sentir-se del tot incloses en la nostra societat.
“Per aconseguir una millor integració de qui ve al país, hem de ser més flexibles en l’accés als drets, inclosos els polítics, però també demanar més respecte a l’aprenentatge de la llengua i a l’intercanvi social”
Cerni Escalé tornarà a liderar Concòrdia a les eleccions del 2027?
Concòrdia decidirà el seu líder en una assemblea democràtica amb tots els seus afiliats.
Hi ha altres persones que puguin liderar?
Concòrdia té molts bons lideratges i també podrà trobar persones independents que participin en el projecte. Serà important mantenir el nostre talent i, al mateix temps, incorporar altra gent. I ho dic amb caràcter general. Necessitem el màxim de persones preparades per fer política perquè els desafiaments d’Andorra són majúsculs.
Es veu com a cap de Govern?
[Reflexiona durant una llarga estona] No. No crec que em faci cap bé a mi ni a cap altre polític imaginar-me ocupant un càrrec determinat. El nostre objectiu ha de ser servir el millor possible. Aquesta setmana vaig anar a Aina amb l’acte d’homenatge a mossèn Ramon. Em vaig emocionar molt veient una persona tan modesta i que ha sabut trobar tan bé la seva manera de servir el seu país. La nostra ambició ha de ser assemblar-nos més a ell i estar oberts a servir el país de la millor forma que ho puguem fer. I això depèn de les circumstàncies. Jo el que vull és aportar a Andorra i això no és una qüestió de càrrecs específics. És més qüestió de circumstàncies que no pas d’ambició de càrrec. L’ambició de càrrec acaba fent polítics corruptes.