Si hagués de posar un percentatge, en quin punt de preparació diria que arriba el MoraBanc a l’inici de l’ACB?
Bé, jo crec que, primer, aquest any, per les finestres FIBA, cap equip que comenci l’ACB estarà en un percentatge alt. Vull dir que hi ha molts jugadors que no han participat i ha estat una pretemporada curta. En el nostre cas, nosaltres sí que teníem jugadors que podien marxar amb la selecció, però també hem tingut moltíssimes lesions. I aquestes lesions, juntament amb set jugadors nous, sis dels quals no han jugat abans a l’ACB, fan que aquest percentatge no sigui tan alt com jo voldria.
La pretemporada s’ha tancat amb quatre amistosos i quatre derrotes. Els resultats són secundaris en aquesta època, però amb què es queda, tant en positiu com en negatiu?
Em quedo amb el positiu perquè tinc un grup que està treballant molt bé, que té esperit de lluita, però em quedo amb la part negativa de no saber el valor real del meu equip. Perquè nosaltres només hem tingut un partit en què hem jugat tots junts, en què hem tingut tots els jugadors a disposició, que és el nostre primer partit contra el Barça. Després hem estat jugant partits en què faltaven jugadors, així que em costa decidir quin és el valor d’aquest equip i d’aquest grup nou que tenim.
Contra el Barça es va veure un equip capaç de competir a un nivell molt alt, mentre que a Múrcia la segona meitat va ser molt diferent. Les baixes expliquen aquesta irregularitat?
No és irregularitat, és un fet. Quan un equip que té 15 jugadors n’envia un -Kuric- a Madrid amb l’ACB, no té cap sensació que sigui una baixa. Quan nosaltres enviem un jugador a Madrid amb l’ACB i tenim deu jugadors, a nosaltres sí que ens costa. Quan el nostre base titular no juga tot aquest partit, ens costa. Quan el nostre base de recanvi, el nostre capità, no pot jugar aquests dos quarts dels quals estàs parlant i estem jugant amb un base de 17 anys, això també costa. Quan el nostre quatre titular no juga aquest partit, costa. Perquè no som un equip que té 15 jugadors i, si un surt, n’entra un altre i el nivell no baixa. Nosaltres tenim jugadors suficients per competir, però quan en falta algun, ens costa.
També hi ha hagut quarts ofensivament molt bons i d’altres en què l’equip s’ha encallat. És la continuïtat durant els quaranta minuts el que més el preocupa?
A mi em preocupa més no saber què puc esperar del meu equip. Perquè no teníem a disposició la majoria de l’equip, hem tingut moltes lesions, moltes baixes. La primera sensació és no saber on som. I la segona sensació és que aquests jugadors que són nous, com que els jugadors que estaven lesionats no podien entrenar prou amb l’equip, no han pogut arribar al mateix nivell tàctic i d’aprenentatge que la resta de jugadors.
Abans de començar la pretemporada deia que volia un equip més físic. Almenys ha vist aquest salt després d’aquestes setmanes de treball?
Sí, jo sí. Això sí.
S’ha vist voluntat de córrer, carregar el rebot i sortir ràpid al contraatac. És això el que vol veure aquesta temporada?
Aquest és el MoraBanc que jo espero. Ho espero, però estic dient: una cosa és el que jo espero, una cosa és que doni alguns senyals d’això i una altra cosa és què passarà en realitat. Com que no hem tingut tot l’equip, és molt difícil avaluar-lo.
Des de fora s’ha parlat d’un MoraBanc que pot ser molt dur de rosegar.
He de ser molt brut i honest. M’importa un rave el que opini la gent. A veure. Sensacions... Jo no em moc per sensacions. Ja ho vaig dir l’any passat i ho estic dient ara. Jo em moc per fets. La sensació que perdem un partit contra un equip d’Eurolliga... Al final perdem, és una derrota. Són coses que veig aquí a la pista cada dia i veig millores dels jugadors. Nosaltres estem millor, ens estem assemblant més a un equip, malgrat tots aquests problemes que tenim.
Quina identitat busca, doncs? Ha de ser un equip que mantingui el ritme i les possessions del curs passat, però que faci un pas endavant en defensa?
L’any passat, quan jo vaig entrar, l’equip va pujar cinc possessions per partit respecte d’abans que jo hi fos. Vull dir que seguirem aquesta línia. L’any passat jo no estava content amb la defensa que feia l’equip, perquè crec que aquest és el punt que ens va faltar per no patir fins a l’últim moment. Espero que aquest any puguem aconseguir-ho amb fitxatges que potser, en alguna posició, tenen menys talent, però són més físics.
Aquí és on jo vull arribar. Possessions i velocitat de l’any passat, perquè ja es va aconseguir una part de l’atac l’any passat, però aquesta part defensiva i qüestions de rebot, de pèrdues... Tot això que significa la part física que podem millorar. Aquí és on vull arribar.
La plantilla té moltes cares noves i diversos jugadors que no han disputat mai l’ACB. Quant temps necessitaran per adaptar-se realment a la competició?
Hi ha una cosa que res no pot escurçar, i això és el temps. És a dir, hi ha corbes d’aprenentatge, corbes per arribar a una forma òptima, sigui coneixent les nostres coses, sigui coneixent la Lliga o sigui entrant en la forma física, que no es poden escurçar. És a dir, hi ha una corba que s’ha de fer i necessitem tenir paciència.
Ha estat la primera plantilla que dissenya juntament amb Jordi Ardèvol. Com ha estat el procés conjunt per construir un equip amb tantes apostes?
Nosaltres funcionem bé. Sabíem que necessitàvem fer apostes, perquè tots aquests jugadors dels quals estàs parlant, a banda de Kassius, que és un jugador ja contrastat a l’ACB, són jugadors que són apostes. No han jugat a l’ACB i a nosaltres ens semblava que són jugadors que tenen una quantitat de talent. Ara hem de veure si aquest talent que han demostrat en altres lligues el poden contrastar a la lliga més forta de tot Europa, que és l’ACB.
Mentre aquestes incorporacions completen l’adaptació, en els moments complicats, serà important també el paper que han de tenir els jugadors que ja coneixen?
Arribaran moments complicats, t’ho asseguro, perquè no som el Reial Madrid. Tindrem moments complicats. A veure, jo crec que han de ser les dues coses. Han de ser els jugadors que portem, que intentin adaptar-se tan ràpidament com sigui possible, i, d’altra banda, els jugadors que ja hi eren l’any passat, que els ensenyin el camí. Perquè si ens recolzem només en els de l’any passat, tampoc és una cosa bona. Hem d’anar en paral·lel.
James Akinjo ha tingut problemes físics durant la pretemporada. Li preocupa que pugui arribar a l’inici de la Lliga?
Durant totes les preguntes anteriors estem parlant de falta de jugadors. I no en tinc ni idea, perquè aquesta pregunta és per a l’equip mèdic, no per a mi. Quan em diuen: “Zan, pot jugar un quart, dos quarts, juga deu minuts, cinc minuts”, jo segueixo les directrius de recuperació de l’equip mèdic. Però si aquest jugador arribarà o no arribarà, crec que aquesta ja és una pregunta per a l’equip mèdic.
En qualsevol cas, parlem d’un jugador important dins de la seva rotació.
Ara mateix tenim el base titular, el base de recanvi i el quatre titular temporalment fora d’ús. M’importa que estiguin fora d’ús. El nostre capità és el jugador amb més experiència, és un valor segur a la pista, però també és un jugador al qual no he d’ensenyar res, perquè ja ho va fer tot l’any passat. Els altres dos que estan fora, el problema no és només que estiguin fora, sinó que també el seu nivell de coneixement de la Lliga ACB i d’allò que nosaltres volem fer no és el mateix que el dels jugadors de l’any passat.
Kassius Robertson està cridat a assumir bona part de l’anotació. Què li demana més enllà dels punts?
El mateix que a tots. Nosaltres, si volem anar en la direcció que volem anar, és a dir, millorant la defensa, millorar la defensa no pot ser cosa de dos o tres jugadors, ha de ser cosa de tot l’equip. És a dir, encara que Kassius, o qui sigui, pugui aportar anotació, ha de complir amb la seva part defensiva.
Cameron McGriff i Wes Iwundu encaixen en aquest perfil més físic que buscaven. Què poden canviar respecte del MoraBanc del curs passat?
A veure, aquestes són esperances, esperances fent apostes. Vull dir que no és una cosa segura. Jo espero, fent apostes, que això pugui passar. Si ells funcionen com nosaltres pensem que poden funcionar, nosaltres podem guanyar algun partit sense necessitar anotar 100 punts. Perquè l’any passat, per guanyar partits, necessitàvem anotar 100 punts. Jo espero aconseguir això.
Aquesta era, doncs, una de les principals coses que volia corregir?
Això és. Millorar la capacitat física perquè puguem ser més contundents en defensa, però al mateix temps intentar no perdre quantitat d’atacs. Si em preguntes si ho hem aconseguit, repeteixo: no ho sé, perquè no hem tingut tots els jugadors a disposició durant la pretemporada. I el que més em costa és fer una valoració d’aquest equip després d’una pretemporada així.
En clau andorrana, Luka Bottiroli ha deixat bons detalls. Quin paper pot tenir aquesta temporada?
A mi el Luka m’agrada com a jugador. Crec que és futur per al nostre club. I com que és futur per al nostre club, com a exjugador i entrenador, per fer-li bé al Luka, prefereixo no parlar d’ell. És millor no posar-lo en el focus. Això que vosaltres esteu fent ara -no soc jo-, tots els teus companys, li esteu fent un mal favor. I per això jo no vull ser un altre que li posi més pes al damunt i que li dificulti arribar fins on pot arribar.
La temporada passada la permanència no va arribar fins a l’última jornada. Què va aprendre d’aquella experiència que vulgui aplicar des del primer dia?
No perdre la fe. No perdre la fe. Ni jo, ni els jugadors, ni la resta del club, ni l’afició, ni tota Andorra. No perdre la fe, continuar lluitant fins a l’últim moment. Això és el que jo he après.
Ha dit que la permanència és el primer objectiu, però també que l’equip no pot començar el curs pensant només en salvar-se. Què ha de passar perquè aquest MoraBanc pugui aspirar a alguna cosa més?
Doncs que les apostes que fitxem no siguin només apostes. És a dir, que les apostes que fem funcionin. Perquè nosaltres, si volem sortir i fitxar jugadors que sabem que clarament poden jugar a l’ACB, no podem fer-ho, perquè econòmicament no hi arribem. Nosaltres som un club... Paraules del nostre president: el nostre club sempre ha estat un club que ha fet apostes i amb menys ha fet més. Vull dir que aquesta és la direcció en què nosaltres anem. Intentar fer més amb menys. I si això funciona, i si no totes, però sí la majoria de les nostres apostes funcionen, nosaltres podem aspirar a alguna cosa més. Si no funcionen, doncs passarem pel mateix que l’any passat.
L’ACB comença amb l’Obradoiro a casa i després arriben dues sortides contra el Joventut i l’Unicaja. Fins a quin punt és important començar guanyant a la Bombonera?
Una altra cosa que vaig aprendre l’any passat: tots els partits valen igual. No només a casa, no només fora, no només contra l’Obradoiro, no només contra el Reial Madrid. Tots els partits valen igual. Tenim el primer partit contra l’Obradoiro. Si el guanyem, molt bé. Si el perdem, no és la fi del món. Perquè això és una marató, no és un esprint. Estaria bé guanyar el primer i, a més, a casa? Clarament. Contra un equip que acaba de pujar? Clarament. Però no podem dir que és un desastre si no guanyem el primer partit a casa. Perquè si comencem amb aquesta actitud catastròfica, això pesa moltíssim i només frena la millora de l’equip i frena el futur de l’equip.
Què els demanaria als seus jugadors abans de començar la Lliga?
El que demano sempre: jugar com si la vostra vida en depengués. No només els partits que vosaltres penseu, sinó cada dia i cada partit. Donar tot el que teniu. Perquè l’any passat, malgrat la meva sensació -pot ser que jo sigui a la pista i l’afició estigui en un altre lloc, jo no puc parlar de les sensacions de l’afició-, la meva sensació és que, malgrat que nosaltres vam perdre partits, l’entrega de l’equip i la lluita de l’equip hi eren. Jo vull continuar amb això, vull transmetre aquesta energia i vull que juguem com si la nostra vida en depengués.