El servei públic sempre l’ha tingut entre cella i cella. Fer coses, desenvolupar projectes, empènyer. A casa seva no paren mai. I, si cal, empenta un secretari d’Estat. Mandicó és mare de Landry Riba, una de les cares de l’acord d’associació amb la UE. Quedi clar, aquest punt no es toca a l’entrevista. No pas per res. No era motiu de la conversa. Però és clar que Mandicó és europeista com l’associació que ara presideix. Està d’allò més satisfeta de poder liderar l’associació europea d’antics parlamentaris encara que té clar que no és mèrit propi o en solitari.
Lidera una junta, un ‘bureau’ de vuit persones. Encara que divendres, a París, els únics càrrecs que se sotmetien a votació eren el que va obtenir ella, amb el vot favorable de les dinou associacions nacionals que estaven a la reunió, i el del vicepresident de l’organització, un antic parlamentari italià. Presidirà l’organisme durant dos anys i espera empènyer fort del carro.
Presidenta de l’Associació Europea d’Antics Parlamentaris dels estats membres del Consell d’Europa. Felicitats.
Personalment, per a mi, és un reconeixement per al GESCO. Perquè és l’associació nacional del país, que et presenta com a candidata. És a dir, que no és a nivell individual. En aquest cas és el GESCO, que és l’associació nacional andorrana d’exsíndics i exconsellers generals que presenta la candidatura a l’Associació Europea d’Antics Parlamentaris. Per mi tot és un reconeixement al GESCO. Perquè fa anys, que el GESCO existeix a Andorra, des del 2012 que som associació nacional membre de l’associació europea. Ja ens ho havien anat demanant vàries vegades i anàvem dient que no, però arriba un moment que no te’n pots escapar. I aquest cop hem dit: ‘Doncs, val, som-hi, ens tirem a la piscina i endavant.’
Suposo que és una mica rotatori, aquest càrrec?
Sí, sí. És a dir, ara actualment a l’associació hi ha 22 països. Ara n’entraran dos o tres més. Però actualment som 22 països i s’intenta que hi hagi una rotació. Que d’alguna manera vagin passant tots els països per la presidència. I ara, en el cas d’Andorra, ja tocava.
Ara Andorra, a través de vostè, ostentarà dos anys la presidència de l’organització.
Són dos anys, sí. Ja vam fer una reunió el 2013 aquí a Andorra. Hi havia dos delegats per cada país. A l’assemblea general hi pot assistir una persona. És el que diuen els estatuts. Vam entrar el 2012 a l’associació europea i el 2013 ja vam organitzar aquí una trobada. L’any passat vam fer l’assemblea a Brussel·les i no a París, que és la seu oficial. I cada any es planifiquen les activitats de tot el curs. Vam aixecar la mà i casualment el mes de maig, els dies 21, 22 i 23 de maig farem a Andorra el consell-seminari. I es programa un col·loqui per a dos anys.
“La meva elecció per a presidenta és un reconeixement al GESCO. Perquè fa anys, que el GESCO existeix a Andorra, des del 2012 que som associació nacional membre de l’associació europea. Ja ens ho havien anat demanant vàries vegades i anàvem dient que no, però arriba un moment que no te’n pots escapar. I aquest cop hem dit: ‘Doncs, val, som-hi, ens tirem a la piscina i endavant’”
A nivell de feina, que Andorra ostenti la presidència què li suposa?
A nivell de feina és organitzar el consell i l’assemblea general, que en principi és cada any a París. Després es fa un seminari que cada any es fa a un país diferent i aquest 2026 toca a Andorra. I després es prepara el col·loqui que aquest any serà el mes d’octubre a Sicília. Mentrestant es fan reunions del ‘bureau’, que són les reunions de la junta directiva. Però en aquest cas, com que hi ha gent d’un cantó i de l’altre, es fan de forma telemàtica.
Encara bo. S’estalviarà viatges.
Màxim potser alguna reunió al Consell d’Europa, perquè d’alguna manera som una associació que representem els exparlamentaris dels països del Consell d’Europa. Cada vegada que hi ha canvis es tracta d’anar-se a presentar a les màximes instàncies i mirar d’aproximar-nos al màxim a l’assemblea parlamentària. Suposo que algun que altre viatge puntual tocarà. Però no serà allò de viatjar ni cada setmana ni cada mes.
A nivell de GESCO la van proposar a vostè per una qüestió de disponibilitat? Pel fet d’haver estat la primera dona que va presidir l’associació nacional?
El motiu és que des que som membres de l’associació europea sempre he estat anant a l’associació. D’alguna manera jo era la delegada, ja fos amb el Xavier Montané, ja fos amb el Lluís Babi, era la delegada per representar la junta del GESCO a les reunions de l’associació europea.
Li faré un símil potser totalment equivocat. No sé si igual com a França o a Espanya hi ha com una mena de Consell d’Estat amb antics mandataris, si aquesta associació d’antics parlamentaris es podria dir que és el Consell d’Estat del Consell d’Europa.
No, no, no. És a dir, són associacions nacionals, com aquí a Andorra hi ha el GESCO, que en un moment tres persones, representants de tres associacions d’aquestes, van dir-se: ‘potser ens hauríem d’ajuntar’. I a partir d’aquí es va anar creixent. Però no deixa de ser una unió d’antics parlamentaris nacionals que van voler fer quelcom més global. Ara som 22 països i aviat serem 24 o 25 perquè hi ha en llista d’espera per entrar Dinamarca i Islàndia. I Ucraïna. I l’objectiu és recuperar el màxim de països. Al Consell d’Europa hi ha 46 països. Ara estem aproximadament al 50%. Falta per recuperar tot el que són els països de l’Est. Tens Malta, Xipre, Espanya, Itàlia… tens els països del nord que també s’han anat afegint com Dinamarca, Noruega, Finlàndia, Suècia… també eren països que entre ells tenien una associació, tots els països nòrdics. I a poc a poc han anat baixant diguem-ne cap a Europa.
I què defensen?
La democràcia, tirar endavant l’esperit europeu… però alhora es tracta d’una associació apolítica perquè tampoc es fa política amb aquesta associació. No s’adopten decisions polítiques.
Es defensen principis generals.
Exacte. I quan es fa un col·loqui, s’agafa una temàtica i es treballa. Hi ha un ponent i al final hi ha una declaració. I aquesta declaració és la que s’envia al Consell d’Europa, al Parlament Europeu… i cada país en fa la seva difusió a nivell intern. Les últimes estan penjades en la nostra pàgina web.
Els tocarà liderar una mica la propera declaració.
Normalment el que es fa, en el col·loqui, és cercar un tema per treballar-lo i sempre hi ha un país que s’ofereix per treballar aquella qüestió i fer la reunió en aquell país. L’últim col·loqui el vam fer el setembre a França. Suposo que sí que hauré d’estar a sobre de certes coses però no jo estar al cent per cent de tot. Hi haurà les esmenes de cada país… Però no hi ha una responsabilitat directa de la presidència, no és així.
I ja se sap quin és el tema del proper col·loqui?
Del proper no, el decidirem aquí a Andorra.
O sia, en el seminari que faran per parlar sobre democràcia en temps d’intel·ligència artificial triaran el tema del col·loqui.
Exacte. El tema de la democràcia o la diplomàcia parlamentària el tenim sobre la taula dia sí dia també. Són temes recurrents, són de debat i se’n parla bastant en el si de les reunions. I quan es va dir que es faria un seminari a Andorra es va mirar quin tema hi havia sobre la taula. I vam decidir tractar de com pot afectar la intel·ligència artificial a la democràcia. Els pros i els contres. Quins problemes o quins avantatges suposarà la IA per a la democràcia. Anirem bé o anirem menys bé. Ho discutirem.
“El tema de la democràcia o la diplomàcia parlamentària el tenim sobre la taula dia sí dia també. Són temes recurrents, són de debat i se’n parla bastant en el si de les reunions”
I el fet que siguin recurrents aspectes com la democràcia, la diplomàcia parlamentària o l’europeisme és per què cal defensar-los? Per què estan en perill? O simplement perquè són els principis bàsics de l’associació i és una mica el que articula el debat entorn dels antics parlamentaris.
Primer, perquè és la base dels valors de l’associació. Això d’una banda. I, després, perquè vas veient quan hi ha eleccions que hi ha menys participació, per exemple, i et preguntes què està passant. Si la democràcia està en perill, per exemple. I veient com va tot al nostre entorn, ens posem preguntes com a exparlamentaris.
I és més fàcil fer ara política activa o ho era quan ho feien vostès?
És diferent. I, a més, cadascú te la seva experiència en els seus països. El que fem és contrastar experiències. Com cadascú havia viscut certes experiències i com les viu ara. És aquesta una part d’allò més enriquidora.
Posar seny o no n’hi ha tant.
Tan de bo en poguéssim posar més. Tractem qüestions que ens preocupen i que de ben segur que també preocupen els polítics actuals. Les coses es veuen diferents.
A París vostès van presentar un programa per a la presidència.
Sí, un programa que tothom ens va dir que estava molt bé perquè era realista per als dos anys i que va totalment en la línia del que s’està fent. És un programa absolutament continuista. No és pas per anar a trencar absolutament res. En tot cas, hem començat a fer una primera bona feina.
I dins aquesta continuïtat quines són les prioritats que heu marcat?
Jo vaig presentar cinc eixos de treball.
Doncs som-hi, comencem.
El primer eix és recuperar altres països del Consell d’Europa perquè vinguin a formar part de l’associació europea. Aquest és un objectiu continuo de cada un dels presidents. És un objectiu bàsic. Hem de ser més dels que som. Després, donar continuïtat a tot el que són seminaris i col·loquis, però podent fer resums perquè en quedi constància a nivell de la web. Un altre punt és la qüestió de la web, que s’hi ha treballat molt però s’hi ha de continuar treballant perquè sigui realment la imatge de l’associació europea si no també la dels tots països que en formen part. Que sigui realment un centre d’informació interna i externa.
En portem tres. Quart eix?
Una cosa que ha agradat és el projecte de la ‘veu del delegat’. Quan fem reunions parlem amb el que tenim al costat en el moment de l’acte, del dinar o del sopar. Però la informació es queda en aquest nivell. Vaig proposar que cada vegada que hi hagi un consell, hi hagi un espai de temps limitat perquè cada país, cada associació nacional, pugui presentar un projecte o una experiència que estigui duent a terme. I això enriquirà la resta d’associacions. Començarem nosaltres el maig a presentar un projecte amb què estiguem treballant.
I el darrer eix?
El tema del Consell d’Europa. Com continuar tenint relació amb el Consell d’Europa i que puguem ser una mica més visibles en el sí de l’assemblea parlamentària.
“Hem de mirar com continuar tenint relació amb el Consell d’Europa i que puguem ser una mica més visibles en el sí de l’assemblea parlamentària. Hi ha relació però és poca. L’associació europea d’antics parlamentaris no es veu suficient”
No tenen prou repercussió?
Hi ha relació però és poca. L’associació europea d’antics parlamentaris no es veu suficient.
Voldrien incrementar la incidència fins al punt de poder tenir un paper de consultor.
Més que consultors, al que em refereixo és que el Consell d’Europa atorga premis de portes en fora. Llavors nosaltres, com a exparlamentaris, que hi poguéssim jugar algun paper. Per exemple, si hi hagués un jurat, que en formés part algú de l’associació. Són coses que s’han de plantejar. Però ho veig una mica per aquí.
Que el Consell d’Europa els tingui més en compte.
És que, per exemple, tots els parlamentaris en actiu saben que existeix aquesta associació? Doncs no ho sé. Per tant, hauríem de veure de quina manera ens hi podríem apropar perquè ens coneguin i si ens coneixen potser ens demanaran i ens tindran en compte. Ho veig una mica com el treball que hem fet al GESCO de cara al Consell General. El treball que hem fet ‘in situ’ a Andorra. Doncs ara l’associació europea ho hauria de fer cap al Consell d’Europa. Un símil.
Traslladar l’experiència andorrana a Brussel·les o París en funció d’on toqui.
Potser sóc una mica ambiciosa i ja veurem que en sortirà. Però podria anar per aquí, sí. En tot cas, aquests són els eixos que vaig presentar.
En tot cas, feina veig que en té.
Això sí. No sé perquè, però m’agrada complicar-me la vida.