Superada la meitat del mandat, vostès han aprovat la revisió del pla d’urbanisme, però és un dossier que encara no es pot donar per tancat si tenim en compte que els propietaris ja han avisat que ho portaran a la Batllia.
Jo penso que tampoc és ben bé així. Potser sí que hi ha l’Associació de Propietaris de Terres que encara estan intentant posar en dubte el nostre pla, però crec que jurídicament és molt complicat dir que no s’ajusta legalitat vigent. Són projectes vius, que s’han d’adaptar a les situacions, a la cultura de cada generació i jo crec que el que hem fet és fer un pla que determini que el creixement hagi de ser equilibrat en els anys, sostenible i sobretot que mantingui el que s’ha fet fins ara a Ordino, que ha sigut diferenciar les zones habitades de les agrícoles i ramaderes, preservar aquest estil amb un creixement important, perquè aquest pla d’urbanisme preveu un creixement fins a 12.000 habitants. Però això no serà perquè aquests 12.000 habitants serien el pitjors del casos. Anar a construir en zones molt allunyades, però que la llei ens diu que tots els terrenys han de ser urbanitzables.
“El que hem fet és fer un pla que determini que el creixement hagi de ser equilibrat en els anys, sostenible i sobretot que mantingui el que s’ha fet fins ara a Ordino”
Hi ha uns límits, però es pot créixer. No ha crescut massa, ja, la parròquia?
Jo penso que la parròquia d’Ordino, comparat amb les altres, no ha crescut massa. Ha crescut potser sí que els últims 4-8 anys s’han desenvolupat dos plans parcials grans, que és el que ha fet aquesta construcció que tenim ara. Però són dos plans parcials molt concentrats a tocar d’Ordino, a l’inici del coll d’Ordino, que al final l’impacte visual no és gran, l’impacte de mobilitat tampoc és dolent per Ordino perquè a Ordino tenim carreteres sobradament, la mobilitat és bona, el problema és que tots aquests ciutadans viuen a Ordino i treballen al centre. Com molt bé diuen els estudis de càrrega, els problemes que tenim que és estem en un topall límit per la mobilitat de dins de la Massana per poder arribar al centre. Pensem que amb el desviament tot això serà una millora important, tot i dient també que els estudis de càrrega ja han previst el nou desviament i ens diuen que tot i això la previsió és que estem també al límit.
Però és una qüestió que no es pot valorar aïlladament. Més enllà del que pot créixer Ordino, s’hauria de mirar quant pot créixer el país en global, perquè si ja s’està al límit... potser caldria més treball conjunt per afrontar-ho. Si Ordino decideix créixer perquè no té problema, però després no es pot travessar el país, com ho fem?
Sí, llavors el problema el tenim tots. El problema és de país, totalment d’acord. Nosaltres hem de saber mantenir el que hem sigut sempre, una parròquia de muntanya, reserva de la biosfera, una estació d’esquí, natura i sense perdre el nostre passat amb la ramaderia que són els jardiners de la nostra parròquia. Quan parlo d’aquests 12.000 habitants, voldria dir que hauríem de desenvolupar el que és insostenible, però pel que diu la llei, tot el sòl privat s’ha de poder construir si no és en zona de risc d’allaus o de despreniment de pedres, però amb la planificació del pla d’urbanisme canvia.
Com?
En haver baixat molt l’índex d’aprofitament fa que si hi ha una part de propietaris, una part de promotors que volen especular, volen créixer o treure molt rendiment dels seus terrenys, el pla d’urbanisme els limita molt. Això és bo perquè les generacions que vinguin tinguin potestat per poder desenvolupar. Hem creat zones de protecció, zones agrícoles on els metres edificables es poden traslladar on hi ha els serveis i preservem les zones de natura, és fórmula de desenvolupar la nostra parròquia que es quedarà en molts plans d’urbanisme i crec que es tindrà en compte en futurs plan d’urbanisme que es puguin estar modificant. A més, si Ordino necessita créixer més en habitants, o ha de desenvolupar-se més perquè ha d’activar més l’economia, sempre podrà jugar amb la parcel·la mínima, que va pujant o baixant l’aprofitament de construcció o índex de sostre de cada parcel·la. Movent una xifra d’una parcel·la mínima, pujant metres, de 12.000 habitants pots passar al doble.
Uf!
Ara sembla que tenim por, però probablement encara s’haurà de reduir més, potser d’aquí a sis anys, de 12.000 encara hauràs de reduir. Per tant, quant abans puguem reduir per trobar l’estabilitat, a la llarga tots podrem aconseguir preservar els nostres terrenys i poder-hi fer un aprofitament per poder-hi viure, per poder-hi fer una casa, un edifici per tenir un rendiment econòmic com havien conegut dels pares i dels padrins.
Deia vostè que Ordino es caracteritza per la natura, pel paisatge, per una activitat ramadera... Realment es podrà preservar tot això?
Sí, jo crec que sí. Aquest pla d’urbanisme s’ha encarat molt en aquesta línia, fent aquests verds privats i zones de protecció que s’han fet allà on en aquests moments hi ha molta activitat agrícola i ramadera i això no ho podem deixar de potenciar. I crec que aquest pla d’urbanisme el que ha fet és premiar que Ordino es pugui mantenir. Si em poso el barret de ramader o de propietari és cert que si en el meu terreny abans hi podia fer tres cases ara n’hi puc fer dues. Però què prefereixo? De tres fer-n’hi dues, però que al meu voltant es mantingui amb aquest estil ramader, amb aquesta biodiversitat i amb aquests camps de dall i aquest bestiar peixent a la nostra vall...
O perdre-ho.
A Ordino hi ha una gran massa de famílies del sector primari que també creuen que ara s’havia de rebaixar l’índex, la volumetria, s’havia de reduir construccions i havíem de trobar una fórmula perquè l’especulació no fos ben vista i no es potenciés la destrucció de la nostra parròquia. I totes aquestes famílies que estan molt lligades a aquest sector, volen treballar, volen poder deixar el que els han deixat altres generacions, això sí, si s’ha de fer una construcció ramadera, si han de fer una casa, un xalet pels seus fills perquè puguin viure i tinguin les mateixes possibilitats que han tingut ells, que ho puguin fer. I aquest pla d’urbanisme, encara que hi hagi qui digui que això no és possible, no és veritat. A les zones més restrictives, a les unitats de zones de protecció, amb mil metres de terreny pots fer una caseta amb 180 metres de sostre. Per tant, quan es diu que amb mil metres no es pot fer res no és veritat.
“Estem buscant maneres per encara potenciar més el turisme i l’oci que puguem tenir a la parròquia”
A Ordino hi viu molta gent però la majoria treballen a fora. Què es pot fer per generar més activitat i que la gent pugui viure i treballar aquí?
És la casuística i la sort que tenim a Andorra que de la ciutat a la muntanya són 15 minuts de trajecte amb cotxe. Estic d’acord que la gent no treballa aquí, la major part són gent que treballen a 15 minuts d’Ordino, però és veritat que a l’estiu, quan el dia s’allarga són famílies que fan esport, surten a la muntanya, gaudeixen de la nostra parròquia, tenim la ruta del Ferro, tenim la vall de Sorteny, tenim uns pics extraordinaris, són habitants que valoren molt el medi que tenim a la parròquia... Dit això, sí que hem de fer coses, sí que hem de continuar potenciant... El comú ja mira de fer, dins de les seves possibilitats, el que pot. Apostem molt per la natura, cada dia apostem més per la gestió forestal, manteniment dels camins de muntanya cada vegada hi som més a sobre, senyalitzacions, ruta del Ferro, Sorteny, durant l’hivern hem intentat trobar la dinamització fent la Cota 1.300, fent el Cercle Màgic, tot això ens està donant resultats. Els privats també ens van seguint, alguns més que altres, però s’ha de dir que cada dia tenim restaurants que aposten més per la qualitat, hotels que també aposten per la qualitat i crec que en aquest sentit estem pujant esglaons. Cada dia estem millorant. Què hem de fer un pas més? Ho sabem, ho treballem i estem buscant maneres per encara potenciar més el turisme i l’oci que puguem tenir a la parròquia. A més, Ordino aposta per l’esport i crec que això també ha donat aquest potencial de resident que aposta per viure a Ordino.
Quines grans inversions queden pendents pel que queda de mandat?
Pel que fa a inversions que ja hem iniciat, la que més diners ens costa és l’aparcament de la Plana dels Camps. És un aparcament de més de mil metres quadrats i intentarem encabir vehicles, zones de descans i aparcament per a autocaravanes perquè és veritat que tenim part de la població que té aquesta problemàtica. I al costat d’aquest aparcament hi va un parc d’uns mil i escaig de metres. Serà un parc cívic, amb camins de terra o grava, amb jardins, ombres, bancs... Aquesta és una inversió de dos milions d’euros que es va començar la setmana passada. Després tenim en curs l’embelliment de la Clota Verda, que era molt necessari. La Clota Verda va ser una de les primeres urbanitzacions fetes a Ordino on les voravies no complien, les amplades no eren les escaients, era tot bastant desastre. Crec que viure a Ordino en una urbanització així no és la voluntat del comú ni dels seus ciutadans. Aquí invertim uns 800.000 euros i estarà acabat en un parell de mesos.
Les obres segueixen el calendari previst?
Sí i aquest embelliment acabarà embrancant amb l’aparcament de la Plana dels Camps, perquè és l’aparcament que també ha de donar sortida a la falta de pàrquing en aquesta zona després de perdre el que hi havia a sota de la carretera. Tot i que el nou aparcament no el substituirà ben bé, perquè la gent de la part baixa el tindrà una mica lluny, però hi haurà una sortida.
I hi ha opció de fer algun aparcament més a la part baixa de la Clota Verda, per exemple?
Nosaltres no hem deixat mai de treballar per poder recuperar aquell aparcament. De tant en tant tenim contacte amb la família i som conscients que tan aviat com puguem, si és que podem, tornarem a donar servei d’aparcament a la part baixa de la Clota Verda.
Amb quina fórmula?
Podria ser amb un contracte de lloguer o amb una cessió anticipada. Seria una mica més avall del que hi havia abans perquè allò ara ja està construït. Els propietaris tenen interès d’anar treballant tot aquella unitat d’actuació però, com dic, nosaltres, de tant en tant, quan podem o per telèfon, o via reunió, estem treballant intentar tenir una cessió anticipada perquè ciutadans d’aquella zona puguin gaudir del que tenien a l’inici de mandat.
L’aparcament és un dels reptes que té la parròquia. Costa aparcar!
Quan construeixes un habitatge, fins ara el pla d’urbanisme demanava una plaça de pàrquing per habitatge i ara ja en són dues. Però és cert que no és suficient, també tenim el Centre Esportiu i en moments el Prat de Vilella està ple. Però a Prat de Call que hi havia autocaravanes en pupil·latge hem recuperat unes places que feien falta. Que en necessitem més? Sí, però amb el de la Plana dels Camps, tot i que no és una zona molt cèntrica, sí que queda entremig del Coll d’Ordino, on s’està creixent, de la Clota Verda, on falta un pàrquing, i no és lluny del centre d’Ordino, per tant, crec que donarà molta tranquil·litat.
“No hem deixat mai de treballar per intentar tornar a donar servei d’aparcament a la part baixa de la Clota Verda”
Més inversions.
A Ordino hem iniciat també la reforma de la plaça de l’edifici La Font, una part de coberta del CEO i la xarxa d’aigua. L’estiu passat vam fer un tram de la xarxa al coll d’Ordino, des de la rotonda d’entrada d’Ordino fins més amunt del Prat Gran, on es va desdoblar la línia, per tenir una línia de transport i una de distribució. Es va aprofitar per fer el residual vist que s’està creixent molt a Terres de Nicolau i s’ha posat un tub més gran. Tot això se’n va anar a 800.000 o 900.000 euros.
Obres d’aquelles que no es veuen però que són importants.
Totalment. Jo penso que aquí nosaltres ens estem avançant, ja vam començar a finals del mandat passat. No tenim una xarxa que sigui molt, molt vella, però des d’Ordino fins als dipòsits de Llorts i Arans hi ha molts bars de pressió. Llavors, aquí baix, el tub està molt castigat i per això els assessors ens van recomanar començar a canviar la canonada des de baix fins a dalt perquè si en algun lloc, mentrestant, es fes malbé ja tindríem la nova per poder continuar subministrant.
I queda algun tram per fer?
Sí, aquest any hi ha adjudicat el següent tram, des de la rotonda d’entrada d’Ordino i arribarem fins al cementiri, a prop de Sornàs. Això ja està adjudicat i ara estem preparant el concurs per la fase que també faríem a final d’aquest any, que aniria fins abans d’arribar a Ansalonga. Per tant, creiem que amb un plurianual de quatre anys més podríem arribar als dipòsits d’Arans i ja garantiríem aquesta nova xarxa dimensionada pel creixement que es preveu i amb la garantia que tenim un tub directe des d’Arans fins a l’hotel Babot i després tenim la línia paral·lela que és la de distribució. Per què dic això? Perquè si hi hagués qualsevol fuita o pana, el fet de tenir una línia de transport amb dos dipòsits, podríem alimentar els dos costats. Per tant, donaríem una garantia d’aigua a Ordino excepcional.
Què més?
Tenim una partida també important per l’enllumenat públic, perquè aquests anys ens hem trobat amb molts problemes de curtcircuits, ens salten fases i tot això ho estem treballant i hem previst una partida per a les zones més problemàtiques per començar a canviar xarxes d’enllumenat públic. Una zona és l’Anglada d’Ordino i l’altra zona que li donarem prioritat és a Llorts, una part del poble. A banda, una de les inversions més grans previstes és la construcció de la nau per fer biomassa i subministrar-la al CEO. Si tot va bé, aprovarem el concurs en la propera sessió de consell de comú. Tenim moltes coses més i un dels objectius que tenim és dins de les nostres possibilitats pressupostàries, invertir una mica a cada quart.
Digui.
Per exemple, al nou parc caní de Sornàs hi hem fet també una zona més professional, que és una zona tancada on hi haurà encara més objectes destinats a professionals, que hi podran entrenar els cossos especials, bombers i policia, i els ciutadans que ho sol·licitin. S’ha d’acabar de valorar, però la idea és fer-ho amb una zona tancada i que hi hagi una llista de reserves perquè ha de ser una cosa no tant d’oci sinó més de professional. També com a gran projecte hi ha l’embelliment del nucli antic de la Cortinada, que ja hem adjudicat una fase i l’altra fase l’adjudicarem a principis de l’any que ve. En total ens n’anirem a uns 500.000 euros. I finalment, també tenim una partida important per renovar els parcs esportius de la parròquia. Per exemple, una reforma integral a Prat de Call amb una partida de 200.000 euros, també renovarem el terra del camp de futbol de la Covanella, a la Cortinada també farem manteniment al parc i un parc que és molt important que hem de refer, on cal fer un manteniment important, és al camp de futbol de Llorts. Aquest camp de futbol fa molts anys que no s’utilitza perquè s’ha arrencat el terra i aquí tenim prevista una partida per començar la reforma ja.
Pel que fa a la mobilitat, acaben d’estrenar els canvis de la línia L7, que ara arriba a Ordino. Amb això s’acaba ja el conflicte que es va iniciar amb la reordenació de les línies?
Estem molt contents i penso que sí que ja s’ha acabat la polèmica. Hem trobat l’equilibri, hem doblat els serveis a Ordino i hem aconseguit que una de les dues línies arribi a la Cortinada que és el poble més habitat després d’Ordino. I en contrapartida, el fet que l’L6 pugui arribar a la Cortinada, fa que al bus parroquial li haguem pogut allargar el trajecte.
Funciona aquest nou sistema?
Sí, potser els horaris s’han d’acabar d’ajustar, pel que ens han dit alguns ciutadans. Però el fet que pugi l’L6, totes les parades que hi ha entre la Cortinada i Ordino, el bus comunal ja no es para perquè ho fa l’L6, i amb el temps que guanya aquí pot fer el bucle coll d’Ordino, Ordino, escoles, Tòpic i torna cap al Serrat. Per tant, el bus parroquial dona servei a tota la parròquia. N’estem satisfets.
“La temporada d’esquí ha anat bé, millor del que esperàvem i a principis de març ja parlem de beneficis”
Govern ha tret a concurs el concurs per la segona fase del Casamanya, però es va tard. Com ho valoren?
El problema és que avui dia el cost de les obres és desmesurat, ens hi trobem totes les administracions. Perquè no podem parar la màquina, perquè en realitat no és el moment de fer grans inversions en construcció. Però la conjuntura ens ho demana, per tant, hem de trampejar-ho, hem de treballar i mirar de ser el màxim d’eficients amb el que tenim. L’estimatiu del Casamanya és que havia d’estar aquest any i si tot s’alinea amb el concurs que s’ha convocat, seria una obra de 18 mesos. Ens n’aniríem a finals de 2027, a final de mandat. Però bé, la qüestió és que l’hotel ja ha agafat forma, de ser un edifici bastant abandonat ha passat a una fase exterior amb una reforma important.
Sobre l’estació d’esquí. Hem tingut un hivern de molta neu, amb algunes dificultats a la carretera, però la previsió de tancament de temporada és bona?
Sí. La temporada ha anat bé, ha anat millor del que esperàvem. A l’inici es va poder fer el pont de la Puríssima que la temporada anterior no s’havia pogut fer per falta de neu. Estàvem en una xifra molt més alta de venda de forfets i per tant, ja teníem cert avantatge. El fet de tancar una setmana per mal temps i la mala sort dels caps de setmana que ha fet mal temps ens ha fet reduir la venda de forfets, però ho hem pogut amortir amb restauració, lloguer d’esquís, tot el producte d’escola d’esquí que s’ha millorat, i això ha fet que estiguem en xifres un pelet millor que l’any passat. A principis de març estem parlant ja de beneficis. Estem satisfets i una dada que és molt bona és que el primer cap de setmana de març vam fer rècord històric de nombre d’esquiador a Arcalís. Crec que en un cap de setmana amb tanta neu al Pirineu, amb neu a totes les estacions i amb unes condicions espectaculars, que Arcalís, a la vall d’Ordino, una zona on cal anar expressament, bati el rècord, crec que és una super bona notícia de la bona feina que es fa a l’estació.
Justament li volia demanar, ara que ja ha passat un temps, si estan satisfets amb l’entrada a l’accionariat de Saetde i la gestió que fa de l’estació.
Estem satisfets sobretot perquè estan invertint a l’estació. Pesa més el fet d’innovar, de millorar, d’invertir en neu artificial, de ser capdavanters amb la neu, que no pas fer beneficis. Això vol dir que Secnoa, amb el seu soci que és Saetde, creuen en Arcalís, molt. Una estació salvatge, de les més altes dels Pirineus, amb un encarament nord i atlàntic que fa que quan no tindrem neu a Arcalís els altres ja farà dies que hauran hagut de plegar.
Abans d’acabar algunes qüestions més polítiques. Temes com el POUP creuen que els poden acabar passant factura política?
A mi no em preocupa. Jo penso que no, jo penso que és una qüestió de responsabilitats. El comú d’Ordino, a finals del mandat passat i a principis d’aquest, va ser responsable i va agafar les regnes per entrar una modificació excepcional al pla d’urbanisme perquè estàvem veient que se’ns escapava de les mans. Entraven projectes de promocions que per ara s’han pogut parar durant quatre anys, ara podran tornar a reprendre però amb una ocupació molt més baixa, amb unes construccions molt més adaptades, molt més separades. Ha sigut responsabilitat. Si ens passarà factura? Probablement aquella persona que tenia previst fer un edifici amb un aprofitament del màxim del que li preveia la normativa del POUP d’aquell moment i ara li han baixat a la meitat, possiblement no hi estarà d’acord, però nosaltres estem aquí per tots els ciutadans i pel benestar i per salvar la parròquia. I quan hem de prendre decisions les hem de prendre per la majoria de la gent, no només per uns.
“S’han pres mesures amb la inversió estrangera, tot i que jo, personalment, penso que en aquests moments s’ha de ser encara més restrictiu”
Moviments com Concòrdia, pensen que pot començar a treure una mica més el cap a la parròquia, sobretot pel discurs que tenen a nivell urbanístic?
A veure, Concòrdia són un partit polític que tenen aquesta etiqueta de voler preservar i no voler perdre l’Andorra que hem conegut tots. I cap partit no vol perdre el benestar del seu país. Quan estàs al capdavant de la política i has guanyat unes eleccions i has de manar un país, has de prendre decisions, de vegades no és tan fàcil, per casuístiques de cada moment que es viu. A vegades cal prendre decisions que no acaben d’agradar, però jo crec que aquí s’estan fent els deures, jo crec que el Govern, per fi s’ha adonat d’aquest creixement ja escapat de les mans, val més tard que mai. S’han pres mesures amb la inversió estrangera, tot i que jo, personalment, penso que en aquests moments s’ha de ser encara més restrictiu perquè ara ens hem d’asseure, hem de posar les bases del país, tenim molts projectes aprovats als comuns, moltes urbanitzacions començades, molt solars i no ens la podem jugar. Hem de veure quan tots aquests edificis estiguin habitats si Andorra pot continuar creixent així, que jo crec que no, llavors seria irresponsable continuar creixent amb inversió de fora desmesurada. Crec que en som tots conscients i una mica la demanda de Concòrdia encara ho és més, però clar, probablement si DA estigués a la minoria també portaria les polítiques de Concòrdia.
I el futur d’ACO segueix lligat a Demòcrates?
Jo crec que a ACO hem estat sempre còmodes amb DA, penso que amb les mesures que s’estan prenent últimament que és començar a restringir la inversió de fora, intentar tornar a buscar l’essència de país que tots hem conegut, pensar en la biodiversitat, pensar en preservar... Per resumir, amb DA hem tingut moments que hem pogut estar més o menys d’acord però en aquests moments estem en un moment còmode. Tenim les consellers que representen Ordino al Consell General on estem treballant projectes pels dos punts negres de la carretera general, per exemple, Govern s’alinea amb nosaltres, ens dona suport. Amb el tema del sociosanitari també el tenim al costat, han posat a disposició uns terrenys, hem tingut converses amb el cap de Govern, amb les conselleres d’Ordino i crec que anem en una línia còmoda, unificada, més bé que mai.
No s’albira una separació de camins.
No, jo penso que no, però quan arribarem a una campanya cadascú posarà el termòmetre. Les persones que hi hagi a DA faran molt perquè ACO decideixi si continua amb DA o no. Ara és una cosa que no ens la plantegem. El que sí que està clar és que nosaltres no ens casem amb ningú. Si al moment que estiguem en campanya veiem que podem anar millor i que podem aportar més a Ordino i que ens ha de representar més a Ordino, es decidirà el millor per la nostra parròquia i pel rèdit electoral.
I Eduard Betriu vol repetir?
Ostres! És una cosa que no em plantejo. És una etapa de la meva vida, he fet quatre anys de conseller, de moment dos anys i mig de cònsol menor, estic molt satisfet del que he pogut fer, he treballat intensament per la parròquia... Hem estat propers a tothom, el màxim possible, la porta del comú està oberta a qualsevol ciutadà que necessiti veure’ns a mi o a la cònsol, estem aquí per donar la cara a tothom, per escoltar a la gent, per fer valdre les normatives i flexibilitzar-les dins del màxim de sentit comú possible. I jo, dit tot això, estic tan abocat a tot això, que ara plantejar-me a tornar-me a presentar, no es un plantejament que faci. El meu plantejament és acabar la legislatura havent donat el màxim de mi, i un cop hagi passat això, ACO i jo i l’equip que tenim ara, perquè al final no soc jo, decidirem les millores persones que han d’anar al capdavant del comú. I si se’m planteja, serà una cosa que hauré de decidir.