Ha revalidat el títol de pilot de l’any amb més del 30% dels vots. Què significa per a vostè aquest reconeixement ara, després d’uns anys ja consolidat a l’elit?
La veritat és que és un orgull perquè no és una cosa que puguis guanyar per tu sol, t’han de votar. Per tant, vol dir que la gent valora la feina i que t’estima d’alguna manera.
El 2023 va ser la primera vegada que rebia aquest premi. Nota diferències en com el viu ara respecte a aquell moment?
Fa dos anys va ser una temporada que pensava que, fins llavors, seria el meu millor any. El 2025 ho he millorat i, sincerament, no pensava que fos jo. Perquè la gent deu pensar: “aquest ja ha tingut molts premis”, ja ha guanyat un cop, havia fet pòdium amb trial, amb enduro i als Gladiators. És a dir, a totes les disciplines ‘off road’ que es fan a Andorra. I no m’ho esperava del tot, la veritat.
Hard Enduro. Ha acabat tercer al Campionat d’Espanya. Quin balanç fa global de la temporada?
Molt millor. Ha estat una temporada amb alts i baixos, però els alts han estat molt més alts. Fa dos anys només vaig aconseguir fer un podi al Campionat d’Espanya i enguany hem estat a totes les curses menys a una. Això demostra que anem millorant i et dona confiança per seguir endavant. Aquest curs ha estat més esperat. He estat més regular i he anat controlant una mica; fins i tot en alguna cursa m’he pogut permetre guardar punts per no arriscar.
Destaca, doncs, la seva capacitat de gestió. Creu que aquest és un dels punts forts que ha desenvolupat últimament?
Sí. De petit havia competit molt en esquí. Després, en esquí de muntanya, on vaig estar a la selecció, i la veritat és que no era una persona molt forta físicament. Però tot el que era tècnicament controlable ho portava sempre al mil·límetre. Això et fa ser estratègic. A l’enduro també compta no voler arriscar si no és necessari. És un dels meus punts forts, sí.
Ha tornat a guanyar els Ice Gladiators. Què té aquesta competició que la fa tan especial per a vostè?
Al final, jo visc a Ransol, un poble d’alçada. La neu, durant l’hivern, és el nostre pa de cada dia. I això és la disciplina mare, per mi. Tot el que sigui neu... L’any que ve, el meu germà intentarà fer un campionat de motos de neu aquí a Andorra, perquè han entrat a la junta de la federació i a la del motoclub de neu. Tot el que estigui relacionat amb neu i gel m’encanta. I la veritat és que és un campionat únic. Al centre d’Europa no es fa enlloc més. Només es feia un campionat a França, però s’ha deixat de fer. Ve gent de nivell. A Andorra, en ‘off road’, és un dels pocs esdeveniments en què venen molts estrangers a competir, més del 50% dels inscrits, i això demostra que hi ha nivell. Quan estem cinc persones a una dècima, demostra que poc més ràpid es pot anar.
Ara esteu plantejant aquest campionat de motos de neu i precisament vostè treballa en el lloguer d’aquestes motos. És una disciplina en què podrà dominar.
Sí, sempre hem tingut motos de neu a casa, però fa quatre anys vam comprar uns kits que es poden posar a les motos d’enduro. Això és el que jo venc. Però és una experiència més tècnica. És a dir, has de ser pilot prèviament. No és un típic lloguer. Al final, nosaltres el que intentem és recuperar la inversió que hem fet amb aquest lloguer. No és un negoci com a tal; sí que està tot legalitzat com si fos una gran empresa, però és un negoci entre nosaltres.
Sempre defensa que els Ice Gladiators són un tresor. Té la sensació que el motociclisme andorrà els valora prou?
A veure si aquest any, que ha canviat la junta, canvia la cosa, però fins ara no. És una disciplina que cada cop anem a menys. Cada cop hi ha menys aficionats; la gent és més sensible amb les muntanyes i costa molt. Nosaltres sempre intentem anar-hi a la tarda, quan ja no trobes gairebé ningú. Anar per zones on saps que no et trobaràs gaire gent fent esquí de muntanya... Intentem respectar molt tot el que és l’entorn ambiental, els turistes, excursionistes... Però tot i així, avui en dia, un pilot d’‘off road’ està molt mal vist.
Amb els anys, en què diria que ha evolucionat més: en la part física o la part mental ha anat guanyant pes?
L’any passat, la part mental cada vegada anava a menys. Vaig arribar a un punt en què no sabia per què no rendia. Jo entrenava molt, pensava en com fer les coses millor, tant físicament com tècnicament. Sempre intentava tenir la moto al màxim. I la veritat és que ho aconseguia, tenia motos que funcionaven molt bé. Però no em sortien les coses. Fins fa un parell d’anys, la millora va ser física i tècnica. I ara, de l’any passat cap aquí, he agafat confiança, he cregut en mi mateix, i és quan les coses han anat sortint bé.
En curses tan exigents, què pesa més: atacar o saber esperar el moment?
En les curses de Hard Enduro s’ha de saber gestionar. A partir del moment que comences a tenir una acumulació de cansament, el nivell ja et baixa molt. Si vols atacar des del principi, arriba un moment que ja no és perquè estiguis cansat, sinó perquè tècnicament no puges els obstacles que t’han posat, o baixant caus. Tens més risc de trencar la moto, cada cop que l’has d’aixecar encara et canses més... És una cadena.
Quin paper creu que té Andorra dins del món del Hard Enduro actualment? Podria haver-hi més gent com vostè?
Aquí a Andorra hi havia pilots bons, la veritat. Però han deixat d’anar en moto perquè a Andorra està molt perseguit. Quan volem entrenar hem d’anar a àrees específiques, i això suposa com a mínim dues hores de cotxe per entrenar: una d’anada i una altra de tornada. Llavors dubto molt que surti molta afició. Pot ser que surti algun pilot, això mai se sap, però serà complicat. Jo crec que anem a menys en el món del ‘hard enduro’ i no hi ha massa ajuda administrativa quant a gestió ambiental perquè això pugui tirar endavant.
Aquest 2026 coincideix amb el canvi de junta amb l’entrada de Joan-Patrick Lasmolles. Ha pogut parlar amb ell d’aquesta qüestió? Què els trasllada per promocionar més els pilots i per gestionar aquesta problemàtica?
Amb ell som amics i la veritat és que aquesta problemàtica ja ha sortit en converses anteriors que ell sabés que seria president. Crec que és una persona que coneix molt el món, té molt seny, entén les dues parts: la part del pilot i la de l’excursionista o l’administratiu que controla aquesta gent. Tenen projectes molt ambiciosos, volen fer una espècie de llicència verda perquè es limiti la gent que no fa bé a la muntanya. Tu pots entrenar, passar-t’ho bé, respectar l’entorn i la gent, i tots contents. I després hi ha gent que, evidentment, no ho respecta. Però això passa en totes les disciplines, no només amb la moto. També hi ha excursionistes que, quan es mengen una barreta, tiren el paper a terra. I això no va bé. Farà molt bona feina, és una persona amb molts valors. I esperem que el deixin fer. Perquè pots tenir moltes ganes, però al final, si no t’escolten, tampoc serveix de massa.
Li sembla una bona idea aquesta llicència verda?
Ho trobo molt bona idea perquè és una manera de controlar tota la gent que va a la muntanya i de col·laborar, perquè evidentment una moto hi ha vegades que afavoreix el camí perquè el neteja, però hi ha altres vegades que deixa marques on no n’hi hauria d’haver. Aquests diners aniran destinats a reparar aquestes coses.
Lasmolles destacava la seva visió empresarial com a punt fort de la seva candidatura i obria la porta a establir nous vincles, per exemple, amb l’Automòbil Club (ACA). Pot servir això per incrementar el seguiment o el reconeixement del motociclisme andorrà?
Sí, evidentment. Ara ja estem parlant amb ells per una disciplina diferent que no he tocat mai, la velocitat. Nosaltres en asfalt no competim; fins i tot em fa una mica de por agafar una moto en asfalt perquè pot haver-hi mil coses que et fan caure i no ho controles. Però evidentment serà un punt a favor que hi hagi motociclisme als esdeveniments automobilístics. Tindrà més repercussió, sobretot per la federació: més pilots, llicències... Això ens afavorirà a tots.
Especialment en un país on cada cop més motociclistes professionals, de MotoGP i altres categories, s’hi estan establint. S’han d’aprofitar aquests actius?
Sí, evidentment. Si tens un pilot d’aquests que ve a alguna cursa i en fa publicitat, millor. Ells tenen molts seguidors, gent que els coneix, i és com una publicitat gratuïta. Si es fa un campionat amb pes i ben fet, segur que funcionarà i ens anirà bé.
Mirant endavant, es marca objectius concrets -resultats, campionats- o prefereix plantejar-ho veient la seva evolució?
El Campionat d’Espanya, de moment, no existeix. Hi ha hagut un canvi a la federació i no s’està fent. Si es fa, evidentment, hi participaré. M’hauria agradat participar al campionat sencer de França, però per feina no he pogut ser a la primera cursa. I després, totes les del món que siguin assequibles per a mi.