Cerqueda defensa la necessitat de ser molt curós amb el sòl privat. Avisa que, ara mateix, és un recurs escàs. I que sobre aquest s’haurà de bastir el creixement del futur. No només d’habitatge, que també, sinó també de tota una sèrie d’infraestructures clau. Per això, defensa que, sobretot, cal una planificació clara i ben dirigida, en la qual puguin participar tots els actors. En això serà clau, al seu entendre, l’impuls d’un òrgan nacional que pugui marcar les directrius a seguir.
Més enllà d’això, tampoc amaga el desencís que entre bona part dels integrants de l’associació ha generat el pla urbanístic d’Ordino, ara ja a la Batllia via nombroses demandes. I, per això, fa una crida a la resta de comuns que tenen en l’horitzó la revisió dels seus POUP perquè no segueixin una línia similar. Demana, sobretot, que se’ls escolti “amb orella activa”.
Amb quins objectius i línies mestres agafa la presidència de l’APTA?
La gran sort és que la junta no ha canviat; només els caps visibles. Després hi ha tota la resta, que són dues persones per parròquia perquè cadascuna té les seves especificitats. La majoria ha continuat i és d’agrair, primer que s’hagin quedat i, després, que donin suport a la direcció, que ens facin costat, perquè estem en un moment difícil pel tema de l’urbanisme i pel desenvolupament del territori en general. Ara que tenim veu, si més no una mica més de la que teníem fa uns anys, és d'agrair que la gent continuï, perquè veuen que hi ha un problema i que hem de defensar mínimament el punt de vista dels propietar9is de terres.
Quines són les prioritats?
Continuar tenint veu amb aquestes reflexions. Ara estem en una cruïlla, amb la modificació de la LGOTU, tot el problema de l’habitatge i el debat sobre el creixement econòmic. Sempre hi ha una repercussió directa en el desenvolupament del territori per fer conviure tota aquesta gent i per absorbir aquest creixement econòmic. Ràpidament, hi ha un impacte sobre les terres on s'han de bastir l'Andorra del futur. Hem de tenir més veu. L'objectiu és mantenir aquesta constància, aquesta relació amb les autoritats polítiques que són les que decideixen i fer sentir la nostra veu. Una associació no té cap altre objectiu que reivindicar una mica la nostra visió i sobretot que ens escoltin, que no sempre ha sigut així a Andorra. Les terres andorranes que, repeteixo, són parcel·les de terrenys que es poden urbanitzar però que encara estan verges, però que tard o d'hora es poden urbanitzar, han sigut sempre les grans oblidades de la reflexió que es fa ara.
“Val la pena fer una reflexió sobre l’escassetat de terrenys perquè en queden pocs i hem de fer un ús molt racional i molt ben fet del que pugui quedar, perquè si es fa malament a partir d'ara, ja no podrem tornar enrere”
L’associació, en percentatge de terreny, què representaria segons els seus associats?
70%, que correspon a 71 membres. Representem el 70% del sòl privat del país no urbanitzat. L’urbanitzat ja no entra en l’associació.
Vostès no representen edificis sinó parcel·les...
Exacte.
Hi ha qui té la sensació que el que defensen és poder continuar construint, aprofitar-les al màxim, en un context o, justament, es parla d’un creixement massa elevat...
Això és un error de constatació. No som forçosament una entitat que té ganes de construir per construir. Al contrari, volem conservar. La filosofia general, raó per la qual una de les nostres propostes és mantenir i fer prevaldre les zones agrícoles, és preservar aquests terrenys rurals, agrícoles, però que entrin dins l’equació de l’urbanisme de demà. Als propietaris els deixem que facin el que vulguin amb els seus terrenys. Si volen vendre, si volen construir, que ho facin; però no és el cas per a la gran majoria. Ara ens hem adonat que hi ha una escassetat d’aquestes terres. Podem calcular un 4% o 5% de terreny andorrà encara urbanitzable. Això representa entre 20 i 25 quilòmetres quadrats. És com un quadrat de 4 o 5 quilòmetres de costat i allà s'ha de bastir tot el futur urbanístic d'Andorra.
Per fer una comparació: més petit que Barcelona...
Imagina. Doncs en aquest quadrat s’han de bastir vials, serveis públics, guarderies, escoles, zones verdes, potser fins i tot un hospital... I després potser les promocions o potser res, ramaderia. És petit, al final. I per les generacions futures aquí hem de bastir el futur d’Andorra. Val la pena fer una reflexió sobre l’escassetat i ja era hora que ens escoltessin perquè d’aquests terrenys en queden pocs i hem de fer un ús molt racional i molt ben fet del que pugui quedar, perquè si es fa malament a partir d'ara, doncs ja no podrem tornar enrere, si és que no fas enderrocar immobles, que seria absurd. Aquesta consideració que volem construir no és cert, que quedi clar; sí que volem una certa garantia que les terres no són una joguina, un paràmetre econòmic que pugem o baixem, on ara pots construir o no en funció de si hi ha necessitat d’habitatges. Els propietaris són sempre l'últim recurs a l'hora de graduar l'economia segons les necessitats, i això no és el que volem.
“Hi ha una certa urgència perquè la visió de l’urbanisme del país, que és petit, es faci de manera global”
Ja hi ha sobre la taula el dictamen sobre com s’ha de modificar la Llei del sòl. Quina valoració en fa?
S'ha d'agrair que el Consell General ha volgut escoltar tothom. Això és un punt molt important i tant de bo continuï sent així, no només amb el tema urbanístic sinó amb d’altres també d’importants com la salut o la CASS. És important que hi hagi sempre aquesta constant voluntat de fer participar tothom. Pel que fa al resum del dictamen, veiem que hi ha hagut una voluntat de fer un urbanisme de visió global, cosa que fins ara no era així. Els comuns feien un desenvolupament de territori propi i, per això, pensem que hi ha una certa urgència perquè la visió d'urbanisme del país, que finalment és petit, es faci d'una manera global. I aquí celebrem ho recullin, que es plantegi aquesta comissió que tingui una visió global.
Aquí ha sorgit una polèmica amb els comuns: vostès els hi volen treure competències?
No. La comissió no ha de treure competències als comuns, perquè en aquest òrgan també hi seran. El que sí que demanem és que hi hagi coherència en els diferents territoris d'Andorra i per això cal una visió global en la qual hi ha certes zones on és evident que hi ha d’haver un cert desenvolupament. Per exemple, a Andorra la Vella i Escaldes-Engordany que sigui més de tipus financer i de serveis però en zones més altres un de diferent que atregui valor afegit. Fer torres a Ordino o Canillo seria absurd. Seria bo que hi hagi un organisme que ho plasmi, però els comuns tindrien la mateixa llibertat, però que, quan facin els plans d’urbanisme, aquests estiguin alineats i no contradiguin el que pugui dir una comissió amb aquesta reflexió global, en la qual també hi han de participar, juntament amb el Govern, amb els diferents ministeris -Economia, Territori, Turisme o Medi Ambient- així com experts econòmics. Cal tenir en compte que tenim una economia extremadament dependent de fora i patirem les conseqüències de la geopolítica. Per què no fem aquesta reflexió constant? Cal aquest esforç; que tots, de manera constant, seiem en una taula per definir cap a on hem d’anar, perquè això és un problema. Es donen, per exemple, cessions de terrenys sense saber què es bastirà allà; només per recaptar i després ja veurem el que fem. Quan es planifica més a llarg termini, això permet absorbir les fluctuacions de l’economia de l’entorn. Doncs, al dictamen, bàsicament, ha entrat en aquesta reflexió global; la necessitat urgent de planificar d’una vegada per totes. La LGOTU, fins ara, ho deia, però mai s’ha fet. Després, sé que es vol donar un cert pes a la part d'agricultura i això s'ha de celebrar també. Han recollit el que no només nosaltres dèiem.
Alguna cosa que s’ha inclòs entén que no hauria d’estar?
Continuarà havent-hi inseguretat jurídica si no es fan correctament els deures, fent participar els propietaris en l’elaboració dels POUP, per evitar aquestes decisions unilaterals de canviar coses. També hi ha el famós dret de tempteig. No ho veiem malament, però calen criteris bastants forts a l’hora que Govern compri o no. Primer, perquè els diners són de tothom i no es poden malgastar per comprar i després veure què hi farem en un terreny. Això va lligat al tema de la planificació. També hi pot haver una hipernacionalització del terreny d'Andorra i això és un risc; algú que governi i tingui aquesta idea de comprar parcel·les. Això també pot frenar l'economia. En canvi, trobem bé que s’allargui el termini per fer la modificació dels POUP. Clar, el dictamen són idees.
“La conseqüència de la manca de seguretat jurídica pot ser passar el mort a una persona que m’ho vulgui comprar i el problema ja el tindrà ella; malvendre, i ja està, el patrimoni a gent que pot ser més especuladora i que no tinguin estima al que és i al que era Andorra”
Ara cal veure com es plasmen...
Exacte. Estem pendents. He llegit que els comuns estan d’acord amb el 95% del que està plasmat. Hi pot haver una certa bona voluntat, però la discrecionalitat dels poders polítics en canviar d'un dia a l'endemà fa que la inseguretat jurídica no baixi.
Per tant, li falta això...
Falta seguretat jurídica. Per què? Perquè no hi ha la participació dels propietaris, en aquest cas, i tenim por que continuï sent igual i que els comuns, per molt que s’alineïn amb el que es pugui preveure a llarg termini, segueixin fent servir els propietaris com el paràmetre oblidat amb el qual podem jugar per regular l’economia o per posar en marxa determinades polítiques.
Quin risc hi ha si això es manté així?
Aquesta poca garantia que pot tenir un propietari que durant moltes generacions ha cuidat aquest terreny per transmetre-ho o per un cert benestar de la família, no només purament econòmic, sinó la satisfacció de poder continuar conreant o gaudint d’una parcel·la que ve de diverses generacions. El risc ve que el que una família ha pogut preveure pels seus fills, de cop i volta, quedi tallat com ha passat, per exemple, a Ordino, on ha estat brutal. No sabem de quin mal morirem. Quina és la conseqüència? Com sempre hem dit, passar el mort a una persona que m'ho vulgui comprar i el problema ja el tindrà ella. Malvendré i ja està. Malvendrem el patrimoni andorrà a gent que pot ser més especuladora i que no tingui l’estima al que és Andorra i al que era.
Això ha passat ja?
Això ha passat. En cap moment critiquem els propietaris que venen. Tenen el dret de fer-ho, perquè la llei els permet. El que sí que volem és evitar aquella temptació de fer-ho perquè no sabem de quin mal morirem. Hem d’evitar de fer això. La gent és lliure de fer el que vulgui, però sempre dintre una seguretat que permeti saber de quin mal moriré. Llavors, ja agafo aquesta responsabilitat.
“Cal limitar l'especulació en general; independent de si és estrangera o nacional, fa mal”
Tenen algun càlcul de quants terrenys s’han venut per aquest motiu els darrers anys?
No, no l'hi puc dir.
Però molt o poc?
D’aquesta activitat frenètica de construcció, segurament que hi ha hagut darrerament, hi ha propietaris que hi han participat i que han posat a disposició aquests terrenys. Em consten que hi ha gent que efectivament ven una part del seu patrimoni però jo no sé les raons. Aquí l’associació no hi entra. El que sí que volem és que se’ns tingui en compte i, després, cadascú farà el que vulgui. Aquests terrenys, tard o d’hora, poden tenir un rol important en el creixement econòmic. Per tant, cal que se’ns escolti, perquè són escassos i en queden molt pocs, més enllà dels que tenen els comuns. Que a la part privada se’ns tinguin una mica de consideració.
Ho ha dit vostè: els darrers anys s’està construint molt, però la sensació és que no servirà per resoldre el problema de l’habitatge... Què està passant?
Això és perquè la llei permet que hi hagi una inversió estrangera; que vingui i que especuli. Compte. No vull que se’m malinterpreti: hi ha gent d’Andorra que també ho fa. Dona facilitats a l’especulació i això s’ha de tallar.
Com?
Doncs picant la butxaca.
Cal endurir l’impost a la inversió estrangera immobiliària?
Cal limitar l'especulació en general. La gran part és inversió estrangera, però no podem diferenciar entre la que ve de fora i la que és andorrana. Hem de ser un país seriós i, en aquest cas, independent si és estrangera o nacional, fa mal. Sempre n’hi ha, però si algú ho fa, que pagui. Andorra està en un moment econòmic a l’alça, però qui especula ha participat en aquesta pujada? No. Només veu que hi ha un caramel, entra, especula i marxa. Això no pot ser el mercat de Calaf en el qual entres, et serveixes, guanyes diners i te’n vas. Aquesta eufòria de promocions va molt lligada amb les lleis que ho permetin fer. Ara el Govern ho intenta serrar però ho hauria de fer molt més. És un tema també econòmic, no només urbanístic. És absurd pensar que el tema de l'habitatge es resoldrà construir només pisos. Això ajudarà, però també depèn del model econòmic d’Andorra que volem per al futur. Si comencem a construir centres comercials molt grans, vindrà més gent de fora, perquè no donarem l'abast. I això vol dir més immigració i més necessitat d’habitatge. Si, en canvi, volem una economia més basada en el valor afegit, que no requereix tanta mà d’obra, segurament, tard o d’hora, deixarem de tenir aquest problema sense haver de fer res d’especial. Cal, doncs, definir el model econòmic. Tard o d’hora hem de definir quin tipus d'economia volem, perquè d’això depèn quin tipus de gent volem i quin tipus de necessitat externa tindrem. A vegades escolto que en el futur vindran 150.000 persones a viure, quan, al final, tot depèn de l’economia que es vulgui.
És factible construir habitatge a preu assequible?
A nivell privat, no, perquè el terreny i la construcció són cars i, malauradament, l’andorrana no és una economia que doni un gran valor afegit en els salaris. Mentre sigui així, tindrem sempre aquest problema de sous baixos. L’escassetat de terreny fa que, efectivament, hi hagi una dificultat. La construcció és cara, però si a sobre has de comprar la parcel·la, que és cara perquè són escasses, no surt a compte a nivell de rendibilitat. La relació publicoprivada és la bona solució per donar sortida a pisos a preus assequibles.
“A nivell privat, no és factible construir pisos a preu assequible perquè el terreny i la construcció són cars i no surt a compte per la rendibilitat”
Com s’ha de vehicular?
Doncs, donant uns incentius al propietari o el privat. El dia d’avui, aquest pot fer el que vol amb els seus diners i, si no li surt mínimament a compte, no farà res. Per què ho ha de fer? No estem en una dictadura, però a vegades tenim la sensació que ens encaminen cap aquí, cap a un moment en què ens diguin que ens agafen un terreny perquè hi ha una necessitat d’interès nacional. Govern o comuns, amb els seus terrenys, poden utilitzar-los també. I si és una parcel·la privada, potser es pot fer un descompte important a la llicència o reduir la cessió. Cal una incentivació perquè el propietari o el privat se sentin còmodes fent un mínim de rendibilitat. Si interessa que el privat faci alguna cosa, doncs ajuda’l a fer que se senti còmode i que prengui aquesta decisió.
La situació és gairebé de fractura social?
Sí. Està desapareixent la classe mitjana a gran velocitat i això és perillós perquè hi pot haver dues Andorres encara més fragmentades.
Se senten una mica l’ase de cops, rebent de la gent que critica els propietaris i del Govern a l’hora d’adoptar mesures?
Els propietaris de terres tenim una veu des de fa poc. Crec que encara, potser, la gent no coneix ben bé quina és la visió de l'associació. Ara es parla més d’habitatge, dels pisos ja construïts i dels lloguers, que no pas dels propietaris dels terrenys, on encara no hi ha res. Per ara, no tenim aquesta sensació, però és veritat que hi ha un risc que siguem el paràmetre amb el qual es pot encara jugar per arribar a una solució. Entenc que es parli molt de la propietat, però és un tema econòmic global, amb una Llei d’inversió estrangera del 2012 que ha estat molt mal feta. A Toni Martí se li va dir que no s’obrís tot, sinó allò que no existia aquí, negocis on hi havia un nínxol a Andorra. I es va obrir tot i, ara, veuen que se’ns n’ha anat tot de les mans. I amb l’habitatge sembla que els propietaris són ara els dolents quan aquí el que diu la Constitució de la funció social de la propietat sempre ha estat a Andorra. No podem fer el que es vol i gràcies a Déu que no es pot. El que volem és reivindicar una mica els nostres interessos. Almenys que ens escoltin; no sé l’últim mico de l’equació. No se’ns ha de considerar els grans culpables del que està passant, tot i que, si he de ser sincer, la gran afectació és per a qui té edificis ja construïts; nosaltres encara estem una mica apartats de tota aquesta polèmica.
“A causa de l’escassetat de terreny, cada vegada la pressió serà més elevada pel que fa a les necessitats públiques i la tendència serà de treure cada vegada més possibilitats a aquestes terres perquè queda poc lloc per fer coses”
A Ordino sí que han rebut. El pla d’urbanisme ja té més de vint demandes a la Batllia. Com valora tot plegat?
S'ha constatat és que hi ha hagut el que volem que ja no torni a passar més: el comú ho ha tirat endavant sense consultar ni escoltar les reivindicacions de manera important, amb una orella activa. El pla d’urbanisme s’ha de canviar i s’ha de regular, però tenint en compte els propietaris. En aquest cas, de manera flagrant, hi ha hagut una disminució de certes garanties urbanístiques que hi havia hagut fins ara. Si veieu el mapa, hi ha hagut una disminució extremadament alta de la planificació que tenien els propietaris amb voluntat de créixer personalment. Quan hi ha un recurs tan massiu a la Comissió Tècnica d’Urbanisme i a la Batllia alguna cosa vol dir. La gran majoria ho fan perquè veuen que hi ha una vulneració de les llibertats i dels drets i consideren que, contràriament al que ha passat a altres parròquies, no se’ls ha tingut en compte.
Ara tot està a la Batllia...
Exacte. Aquí nosaltres no hi entrem. Donem suport per escoltar, orientar i exposar el nostre treball. Hem d’ajudar-los i donar-los suport, però són lliures de fer demanda o no i, si ho volem fer, els podem aconsellar i donar informació.
Hi ha previsió de noves modificacions de POUP a Andorra la Vella, Sant Julià, Escaldes i la Massana. Teniu por que la situació es repeteixi?
Sí. Tenim por que es faci taca d’oli. Som conscients que a causa de l’escassetat de terreny cada vegada la pressió serà més elevada pel que fa a les necessitats públiques. La tendència serà de treure cada vegada més possibilitats a aquestes terres perquè queda poc lloc per fer coses. Parlem de 20 o 25 quilòmetres quadrats i és poc. Anirem a menys en la llibertat de poder disposar del terreny com ens agradaria.
Ho han parlat amb els comuns?
Ja ho sabem. Sota la presidència del Josep Duró, vam anar a veure tots els comuns i vam assistir a la reunió de cònsols on van poder exposar la nostra visió. La voluntat d’escoltar-los ha existit, també en la comissió parlamentària. El que vam dir llavors és el que pensem.
Servirà d’alguna cosa?
Vull pensar que sí. Han escoltat amb orella activa i el dictamen recull alguns punts. Per a nosaltres, era essencial almenys aquesta visió global i de planificació perquè, si no, continuarem tenint, en un país tan petit, set maneres de veure les coses. I, a més, hem constatat que altres actors i associacions relacionats amb l’urbanisme també han reflectit una part del que hem pogut dir. Crec que és flagrant la necessitat de regular aquest urbanisme d'una manera més intel·ligent. La LGOTU és del 2000 i es va fer amb una certa filosofia, però després el dia a dir és el que permet veure si és operativa. I, ara, toca canviar.