Pastor d’ovelles, un ofici que no abunda actualment. Era el seu objectiu des de petit dedicar-se a això?
No exactament des de petit, però sí. Quan tenia 13 anys el meu pare em va comprar un petit ramat d’ovelles i des de llavors que estic amb elles.
Ja li agradaven els animals?
El meu pare les va comprar, potser perquè ell em coneixia millor que jo mateix. Les va comprar perquè tenim una finca d’oliveres ecològiques i les volia per netejar la finca de les males herbes. I des de llavors, cada dia amb elles.
Ha estudiat per fer de pastor o simplement ha après l’ofici a casa?
Vaig començar treballant allí, el meu pare em va explicar quatre coses bàsiques i la resta ho vaig aprendre jo.
El seu pare ja es dedicava a la ramaderia?
Quan era jove tenia un ramat de cabres, però quan va començar a treballar més en la construcció ho va anar deixant i al final se’l va treure.
I com arriba vostè a Andorra?
La meva parella és de Cervera i li van donar una plaça a la Seu per treballar a una escola i jo vaig venir cap aquí a mirar si trobava alguna cosa de feina i em va sortir l’oportunitat de fer de pastor i aquí m’he quedat, de moment.
Li agrada aquesta feina? Es veu fent-la tota la vida?
Ara mateix no ho veig massa clar perquè aquí a Andorra el terreny és molt abrupte. Ara mateix estic al capdamunt d’una muntanya, tot ple de pedres i si no vigiles on poses el peu, caus i aquí no et troba ningú. Al meu poble era una mica difícil, però no tant com aquí.
La feina és molt diferent?
Sí, perquè allà tot i que la meva zona és de muntanya, però no és tant perpendicular com aquí, és més tranquil·let, per dir-ho d’alguna manera.
Aquí és més dur?
Sí, a més el clima és molt diferent. Allà sempre fa una temperatura càlida i aquí, per posar un exemple, l’any passat estava a la muntanya i feia molta calor, com ara. I en mitja hora va canviar el temps de manera radical, va començar a pedregar, va quedar tot blanc i va baixar la temperatura de 25 graus a 5 en mitja hora, potser. Això a la meva zona no passa.
S’encarrega de moltes ovelles?
Ara mateix només tinc les ovelles del meu cap, el Lluís de Llumeneres. Després, quan pugin cap a la muntanya ja s’ajunten amb molts altres ramats del país i un de molt gran de la Seu.
I se n’ocupa vostè sol?
No, aquest any puja el pastor de la Seu, que és qui té la majoria del bestiar i des del comú de la Massana han contractat un noi jove que també hi anirà. No sé si tot el dia o com ho farà, però jo estaré de reserva perquè si en algun moment els dos fallen.
Passar un estiu a la muntanya no deu ser fàcil.
Coses de la muntanya, com dic jo. Hi has d’estar acostumat, però el primer any que vaig estar-hi va ser una mica complicat. Jo venia d’estar en un lloc diferent, i adaptar-me aquí va ser difícil, però ara sempre vaig preparat: porto un paraigües petit, porto un jersei per si refresca ràpid i molta aigua.
Entén que sigui un ofici que s’està perdent?
Sí, és clar, perquè la gent, com dic, volen treballar allò just. I aquí has de treballar tot el dia i mai acabes.
Amb els animals s’hi ha de ser sempre.
Els animals mengen cada dia, igual que nosaltres. Però bé, ara tinc un company i treballo un cap de setmana sí i un no. Ens ho repartim.
És una feina dura i molt sacrificada.
Sí, i poc remunerat!
Té raó. Potser donem valor a altres coses que en realitat no són tan importants.
Sí, perquè la gent es pensa que el menjar es troba directament al supermercat i ja està, i no tenen ni idea de tot el que hi ha darrere.
Què diria que és el millor de la seva feina?
Els meus gossos. Els estimo com si fossin fills meus.
És imprescindible el gos per fer la seva feina?
En aquestes terres, sense gos és complicat. Ho fas, però has de caminar molt i quan camines 5 quilòmetres amb pendent cap amunt, quan arribes a dalt, estàs mort. Ja no pots seguir i llavors, el gos, quan veus alguna cosa estranya, el fas anar amunt i ja està. Si surten corrent, ningú els atrapa.
Cal que estiguin ben ensenyats.
Sí, és clar. Els gossos han d’estar ensenyats.