Fa pràcticament un any i mig que va jurar el càrrec, malgrat que ja havia accedit al lloc abans. Quin balanç en fa d’aquest temps al capdavant de l’AQUA?
El nomenament és efectiu des del març del 2023 i amb un equip molt petit que teníem vam decidir fer el nostre primer pla estratègic, que anava pel període 2023-2025. Ara l’estem tancant i la veritat, estem molt molt contents perquè diria que hem assolit, en gran part, el pla estratègic. Parlaria de més d’un 90% de totes les accions, de fet el 100% s’han començat, i diria que només hi ha tres accions han quedat pendents.
“Ara s’autoritza una universitat i l’AQUA no pot veure, en termes de qualitat, si està complint o no el pla estratègic”
Quines?
Una per un tema pressupostari, perquè ens agradaria digitalitzar tots els processos que tenim, no interns, sinó de comunicació entre universitats, ministeri... Quan ens envien els plans d’estudi, per exemple, i els hem d’enviar al ministeri, i aquí estem parlant de molts euros i nosaltres tenim el pressupost que tenim. Després l’altra és el tema de l’avaluació institucional per part de SIACES (Sistema Iberoamericano de Aseguramiento de la Calidad de la Educación Superior), perquè nosaltres estem tant a la regió europea com a la regió iberoamericana, i també ells tenen un procés d’avaluació molt més senzill que el d’ENQA (Associació Europea per a l’Assegurament de la Qualitat de l’Ensenyament Superior) però com que som membres fundadors des del 2019, també ens agradaria passar ‘las buenas prácticas’ que diuen ells. Això ho vam començar, però com que hi ha hagut un canvi de secretariat, un canvi de presidència, doncs la velocitat és la que és. Llavors potser podem començar, però segurament fins a l’any que ve no acabarem aquest procés. I després l’altre és el tema de l’avaluació institucional, poder tenir una avaluació institucional a part de la dels plans d’estudis, que és la programàtica, ens aniria molt bé, sobretot veient les bones pràctiques i el que es fa en altres països d’Europa. Això també ho portàvem al pla estratègic, però això tampoc no depèn de nosaltres perquè depèn d’un procés també d’escriure un decret o de modificar algun decret, i com que no és competència nostra, depenem una mica del ministeri.
Què aportaria aquesta avaluació institucional que no s’estigui fent ara?
Nosaltres, com sabeu, tots els programes oficials, d’ensenyament superior, des del DPA fins al doctorat, i és oficial, és a dir, que no sigui un títol propi de la universitat, passa per l’AQUA. Això és l’avaluació programàtica. L’avaluació programàtica dins del marc d’avaluació externa que tenim, que fem l’avaluació externa de la qualitat i les universitats la interna, dins d’aquest marc nosaltres el que fem és una avaluació ex-ante, després farem el seguiment, fem, després, modificacions si s’escau, i l’ex-post. Entre l’ex-ante i l’ex-post, bàsicament, és abans d’oferir els estudis i després d’un temps d’haver-los ofert. Això és el que ens dona ara mateix una possibilitat que tampoc no teníem abans.
No?
Gràcies a una modificació d’un decret ara podem fer un seguiment, abans no es podia fer. Pensi que avaluàvem abans d’oferir un pla d’estudis i fins al cap de deu anys no el tornàvem a avaluar. Amb deu anys poden passar moltes coses i una avaluació ex-ante prèvia no deixa de ser una avaluació sobre paper d’unes intencions.
El dubte és després qui compleix?
Exacte, llavors ens trobàvem que fins al cap de deu anys nosaltres no ho podíem avaluar, també trobant-te que potser l’any número nou ens trobàvem amb una modificació substancial major que el que feia era que havien de presentar un nou pla d’estudis, és a dir que feien un altre ex-ante i no podíem avaluar mai res. Nosaltres en aquesta situació no hi estàvem gens còmodes des que vam arribar i no és una pràctica habitual a Europa. La veritat és que les agències es posaven les mans al cap i per sort el ministeri ho va comprendre i ens va fer la modificació del decret que ens donava la competència de fer el seguiment. Així, després d’un ex-ante no haurem d’esperar deu anys, sinó en tres anys ja podrem fer una avaluació. Que són les avaluacions que ens diuen si s’està oferint amb qualitat o no uns estudis. Perquè la universitat ens pot donar evidències, és a dir, no és el mateix com fareu això i que t’ho escriguin, sinó com fareu això i que diguin que la satisfacció dels alumnes és l’adequada, la informació pública que oferim a la pàgina web és l’adequada, hem tingut aquest professor que, com veieu, respecta els mínims que us havíem dit en el paper... Ens trobem ara mateix en una situació que, ex-post, amb evidències, només hem avaluat a la Universitat d’Andorra.
“Avaluàvem abans d’aprovar el pla d’estudis i fins deu anys després no hi podíem tornar; no ens hi sentíem gens còmodes i les agències es posaven les mans al cap. Ara ho podrem al cap de tres anys”
Aquest element és el que ha de permetre solucionar o posar eines perquè no passi el que està passant amb algunes de les universitats privades que estan funcionant aquí i que no paren de generar queixes?
Exacte. Tenim dos punts. Tenir el seguiment ens donarà la potestat perquè al cap de tres anys nosaltres puguem avaluar. Això sí, podrem avaluar tots aquells plans d’estudis a partir de la data que es va publicar al decret. Tot l’anterior encara se’n va 10 anys. Hi ha molts plans d’estudis que s’estan oferint a Andorra que no es podran tornar a avaluar fins al cap de 10 anys. Però nosaltres estem molt satisfets amb el canvi que va fer el ministeri perquè ens dona la possibilitat de mirar les coses al cap de tres anys. Al cap de tres anys nosaltres podrem anar a buscar les evidències i fer aquesta avaluació, i està clar, això ens ajudarà a fer que aquests problemes que es poden veure ara es minimitzin o com a mínim que l’AQUA amb una avaluació pugui dir això s’està fent bé o això no s’està fent bé. Nosaltres no tenim potestat sancionadora, no tenim competència de tancar una universitat, de tancar un pla d’estudis, de canviar un rector d’una universitat... Tot això són competències que tenen tant el ministeri com les mateixes universitats. Nosaltres, això sí, el que faríem serien les avaluacions al cap de tres anys i el ministeri d’acord amb el seu decret també pot actuar com ells creguin que han d’actuar. I tenint en compte que la majoria dels informes que nosaltres fem són vinculants.
Deia que no tenen potestat sancionadora. Voldrien tenir més competències en aquest sentit?
En el sentit d’extincions de plans d’estudis, renovacions, aprovacions, fins i tot autoritzacions de noves universitats, això ha de ser Govern i jo crec que les coses estan molt ben definides. Govern actua d’acord amb a uns informes tècnics que crec que té molt sentit i és el que es fa a tot l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior. És a dir, a tota Europa s’està fent així, fins i tot a molts països de la regió iberoamericana, que són els que coneixem, i diria que a Austràlia i als Estats Units, també. Jo això no ho canviaria. Sí que és veritat que parlant sobre les coses que es podrien millorar és el que comentava de l’institucional. Sí que ens agradaria tenir una avaluació institucional per diferents motius. Com sap, l’AQUA avalua aquells plans estratègics dels promotors que es volen establir aquí a Andorra i volen obrir una universitat. Això ho fem de manera ex-ante, que vol dir, intencions, plans estratègics. Nosaltres avaluem la nostra part, que és la part de la qualitat d’acord amb als estàndards i directrius de l’àrea europea, però no mirem la informació econòmica per exemple. Partint d’aquesta avaluació, el Govern obre universitats o no n’obre. I ens trobem amb el mateix que comentava dels plans d’estudis. Els plans d’estudis nosaltres ara els podem mirar al cap de 3 anys, però les institucions com a tal, quines polítiques tenen de professorat, quins recursos tenen, les polítiques de qualitat interna, tot el sistema de garantia de qualitat interna que és molt important per a nosaltres, tot això no ho podem mirar. No ho podem mirar perquè no tenim una avaluació institucional. El fet de tenir l’avaluació institucional, ens permetria veure, primer, si la institució funciona com a conjunt, no simplement un pla d’estudis, i tenir l’eina per poder fer un ex-post amb les universitats, perquè ara mateix s’autoritza una universitat i l’AQUA no pot veure, en temes de qualitat, si s’està complint o no el pla estratègic de la universitat.
I amb quin calendari treballen per poder tenir l’avaluació institucional?
Com deia ho portàvem al nostre pla estratègic i sí que ens hauria agradat tenir-ho ja, però per dir-ho d’alguna manera hem fet un reconduït. Estarà dintre del nostre pla estratègic, perquè creiem que és una prioritat no per l’AQUA, sinó pel sistema d’ensenyament superior. També és veritat que creiem que ara, amb aquesta estratègia nacional, amb la qual vol treballar el ministeri, que la institucional hi té molta cabuda. Hem presentat ja idees, perquè al final podem fer l’assessorament al ministeri, i hem presentat idees al ministeri de com podria anar aquesta avaluació institucional. Fins i tot ja tenim criteris, ja tenim més o menys una guia feta per al moment que el ministeri consideri que a Andorra hi ha d’haver una institucional, que la puguem aplicar.
No sé si és alguna de les aportacions que han fet de cara als canvis legislatius que va anunciar el ministre fa uns dies i si n’han fet d’altres.
Nosaltres des del 2023 hem tingut l’oportunitat de representar la qualitat andorrana en diferents esdeveniments i el feedback que he rebut ha estat que hi havia una preocupació de com s’estaven fent les coses a Andorra en temes de matèria d’ensenyament superior. I estem molt satisfets que el ministeri hagi promogut aquest canvi. És veritat que li hem donat l’input que rebíem de fora, no és un input personal o de la gent de l’agència. També s’han vist moviments a països veïns perquè podríem dir que és un ‘hot topic’ a nivell europeu, no només passa a Andorra, també a altres països i els governs han de mirar quina direcció volen prendre.
I creu que ara s’ha escollit el comí correcte, aquí?
Estem molt satisfets amb la compareixença del ministre Ladislau Baró i del Xavier Campuzano, sobretot, perquè considerem que la qualitat és molt més important que la quantitat i volen treballar en això. Sobretot perquè també volen crear l’estratègia nacional i volen comptar amb tots els agents d’interès, volen parlar amb les universitats, que són la gent més important perquè hi hagi qualitat al nostre sistema d’ensenyament superior, volen parlar amb l’AR+I, volen parlar amb nosaltres... crec que és el camí que toca, totalment. Està clar que s’està reconduint i s’ha de treballar, i com a mínim hi veiem la voluntat, una voluntat també política, i és el més important perquè si no hi ha voluntat política no es poden fer coses. I creiem que el ministeri, a dia d’avui, com a mínim té aquesta voluntat.
“Tot el que surt amb informes favorable creiem que té el mínim de qualitat exigida dins de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior”
Deia que no és un problema exclusiu d’Andorra, però aquí hi ha hagut la sensació que els últims anys hi ha hagut un colador d’universitats de dubtosa reputació, per dir-ho d’alguna manera. Preocupa de cara a la imatge del país i la reputació a nivell educatiu?
Per sort, i això va sortir amb els informes de l’avaluació externa que ens van fer a nosaltres, totes les titulacions oficials que firma el ministeri passen per l’AQUA i ara tant es veuen els informes favorables com desfavorables. I nosaltres creiem que tant els experts que tenim contractats com els nostres processos estan funcionant perquè les universitats que vinguin, si s’autoritzen, tots els plans estudis han de passar per nosaltres i tot el que surt favorable nosaltres creiem que té el mínim de qualitat exigida dins de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior. Ara bé, estem fent ex-antes, però ens agradaria poder fer més ex-post, veure més evidències, com hem fet amb la Universitat d’Andorra. Ara al cap de tres anys podrem veure-ho. Jo crec que no hem d’entrar a dir si són de dubtosa reputació, ja sé que se n’ha parlat molt, però com a enginyer que soc m’agradaria tenir dades i les tindrem molt aviat. Llavors, d’acord amb aquestes avaluacions de seguiment nosaltres farem els nostres informes, els nostres experts avaluaran tots els criteris que consideren que s’han d’avaluar i després el ministeri haurà de prendre decisions.
Però quantes universitats hi ha autoritzades?
Diria que són set: la Universitat d’Andorra, la Carlemany, Unipro -que és l’antiga Humanium, la Western Europe University, la TECH Global University, Endor Universitat Digital i eUniv-Universitat Europea. I com deia, l’UdA és l’única que ha passat un ex-post i, per tant, podem assegurar amb evidències que compleix els mínims de qualitat dels estudis que estan oferint i que han passat per l’AQUA. De les altres universitats no tenim cap ex-post de plans d’estudis, però és que a més a més, de les úniques universitats que nosaltres hem avaluat plans estratègics abans de l’autorització, són la Tech Global University, que, com sabeu, va sortir desfavorable, però tot i així es va autoritzar i l’Endor. Totes les altres universitats, nosaltres no hem avaluat plans estratègics.
Què vol dir?
És a dir, estem avaluant plans d’estudis i, de nou, els hem avaluat de manera ex-ante. Llavors, també perquè es conegui una mica la situació de l’Agència, nosaltres el que fem són avaluacions, avaluacions en moments concrets. Nosaltres no podem anar entre una avaluació inicial i una avaluació de seguiment i fer una inspecció, no som inspectors, això és competència del ministeri. Crec que també és important que la societat ho sàpiga, perquè nosaltres podem fer el que podem fer. És a dir, quan es faci un seguiment, si es veuen coses que no s’han de veure de les universitats, llavors nosaltres ho ficarem als nostres informes. Entremig, nosaltres el que sí que fem, òbviament, si rebem queixes parlem amb tots els alumnes que s’han queixat d’una universitat o d’una altra perquè creiem que és molt important escoltar-los a tots, encara que sigui un grup reduït. I llavors el que fem és dir: 'escolteu, si us sembla bé, enviem aquesta informació al ministeri, perquè ells són els encarregats o els que podrien fer una inspecció o tractar el tema com l’hagin de tractar’, perquè tindran els seus processos que nosaltres també desconeixem.
“Tothom dins del sistema d’ensenyament superior ha de ser molt transparent i semblaria que hi ha indicis, segons els alumnes, que no hi ha aquesta transparència i això ens preocupa”
Parlava de les queixes dels alumnes. Ja li cito jo el cas de la Universitat Carlemany on hem vist no un alumne concret, sinó diversos i de múltiples estudis. Aquí potser sí que comença a ser clar que hi ha alguna cosa que no funciona, no?
I hi estic totalment d'acord. Vist des de fora, de nou, ens preocupa que hi hagi una situació d’aquestes, sobretot perquè tenim un ESG, un dels estàndards europeus, que és el de la informació pública. La informació pública és molt important a l’hora de crear o no crear expectatives als alumnes. Nosaltres no sabem exactament com s’ha fet aquesta informació pública. Per què? Perquè la informació pública sí que és un estàndard que no el pots veure abans que comenci res. L’has de veure al cap d’un temps, per tant, no la tenim, no tenim evidències que s’hagi fet bé o s’hagi fet malament. En aquest sentit, semblaria, pel que diuen els alumnes, que no s’està fent bé. Sí que és veritat que els alumnes es fiquen en uns temes de si els cobren més diners d’això o més diners d’allò, o si es tarda més a donar resposta o donar un certificat... Tothom dins del sistema d’ensenyament superior ha de ser molt transparent. I sí que semblaria que hi ha indicis segons els alumnes que no hi ha aquesta transparència i això ens preocupa. Ens preocupa tant que per això fem seguiment, és a dir, estem en contacte amb alguns alumnes per si han pogut parlar amb el ministeri, els hi donem contactes dintre del ministeri perquè hi parlin i els hi puguin solucionar.
I ha donat resultat?
Jo tinc entès que el ministeri, o sigui parlant amb ells, m’han dit que hi estan treballant. També és veritat que ells tenen els seus processos i no tinc ni idea de quant poden tardar a donar resposta, però mentre hi estan treballant, hi ha una situació crispada. I ho puc entendre perfectament. En tot cas, i poso un cas que ha comentat, el cas de la Carlemany també, per donar més força la importància de l’avaluació institucional. És a dir, si tens problemes amb un pla d’estudis, amb un altre i amb un altre, és que potser hi ha un problema institucional com a tal, global. Llavors per això creiem que seria molt interessant poder tenir l’eina per fer les avaluacions institucionals.
Què està passant amb el tema de les universitats privades? Perquè en podem plantejar per què tanta gent vol venir aquí, però a Espanya també hem vist que s’estan posant eines per frenar el que Pedro Sánchez va definir com a “xringuitos educatius” i “màquines d’expedir títols”.
Jo crec que és una tendència i jo no parlaré ni de xiringuitos o no xiringuitos, jo no soc qui per dir-ho. Els experts de l’AQUA faran les seves avaluacions i els resultats seran els que seran. Però, en tot cas, a nivell global vivim un moment de digitalització. Tot ho trobes a internet, tot és molt fàcil. L’accés a la informació és molt fàcil si ho comparem amb quan érem petits o les generacions anteriors, avui en dia tot és molt senzill. Això té un avantatge i és que et pots educar, fins i tot veient vídeos de YouTube. Tot el tema de l’ensenyament està movent molts diners i hi ha molts articles en diaris d’arreu que en parlen.
Negoci...
Mouen molts diners i és molt atractiu per a empreses de negocis entrar dins del món educatiu. Això es pot veure en grups més grans i en grups més petits. Grups grans amb molta força econòmica, i no parlo d’Andorra, parlo en general, però on es veu que fitxen a gent molt bona, de qualitat, munten uns sistemes de garantia interna de qualitat molt bons, però n’hi ha d'altres que no ho fan. Evidentment, mirar un vídeo de Youtube no et dona un certificat, però si poder fer un curs online d’una universitat online et dona un títol, te n’aniràs potser per allà. Hi ha estadístiques i estudis que diuen que molt alumnat ja està preferint anar a universitats privades online que no a la universitat pública. O sigui, hi ha una tendència global.
I en el cas d’Andorra?
Enfocat aquí a Andorra, al final tenim les condicions que tenim. Sempre dic el mateix, és un país molt segur, és un país molt atractiu per temes de natura, és un país molt atractiu econòmicament i fiscalment és atractiu, ho veiem amb la llei d’obertura econòmica i el gran nombre d’empreses que han vingut. Doncs també és molt atractiu perquè aquests grups que creen universitats vulguin crear una universitat aquí i vulguin tenir una oferta molt gran, perquè al final, si fos l’oferta nacional ja queda coberta per l’UdA i pels estudiants que marxem o hem marxat a fora a estudiar, però des d’aquí es pot operar avui en dia a nivell mundial i això suposo que és un dels aspectes més atractius.
Potser també hi ha certa tendència a l’accés al títol fàcil. Hi ha la sensació que en determinades universitats privades és més fàcil fer la carrera que en algunes de públiques.
Jo crec que aquí ja hi ha un problema que se’n va cap a l’ètica o la integritat acadèmica i sí que es poden veure casos d’aquests, però són tant en universitats online com en presencials. Hi ha molts països que han lluitat contra això i a Geòrgia, per exemple, es va passar de quasi 300 universitats a tenir-ne 80. Per què? Pel tema de la voluntat política que comentava abans. Per tant, hi ha referents europeus com de fora on aquestes coses passen, però llavors cal actuar en la integritat acadèmica. Però de nou, són coses que podríem veure a nivell institucional i no programàtic. En tot cas, les titulacions que s’ofereixen aquí i tenen un favorable per part nostra, tot i ser un ex-ante, nosaltres creiem que si la universitat, el que t’ha dit en el document, es compleix, aquest frau de fabricació de títols no ha d’existir. Per això ens agradaria tenir la institucional per verificar que la integritat de cada una de les institucions va així.
Potser també hi ha una tendència a la societat a la rapidesa.
Relacionat amb això, aquí tenim el sistema de 3+2, és a dir tres anys de bàtxelor i dos de màster. Un sistema de molts països europeus, però no d’Espanya, on has d’estudiar un grau, que no és un bàtxelor, i que són quatre anys. Molts estudiants espanyols es poden sentir atrets per bàtxelors de tres anys, pensant que és un país europeu i que per tant, li anirà bé perquè sigui reconegut i quan torni a Espanya pugui treballar. Jo crec que aquí hi ha un problema de desinformació, i no tot és culpa de les universitats. És a dir, el problema seria que la universitat mentís a l’alumne i li creés una falsa expectativa dient-li: ‘estudia un grau en tres anys’. Si digués això, rebria una avaluació desfavorable o el ministeri, que tenim constància que ho ha fet, els diria que això no ho poden anunciar.
“Andorra és molt atractiu, econòmicament i fiscalment, perquè grups que volen crear universitats les vulguin crear aquí”
Potser no s’acaba d’explicar del tot bé perquè part de les queixes venen d’aquí, que no poden exercir a Espanya.
Aquí anava. Si les titulacions i molts plans d’estudi s’ofereixen en llengua espanyola, els espanyols poden dir: és escoltar aquí al costat, estudio online, tinc un títol i després podré fer el que vulgui. Si jo me’n vaig a estudiar a Hongria o a Eslovàquia, jo hauré de veure si aquell títol eslovac o hongarès em funciona aquí a Andorra i com que està una mica més lluny, potser faré la investigació, però si vaig a estudiar a França ja quasi no faré la investigació perquè és aquí al costat. Per tant, s’ha de veure exactament quines de les coses la universitat està fent malament i quines altres són falta d’informació. Els alumnes universitaris tenen més de 18 anys, ets major d’edat i has de fixar-te en les coses. Per exemple, en el cas de la Universitat Carlemany, emet títols oficials d’Andorra que no estan reconeguts a Espanya, cal passar un procés de reconeixement i depèn de quin sigui el títol, les competències andorranes no tenen per què ser les mateixes que les espanyoles o les franceses. Llavors s’ha de veure fins a quin punt la universitat pot millorar els seus processos per no crear falses expectatives, però també que els alumnes sàpiguen agafar tota la informació que tenen a l’abast. I en cap moment vull treure la raó o part de la raó, que segur que la tenen, als estudiants. Però no és blanc ni negre, és un tema més complex.
Si no ho vam entendre malament, els canvis legislatius que va anunciar el ministre també preveuen un canvi de rol per a l’AQUA. És en el sentit d’aquesta avaluació institucional que plantejava? O què suposarà?
Volem pensar que és el tema de la institucional. Avui en dia, havent estat avaluats, som membres d’ENQA i estem registrats a l’EQAR... Tot això ho hem fet perquè estem complint amb tots els estàndards: un és el tema de la independència i un altre és el tema dels processos. Per tant, no voldríem canviar les coses en gran manera. Sí que ens agradaria tenir aquesta competència institucional, sens dubte, i crec que els comentaris anaven en aquesta línia perquè al final el món de l’ensenyament superior és un àmbit tècnic. El ministeri ha de prendre decisions i ho fan seguint unes decisions tècniques, per tant, jo crec que anirem una mica en aquesta línia.
Es va dir també que cada cinc anys s’haurà de fer una estratègia nacional. Abans destacava el fet que es comptarà amb diferents organismes per elaborar-la, inclosos vostès. Què hi plantejaran?
El primordial seria l’avaluació institucional, però després també pensem que la Llei d’Ensenyament Superior és del 2018, per tant, en acabar la legislatura seran nou any des que es va aprovar i creiem que es podria modificar, no amb la modificació que s’impulsa ara, sinó quelcom més profund. La llei abraça tot el que ha d’abraçar, però l’escenari del 2018 no és el d’ara.
Tot ha canviat molt.
Les necessitats del sistema ja no són les mateixes. No només tenim una universitat pública, sinó que ara n’hi ha set de privades, per tant, crec que el marc normatiu s’hauria d’adaptar i adaptar-se també a la nova realitat, a l’ensenyament ‘online’, que si és de qualitat, endavant. No perquè sigui presencial ha de ser millor que ‘online’.
Abans d’acabar li volia demanar per la integració al Registre Europeu d’Agències de Qualitat (EQAR) i el reconeixement com a membre de ple dret de l’Associació Europea per a l’Assegurament de la Qualitat de l’Ensenyament Superior (ENQA). Què suposarà?
Quan es crea l’Espai Econòmic Europeu, perquè hi hagi una bona mobilitat i per exemple, que França es cregui que les competències adquirides per un italià a la seva universitat li permeten treballar a França, es diu que les universitats han de tenir la seva qualitat, però que algú les ha de supervisar per fora, avaluar-les també externament. I d’aquí surten les agències. Nosaltres fem les avaluacions segons els ESG, que són els estàndards europeus i que estan aprovats pels ministres dels països que formen part de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior. Davant el dubte que les agències avaluïn seguint els ESG, es creu que cal avaluar les agències, i les que ho fan bé, queden registrades. O sigui, l’important no és que siguem membres de l’ENQA, sinó que estem registrats.
És a dir, es donen garanties que avaluen seguint els ESG.
Exacte. Nosaltres estem contentíssims no només perquè ens han dit que fem bé la feina, sinó perquè no és només un benefici per l’agència. Al final és crear confiança en el nostre sistema d’ensenyament superior fora de les nostres fronteres, facilitar el reconeixement de títols i la mobilitat acadèmica. Clar, nosaltres sabem que no estem a la UE i que el reconeixement va com va, però tinc entès que hi ha converses entre el ministeri, per exemple, espanyol i andorrà, perquè per facilitar el reconeixement posaven com a condició que nosaltres estiguéssim dins de l’EQAR. Per tant, ara que hi som, ajudarem que hi hagi aquests reconeixements, però això no vol dir que sigui automàtic.
Ja per acabar, de cara al pressupost 2026, han demanat increment de recursos?
Nosaltres no hem demanat un increment substancial, no crec que hàgim arribat a un increment del 2%. Pensem que amb el pressupost que tenim estem bé, sobretot perquè teníem una tècnica en excedència, la Resma, i com que no ha tornat, s’ha alliberat una quantitat de diners que segurament ens permetrà contractar algú, segurament un tècnic júnior de qualitat perquè doni suport i perquè tenim les universitats que tenim, en tindrem 7 i no sabem quan enviaran els plans d’estudi, però si totes es posessin d’acord tindríem un volum molt important de feina. Per tant, bàsicament per preparar-nos per això.
Tenen molts plans d’estudi pendents?
N’estem esperant de l’Endor, ens n’han entrat alguns de la TECH, fins i tot alguna modificació de l’UdA, però coses així puntuals. Però estem amb menys avaluacions de les que esperàvem, però no sabem exactament per què. Pot ser que hi hagi universitats que estiguin estabilitzades, altres que no, però potser esperen un moment millor. Sí que és veritat que treballem en la revisió de les guies d’avaluació i potser aquesta és la raó. Ho estem analitzant, però estem esperant perquè l’any passat també es va fer una avaluació favorable de la UDDI Universitat Digital i suposem que ha d’estar en l’últim procés d’autorització. Per tant, pensàvem que aquestes ja estarien a principis d’any i comptàvem que ens enviarien el mínim que han de tenir, però no ha arribat. Vam tenir un final i principi d’any molt complicat, però l’estiu va ser més tranquil. I ara ens tornen a arribar.