Casal ha explicat que el territori andorrà es divideix en dues grans categories: un 10% de propietat privada i un 90% de titularitat pública, que inclou pastures, boscos i muntanyes. Dins aquest espai, un total de 19,7 milions de metres quadrats es destinen a usos agrícoles i ramaders, una superfície que representa un 4,2% del total del país.
Entre les dades compartides pel ministre, destaca que els prats ocupen la major part d’aquesta superfície agrària útil, amb cinc milions de metres quadrats, és a dir, un 26%. En segon lloc, trobem el conreu de tabac, amb 1,4 milions de metres quadrats (7%), seguit per les parcel·les destinades a alimentar el bestiar amb 12,6 milions de metres quadrats (64%). Els cultius més petits, com la trumfa i l’horta, representen l’1%, mentre que la vinya, el 0,5%.
Pel que fa al conreu de tabac, Casal ha destacat una tendència a la baixa en la superfície dedicada a aquest cultiu, especialment durant pandèmia. En canvi, els prats han mantingut una estabilitat al llarg dels anys, tot i que el Govern ha obert recentment la possibilitat d’importar més productes ramaders sense restriccions, una mesura que respon a una demanda històrica del sector: “Ara i de forma oberta poden importar sense cap mena de restricció. Això és una demanda de fa molts anys del sector i, per tant, ho vam liberalitzar fa tot just un any, però, tot i això, mantenien la superfície dels seus prats ja d’abans”, ha dit.
Un altre punt important que ha mencionat el ministre ha estat l’evolució de la cabana ramadera. Casal ha subratllat la importància de la ramaderia d’ovins, que als anys 90 la superfície destinada a aquest ús va començar a baixar. En els últims temps, però, ha tornat a augmentar una mica, en part per mantenir-ho el Govern ha fet un nou segell de qualitat “per recuperar aquesta transhumància i aquesta ramaderia que permet mantenir les muntanyes al llarg de l’any”.
Finalment, el ministre ha destacat els esforços del Govern per reforçar el sector ramader mitjançant l’augment dels ajuts públics en els darrers anys. Des del 2001, els ajuts al sector no havien experimentat gairebé cap canvi, però en els últims dos anys s'ha aconseguit un augment del 35%, amb una previsió de superar els 4 milions d’euros el 2026. Aquestes ajudes, segons Casal, tenen l’objectiu de fomentar la productivitat, especialment per a la raça autòctona bruna d’Andorra. En l’àmbit de la protecció del territori, el ministre ha recordat que el Govern, ha impulsat 22 plans de recuperació d’espècies de fauna salvatge i ha signat un memoràndum amb els comuns de Canillo i Ordino per crear el primer parc natural nacional d’Andorra.
A la taula rodona han assistit més d’una cinquantena de persones del públic, que han seguit amb interès les intervencions dels ponents. A banda del ministre Casal, hi han participat figures destacades com Jordi Deu, enginyer agrònom; Valentí Turú, doctor en ciències de la terra i ciències ambientals; Alba Reguant, llicenciada en farmàcia i nutrició humana; Simó Duró, mestre d’ensenyament general i especialitzat i pagès; Meritxell Baró, co-gerent dels Cortals de Llumeneres; i Cerni Cairat, cònsol major de Sant Julià de Lòria. La presència d’aquests professionals ha aportat una gran riquesa al debat, amb perspectives variades sobre el valor productiu i cultural de les terres andorranes.