Tot i que la meteorologia apuntava a ser lleugerament pitjor que divendres, el sol ha tornat a lluir amb força i les graderies s’han omplert novament, aquest cop amb un ambient més adult que en el descens. La pista presentava unes condicions òptimes des de primera hora. Suter, guanyadora del descens de divendres, ha estat l’encarregada d’obrir foc després dels obridors amb un exigent 1:27.70 minuts que situava el llistó molt alt. Robinson ha estat la primera a superar-la, rebaixant el registre en -0.10 dècimes gràcies, segons ha explicat, a haver “tret molt profit de la part dreta al mur central”, un tram clau per assegurar-se el podi.
La gran sacsejada ha arribat amb Aicher. L’alemanya ha marcat en verd tots els sectors i ha aturat el cronòmetre en 1:26.72, -0.88 respecte a Robinson, un temps inabastable per a la resta de competidores. “Estic molt contenta, també amb la meva baixada. He gestionat molt bé la part plana de dalt i l’esquí va en la direcció correcta”, ha afirmat. Sobre l’ambient, ha afegit: “Sóc feliç, puc esquiar, fa sol i hi ha molta gent important amb qui competir. És un gran dia”. Amb només 21 anys, ha destacat que veure recompensada la feina “de tota la vida” i poder competir amb les millors “demostra que tot l’esforç està donant fruits”.
Robinson, segona i en plena lluita per la general, s’ha mostrat satisfeta pels punts sumats però especialment per l’ambient: “És un dels meus llocs preferits del circuit; gairebé sembla que estiguem de vacances pel bon temps i les pistes increïbles”. La neozelandesa fins i tot ha tornat a defensar que Soldeu-El Tarter sigui una parada fixa anual. Suter, tercera i amb segon podi consecutiu, ha reconegut que el supergegant exigeix “confiar molt més en l’instint que en el descens”, però que ha sabut gestionar-ho bé. “La neu és increïble. A l’arribada dèiem que ens agradaria tornar a pujar i esquiar un altre cop”, ha assegurat.
CAMINAL, UN DNF AUTOCRÍTIC
Amb el dorsal 56, Caminal ha sortit entre les últimes corredores. Les graderies, que s’havien buidat lleugerament, s’han tornat a omplir per animar la representant de la FAE amb esquelles i aplaudiments. L’andorrana ha arrencat amb decisió, però al primer salt ha perdut la línia i s’ha saltat una porta.
“Crec que les primeres corbes eren bones, però al primer salt m’equivoco completament de direcció. He anat massa tensa, m’hauria hagut de donar més espai”, ha explicat. Caminal ha admès que “és un error que cada dia em puc permetre menys” i ha insistit en la necessitat de diferenciar entre valentia i precipitació: “Crec que confonc una mica l’arriscar amb no ser intel·ligent. He volgut tensar massa les coses i al final no passa”.
La proximitat dels punts i les errades d’altres corredores també han pesat en la seva aposta: “Veia que hi havia molta gent que s’estava sortint, s’obria una oportunitat de poder ser a dins. Ho he volgut donar tot i treure el millor de mi”. Tot i la ràbia inicial -“quan he arribat estava molt enfadada de mi mateixa”-, l’escalf del públic li ha canviat l’estat d’ànim: “Els aplaudiments m’han ajudat a aixecar el cap. Els errors passen, però cal rectificar. Moltes gràcies a tota l’afició perquè ha sigut increïble”. De cara a la pròxima cita, el missatge és clar: “Vull pujar el meu nivell de compromís mental i corregir aquestes coses”. Al supergegant d’aquest diumenge, la darrera jornada de la Copa del Món femenina, Sofia Goggia i Alice Robinson, que actualment són primera i segona de la classificació amb 320 i 300 punts, respectivament, poden protagonitzar un frec a frec emocionant pel lideratge de la disciplina.