Ja abans de l’inici de les al·locucions, centenars de ciutadans -molts d’ells joves amb dificultats per accedir a un lloguer assequible- s’havien concentrat a la plaça amb pancartes iròniques i missatges contundents per denunciar una situació que consideren límit. “És una ocasió que hem d’aprofitar perquè la gent vegi que hi ha un problema”, comentaven alguns dels assistents, decidits a fer-se sentir. I ho han fet.
Durant bona part del discurs d’Espot, els crits han ofegat les seves paraules, fins al punt que en molts racons de la plaça no se sentia res. Han començat una trentena de membres del Sindicat d’Habitatge i alguns ciutadans que s’hi han sumat, però, a poc a poc, la cosa s’ha anat animant, i en el moment del discurs del cap de Govern, amb prou feines, s'escoltaven les seves paraules. “Hem vingut a fer una protesta, exercint el nostre dret d’expressió”, ha explicat Rebeca Bonache, portaveu del Sindicat. “El discurs de l’Espot no s’ha pogut sentir, i la idea era aquesta. No volíem boicotejar l’acte ni el Copríncep, la idea era que l’Espot sabés com de cremat i d’emprenyat està el poble”.
Crits com ‘ja n’hi ha prou’, ‘fora, fora’ i fins i tot ‘dimissió’ s’han deixat sentir de valent, igual com pancartes que fan referència a la situació de dificultat per accedir a habitatge de lloguer assequible i, en general, a pisos en condicions i a un preu assumible per a la classe treballadora del país. També -tot i ser una minoria-, hi havia aquells a qui el so dels xiulets molestava excessivament i es queixava que no podien sentir res.
De fet, el representant del Copríncep francès, Robert Mauri, s’ha apropat a parlar amb alguns dels portaveus del Sindicat per tal d’assegurar-se que quan parlés Macron es respectaria el seu discurs i els xiulets i la cridòria que hi havia amb el Cap s’aturaria. Una petició que els manifestants han acceptat sense oposició perquè, asseguren, ja era el que tenien previst. Espot s’ha vist manifestament molest durant el seu discurs, i fins i tot ha deixat anar, tot parlant, “si la gent ens deixa”, mentre es donava més volum a la pantalla per mirar de dissimular els crits.
Sobre el discurs de Macron, Bonache admet que no en pot valorar el contingut, perquè no domina del tot el francès, però sí que ha ressaltat que han aconseguit fer-li arribar una carta: “hem aconseguit que li donin en mà, i sap tot el neguit que està passant a Andorra, el que està fent el Govern actual i el que estem disposades a fer”. Entre els participants també hi havia Joan Ramon, un dels fundadors de la coordinadora, que ha volgut donar suport “en una protesta legítima per l’habitatge”. Espera que la protesta tingui recorregut, i que “el Govern i el seu cap, i en concret la ministra Conxita Marsol, prenguin nota que hi continua havent un problema al carrer”. I adverteix que “la problemàtica no s’ha acabat, i molt menys amb una llei que l’únic que aconseguirà és expulsar encara més gent del país. No és una solució”.
El malestar també el comparteix el secretari general de la Unió Sindical d’Andorra, Gabriel Ubach, que ha assegurat que la problemàtica ve de lluny: “fa 15 anys que vam posar-la sobre la taula. Si s’hagués actuat, no hauríem arribat aquí”, i denuncia que l’habitatge “s’ha convertit en una situació d’especulació, ja no és per viure”. Ubach, que ha format part de la protesta durant el discurs d’Espot, ha explicat que no recorda que mai s'hagués provocat una protesta d'aquestes característiques durant la visita d’un Copríncep, però puntualitza “però mai Andorra havia estat tan malament com ara, i això li podem agrair a Demòcrates per Andorra, Ciutadans Compromesos i Unió parroquial d’Encamp, que són els que li donen suport al Consell General. Gràcies amb ells, a Andorra el nostre jovent no té futur, els nostres padrins han de marxar del país perquè no poden pagar un lloguer, i a més a més, els salaris no estan d’acord amb el nivell de vida d’Andorra”.
Durant el discurs, el Sindicat també ha repartit fulls informatius per convocar una nova mobilització el pròxim 16 de maig a les 19.30 hores a la rotonda del KM0. Aquesta protesta s’emmarca en el rebuig a la política d’habitatge del Govern i, en particular, a la regulació del lloguer, que el col·lectiu qualifica de “llei d’expulsió programada”.