Vallnord culmina el ‘desmantellament empresarial’ sense renunciar a la potència de la marca i el forfet

El gros del personal que quedava treballant de manera conjunta per totes les àrees del domini ha estat informat els darrers dies que serà reubicat o bé a EMAP o bé a Secnoa

-
Els canvis en les estratègies fonamentalment comercial de les societats que gestionen, d’una banda, les estacions de Pal i Arinsal i, de l’altra, les pistes d’Arcalís, han portat a ‘buidar’ de contingut empresarial Vallnord. L’Altaveu ja va anunciar el juny la desaparició de la central de reserves conjunta sota el paraigua de Vallnord. A poc a poc cada societat (EMAP i Secnoa) ha anat redissenyant les seves pròpies polítiques i aquests darrers dies el ‘desmantellament’ s’està fent efectiu. El gros dels pocs treballadors que encara quedaven oferint serveis conjunts han estat informats de la situació.

Són aproximadament vuit les persones que hauran de respondre en les properes hores o dies si els convenen les ofertes que se’ls facin des de les societats individuals per tal d’incorporar-s’hi. Fonamentalment, qui més propostes ha fet o farà serà EMAP. El gros principal de les persones que deixaran de prestar serveis en breu per a Vallnord ho feien a la central de reserves que ara es desdobla. A la Massana i a Ordino tindran cadascú la seva. I és EMAP qui hauria ofert a la mitja dotzena de persones que treballaven de manera comuna a Vallnord integrar-se al seu nou equip.

Entre els afectats per la decisió de buidar la societat global també hi ha alguns tècnics en comunicació i en màrqueting. Sols un aniria a parar en principi a Arcalís. S’ofereix una mena de subrogació contractual, encara que no en tots els casos es mantenen exactament les mateixes condicions originals. L’objectiu és que tothom pugui continuar treballant i que la situació quedi resolta a final de mes. El personal que quedarà en nòmina de Vallnord, que manté això sí algunes instal·lacions tipus despatx, és molt testimonial.

Allò a què no es renuncia, perquè té un alt valor de mercat, és a la marca. Ningú qüestiona, ara per ara, ni la denominació Vallnord ni el forfet conjunt. Però fa molt temps que les dues societats que van crear-la treballen de maneres diferents. Res té a veure l’arribada de Saetde a Secnoa malgrat que això sigui un element més ara per ara a tenir en compte. Ja abans, però, tant EMAP com Secnoa havien acordat potenciar els seus trets diferencials propis i, en conseqüència, donar més força a la comercialització dels seus productes.

Amb el temps, i a mida que cada societat ha anat treballant de manera independent en la creació de noves proposes o productes diferenciats i diferenciadors, les línies i maneres de treball de les respectives direccions també s’han anat separant, fet que cada dia que passava, segons les fonts, complicava més la gestió conjunta real. D’aquí la potenciació de la individualització sota un paraigua conjunt que és, només, la marca i el forfet. Pal i Arinsal, per cert, van posar en marxa la setmana passa el seu propi perfil en les xarxes socials, una qüestió que Arcalís ja feia molt temps que tenia en dansa.