Ultratrail: entre el repte esportiu i econòmic i el repte cívic

Veïns d’Ordino es queixen del soroll i les pràctiques poc acurades que comporta la prova que ha omplert de gent tot el cap de setmana les Valls del Nord

-
La Ultratrail -i totes les proves que en ella s’hi emmarquen- és un autèntic èxit al Principat i molt més enllà. Centenars, milers de corredors acudeixen durant un llarguíssim cap de setmana al país per córrer per les seves muntanyes. La repercussió de la proposta esportiva que ja té uns quants anys de vigència és molt notable a tots nivells: esportiva i mediàtica, econòmica, turística… Però també de comportaments que, especialment els veïns d’Ordino, reclamen eradicar. Les queixes de ciutadans de la parròquia pel soroll i les pràctiques poc acurades que duen a terme, sobretot, els acompanyants dels esportistes són força reiterades.

Cert que les pròpies persones que lamenten algunes de les situacions que s’han viscut durant tot el cap de setmana reconeixen que és inevitable que un certamen que mou el que arriba a moure la Ultratrail causi efectes col·laterals no volguts, però també és cert, asseguren els veïns, que s’hauria de ser molt més exigent amb l’empresa organitzadora veient el rendiment econòmic que li suposo. Així, els comunicants demanen que l’administració prevegi -o exigeixi a l’organització que disposi- millors infraestructures per tot allò que envolta la prova, i un comportament curós i cívic més elevat del que alguns dels visitants producte de la Ultratrail haurien mostrat.

Així, un bon nombre de veïns, sobretot de les proximitats de l’Escola Andorrana i de les instal·lacions que l’EFPEM té a Ordino, més els aparcaments públics que hi ha a la zona, lamenten que tot plegat s’hagi convertit en una mena de càmping sense les instal·lacions necessàries per actuar, evidentment, com a tal. Veure esportistes o els seus acompanyants orinar a l’aire lliure enmig d’una zona urbana ha estat pràctica habitual durant tot el cap de setmana. I entenen que això s’hauria de preveure, que no és tan complicat i tampoc tan costós -menys encara veient les subvencions que rep l’organització- instal·lar lavabos públics i altres equipaments.



Alhora, recorden com les autocaravanes s’han apropiat dels aparcaments de la parròquia, “i aquestes, amb tots els respectes, ben pocs hotels omplen”. Per això demanen, els veïns, tot i reconeixent l’esforç que es fa, que l’administració sigui més curosa amb les exigències que imposa a l’organització -el dispendi en viatges d’helicòpter per, en molts casos, traslladar corredors amb una simple torçada de turmell també és per analitzar, recorden-. Alhora, els veïns també destaquen que hi ha una part de la parròquia que no només no obté cap benefici econòmic amb la prova sinó que, a més a més, no els suposa cap interès ni esportiu ni lúdic i que, per tant, s’ha de fer compatible, millor del que es fa fins ara, la celebració de la prova amb la normal convivència parroquial.

Etiquetes: