Els comerciants consultats coincideixen fa o no fa amb el mateix. Cert que són causes de força major i en molts casos imprevisibles, però se senten, en certa manera, una mica abandonats. Enguany, quan no ha sigut per excés de neu -i de vent i manca de visibilitat- han estat les esllavissades de rocs, com en aquesta ocasió, que han obligat a tancar la ruta més usada per arribar cap al Pas. Amb l’afegit que fins a mitjan febrer també hi ha restriccions per a la D66, tot un mal de cap, en resum.
“L’alternativa són moltes hores més de cotxe i per carreteres dolentes”, es lamenten els comerciants, que encara hi afegeixen més elements per a la desesperança: “A sobre, moltes de les incidències que hem tingut, especialment aquest gener, han estat al tomb del cap de setmana o en ple cap de setmana com en aquesta ocasió. I els caps de setmana és quan més treballem al Pas de la Casa”, indiquen els botiguers consultats. La situació afecta, més o menys, a tots els establiments per igual.
Aquest cap de setmana hauran de treballar amb client local o turistes que ja estiguessin allotjats al Pas o localitats andorranes properes. En aquest sentit, als hotels i allotjaments turístics la situació els pot afectar una mica menys, “però les entrades que poguessin esperar per avui, ja no les tindran. I en no pocs casos hauran de retornar reserves. No és imputable a l’hoteler, però tampoc al client”. Els comerços, les botigues, pateixen més encara.
Supermercats, botigues especialitzades en alcohol o tabac, perfumeries… totes elles depenen molt molt de visitants passavolants. És a dir, de turistes que arriben al Pas de la Casa de bon matí i marxen al cap d’unes hores. Just per fer les compres, potser menjar una mica i poca cosa més. Aquest també és un turista molt avesat a fer el ple a Gasopas. I aquest serà, justament, el visitant que aquest no hi serà, de ben segur, almenys aquest dissabte i, qui sap, si tampoc durant tot el cap de setmana.
De fet, els botiguers no s’amaguen pas de res. “Els comerciants tenim por que França allargui el tall tant com pugui.” La frase és una recurrent cada cop que s’ha de tancar la via. Andorra ja ha fet arribar a les autoritats homòlogues la seva predisposició a cedir maquinària per si cal intervenir en el punt on hi ha hagut el despreniment. Però, pel moment, no s’ha demanat l’auxili ofert. Primer cal veure si es pot estabilitzar la zona abans de retirar el material rocallós que ha caigut a la calçada.
“Els comerciants tenim por que França allargui el tall tant com pugui”
Els qui de moment, en aquest cas, no poden marxar, són un nombrós grup de turistes joves, belgues, que han estat tota la setmana al Pas i que aquest cap de setmana havien de tornar cap a casa. Són un miler, poca broma. I de moment estan ‘retinguts’ a la localitat fronterera andorrana. Caldrà veure si poden marxar d’alguna manera. Entre altres coses perquè si es neguitegen gaire poden ser un focus de tensió a la nit i matinada.
“Aquesta és una altra. Després tenim aquest grup de turistes que cada nit protagonitzen borratxeres infinites” que acaben destorbant la pau dels veïns, molts d’ells treballadors dels comerços que busquen descansar per encarar dia rere dia les jornades laborals. De moment, i malauradament per a ells aquest dissabte, el Pas de la Casa està més aviat desolat. Buit. Sol. I amb l’interrogant de quan França netejarà la via, a Merens, i els cotxes podran tornar a arribar amb normalitat a Andorra.