La proposta, que té el seu origen en tota la polèmica sorgida arran de la negativa de la societat pública a fer públic el cost de l’Andorra Cycling Masters, es volia incorporar via esmena al projecte legislatiu. Més concretament, Concòrdia volia afegir una disposició final mitjançant la qual “s’estableix que els contractes formalitzats per Andorra Turisme podran incorporar clàusules de confidencialitat únicament quan aquesta sigui expressament sol·licitada per la part contractada i degudament justificada per raons d’interès general”. A més, s’indicava que “en tot cas (...) haurà de respectar els principis de transparència i exposició pública i no podrà afectar l’objecte, l’import i la durada”. També s’afegia una darrera condició: que aquesta condició hauria de tenir el vistiplau del consell de ministres.
En el treball en comissió de la llei del turisme, la proposta va comptar amb un suport total de tota l’oposició. L’esmena va ser votada favorablement no només per Concòrdia sinó també pel Partit Socialdemòcrata i per Andorra Endavant. Ara bé, no va prosperar perquè la majoria es va tancar en banda. Demòcrates i Ciutadans Compromesos van fer valdre l’aritmètica parlamentària per no acceptar-la.
Ara, Concòrdia fa un últim intent. Fa servir la fórmula de la reserva d’esmena. És a dir, debatre -i votar al ple- una esmena que hagi estat refusada en comissió. La formació insistirà a limitar de forma clara les opcions d’Andorra Turisme per fer aquesta mena de contractes, tot defensant que cal transparència i que la ciutadania pugui saber què es fa amb els diners públics que, anualment, gestiona la societat pública.
Per tant, abans de debatre i aprovar la llei -que tot fa pensar comptarà amb un suport unànime de la cambra- hi haurà aquesta discussió prèvia. En aquest cas, però, sembla complicat que es pugui canviar el sentit del vot en comissió per part de la majoria.