Quatre anys han passat des que els set comuns van portar als tribunals el conflicte per les transferències del 2017. Era el febrer del 2022, però l’afer havia arrancat abans. Inicialment els comuns van optar per enviar cartes a l’executiu demanant el pagament dels 7,5 milions d’euros que consideraven que es corresponien, i davant la negativa, finalment es va fer un recurs administratiu per garantir que els diners no es perdien. El resultat, però, va ser el mateix i per tant, es va fer el pas de judicialitzar la qüestió.
Els comuns argumenten que l’import de les transferències s’ha de calcular tenint en compte els ingressos liquidats, així interpreten l’article 1 de la llei de transferències del 1993 -les transferències del 2017 van ser les últimes calculades en base a aquesta normativa, modificada precisament el 2017- que diu que “l’import a transferir cada exercici serà el resultat d’aplicar el percentatge del 18% sobre els ingressos tributaris ajustats, liquidats i imputables comptablement al pressupost de l’Administració General, efectivament realitzats en l’exercici anterior”. El Govern, en canvi, defensa que el càlcul s’ha de fer sobre els ingresso cobrats.
Pel comuns, doncs, “ingressos liquidats [...] efectivament realitzat” vol dir liquidats, no cobrats, ja que si la llei hagués volgut fer referència als cobrats, s’hauria expressat així i a més, no s’estableix cap mecanisme per regularitzar les transferències sobre els tributs cobrats posteriorment a la liquidació dels comptes, de manera que en cas d’acceptar-se l’argumentació del Govern, no es tindrien en compte els tributs cobrats posteriors a la liquidació del pressupost, la qual cosa “seria perjudicial pels comuns”, argumenten en la sentència. De la mateixa manera, exposen que tampoc hi hauria possibilitat d’aplicar a futures transferències els tributs posteriorment cobrats, ja que la llei del 2017 ja no preveu futures transferències posteriors en aplicació de la llei del 1993.
El Govern, per contra, defensa que “efectivament realitzats” fa referència als efectivament cobrats “sense que cap sentit tingui que el Govern hagi d’assumir el repartiment d’una quantitat hipotètica i inexistent que no representa l’autèntica riquesa generada dins d’un exercici pressupostari, sinó simplement, una expectativa d’ingrés”.
DECISIÓ
I el tribunal compra l’argument del Govern. Segons la sentència “ingressos tributaris [...] efectivament realitzats”, només pot fer referència “als ingressos que realment s’han cobrat durant l’exercici anterior, després de ser ajustats, liquidats i imputats comptablement”, ja que fins abans de la seva percepció són només “una mera expectativa de cobrament”. Alhora, argumenten que la Llei general de les finances públiques preveu que els estats d’ingressos formin part dels “drets cobrats fins al 31 de gener següent, encara que s’hagin liquidat en exercicis anteriors”, de forma que els tributs cobrats per l’Administració General després de l’any de la seva liquidació entren en el còmput de la següents transferència, sense que aquesta pugui ser objecte de la present demanda. Segon la Batllia, acceptar-ho implicaria resoldre “‘extra petita’ i la seva introducció en fase de conclusions ja seria extemporània”.
De la mateixa manera, també desestima la pretensió subsidiària perquè a més de considera-la “imprecisa”, també considera que preval la norma més específica de cada tribut front la norma general. Per tant, no veu “justificat” el repartiment d’uns ingressos que ja han estat percebuts, perquè això suposa “per l’administració general una càrrega duplicada i una distorsió en el repartiment dels recursos”.
REACCIONS
Des del Govern, el ministre portaveu, Guillem Casal, ha reconegut que han rebut la sentència “satisfets” perquè “confirma els arguments del Govern”, però alhora amb “prudència” perquè saben que és una resolució de primera instància i es pot recórrer. La decisió, segons han confirmat diverses fonts comunals, es podria prendre la setmana que ve en la reunió de cònsols que hi ha prevista i on és segur que es tractarà la qüestió.
En tot cas, Casal ha volgut recordar que el conflicte no respon “a una voluntat del Govern d’anar contra els comuns o dels comuns d’anar contra el Govern”, sinó que cadascú defensa les seves competències “en funció del lloc de responsabilitat que tenim en cada moment”. Així, ha deixat clar que cadascú defensa la seva posició “des de la màxima cordialitat institucional”.