Les lletrades dels dos acusats han defensat amb contundència la decisió del tribunal de Corts, assegurant que després de cinc dies de judici, les declaracions dels tres implicats i més catorze testimonis i pèrits, la sala va concloure que els fets relatats per la dona no podien considerar-se provats. Recorden que els magistrats van tenir una actitud activa demanant aclariments i formulant preguntes per mirar d’esclarir el cas, i que ho van tenir tan clar, que poques hores després del darrer dia de la vista, van deixar en llibertat provisional de forma immediata al nebot i l’oncle.
A més, la defensa ha criticat durament el recurs del ministeri fiscal, recordant que el seu propi informe a Corts, va començar reconeixent que hi havia reaccions de la víctima que podien semblar “difícils d'entendre”, com el fet que sortís de l’habitació amb el seu suposat agressor, tot i que assegurant que ho va fer perquè estava en estat de xoc. “El ministeri fiscal no ho tenia clar. Va afrontar les declaracions amb dubtes, a la noia li va fer preguntes que es va notar que no tenia clar, i tot i això ha presentat recurs contra l’absolució”, ha dit una de les lletrades.
El recurs presentat pel ministeri fiscal, exposa que la sentència de Corts no va valorar correctament els elements probatoris: el relat de la víctima, el seu estat emocional posterior als fets, els testimonis que la van veure en estat de commoció, els hematomes als braços que presentava, i les restes de líquid seminal que es van trobar de dos homes. El fiscal sosté que, en delictes sexuals que tenen lloc en l’àmbit privat, la declaració de la víctima és essencial i ha de ser valorada en conjunt amb altres indicis. La fiscalia argumenta que la jove va mantenir sempre un relat coherent i que és comprensible que no pogués precisar la durada exacta dels fets. En aquest sentit, discrepen de la conclusió de Corts, que considerava que una agressió com la descrita era “impossible” que es produís en un període tan breu com els quatre minuts que indiquen els registres d’accés a l’habitació.
El fiscal ha recordat que quan la víctima es va separar del noi jove, va mostrar clars símptomes d’afectació: plorava, tremolava, va vomitar i li va explicar que havia estat agredida. Els testimonis més pròxims van corroborar el seu estat de xoc, alguns recordant que duia els pantalons posats al revés i que assegurava que l’havien agredit. També ha recalcat que la sentència no va recollir el que deia l’informe forense sobre els tres hematomes que se li va localitzar, compatibles amb haver estat subjectada, tal com explica la dona.
Finalment, el fiscal ha remarcat que es van trobar restes de líquid seminal a l’interior de les calces de la víctima, compatibles amb dues persones de sexe masculí relacionades entre si, i que els especialistes de la Guàrdia Civil van descartar una contaminació accidental. També han posat en dubte el comportament dels acusats, que l’endemà dels fets van canviar d’hotel i de localitat, i no van informar ningú del seu canvi de plans. “Què més cal? Quines proves són necessàries. Tenim relat constant de la víctima, l’estat anímic revelador, els testimonis, les lesions compatibles amb els fets que dona, les restes de líquid seminal de dos homes i l’actitud dels acusats”, ha dit. Per tot plegat, el ministeri fiscal manté la seva petició de condemna: 8 anys de presó i 20 d’expulsió per l’oncle, i 8 anys i 3 mesos més 20 d’expulsió per al nebot.
En aquest sentit, la defensa ha debatut un per un tots els punts plantejats pel ministeri fiscal. Ha insistit que la versió dels fets és més coherent amb la que han mantingut els dos homes, i que la sentència de Corts reflecteix una manca de fiabilitat en el relat de la víctima. Segons han explicat, no n’hi ha prou que un testimoni sembli creïble: per tenir validesa penal, el relat ha d’estar reforçat per altres proves o indicis concrets, cosa que, asseguren, no s’ha produït en aquest cas.
Pel que fa a la durada dels fets, la defensa considera clau que, segons els registres de targeta i les càmeres de seguretat, el temps total que van estar dins l’habitació va ser de poc més de quatre minuts, i considera inviable que en aquest curt espai de temps es pogués produir tot el que la dona afirma. Recorden, a més, que la noia no va saber precisar la durada de l’agressió, ni tan sols quan el fiscal li va insistir, limitant-se a dir que “va ser ràpid”.
Sobre els testimonis, la defensa discrepa que corroborin la versió de la víctima. Les advocades apunten que hi ha contradiccions entre ells mateixos i amb el que explica la jove, i que, si bé la sentència de Corts apunta que la noia mostrava un estat d’afectació, consideren més plausible que aquest estat emocional fos degut els insults que hauria rebut per part de l’oncle.
D’altra banda, i referent a les proves pericials, la defensa assegura que la sentència recull tots els informes mèdics i forenses, i que no es pot dir que s’hagi ignorat cap prova. Diuen que els magistrats van considerar que era més plausible l’explicació que va donar un dels perits sobre que les marques que tenia la noia, no podien haver estat fetes per dits humans, ni tan sols per un infant, vista la petita mida que tenien.
Pel que fa a les restes biològiques, la defensa recorda que no es va trobar cap perfil genètic compatible amb els acusats, i en una única mostra, a la part posterior interior de les calces, es va detectar un cromosoma Y, però que no hi havia prou material per establir cap perfil genètic. La defensa apunta que això podria deure’s a una transferència indirecta, causat pel fet que la jove va estar a l’habitació on des de feia uns dies estaven allotjats el nebot i l’oncle. Per tot això, la defensa ha sol·licitat als magistrats que es desestimi el recurs i que confirmin l’absolució dels dos homes, que des que van estar posats en llibertat el passat juny estan residint al seu país intentant refer les seves vides, després d’haver estat 14 mesos empresonats de forma preventiva.
Les lletrades també han demanat que se’ls retorni els objectes que se’ls va confiscar, ja que no tenen gens d’interès per la causa i els dos homes han estat absolts. Paral·lelament, l’advocada del jove ha sol·licitat que s’apliqui l’indult dels coprínceps al jove pel delicte de consum de cocaïna, del qual sí que va ser condemnat a una pena d’un mes d’arrest nocturn, ja que en el moment de dictar la sentència encara no hi havia indult.