Josep Maria Escribano havia exercit de director de la Temporada de Música i Dansa d’Andorra la Vella durant el mandat liderat, primer, per Conxita Marsol, i, després, per David Astrié. Va signar un contracte de relació especial el gener del 2020 i tal com recull la sentència, aquest contracte recollia en dues clàusules que el nomenament i el cessament corresponien directament a la cònsol major, que podia ser destituït en qualsevol moment i que, en tot cas, cessava quan ho fes la titular del càrrec que el va nomenar, sense necessitat de preavís ni de liquidació més enllà de la remuneració corresponent al temps efectivament treballat.
En la resolució queda clar que la liquidació d’Escribano, amb efectes des del 31 de desembre del 2023, coincidint amb el final del mandat, es va fer correctament i que ell mateix va signar la corresponent quitança. Ara bé, el conflicte sorgeix perquè un cop entra la nova majoria comunal, i durant els mesos de gener i febrer, ell sosté que va continuar treballant per ocupar-se de la programació de la nova Temporada mentre negociava unes noves condicions laborals que no interessar-li -suposaven una rebaixa notable del salari- va decidir plegar. Per aquest motiu reclamava les dues mensualitats (6.270 euros) a més de la cotització corresponents a la CASS.
El reclamant argumentava que la relació especial no cessa automàticament amb la fi del mandat comunal, ja que a la pràctica els serveis continuen fins que el nou equip pren possessió i que en el seu cas, amb més de 15 anys de treball al comú amb diferents colors polítics al capdavant, sempre havia seguit exercint la seva tasca durant el període transitori entre mandats. Alhora, assegurava que durant els mesos de gener i febrer del 2024 havia seguit ocupant-se de preparar la nova temporada, s’havia reunit almenys en cinc ocasions amb diferents representants comunals, havia reservat espais i havia fet contactes amb artistes. A més, remarcava que els desplaçaments fets en aquest període entre Barcelona i Andorra per despatxar amb els dirigents comunals li havien suposat una despesa i un temps “mai retribuïts”. Per això va acudir a la Batllia.
En la resolució queda clar que la liquidació d’Escribano, amb efectes des del 31 de desembre del 2023, coincidint amb el final del mandat, es va fer correctament i que ell mateix va signar la corresponent quitança.
El comú, però, rebutjava totalment aquest posicionament i adduïa que no s’havia aportat cap dossier de contractació, proposta artística, correus electrònics, pressupostos, reserves, ni cap altre document que acredités una activitat “real i efectiva”. A més, els nous cònsols tampoc l’havien nomenat mai personal de relació especial. Sense cap d’aquestes proves, doncs, no podien abonar ni un euro.
La primera instància va resoldre a favor del comú. Escribano va recórrer i ara, el Superior, ha tornat a donar la raó a la corporació. En primer lloc, deixa clar que la normativa aplicable en els càrrecs de confiança no preveu ni admet cap mecanisme de pròrrogues tàcites, per la qual cosa, si es vol continuar la relació laboral cal un nou nomenament exprés, cosa que no va succeir.
El Superior també veu clar que les dues parats havien donat per extingida la relació tenint en compte la baixa de la CASS, cursada el 27 de desembre i amb efectes a partir del dia 31, i el fet que el propi Escribano signés una quitança en què declarava tenir liquidats tots els serveis prestats fins aquella data.
Amb tot, apunta que aquest darrer punt no impediria reconèixer una prestació de servei posterior, com volia l’exdirector, però caldria acreditar-la degudament, fet que no es produeix. “No es pot seriosament pretendre que la simple continuació de determinats contactes generi, per si sola, un nou vincle jurídic”, argumenta el Superior.
Tampoc no troba que s’acrediti la prestació efectiva de serveis durant els dos mesos en conflicte ni amb la documentació presentada, ni amb els testimonis consultats durant el judici ni pels desplaçaments entre Barcelona i Andorra. Tot plegat s’inscriu en el procés de negociació d’unes noves condicions laborals que va acabar rebutjant.
Així doncs, el Superior confirma la sentència de la Batllia i per tant, el comú d’Andorra la Vella no haurà de desembutxacar ni un euro per haver prescindit dels serveis de Josep Maria Escribano.