Així es desprèn del document, publicat aquest dimecres al BOPA i que entrarà en vigor a partir de l’1 de gener. Des de llavors, Chalair substituirà Air Nostrum en l’organització de les línies actuals (Madrid i Palma) i amb la voluntat d’impulsar d’altres de noves: París, Lió, Nantes i Niça. Inicialment, per quatre anys: fins al 31 de desembre del 2030.
Ara bé, aquest termini depèn d’un factor clau: el manteniment del model de gestió actual de la instal·lació alturgellenca. Així, l’edicte fixa com a condició que “els compromisos corresponents als exercicis 2029 i 2030 resten condicionats a la subscripció d’un nou conveni o instrument equivalent amb la Generalitat de Catalunya que doni continuïtat al marc de cogestió de l’aeroport”. És a dir, per ara estan assegurats els dos primers anys a raó de 4,74 milions per al 2027 i de 4,936 per al 2028. Els altres dos dependran de l’acord entre governs.
En aquest segon cas, els imports previstos són de 4,905 milions per al 2029 i de 4,918 per al 2030. Per tant, en total, els quatre exercicis suposaran per a Govern una despesa de 19,502 milions.
Ara bé, l’edicte també preveu una altra possibilitat. Si es manté l’acord amb la Generalitat, el contracte podria allargar-se. És “prorrogable per dos anys amb l’acord previ de Govern”. Per tant, sumar-hi els exercicis 2031 i 2032. El que no s’indica és el preu que suposaria aquest temps extra que, de fet, s’adequa al màxim de durada que preveu la Llei de Contractació Pública.