Micaela considera la situació “injusta i que vulnera els meus drets com a persona amb discapacitat”. “Divendres passat, cap a les 14.30 hores, a Santa Coloma, estava esperant l’autobús de la línia L1 per poder-me desplaçar.” Pretenia tornar a Andorra la Vella després de treballar. “Van passar dos autobusos plens de nens que acabaven de sortir de l’escola i tornaven cap a casa, però cap dels dos conductors es va aturar per recollir-me. Al cap d’una estona, va passar l’autobús de la línia LM, que sí que es va aturar i em va permetre pujar.”
A partir d’aquí “em pregunto, per què es permet que els autobusos vagin tan plens fins al punt que no puguin recollir una persona que es desplaça amb cadira de rodes? Què passa amb les persones amb mobilitat reduïda quan necessitem utilitzar el transport públic? Jo també tinc dret a anar a treballar, a desplaçar-me i tornar a casa amb dignitat”, exposa en un escrit enviat a l’Altaveu que també ha fet públic a través de les xarxes socials amb la voluntat de donar volada a la seva situació i que aflorin més situacions similars.
“No estic demanant cap favor, estic reclamant els meus drets. Per això, sol·licito al Govern d’Andorra que investigui els fets i prengui mesures per garantir que cap altra persona amb mobilitat reduïda torni a quedar-se ‘tirada’ en una parada.” Espera, doncs, la Micaela, que el seu clam faci taca d’oli i, alhora, sensibilitzi. Que faci prendre consciència a les institucions i a la societat en general que un no va en cadira de rodes per vici. I, per tant, que cal tenia empatia amb aquestes persones que no es mouen com desitjarien.