Així ho han explicat el ministre de Territori i Urbanisme, Raul Ferré, el de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia, Guillem Casal, i la de Cultura i Esports, Mònica Bonell, durant la compareixença que han efectuat davant la comissió d’estudi del Consell General que, justament, avalua com ha de ser la reforma de la Llei General d’Ordenació del Territori i Urbanisme (LOGTU). Cadascú d’ells han posat sobre la taula les mesures que, en els seus respectius àmbits, s’haurien d’incorporar al futur text. I, entre aquestes, quin ha de ser el model d’urbanisme global per a Andorra.
Així, segons ha apuntat Ferré, es considera necessari dividir el territori en diferents zones, en funció de la seva proximitat a aquells nuclis ja més urbanitzats. I, a partir d’aquí, en funció de cada punt definir quina pot ser l’edificabilitat i la volumetria dels nous edificis. Amb una clara línia: com més a prop del centre urbà, més gran tant en planta com en alçada pot ser un immoble. I segons s’allunyi, la mida s’hauria d’anar reduint. A més, amb una altra consideració: la grandària de la parcel·la. A les zones més apartades caldrien terrenys molt més amples per poder tirar endavant un projecte constructiu.
Així, es crearien un total de cinc zones: casc antic, zona urbana, eixample urbà, zona residencial i zona suburbana i protegida. Posteriorment, Casal ha aclarit que d’aquests zones concèntriques n’hi hauria vàries al país, fins i tot segons la parròquia més d’una, tot tenint en compte que hi ha algunes amb diferents nuclis ja existents. En tot cas, aquest seria el model global pel qual s’aposta.
Des de Govern també es valida una proposta que havien posat sobre la taula, ara fa uns dies, els comuns: la del sistema de quotes, similar al que ja s’aplica a la Massana. Ferré apunta que es considera interessant que aquest model es pugui establir també a la llei, igual que l’aposta perquè, conjuntament amb les administracions parroquials, s’ha d’impulsar un document que seria clau en el desenvolupament del Principat: “Un pla estratègic de planificació territorial i creixement urbanístic”.
El document hauria de servir per “definir la visió, els objectius i les línies d’actuació per organitzar l’ús del territori i orientar el desenvolupament urbà del país a mitjà i llarg termini” i fer-se seguint els estudis de capacitat de càrrega que haurien d’estar posats en comú durant el primer semestre del 2026. Aquest document hauria de tenir una revisió completa cada vuit o deu anys per adaptar-se als canvis estructurals, però també amb avaluacions intermèdies cada tres o cinc per ajustar-lo en funció de les necessitats.
Altres mesures que s’han indicat com a necessàries seria l’eliminació de la figura del sòl urbà no consolidat, que no es considera ja útil ni pràctica en el context actual. En canvi, sí que s’aposta per la creació d’una nova: el sòl urbà de màxima protecció. Serien terrenys on qualsevol construcció, amb comptades excepcions com ara un refugi de muntanya, estaria totalment prohibida. També s’apunta a la necessitat de millorar la reserva d’espais per a equipaments nacionals i parroquials o flexibilitzar el model de cessions urbanístiques.
“La llei ha de donar resposta a la problemàtica a 15 o 20 anys vista, estar alineada amb els estudis de càrrega i ser més concreta i acotada i per permetre un creixement més ordenat, sostenible i equilibrat en el temps”, ha defensat el ministre massanenc, el primer a intervenir durant la compareixença. Posteriorment, ha estat el torn de Casal, que ha centrat la seva exposició en les implicacions que pot tenir la reforma per al sector primari que, ha remarcat, “cal seguir protegint”.
Un dels aspectes clau és trobar la fórmula per permetre que els terrenys que actualment es destinen a usos agrícoles o ramaders mantinguin la seva condició d’urbanitzables. No pas perquè hagin d’acabar sent desenvolupats sinó, justament, perquè en molts casos actuen com a patrimoni per als pagesos. “Fer que el patrimoni sigui rendible és important perquè així es fa una barrera a una possible urbanització d’aquest terreny destinat a l’agricultura o la ramaderia”, ha comentat Casal, que també ha desgranat consideracions més en l’àmbit mediambiental com ara la protecció d’espais naturals com les molleres o la futura llei de l’aigua.
EL FACTOR PATRIMONI
Per la seva banda, la intervenció de Bonell s’ha centrat de forma important a avançar les línies mestres d’una altra llei en què es treballa, la del Patrimoni, tot indicant que els aspectes que es preveuen haurien de tenir-se en compte per ser inclosos també a la futura LGOTU. Un punt clau, ha indicat, serà el canvi de filosofia pel que fa a la protecció dels béns d’interès cultural, un cop constatat que la figura dels entorns de protecció no ha acabat de ser la més adequada en molts dels casos. La canillenca ha recordat que, actualment, només hi ha 19 monuments amb la normativa aprovada, dels 71 que cal cobrir.
“La clau és treballar amb els comuns i identificar aquests monuments pendents per després reflexionar”, ha apuntat. Així, ha avançat que es treballa en la creació d’altres figures de protecció d’aquests béns que es farien servir segons el cas. Per exemple, es passarà a parlar dels conjunts històrics, zones etnològiques, itinerari cultural o jardí històric. En funció de cada cas, es farien servir eines com ara plans directors, plans de gestió o plans especials de protecció. La intenció és que el text pugui estar disponible durant el primer semestre de l’any vinent.
I això, ha defensat Bonell, s’haurà de tenir en compte per incloure-ho a la futura llei del sòl. Per exemple, la figura del pla especial per a la protecció de conjunts històrics o altres elements patrimonials o incorporar l’obligació de sol·licitar estudis d’integració paisatgístics en projectes que estiguin a espais protegits o pròxims a béns patrimonials.
La dels tres ministres ha estat la darrera compareixença de la comissió d’estudi. Ara, els seus integrants tenen fins a finals de gener per fer un dictamen de resum de les diferents conclusions. Posteriorment, no es descarta crear una altra comissió que, en aquest cas, s’encarregui d’elaborar, seguint les conclusions assolides, la reforma legislativa de la LGOTU.