El cas es remunta al 10 de gener d’aquest any, quan una discussió en un local d’oci nocturn va derivar en una baralla entre quatre persones. Segons les diligències, un home de 26 anys va acabar amb el nas trencat i la seva parella, de 22, amb una ferida oberta al rostre que va requerir atenció sanitària. El local va alertar els serveis mèdics i la policia.
Arran dels fets, la Batllia va imposar a un dels implicats, de 22 anys i que es va acabar entrengant a la policia uns quants dies després de la batussa, arrest domiciliari nocturn, una mesura que li permetia circular durant el dia però l’obligava a romandre al domicili en horari nocturn per evitar noves confrontacions. Tal com recorda el Tribunal Constitucional, la decisió inicial es va acordar “tenint en compte la possibilitat de sortir durant el dia, conformement l’equilibri necessari entre la necessitat de protegir la seguretat dels béns, en aquest cas de les persones, i el dret a la llibertat”.
El tribunal considera que “l’incompliment de les condicions demostra que la llibertat condicionada era insuficient” i que no és “il·lògic considerar que una persona que s’ha deixat portar per la violència una vegada sigui susceptible de tornar a recaure”
Malgrat això, el jove va ser controlat diverses vegades fora de casa en hores nocturnes, incomplint l’ordre judicial. A més, segons el ministeri fiscal, havia estat condemnat per possessió de “tusi” per consum propi amb l’agreujant de reincidència, amb tractament prescrit a la Unitat de Conductes Addictives i una multa de 700 euros.
Davant els incompliments, la Batllia va substituir l’arrest domiciliari per presó preventiva, decisió que va ser confirmada pel Tribunal de Corts. La defensa va recórrer fins al Tribunal Constitucional, al·legant vulneració dels drets a la llibertat, manca de fonament del risc de reiteració i trencament de la igualtat davant la llei. També reclamava l’alliberament immediat i una indemnització.
El Constitucional, però, no ha compartit aquests arguments. El tribunal considera que “l’incompliment de les condicions demostra que la llibertat condicionada era insuficient” i que no és “il·lògic considerar que una persona que s’ha deixat portar per la violència una vegada sigui susceptible de tornar a recaure”. Així, assenyala que la presó provisional està motivada i justificada davant el risc de reiteració delictiva.
Com a resultat, el Tribunal Constitucional desestima íntegrament el recurs i manté la presó provisional. També imposa al recurrent les costes del procediment.