La policia va amb peus de plom i porta l’afer amb molta discreció per si fos el cas que els lladres encara es trobin en territori nacional. És difícil però no impossible. El que sembla clar és que es tracta d’una banda organitzada. I que actuaria amb no gaire miraments. I d’aquelles que marquen prèviament a accedir als habitatges els seus objectius. Així s’asseguren que, en principi, quan entren per la força a un pis no hi hauria d’haver ningú. De fet, els ciutadans afectats per aquests furts tornaven d’uns dies de vacances fora del país i es van trobar amb el domicili violentat.
Les afectacions -almenys quatre- serien, com a mínim, en un immoble del carrer Pompeu Fabra i un altre de l’avinguda Meritxell, en els dos casos a prop de Prat de la Creu i la zona de la Rotonda
La policia evita ara per ara de parlar d’onada (encara que sembla evident que ho és, altra cosa és la dimensió) perquè, asseguren les fonts consultades, encara no pot establir una relació directa amb l’autoria dels furts que hi hauria hagut en un i altre edifici que, ara per ara, ha pogut saber l’Altaveu que estarien afectats. En el cas del bloc del carrer Pompeu Fabra, segons que han explicat veïns del mateix, una vegada ha saltat l’alerta ha quedat clar que tots els habitatges havien estat ‘marcats’ (aquesta és una de les qüestions que haurien comprovat els investigadors en l’esmentat carrer, no seria el cas de l’edifici de l’avinguda Meritxell, en principi).El fil de silicona (o de cola, que s’ha d’acabar d’aclarir) que els desconeguts haurien col·locat ben dissimuladament entre la porta i el marc estaria trencat en el cas dels pisos on els lladres no han accedit. Si el fil està trencat, senyal que hi ha ocupació i l'habitatge queda descartat.
En els altres casos, justament perquè quan els lladres van a fer la segona comprovació, no ha estat trencat el fil, és quan usant eines, forcen els panys i accedeixen a l’interior de l’habitatge conscients que no hi ha d’haver ningú i remenen cercant diners i joies, primordialment. Ara per ara no se sap la dimensió de l’actuació delictiva. Però com a mínim quatre pisos haurien estat assaltats entre els dos immobles, encara que a mida que arribin ocupants que puguin estar fora no es descarta del tot que creixi el nombre de furts o se’n descobreixin en altres edificis.
L’abast del perjudici, això sí, encara és molt aviat de saber. De moment, segons les fonts consultades, els afectats ni tan sols han formalitzat les denúncies. I és que segons els investigadors, tot estaria en una fase molt incipient més enllà de fetes les constatacions oportunes i confirmats els furts com a tal més altres marcatges. Són sistemes habituals de grups organitzats que tant poden actuar i marxar per no tornar com tornar al cap d’uns dies o deixar alguns dels integrants al país perquè faci tasques preparatòries mentre altres dels seus col·legues canvien per dificultar la feina dels investigadors. Sobretot si poden captar alguna imatge o ja han actuat amb anterioritat.
SENSE ABAIXAR LA GUÀRDIA
Sigui onada o no, ara feia uns quants períodes de vacances que no hi havia incidències d’aquest tipus. Potser algun cas aïllat. Però una actuació tan planificada com la que s’estaria indagant, feia dies que no es veia. Per tant, no es pot abaixar la guàrdia. Ni la policia ni els ciutadans. I si se sap que un veí està de vacances, mai és sobrer fer una repassada a la seva porta -a banda de la pròpia- per tal de poder detectar ja siguin marques, o ja siguin fets consumats.
La pròpia policia ha recordat recentment que en l’actualitat un dels mètodes més emprats pels lladres és el de marcar les portes. Acostumen a ser bandes organitzades i especialitzades en furts amb força a domicilis que entren als edificis i col·loquen a les portes dels pisos uns senyals transparents. Poden ser fragments de plàstic, o bé fils de cola o silicona que fixen entre el marc i la porta com ja s’ha dit. Els poden posar a la part superior o a l’inferior, on és més difícil veure’ls.
Uns dies després, i fins i tot l’endemà mateix, els lladres tornen i verifiquen els marcadors. Si són a terra o els fils de cola s’han trencat, els delinqüents entenen que hi pot haver algú a casa i descarten el furt. En canvi, si els marcadors transparents estan intactes, interpreten que en aquell domicili no hi ha ningú, forcen el pany i entren. Si mai es troba en aquesta situació, mantingui la calma, avisi la policia i miri de no tocar res de l’escenari del delicte perquè els investigadors puguin recollir el màxim d’indicis -per exemple, i encara que no és evident, empremtes.
Prèviament, si marxa de vacances, i per mirar de no trobar-se amb ensurts, miri d’adoptar mesures de seguretat. Algunes de les més recomanables pels cossos policials són no fer difusió a les xarxes socials de la seva intenció de marxar, ni tampoc de la durada de les seves vacances. Comparteixi les fotografies, si ho vol fer, una vegada ja hagi tornat a casa. Tanqui bé amb clau i, si en té, deixi l’alarma connectada. No deixi joies o peces de valor a la vista i, per norma general, no guardi diners, joies ni objectes valuosos en el domicili. No deixi objectes de valor en terrasses sense tancament.
Mai no amagui les claus sota la catifa de l'entrada ni a la bústia, en testos o a les caixes de comptadors, ja que poden ser localitzades amb relativa facilitat pels lladres. No desconnecti totalment l’electricitat perquè el timbre de la porta desconnectat és un indici d’absència. I en absències llargues, demani a algú de confiança que comprovi l’estat del seu domicili i deixi-li un número de telèfon perquè el pugui localitzar.
Comentaris (25)