Poc abans que el mantell de neu que es va desprendre ho fes, havia passat un altre esquiador. Després ho va fer l’operari de l’estació i, amb posterioritat, hi havia un grupet d’esquiadors que també esperava per passar per la zona. Per gravetat se sol passar per sota d’un telecabina i es fa una diagonal per poder fer la pala amb neu verge. En principi, algun dels dos esquiadors que van passar per la zona, l’operari de l’estació o el que el va precedir, haurien pogut trencar la placa de neu ventada ii això va desencadenar l’allau.
El grup d’esquiadors que pretenia passar per aquell punt van ser la primera assistència del jove atrapat, que anava degudament equipat (amb ARVA i altres dispositius). Amb tot, va costar una mica de localitzar-lo i de desenterrar-lo. I quan se’l va treure de sota de la neu ja patia una parada cardiorespiratòria. Els pisters de l’estació van reaccionar molt bé i després es van afegir a les tasques de reanimació dels sanitaris dels bombers, que ban aconseguir recuperar el jove i encara que inconscient, dur-lo cap a l’hospital, on ha anat remuntant.
La zona on hi va haver l’allau, a prop de la pista de la Balma, sol acollir de forma habitual desencadenaments de mantells nivals, encara que la canal en qüestió no té un gran dipòsit i és molt complicat que la neu arribés a la pista. La neu acumulada no s’havia fet baixar ni amb heligranadatge ni tampoc amb cap tir manual, malgrat que no es tracta d’un indret molt propici per grans acumulacions nivals ni l’orientació del vent facilitava que el punt hagués d’estar massa ple de neu.
Amb tot, segons les diverses fonts consultades, tant la disposició geoformològica de l’indret com les estructures paravent instal·lades a dalt de la carena haurien facilitat la formació d’una placa de neu ventada que hauria estat la que es va trencar. A la zona més o menys de la cicatriu és on hi va haver el rescat, circumstància que avala la possibilitat que l’accidentat fos qui, ell mateix, causes el trencament de la placa. El que és clar és que en aquell indret hi ha una mena de tàlveg que dificulta que la neu salti a la pista.
D’aquí que aquella zona no se solgui esporgar, més enllà que no s’hi hauria d’anar a fer res per molt que hi hagi una diagonal llaminera per poder tastar, pràcticament des de la Balma estant, neu verge. De vegades, però, els capricis són traïdors. Sortosament en aquesta ocasió tot hauria quedat en un ensurt. Gran, però ensurt al cap i a la fi.