Recentment s’han incorporat a la instrucció del cas els informes derivats de les anàlisis toxicològiques i de l’estudi del cos i els embolcalls amb què se la va trobar. La nena estava dins d’un sac de dormir i coberta amb una manta quan se la va trobar a la intempèrie. Un dels informes evidencia “absència de signes externs suggestius de patologia traumàtica”, amb la qual cosa es descarta que pogués haver estat asfixiada per la seva mare, com en un moment inicial es va arribar a plantejar i afegeix que hi ha “sospita d’intoxicació medicamentosa”. Alhora, l’informe analític toxicològic confirma l’existència de substàncies farmacològiques en valors molt alts en alguns casos.
La suma dels dos informes no deixa lloc a dubte, igual com permet concloure, encara que no de forma indubitativa, que la mort va tenir lloc la mateixa nit de la marxa de mare i filla d’Andorra amb un autobús de línia del qual van baixar a Coll de Nargó. Va ser un dijous que van marxar i malgrat que aquell mateix dia la mare i àvia de les dues desaparegudes ja va alertar la policia andorrana, no va ser fins l’endemà, divendres, que els mossos d’esquadra, havent rebut també una denúncia per part de l’àvia i mare, va iniciar un dispositiu de recerca que va culminar dissabte a primera hora de la tarda amb la detenció de la presumpta homicida i la localització del cos de la menor, en una posició que semblava talment com si dormís.
Ara s’està pendent de rebre informes relatius a la mare, de 46 anys i empresonada des del 12 de novembre. Un és toxicològic, i hauria de mostrar presència de fàrmacs també en el cos de la dona, i l’altre, de caràcter psiquiàtric, hauria de permetre aclarir fins a quin punt podia ser conscient i responsable de tot plegat
Els informes que s’esperaven sobre la difunta ja hi són tots. Ara s’està pendent de rebre informes relatius a la mare, de 46 anys i empresonada des del 12 de novembre. Un és toxicològic, i hauria de mostrar presència de fàrmacs també en el cos de la dona. I és que aquesta veïna de Sant Julià amb diversos antecedents diagnosticats de trastorns mentals havia expressat en alguna ocasió que es volia llevar la vida perquè no suportava la situació que vivia i com que tenia molta animadversió vers la seva mare, que considerava que no l’havia tractat mai prou bé, només veia com a sortida endur-se la seva filla amb ella, perquè suposadament no hagués de patir com ho hauria hagut de fer ella.
D’aquí tot plegat les idees suïcides i homicides. De fet, segons que han apuntat les fonts consultades, la dona va estar durant un temps no prenent-se la medicació que tenia prescrita, o almenys, no en les dosis que havia de prendre, per tal de poder acumular fàrmacs i així pode dur a terme el seu pla de llevar-se la vida i treure la vida també a la seva filla. Les analítiques toxicològiques haurien de confirmar la presència de medicament en altes dosis en el cos de la dona encara que en el cas d’un adult no haurien estat suficients per causar-li la mort.
Alhora, s’esperen informes psiquiàtrics, per als quals sembla que encara falten dies perquè arribin, que han de permetre avaluar fins a quin punt la veïna de Sant Julià ara empresonada a Lleida està en condicions de ser imputada penalment o, en el seu cas, se li pot aplicar algun tipus d’eximent o atenuant. Aquestes decisions, però, van per llarg. I mentrestant l’empresonada du una vida de molt baix perfil a la presó sempre amenaçada per altres recluses que no accepten infanticidis com els que hauria comès la laurediana.